Acompanyar els militants en l’acció i en la fe
Les Jornades de consiliaris de l’ACO que van celebrar-se els passats 27 i 28 de febrer van centrar-se en l’acompanyament als militants i van acollir una trentena llarga d’assistents. Divendres vespre la Conxi Yuste, de la zona Barcelona-Nord, en Miquel Àngel Jiménez i la Maria Bargalló, de la zona Montserrat i en Pepe Rodado de la zona Nou Barris van aportar el seu testimoni i les conviccions que es dedueixen de la seva experiència. Us les compartim a l’enllaç. Dissabte matí en Jordi Fontbona, partint de la seva llarga experiència i del seu treball de l’Evangeli, va fer una xerrada dirigida a aprofundir en la tasca dels consiliaris centrada en el seguiment de Jesucrist i el seu acompanyament dels deixebles. Properament s’enviarà als consiliaris el text dels tres testimonis i l'aportació d'en Jordi Fontbona.
El camí d’intentar educar als fills i filles en el do de la fe
El passat 30 de gener va celebrar-se al saló parroquial de San Antón, una trobada organitzada per l'ACO amb el títol de "Com transmetre la Fe als fills i filles". Van participar onze persones i va ser una trobada molt interessant en la qual els presents vam poder compartir com anem intentant educar els nostres fills i filles en el Do de la Fe. Es va partir de tres testimonis i després vam tenir una mena de xerrada-tertúlia on lliurement vam poder expressar cadascú la nostra opinió. La veritat és que vam estar tan a gust que se'ns va passar l'hora i quan ens vam adonar ja era l'hora de dinar. Després vam poder seguir conversant en el dinar i ja estem pensant en celebrar una propera trobada després de primavera. A manera de resum vam arribar a les següents conclusions: És molt important el nostre testimoni, l'exemple que els anem donant. Hem de ser capaços de donar-los eines perquè siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions, d'afrontar els seus problemes. Es viuen contradiccions entre el que intentem transmetre, el que la societat els diu i la postura que prenen els nostres fills. Educa la família, però també l'escola, l'institut. L'aprenentatge que s'ofereix des de les institucions està destinat a triomfar, a competir, no a crear humanitat i comunitat. No hi ha espais de referència per als joves, precisament a l'inici de l'adolescència, quan els pares ja no arribem a ells. Volem transmetre'ls la importància de ser persona, aprendre a escoltar l'altre per poder posar-nos al seu lloc. Aprenem els pares molt més dels fills que viceversa, principalment quan ens fan enfrontar-nos a les nostres pròpies incoherències. Per això hem de treballar-nos quan i on estem sent coherents (o no). Quin lloc ocupa a casa nostra el diàleg, la comunicació, l'explicar les coses…?
“La desigualtat extrema trenca la comunitat”, Imanol Zubero
Davant la certesa que “la globalització ja no es pot desinventar” i “l’experiència de viure en una tenda de campanya”, el sociòleg i teòleg Imanol Zubero proposa tornar a la comunitat, “al reconeixement d’un nosaltres incloent”. Aquesta va ser una de les principals tesis que Zubero va defensar a la Jornada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya que es va fer al Seminari Conciliar de Barcelona el passat 20 de febrer. Com a especialista en sociologia del treball, va recordar que el treball decent se sustenta en la “seguretat d’ingressos” i en la “seguretat de representació” i que, per molt que la nostra societat continuï baixant els estàndards de decència i d’exigència (va esmentar el cas dels 10.000 menors immigrants desapareguts a la UE o el Brexit de Gran Bretanya), "els militants cristians i obrers hem d’estar al capdavant en les lluites contra la indignitat". “Ha tornat com mai abans la necessitat d’analitzar el que li passa al món en clau de lluita de classes”, va subratllar Zubero. “Una lluita de classes amb conseqüències brutals” tot i que hi ha un “negacionisme” per part dels governs i que aquests venen l’austeritat “com una política tècnica per sortir de la crisi, quan no és altra cosa que una manera de transferir i acumular capital vers les elits”. “S’ha esberlat el marc igualitari com a ideal. Des dels anys 80 estem en un paradigma desigualitari” que cal combatre. Zubero, que ha estat militant de l’objecció de consciència i un dels promotors de Gest per la Pau al País Basc, creu que la transformació passa en el curt termini i en clau conjuntural, “per reconstruir les seguretats” i en un horitzó de mig-llar termini i en clau estructural, “per reconstruir les comunitats i construir la casa comú de tota la família humana”. Per últim, va convidar a que cadascú de nosaltres reflexionem sobre els nostres estils de vida a partir del llibre Quant és suficient? de Robert Skidelsky. “Fins que no ens plantegem i contestem seriosament aquesta pregunta i avancem en una cultura de la suficiència no superarem el capitalisme”. I, en aquest sentit, va recordar que “avui és possible viure en la realitat, però no en el cor del mercat” amb les experiències d’economia social i solidària: “Pensem quin percentatge de la nostra vida vivim en el mercat i quin altre percentatge en els marges del mercat”. A l’enllaç us posem la presentació d’Imanol Zubero que us recomanem veure. Hi ha moltes referències a llibres i articles d’interès. També podeu consultar aquesta entrevista que li van fer al setmanari Catalunya Cristiana. Trabajo decente, nuestra lucha. Conferencia Imanol Zubero from acocat
A través dels altres Déu truca a la nostra porta. Com l’acollim?
