Oportunitats de treball per a tothom
El 4 de març passat la Pastoral Obrera de Catalunya va convocar la Jornada d’Estudi anual amb el títol «La nostra lluita, el treball decent. Primera fita: oportunitats de treball per a tothom!» A la jornada es va convidar el director de l’Institut d’Estudis Laborals d’Esade, Carlos Obeso, a fer una anàlisi sobre aquesta qüestió. Podeu llegir una crònica i reflexió de l’acte a càrrec de la presidenta de l’ACO, Maria Martínez.
Fraternitat amb els Moviments internacionals
Ja està disponible l’actualitat i la reflexió dels moviments que integrem el Moviment Mundial de Treballadors Cristians en el butlletí Infor de febrer. «Sentim la crida de Jesucrist per acompanyar la vida de les persones que pateixen, per col·laborar en el canvi d'actituds a nivell social i econòmic, per participar en la vida de les institucions per posar-les al servei de les persones», podem llegir a l’editorial. Podeu accedir des de l’enllaç.
L’espiritualitat de la frontera
«Dels capellans rojos no s’ha escrit i hem de conservar la memòria històrica.» L’historiador i militant d’ACO de la diòcesi de Madrid, Juan Antonio Delgado de la Rosa, ha esmerçat quatre anys en investigar la trajectòria, els escrits (més de 13.000 articles publicats) i l’espiritualitat del jesuïta José María de Llanos, conegut com el «pare Llanos» i per haver-se encarnat a El Pozo del Tío Raimundo. El passat 30 de març, Delgado va participar a la taula rodona «Portar l’Evangeli avui a les perifèries de la ciutat», a la qual hi eren la religiosa teresiana Viqui Molins, l’escolapi Josep M. Monferrer i la directora de Migra Studium, M. Carmen de la Fuente. En aquest context es va presentar el darrer llibre d’en Juan Antonio: El profetismo del Padre Llanos. L’acte es va fer a la Llibreria Claret convocat per Cristianisme i Justícia, Jesuïtes Catalunya i l’ACO. El llibre pot adquirir-se a la mateixa Claret. En Juan Antonio, que també ha estudiat i publicat un llibre sobre Díez-Alegría, gran amic de Llanos, —i actualment està treballant sobre la biografia d’Eugenio Royo Errazquin, que va ser el primer president de la JOC en els anys 50— va sostenir que tots dos eren «profetes en la frontera i en la perplexitat», subratllant que «tenien una vivència profunda de les virtuts teologals, però a la seva manera.» «L’horitzontalitat és clau: els empobrits et marquen una manera d’entendre la vida que no t’ensenya la teologia ni la pedagogia», va aportat l’escolapi Josep M. Monferrer a partir de la seva experiència com a educador i activista veïnal durant més de quaranta anys al barri de La Mina. Monferrer va admetre que «m’han ensenyat a experimentar a viure com un marginal perquè entengui què els està passant.» L’escolapi va subratllar que se sent recolzat per l’Escola Pia i que el fet de viure a peu pla amb la gent «permet crear relacions de confiança, estima i protecció.» M. Carmen de la Fuente, per la seva banda, va posar sobre la taula l’experiència de dirigir durant nou anys la Fundació La Vinya, una entitat d’acció social que treballa als barris de Bellvitge i el Gornal. «Quan convisc amb persones pobres, senzilles, fràgils, sento que estic més a prop de l’experiència que devia viure Jesús de Natzaret», va dir. La M. Carmen va destacar que «en la fragilitat Déu té espai i, alhora, es tracta d’una fragilitat fecunda: sent la teva acció més humil, el teu horitzó es fa més gran.» Viqui Molins, va recordar una de les darreres frases que li va confiar sor Genoveva Masip: «Tu continuaràs amb els nostres, oi?» per tot seguit aclarir que «no m’han canviat els pobres, sinó l’Evangeli a través d’ells.» La Viqui, que viu a una comunitat de religioses al barri del Raval de Barcelona, sosté que ha descobert la mística del carrer («més que veure a Déu en els pobres, es tracta que els altres vegin Déu en mi») i la importància d’arrelar-se en la barriada. També va confessar que «s’ha de carregar amb la impotència de molts fracassos», tot i que es quedava amb «tota la gent que he conegut des que treballo en aquest món.» Podeu consultar la taula rodona a la gravació en vídeo i l’article publicat a Catalunya Cristiana.
