Trobada final de curs Zona Barcelona Nord
Durant la trobada de final de curs de la zona un grup de militants vàrem compartir alguna vivència de participació del moviment. Us exposo una de les vivències. Descripció de la vivència Un senzill recés com tants que es fan al llarg del curs pels grups de Revisió de Vida, però en aquesta ocasió de manera conjunta per dos grups, Sagrera II i Sagrera III que, de fet, també comparteixen des de fa molt temps el consiliari. Als dos responsables ens va semblar que era una manera pràctica d'alleugerir-li la feina, si es pot dir d’aquesta manera. L’esquema era molt senzill: recés, dinar i celebració. Com ens va tocar Als membres del grup de Sagrera III, acostumats a ser poquets, el fet de compartir el treball amb molta més gent va suposar d’entrada un enriquiment, alhora que ens va obligar a esforçar-nos un xic més i entomar-ho amb una actitud diferent a la que estem habituats. Però, a més, no es tractava d’un compartir genèric, si no de retrobar-nos amb militants coneguts i apreciats, alguns dels quals han estat referent per a nosaltres. La trobada ens va permetre “posar-nos al dia” de la seva trajectòria. També ens va permetre adonar-nos que cal practicar, que cal viure la fe en comunitat i fer-ho més sovint. I el més significatiu, es va despertar en nosaltres la il·lusió per viure la fe, en comunitat, en un recés. Cal posar-s’hi. Va ser una experiència realment emotiva. Prova de tot plegat és que se’ns va fer curt i ens van quedar ganes de repetir. Experiència de moviment Sens dubte. Tot plegat va sorgir d’una reunió de Comitè de Zona. Es fa palès fins a quin punt una reunió que a priori sembla protocol·lària i pesada pot influir i afavorir la marxa dels grups. Es van treballar materials sorgits del moviment, concretament d’un taller de Setmana Santa: “Viure com a ressuscitats”. Fantàstic! Si ja ens sentíem moviment, ara en som més conscients de la necessitat del moviment. Benjamí Mercader Sagrera III
Un Consell engrescador per reforçar l’ACO i donar fruit
Prendre consciencia d’on som com a Moviment, que surtin les directrius de cap on hem d’anar, posar-nos fites realistes i realitzables, deixar-nos tocar per l’Esperit perquè el Consell doni fruit, que el Moviment surti reforçat i, finalment, que els militants visquin el Consell com un moment engrescador i transformador. Aquests són els objectius pel proper Consell de l’ACO que el Comitè Català ha aprovat en la darrera reunió del curs que va fer-se el passat 2 de juliol. La trobada va començar amb una pregària de la Zona de Montserrat que va posar l’accent en el fet que “estem preparant i posant fil a l’agulla perquè el Consell surti bé, perquè sigui profitós per tots i perquè serveixi sobretot perquè l’ACO tiri endavant”. El Comitè Català va aprovar el calendari pel proper Consell, en la que serà la seva onzena edició, i que ha de celebrar-se del 19 al 21 de maig de 2017. Destaquen dues fites: les preguntes que haurà de reflexionar cada militant sobre quina és l’ACO que volem i la reunió de treball que farà el Comitè General, els dies 21 i 22 de gener de 2017, per analitzar les respostes i preparar els documents i les ponències del Consell que s’enviaran amb posterioritat als grups. Les preguntes a la militància es lliuraran en la propera Jornada General en format d’enquesta i és clau que hi hagi una participació elevada que doni solidesa a les respostes i propostes que es facin. Al gener, el Comitè General, el grup de Treball del Consell i els responsables de grup que vulguin afegir-se treballaran les respostes rebudes i en funció del volum i complexitat es decidirà que es pugui diferir la data definitiva del Consell. Al Comitè Català també es va ratificar el reglament del Consell, que és el mateix que va regir el darrer i els responsables de zona i comissions van valorar com s’han trobat durant el curs.