“Sóc a la porta i truco” (Ap 3, 20). Aquest va ser el títol i fil conductor del Recés de Quaresma que va fer-se a la residència de Martí Codolar de Barcelona el passat 13 de febrer. El recés tenia la particularitat que va ser organitzat conjuntament pel Moviment de Professionals (MPCB) i l’ACO. A part d’assistir-hi militants dels nostres moviments, també ho van fer companyes i companys d’altres comunitats. Us recomanem que feu un viatge calmat pel material que us adjuntem i que ens ha compartit amablement en Joan Cabot, que va ser el ponent. Pot ajudar-nos a continuar preparant la Quaresma: “Intenta escoltar la veu, mira d’obrir-li la porta, deixar que entri a casa teva, i ja veuràs, sopareu junts”. Guió Presentació introductòria Crònica d'en Jesús Jiménez 20160213 Recés Quaresma ACO-MPCB from acocat
Perquè van ser som, perquè som seran
“Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollim el missatge de Jesús de Nazaret que ens proposa que cercant l’AMOR i la JUSTÍCIA, tot home i tota dona pot viure amb dignitat vers la seva plenitud. Posem de manifest el valor de tota persona, especialment de la dona per totes aquestes situacions que encara vivim”. Aquesta és una de les idees que s’expressen al manifest del Dia de la Dona Treballadora elaborat per la Pastoral Obrera de Catalunya i que signem conjuntament els moviments que en formem part, entre els quals l’ACO. Us convidem a llegir-lo així com també el del Moviment Mundial de Treballadors Cristians: “Seguim fermament la nostra missió com a Església, al costat de les dones treballadores que es lliuren cada segon en el nom de la justícia”, conclou. Per últim, us enllacem alguns dels actes previstos.
Pregàries de Quaresma
Els cinc diumenges de Quaresma podem enriquir-los amb aquestes pregàries que ha preparat el grup Rodalies de la Zona Montserrat.
Teologia i Alliberament, pel sedàs de la Revisió de Vida
La quarta edició del Fòrum Català de Teologia i Alliberament ha donat molt de si. Us enllacem el resum de les principals aportacions i conclusions dels tallers amb format de Revisió de Vida.
L’XIè Consell, una oportunitat per fer un ‘reset’
Un Consell per obrir el moviment i els grups que en formen part i per revisar la nostra identitat. Aquesta va ser una de les idees força de la darrera trobada del Comitè General de l’ACO, el principal òrgan de decisió del moviment en el qual estan representades totes les zones i diòcesis i les comissions de treball. De fet hi ha un substrat del darrer Consell: menys esforç per a treballar les prioritats, i dedicar el major temps possible a treballar elements interns del moviment (en Josep Jiménez Montejo, consiliari general, va anomenar-lo “reset” o en llenguatge més cristià, “conversió”). Al Comitè, que va celebrar-se durant tot el 23 de gener, va haver-hi un consens general en diversos temes: el Consell ha de servir per abordar temes de fons com l’encaix de l’ACO en la realitat social i eclesial, l’organització del moviment adequada als objectius que ens marquem, vincular les prioritats a aquests temes de fons o la importància de recollir l’opinió de tots els equips, de manera que la participació sigui la màxima possible. Les persones que van participar a la trobada van disposar prèviament d’una proposta de treball per al Consell –que ha de celebrar-se el maig de 2017– en què es dibuixen cinc eixos: L’encaix de l’ACO en el context social i eclesial, Quins han de ser els nostres objectius prioritaris?, Com millorar l’organització i la implicació de la militància, Com l’Evangeli ens porta a la conversió personal i com evangelitzar avui, El treball per a la transformació té sentit fet en xarxa. Aquest document es va complementar amb una anàlisi feta des del Comitè Permanent, “La realitat de l’ACO”, a on es detallaven les principals dificultats que s’observen al moviment i que es va contrastar amb el diàleg entre els participants. Igualment, també van ratificar-se el balanç de 2015 i el pressupost 2016 que s’havien presentat i aprovat al Comitè Català del 12 de desembre passat. Per últim, us enllacem la pregària que va preparar de la Zona Vallès Oriental.
Hi ha massa CIEs plens
En Jesús Jiménez, president de l'ACO, va participar a la vetlla de pregària que es va fer davant el CIE de la Zona Franca de Barcelona el passat 18 de gener. Us enllacem la seva reflexió publicada al Llibre de ruta del Comitè Permanent.
Demanem una ACO plena de “bojos”
(Aquesta pregària, preparada per la Zona Vallès Oriental, va fer-se a l'inici del Comitè General Extraordinari del passat 23 de gener de 2016) Mc 3, 20-21 Qui no s'ha sentit d'alguna manera jutjat com boig? … Qui no ha patit la incomprensió de la gent que l'envolta? … Després de passar tota la setmana treballant en una fàbrica, oficina, escola, consulta…, amb les respectives matinades i complir amb les teves responsabilitats socials, al teu barri, al comitè d'empresa, amb els teus grans, amb els teus fills, amb la teva parella…, arriba l'esperat cap de setmana i el mateix dissabte t'aixeques relativament d'hora, has de posar un dia més el despertador per no fer tard i agafar puntual el tren de rodalies i després un metro, fins arribar al teu destí. Em faig càrrec que avui precisament alguns han hagut de fer trajectes molts més llargs. A casa es queda la teva família de la qual t'acomiades amb un: "Fins a la tarda, no sé exactament a quina hora arribaré…". I arribes al teu destí on t'esperen companys que han fet el mateix procés que tu, i et preguntes: per què? millor dit… per qui? … i se't dibuixa un somriure i contestes, pel Regne de Déu, per un "boig" anomenat Jesús de Natzaret, que es va atrevir a dir que tots som germans i fills de Déu, i va donar dignitat als més desfavorits. Pregària Demanem a Déu que l'ACO estigui plena de "bojos" que per Amor a Déu, donem testimoni d'Ell i dignitat a una classe obrera cada vegada més castigada per la desigualtat i la injustícia del sistema. Acabemos amb la pregària que ens va ensenyar Jesús… Parenostre…