A les portes de l’XI Consell de l’ACO
Després del treball individual que va fer cada militant contestant l’enquesta preparatòria de l’XI Consell, ara és el torn dels equips de Revisió de Vida que estan analitzant la documentació enviada el 2 de març passat i que s’ha de contestar fins al proper 18 d’abril. Recordem el treball a fer en les instruccions que s’enllacen i també el resum de l’enquesta i la memòria del Pla de comunicació. D’altra banda, l’11 de març passat va reunir-se el Comitè Català per ratificar els membres de la Mesa del Consell, que se celebrarà els propers 19 a 21 de maig. S’ha procurat la distribució paritària de sexes i recollir la diversitat de zones i diòcesis. Seran Quiteria Guirao, presidenta; Toni Fernández, moderador; Montse Amblàs, secretària; Franc Ferrández, secretari; Josep M. Pujol, consiliari; Jordi Cordero, Montse Milian i Blanca Guilera, com a vocals; i Carlota Arroyo, vocal suplent. Agraïm a les companyes i companys la disposició. Igualment, es van definir els objectius del Comitè General per als propers quatre anys. Entre els quals destaquem: Potenciar entre els militants les eines de què disposem, com ara el web. Que les zones es trobin dos cops al curs amb la Comissió de Formació per informar sobre la formació que es té previst fer. Que entre Consells es faci formació sobre l’actualització del Pla d’Iniciació. Que les zones prenguin més protagonisme i que demanin ajuda si ho necessiten. Treballar perquè en les diòcesis on hi hagi més d’una zona es pugui crear un comitè diocesà. Treballar perquè la responsabilitat es vegi com una crida a l’evangelització i com un servei als demés. En la mateixa trobada es va fer una formació per part del militant i membre de la Comissió de Comunicació, Joan Francesc Cánovas, consistent a donar algunes pistes als responsables de zona i comissió per a una comunicació més eficaç.
Som comunitat i, junts, les coses són més senzilles
(Pregària de la Zona Montserrat, llegida al Comitè Català de l'11 de març del 2017) Mt 5, 43-48 En aquell temps, Jesús digué al seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Estima els altres, però no els enemics". Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel; ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial». Jesús, com sempre, fa un pas més. Ell ens diu: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. I és que Jesús, ja ho sabem, ens fa anar contra corrent, perquè, quin mèrit té estimar als qui ens estimen? Què té d’extraordinari saludar només els germans? Com ens ho fem per fer aquest pas més? I és que no és gens fàcil parar la mà als qui “no són de la nostra corda”. No és fàcil, de vegades, ser testimonis de la fe de Jesús, és més fàcil no dir res, o esperar a sentir-nos en un grup de gent on tinguem més confiança (a la parròquia, al grup de RdV…). Però no és això el que Jesús ens crida a fer. Tenim la gran sort de pertànyer a un moviment com l’ACO, que aquesta tasca ens la posa fàcil. Som comunitat i, junts, les coses són més senzilles. Tinguem-ho present, aprofitem la fortalesa, la grandesa del nostre moviment, aprofitem les seves eines. I siguem conscients que el missatge de Jesús és també vigent ara mateix enmig nostre.
«Si els cristians som al carrer, també hem de ser a les xarxes socials»
Les xarxes són quelcom més que un fet virtual, són un lloc on milions de persones es troben per compartir i on també l’Evangeli pot tenir un espai. Aquesta va ser una de les conclusions que es van destil·lar en la II Jornada de comunicació ACO que es va fer el passat 18 de març i que portava per títol «Comunicar l’esperit de l’Evangeli a través d’internet.» En la Jornada es van impartir tres tallers sobre Facebook, Twitter i blogs a càrrec de tres militants de l’ACO, la Marta Digón, en Ramon Bassas i en Joan Manel Mayordomo. En la introducció, el responsable de comunicació de l’ACO, Joan Andreu Parra, va explicar que l’objectiu de la jornada era veure de quina manera es pot promoure una comunicació eficient per a traslladar el missatge de l’Evangeli a la societat de la informació. A banda de destacar l’impacte que les xarxes socials estan tenint a les nostres vides, es van aportar algunes frases del filòsof Jordi Pigem sobre aquest tema i que podeu consultar en aquesta entrevista que li va fer CatalunyaReligió.cat. Al taller sobre Facebook, la Marta Digón va destacar que «la comunicació és estratègia, no s'improvisa i cal pensar-la.» A la vegada, va constatar que «Facebook també pot servir per expressar la nostra vivència espiritual sigui quina sigui.» Al taller sobre blogs, en Ramon Bassas va preguntar-se que si «Evangeli vol dir Bona Nova, per què no la donem a conèixer?» I, en aquest sentit, va destacar els canvis d’hàbits que s’estan produint en el consum d’internet i que s’han de tenir ben presents: «Hi ha hàbits nous: la gent no navega, rep inputs via xarxes socials», va dir. Al taller sobre Twitter, en Joan Manel Mayordomo va aportar que «com a moviments hem d'estar disposats a fer xarxa amb d'altres i crear espais compartits on ens sentim comunitat.» I que, més enllà dels discursos apocalíptics vers les xarxes socials, els cristians hem de veure que «les xarxes ens demanen un esperit més d'esperança i de ressurrecció. Twitter és una realitat de frontera», va concloure. Podeu consultar les presentacions dels tres tallers als enllaços: Taller Facebook, de Marta Digón Taller blogs, de Ramon Bassas Taller Twitter, de Joan Manel Mayordomo