Estem preparant el terreny pel Consell
(Pregària preparada per la Zona Montserrat i que va ser llegida en el Comitè Català del 2 de juliol de 2016) Mt 9, 9-13 Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: –Segueix-me. Ell s'aixecà i el va seguir. Després, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, digueren als deixebles: –Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors? Jesús ho va sentir i digué: –El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors. Jesús sap el que l’espera, i per això prepara el terreny. Dóna consells als seus deixebles. Nosaltres, des de l’ACO, també estem preparant el terreny. Estem preparant i posant fil a l’agulla perquè el Consell surti bé, perquè sigui profitós per tots i perquè serveixi sobretot perquè l’ACO tiri endavant. Voldria demanar perquè sapiguem transmetre tota la feina que s’està fent des del Comitè Permanent, des de les diferents Comissions de treball pel Consell, i que ho sapiguem fer amb entusiasme, perquè aquest entusiasme i aquesta alegria arribi a tots els militants de totes les zones.
Veneçuela, una altra visió
"A Veneçuela hi ha més cues per comprar barat que protestes". Les Germanes del Sagrat Cor a Veneçuela expliquen en aquest escrit una visió diferent del desabastiment.
Pregar, formar-se i actuar des d’un grup parroquial
"És un espai que em fa estar prop de Jesús i de la seva obra. També m’agrada estar prop dels veïns del grup que aporten la convivència amb gent senzilla i humil". Rafa Cañero, militant de Còrdova ens explica una experiència que porten a terme en un grup a la parròquia d'Encinarejo on fan pregària, formació i acció. Pots consultar-la a l'enllaç.
Càritas reivindica una feina decent i de qualitat
“No és cert que una part de les persones aturades, especialment les de més de 55 anys, amb molts temps a l’atur o sense estudis, estiguin desnonades de la vida laboral”. Això afirmen des de Càritas després de posar en pràctica l’experiència Feina amb Cor, un projecte en marxa des del desembre del 2013 per acompanyar de forma intensiva a persones en situació de vulnerabilitat. L’objectiu és activar-les i apoderar-les per a què puguin ser capaces de trobar feina. De les 2.980 persones que han participat en el procés, un 51% (1.524 persones) han trobat feina, incloent-hi les que encara no havien acabat el programa. Si ens fixem amb les persones que han acabat els sis mesos del programa, 2.381 persones, l’èxit encara és més alt: el 64% d’aquestes han trobat feina immediatament. Des de Càritas posen de manifest que “el no treball cronifica la marginació i l’exclusió laboral i, per tant, la social. Defensem que una primera feina digna i decent amb l’acompanyament adequat acostuma a ser la millor porta d’entrada a l’estabilitat laboral”. Podeu consultar l’informe a l’annex.
Revisió de vida entorn el nou procés electoral
Estem a les portes d’uns nous comicis el proper 26 de juny. Un cop més l’electorat hem de passar per les urnes, davant l’atzucac en què s’han trobat els partits polítics que no han sabut configurar una majoria suficient per investir una nova presidència del govern a l’Estat espanyol. Des de la Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona ens faciliten una Revisió de Vida per poder fer una reflexió sobre aquest procés. També us convidem a compartir-la amb companys, comunitats i parròquies amb qui teniu relació. Igualment, també us adjuntem un document que han elaborat les companyes i companys d'ACO-Còrdova que pretén "fer un veure-jutjar-actuar tocant les desigualtats, l'atur, la immigració i el medi ambient a la llum de les ciències socials i de la doctrina social de l'Església".
L’acollida i l’asil espanyols: un sistema arbitrari, discriminatori i ineficaç
Un sistema d’acollida i asil obsolet, discriminatori, ineficaç, arbitrari i que pot portar moltes de les persones que sol·liciten protecció internacional a la indigència. Són les principals conclusions de l’informe L’asil a Espanya: un sistema poc acollidor, resultat d'una investigació que ha fet Amnistia Internacional. Des de l’entitat denuncien les actuacions del tot insuficients del govern espanyol en tot el sistema d'acollida, que incompleixen també compromisos internacionals, i contrasten amb el desig social d'acollir persones refugiades i migrants. Més de 50.000 persones i 900 organitzacions a Espanya (més de 90 a Catalunya) han signat el manifest #YoAcojo i han mostrat la seva solidaritat amb les persones refugiades. Us convidem a sumar-vos-hi. Us recordem que el proper 20 de juny és el Dia de les Persones Refugiades i que just el dia anterior es farà una manifestació a la Pl. Universitat de Barcelona.
