La militància valora la Setmana Santa a Can Bajona
(Comitè Permanent) De les valoracions entregades per escrit i de les que es varen fer directament a Can Bajona el diumenge 27 podem dir que en general hem millorat en molts aspectes respecte a altres anys. Per exemple, els infants petits no van interrompre el fil de les celebracions, els joves no van tirar cera al terra durant la Vetlla de Pasqua i va millorar el silenci als passadissos de les habitacions durant el dia per a afavorir el descans dels que ho necessitaven. No ens podem adormir. Cal continuar en aquesta bona línia de cara a properes celebracions. Gràcies per l'esforç que heu fet perquè així sigui. També queda reflectit en les valoracions la importància de viure aquests dies en comunió tots els militants: "Ens hem d'engrescar tots els militants i també els no militants a participar en les activitats organitzades per l'ACO…", "La pregària Pasqual familiar és el motiu principal de cara a la fe dels nostres fills…", "El taller m'ha interpel·lat a plantejar-me la meva militància cristiana i obrera…", "És que som molts militants que tenim inquietud i veiem que cal canviar coses de l'Església però sabem que només des de dins ho podem fer…", "Val la pena aquesta trobada de Setmana Santa per la convivència, el sentit de Moviment i l'experiència de Jesucrist Mort i Ressuscitat en mig nostre…". Aquestes afirmacions i d'altres les podeu trobar en les recopilacions de les valoracions enviades (Setmana Santa i tallers). Us convidem a llegir-les. Quan ho feu podreu veure que hi ha gustos per a tot, però que en general la Setmana Santa viscuda com a moviment és molt adequada i enriquidora. I que les propostes per properes trobades, com ara la de mirar que els nens tinguin més presència en les celebracions, o la de tenir present la demanda de tallers proposats, o millorar l'horari de les celebracions i d'altres propostes, les tindrem presents. És molt important notar que els assistents valoreu el treball que es fa des de el Comitè Permanent i us adoneu que ens hi hem d'implicar més tots a l'hora d'organitzar la trobada, amb la participació a les diferents comissions, l'oferta de mitjans de transport per traslladar el material, etc. Recordem-nos-en al proper curs. Pel que fa a les coses que semblem més complicades de solucionar com ara les habitacions i les lliteres, o els bancs del menjador… ja hem començat a posar solucions amb la senyora Carmen de la casa. Per exemple: ens prepararà una taula amb cadires pels que tinguin alguns problemes de mobilitat per entrar i sortir dels bancs a hores de menjador. També ens va comentar que si als espais dels tallers fa fred que li diguem i ens posarà la calefacció. Sembla que amb fe i bona voluntat tot té solució! No podem deixar aquest recull sense agrair al Josep Anton Clua la seva xerrada que, com bé dieu a les valoracions, va ser "entenedora, adient, molt clara, propera i fàcil d'aplicar a la vida quotidiana, positiva, ben comunicada, plena de contingut, interessant, ben preparada, molt treballada, directa, amena, ben estructurada, de gran ajuda, idees clares, molt vivencial, ens ha permès veure el que significa la resurrecció, genial, excel·lent. Va portar molts elements de reflexió i interiorització…" I a l'Oriol Garreta, consiliari de la trobada, li hem d'agrair la predisposició i el temps dedicat a les celebracions, preparant-les amb els militants, amb criteri i bon gust, per tal que resultessin tal com expresseu en les valoracions: entranyables, senzilles i viscudes, acollidores, alegres, plenes de fe i vida, properes, riques, etc. Ah! Se'ns oblidava: la manca de gresca del dissabte després de la Vetlla Pasqual…. Pensem que és entre tots (els qui la van preparar i els qui no) que ens cal solucionar l'absència d'aquesta activitat col·laborant mútuament per tal de que la gresca del dissabte no hi falti.
“El treball: present i futur”
“L’ocupació és un concepte dinàmic i variable en relació amb el procés personal i l’entorn social i territorial en què es desenvolupa. I per això no pot ser la via per a la integració de tota la ciutadania. En conseqüència, estem obligats a repensar moltes de les coses que fins avui han estat elements que han sostingut el nostre estat del benestar.” Aquesta és una de les conclusions a què arriben els autors del darrer Quadern de Cristianisme i Justícia, El treball: present i futur que porta l’aclaridor sots-títol “Entre la creixent precarització i la ineludible necessitat de repensar-lo”. El Quadern té com a redactora principal a la presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Teresa Crespo, tot i que ha col·laborat molta més gent. Us recomanem la lectura ja que és una eina que ens pot ajudar a entendre millor “aquesta crisi estructural del treball” que s’emmarca en el “canvi d’època que travessem i que ens obliga a donar respostes d’una complexitat del tot extraordinària”. El document s’estructura en una primera part de diagnòstic en què s’analitzen les característiques del model de treball que s’està configurant i les perspectives que hi ha. La segona part és una invitació a pensar i debatre respecte a les respostes i alternatives que ens planteja aquest model de treball. Us enllacem el document.
Pregàries de Pasqua
Els tres diumenges de Pasqua, el de l'Ascensió i el de Pentecosta podem enriquir-los amb aquestes pregàries que ha preparat el grup Rodalies de la Zona Montserrat.