Casa Nostra Casa Vostra continua
Més de 500.000 persones a la manifestació «Casa Nostra Casa Vostra» del 18F per l’acollida dels refugiats estan servint per pressionar la Generalitat de Catalunya: «no es pot espolsar les responsabilitats de sobre», diuen els responsables de la campanya. Aquesta és una de les conclusions que es van aportar a la reunió de valoració de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants (de la qual ACO forma part). Es va explicar que els organitzadors es van reunir amb el president Puigdemont i alguns consellers i van demanar-los que la Generalitat revisi aquells aspectes de les polítiques migratòries en els quals té l'àmbit competencial. La Generalitat ha respost que renovarà el Pacte Nacional per a la Immigració (PNI), amb el qual molts dels assistents a la reunió no estaven satisfets. Hi va haver quòrum en evitar que les administracions s’apropiïn un moviment sorgit des de la societat civil. Els promotors de «Casa Nostra Casa Vostra» estan elaborant un decàleg que reculli tots aquells objectius que persegueixen les entitats, grups, etc que s'hi han sumat. La intenció és fer-lo públic per tal que la societat conegui quines són les carències de les polítiques migratòries i marcar un full de ruta dels aspectes que caldria treballar en matèria d'incidència política. Igualment, amb els diners recollits es farà una convocatòria de subvencions per entitats a l'abril. També es treballa amb diverses idees com trobar un nou esdeveniment clau (com ho han estat el concert al Palau Sant Jordi o la manifestació) que aglutini forces; exportar la campanya a Espanya o organitzar un Fòrum internacional a Barcelona al juny. Per últim, us adjuntem el resum dels darrers quatre testimonis convidats a les reunions de la Plataforma i relacionem les xerrades properes del grup de sensibilització de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb eIs Immigrants: · 22 de març, 20 h. Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Ponent: Quim Cervera (Justícia i Pau). Tema: Fenòmens migratoris i refugiats. · 29 de març, 20 h. Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Ponent: Mn. Josep M. Jubany (Delegació de Pastoral Social). Tema: Actitud de les comunitats cristianes en l’acollida a migrants i refugiats. · 2 d'abril, 13 h. Parròquia de Sant Andreu de Palomar. Ponent: Isabel Mas (Càritas). · 20 d'abril. 19 h. Parròquia de Santa Maria de Cornellà.
La vida dels Moviments de la Pastoral Obrera de Barcelona
Ja s'ha publicat el Full Informatiu de la Pastoral Obrera de Barcelona. És el n. 27 corresponent al febrer. Podeu consultar-ho a l'enllaç.
El treball: una “benedicció” entre dues “malediccions”
Us adjuntem la ponència que va impartir el professor Pedro José Gómez Serrano a la Jornada General de la Pastoral Obrera Espanyola del passat mes de novembre a Àvila.
Dret a decidir, de la por a la confiança
(Paqui Casino Lorite, membre de l’Equip de Pastoral Obrera de Sant Boi) El militant de l’ACO Quim Cervera, sociòleg, teòleg i membre de Justícia i Pau, va introduir el tema “El Dret a decidir sobre el futur de Catalunya” en la trobada de l’EPO Sant Boi el 16 de febrer passat a la parròquia de Nostra Senyora de Montserrat. En la presentació, l’Emili Ferrando va recordar que va ser precisament en Quim qui va fer la primera xerrada de l'EPO de Badalona, ara fa 21 anys. El Quim va començar explicant la diferència que hi ha entre “dret a decidir” i “dret a l'autodeterminació”, amb una reflexió sobre els factors que influeixen en les diferents postures respecte al dret a decidir i la independència de Catalunya, o de les nombroses reticències sobre la qüestió. Factors que van desde l'origen i procedència de les persones, a la por als canvis socials, polítics i econòmics. També va posar de relleu que la Doctrina Social de l'Església defensa el dret a decidir de les nacions. Podeu consultar el guió a l’enllaç. Després de la ponència, que va ser breu però molt enriquidora, es va obrir un debat entre els assistents que va ser intens, engrescador i molt positiu, al crear-se un clima de confiança i respecte. Es van evidenciar la necessitat de poder parlar sense por sobre el tema dret a decidir i les conseqüències; la falta de formació i coneixements que tenim al respecte i la influència dels mitjans de comunicació que mantenen la gent anestesiada. Es va insisir en que la independència de Catalunya, en el cas que els ciutadans així ho decideixin democràticament, hauria de garantir la justícia al mateix temps que la llibertat. Caldrà el diàleg directe, pacífic i serè, promoure la capacitat de comprensió, d’escolta, i de ganes d’arribar a punts d’acord, de forma que la convivència no es trenqui. Sobretot caldrà avançar en una correcta i adequada informació i formació per poder votar amb ple coneixement de causa. La qüestió no és fàcil, i a la vegada és sumament interessant i engrescadora. Estem mirant entre tots i totes de canviar d’etapa històrica i ens cal fer-ho bé. Estem recollint molta història, moltes lluites, moltes esperances del passat, per construir un nou present i una societat catalana de futur més digna, més justa i més fraternal.