Aportació obrera i cristiana al procés constituent
Entre els elements que hi juguen en el procés sobiranista de Catalunya està el procés constituent, és a dir, la deliberació de la ciutadania, junt amb els seus representants, sobre quin país vol. Per presentar aquest “anhel democràtic” va venir el militant de la GOAC, Ferran Fuguet, al Comitè Permanent del passat 2 de juny. Fuguet, que també és membre de l’Assemblea Nacional de Catalunya, va explicar que la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC) és un procés obert i inclusiu de tothom que ara mateix està immers en la primera fase. En aquest estadi s’organitzen grups de reflexió per analitzar aspectes concrets dels diferents àmbits temàtics (Drets i deures, Benestar, Salut, Economia…). Des de la CCCC consideren que és important i necessària l’aportació que es pugui fer des de l’àmbit obrer i cristià, i posar sobre la taula els valors de l’antropologia cristiana i de l’Evangeli. En aquest sentit, ja hi ha un treball previ realitzat que se sustenta en la “prioritat de la persona, per sobre de les etiquetes”, va destacar Fuguet. Si esteu interessats en obtenir més informació o en formar part d’un grup de reflexió us podeu adreçar a l’email info@reiniciacatalunya.cat. També en el web reiniciacatalunya.cat o a la informació relacionada.
Construint una nova ACO pels militants d’avui
Els passats 21 i 22 de maig va celebrar-se a París la bilateral que mantenim periòdicament amb l’ACO-França. En representació de l’ACO-Espanya hi van anar el president, Jesús Jiménez, i la coordinadora, Cèlia Santiago. La trobada, després de la pregària i de les presentacions, va servir per compartir l’actualitat social i del món del treball dels respectius països i per treballar la temàtica del compromís amb una Revisió de Vida. En aquests moments a França estan vivint una època de conflictivitat a causa d’una nova llei laboral que impulsa el Partit Socialista. Es tracta d’una llei encoratjada per la patronal i que, en molts aspectes, s’assimila a la reforma laboral que es va fer a Espanya el 2012. A la negociació hi ha dos sindicats amb propostes diferents, uns opten per millorar la proposta de llei i altres per retirar-la i que es facin noves propostes. Està sorgint tot un moviment social, similar al 15-M, amb molts joves i obrers a l’atur que s’instal·len a les places i demanen una democràcia més horitzontal. La situació política a França, amb una dreta enfortida i diferents corrents al Partit Socialista, conviu amb una precarietat laboral creixent, un treball a temps parcial en ascens i, per contrarestar-ho, cada cop més xarxes de solidaritat entre la ciutadania per ajudar-se. A la Revisió de Vida sobre el compromís, en el Veure es va observar que el compromís sindical que abans havia estat majoritari a l’ACO-França està per sota de la meitat dels militants (43%) i que el compromís polític és minoritari (bàsicament en els partits socialista i comunista). Per contra, el compromís en les associacions i en l’Església (col·lectius de migrants…) està creixent. També s’observa que la militància està envellint (35% estan jubilats). En els joves, predomina el compromís en la família i la parròquia, i no tant en el moviment obrer. Tot això té conseqüències en l’organització de l’ACO-França, amb dificultats per assumir responsabilitats dins el mateix moviment. Apunten que això és conseqüència d’obrir l’ACO a persones de tot tipus. El Jutjar es va basar en el text de Jn 16, 21-22, en què es proposa mirar allò nou que ha nascut, no el vell. Va destacar-se que el moviment obrer continua existint, malgrat no tenir identitat de classe i la necessitat de construir una nova ACO amb els militants d’avui: què es vol conservar i què no, actualitzar el moviment, com donar resposta als compromisos i situacions d'avui, són els reptes a afrontar. Probablement caldrà sofriment, perquè el nou fill arriba amb dolor, però amb l’esperança d’allò nou que vindrà. L’Actuar va centrar-se en definir les accions conjuntes que podrien fer tots dos moviments. Així doncs es va apostar pel 7 d’octubre, Dia del Treball Digne, com una data a dissenyar una acció en comú; a continuar mantenint les bilaterals; i a proposar als militants una trobada comú d’intercanvi per fer una Revisió de Vida entre equips i una altra trobada de caire més formatiu dirigida a responsables sobre l’acompanyament dels equips.