Joan Ramon Cinca, company i mestre, és amb el Pare
La matinada del 16 de març ha mort a Bagà el nostre estimat company i mestre, Joan Ramon i Cinca (1929-2016). La missa exequial tindrà lloc divendres 18 a les12 hores, a Bagà. La missa a Barcelona serà el dissabte 19 de març a la cripta de la Sagrada Família, a les 12 h. Ell que tant s’havia estimat l’ACO, segur que des de el costat del Pare ens continuarà acompanyant com havia fet en aquesta vida. Preguem per ell al Déu de la Vida. En Joan Ramon va ser responsable del Pradó Regional en els anys 1974-1977. Era un prevere lliure, inquiet, profundament creatiu i amb una rialla contagiosa. Va ser durant bastants anys capellà obrer. Va ser formador de seminaristes al Seminari Conciliar de Barcelona, a on va engegar l'ESMO (Encaminament Sacerdotal al Món Obrer) i també va ser consiliari dels moviments apostòlics JOC i ACO.
Compartir un plat a taula amb persones nouvingudes
Josep Moreno, militant de la zona Besòs, ens parla de la seva feina al projecte Baobab de Càritas diocesana de Barcelona. Podeu consultar-ho a l'enllaç.
La Comissió d’Economia explica els comptes de l’ACO
El Comitè General Extraordinari del passat 23 de gener va aprovar els comptes de l’ACO. Us compartim l’informe de la Comissió d’Economia en el qual es destaca, pel que fa a l’any 2015, la contenció de les despeses (amb un creixement de només l’1 %) i l’esforç fet per part de la militància per finançar el Pla de Comunicació en un 82 %. Pel que fa al pressupost 2016 s’ha elaborat amb criteris de prudència, prenent de partida tant els ingressos com les despeses reals del 2015. En aquest sentit, s’ha previst una rebaixa de les cotitzacions, fonamentalment per baixes o per empitjorament de la situació laboral dels militants, i no s’han considerat les subvencions. Podeu consultar l’informe a l'enllaç.
Desigualtats: arrel del mal
En Ramon Porti, comparteix aquest article de Joan Carrero publicat a MallorcaDiario.com. Destaquem: "La veritable política, una política arrelada fermament en la dignitat i el coratge, és l'única que pot posar frens a aquests grans monopolistes que, paradoxalment, invoquen el lliure mercat per justificar els seus crims". Podeu llegir-lo complet a l'enllaç.
Restaurar l’any de gràcia del Senyor
El passat 27 de febrer la diòcesi de Vic va organitzar una jornada de formació que va comptar amb una ponència de Rufí Cerdán, referent a la prioritat del curs “Passem de la indignació a l’acció.” En Rufí va defensar la tesi que “no hi ha revolució social sense transformació personal i viceversa” i va proposar diverses preguntes a fer-nos personalment. Destaquem aquesta reflexió final: “La contemplació de la creu i de la resurrecció en la vida quotidiana, són oportunitat per superar el super-ego i trobar-me amb el propi jo que pot mirar Crist de fit a fit. Crist a la creu és l’expressió més sublim de la misericòrdia de Déu”. Us recomanem, ara que estem a Quaresma, una lectura pausada de la síntesi de la ponència.
Acompanyar els militants en l’acció i en la fe
Les Jornades de consiliaris de l’ACO que van celebrar-se els passats 27 i 28 de febrer van centrar-se en l’acompanyament als militants i van acollir una trentena llarga d’assistents. Divendres vespre la Conxi Yuste, de la zona Barcelona-Nord, en Miquel Àngel Jiménez i la Maria Bargalló, de la zona Montserrat i en Pepe Rodado de la zona Nou Barris van aportar el seu testimoni i les conviccions que es dedueixen de la seva experiència. Us les compartim a l’enllaç. Dissabte matí en Jordi Fontbona, partint de la seva llarga experiència i del seu treball de l’Evangeli, va fer una xerrada dirigida a aprofundir en la tasca dels consiliaris centrada en el seguiment de Jesucrist i el seu acompanyament dels deixebles. Properament s’enviarà als consiliaris el text dels tres testimonis i l'aportació d'en Jordi Fontbona.
El camí d’intentar educar als fills i filles en el do de la fe
El passat 30 de gener va celebrar-se al saló parroquial de San Antón, una trobada organitzada per l'ACO amb el títol de "Com transmetre la Fe als fills i filles". Van participar onze persones i va ser una trobada molt interessant en la qual els presents vam poder compartir com anem intentant educar els nostres fills i filles en el Do de la Fe. Es va partir de tres testimonis i després vam tenir una mena de xerrada-tertúlia on lliurement vam poder expressar cadascú la nostra opinió. La veritat és que vam estar tan a gust que se'ns va passar l'hora i quan ens vam adonar ja era l'hora de dinar. Després vam poder seguir conversant en el dinar i ja estem pensant en celebrar una propera trobada després de primavera. A manera de resum vam arribar a les següents conclusions: És molt important el nostre testimoni, l'exemple que els anem donant. Hem de ser capaços de donar-los eines perquè siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions, d'afrontar els seus problemes. Es viuen contradiccions entre el que intentem transmetre, el que la societat els diu i la postura que prenen els nostres fills. Educa la família, però també l'escola, l'institut. L'aprenentatge que s'ofereix des de les institucions està destinat a triomfar, a competir, no a crear humanitat i comunitat. No hi ha espais de referència per als joves, precisament a l'inici de l'adolescència, quan els pares ja no arribem a ells. Volem transmetre'ls la importància de ser persona, aprendre a escoltar l'altre per poder posar-nos al seu lloc. Aprenem els pares molt més dels fills que viceversa, principalment quan ens fan enfrontar-nos a les nostres pròpies incoherències. Per això hem de treballar-nos quan i on estem sent coherents (o no). Quin lloc ocupa a casa nostra el diàleg, la comunicació, l'explicar les coses…?
