ACO s’adhereix a la campanya #NoalTTIP
L’Acord Transatlàntic de Comerç i la Inversió (TTIP) que s’està negociant des de juny de 2013 entre la Unió Europea i els Estats Units ha estat anomenat per Hillary Clinton com l’“OTAN econòmica” ja que, pel seu abast, arribaria a concentrar el 54% del PIB mundial. L’argument per signar-lo és que l’acord facilitarà la creació de riquesa i ocupació al reduir els aranzels i facilitar els fluxos econòmics. Actualment hi ha més de 2.000 acords vigents i aquest permetria als Estats Units, combinat amb el Tractat Transpacífic (TPP), mantenir la centralitat econòmica i geoestratègica. Per què hi ha tanta bel·ligerància en contra d’aquest tractat? Hi ha precedents com l’Acord de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA), que implica els EUA, Canadà i Mèxic. El resultat és que en els 23 anys que porta vigent la part més feble, òbviament Mèxic, ha perdut 1 milió de llocs de treball, les pimes han estat desmantellades i l’Estat pràcticament està fallit. En els acords de lliure comerç econòmic també es pot veure com s’hi aplica el dret dur, ja que es preveuen mecanismes efectius per sancionar els països que no els compleixen. En canvi, altres drets com els previstos a la Declaració Universal de Drets Humans, corresponen a l’àmbit del dret tou, ja que els incompliments no porten aparellades sancions. També aixeca molta prevenció d’aquests tractats el risc real de mercantilitzar fins i tot els drets més bàsics (com pot ser l’aigua, els aliments, l’ensenyament, la sanitat); com s’estan esquivant les emissions contaminants que estan canviant el clima adquirint compensacions a països amb menors emissions; les prospeccions de gas i petroli amb tècniques invasives com el fracking davant l’esgotament de les fonts d’energia sobre les quals descansa l’economia… Les negociacions de l’acord s’han portat pràcticament en secret per part de comissions negociadores en les quals no hi ha cap organisme polític ni membre electe democràticament. En les reunions que s’han portat a terme en un 92% hi han participat lobbistes i només en un 4% hi han participat representants socials. Fins al moment es porten unes onze rondes negociadores (un 30% del catàleg acordat) i es preveu que no podran arribar a un acord abans del maig (pel mig hi haurà el procés electoral als Estats Units). El calendari previst és que un cop les comissions que el negocien arribin a un acord es portarà al Parlament europeu i al Congrés dels Estats Units que l’hauran d’aprovar o rebutjar, sense possibilitat d’introduir-hi esmenes. Posteriorment, l’acord haurà de ser ratificat en un període de dos anys per tots els estats membres. En cas d’haver-hi un estat que no el ratifiqués, l’acord restaria sense efecte. La campanya #NoalTTIP vol oposar-se a l’aprovació del tractat ja que consolida “els megapoders de les grans empreses internacionals i aferma l’economia financera i especulativa que, en aquests moments, està multiplicant per 10 l’economia real”, explica Àlex Guillamon, coordinador de l’ong Entrepobles i un dels impulsors de la campanya a Catalunya. Fins al moment hi ha adherides 100 entitats a Catalunya, entre les quals hi ha també l’ACO, i des de l’organització ens recorden que “els ajuntaments tenen un paper important a jugar i els ciutadans també tenim alguna cosa a fer”. Per això conviden a llegir el manifest i si hi esteu d’acord signar-lo en aquest enllaç. Us relacionem alguns articles de l’Àlex Guillamón per anar-nos situant: TTIP i el retorn del “primer estat”, publicat a El Crític “El TTIP deixaria a l’atur 600.000 persones més a Europa”, entrevista a Cugat.cat
El salt
"Vagó metro línia 4, les treballadores conversen amb les companyes de feina. Expressen molt sovint malestar i crítiques envers altres companyes. Mal ambient laboral. I reflexiono: hi passem 8 hores a la feina, vull això en la meva vida? Vull perpetuar aquesta mala maror? Què està a les meves mans?". Aquest és el punt de partida de la Revisió de vida que comparteix amb nosaltres el grup Sense Nom. Podeu consultar-la a l'enllaç.
Pregàries de Nadal
Podeu consultar les pregàries de Nadal que ha fet el grup Rodalies de la zona Montserrat a l'enllaç.
El dret a la informació, un dret ciutadà a reivindicar
“La manera com estem treballant els periodistes de deu anys ençà no garanteix el dret d’informació del ciutadà ni la responsabilitat social del periodista”. Així de ferm s’expressava David Vidal, del col·lectiu de periodistes SomAtents, a l’impartir la xerrada “Mitjans de comunicació, tots són iguals?” que va fer-se a la seu de l’ACO el passat 28 de novembre. El dret a la informació, va explicar Vidal, és un dret de la ciutadania que es contempla a la legislació (Estatut) a l’alçada del dret a l’habitatge. Malgrat això, aquest dret està en risc ja que la professió periodística està molt precaritzada (“a les redaccions és molt difícil fer la vocació”) i dins de l’agenda dels mitjans “no estan els temes que s’han de pensar”. També va defensar que “no tothom pot fer periodisme: hi ha un mètode i una mirada, que han de conèixer els ciutadans per també poder col·laborar”. Vidal va fer una perspectiva des de finals dels 90 en què el periodisme travessa una crisi de model (amb l’entrada en joc d’Internet i les xarxes socials), a la crisi econòmica que envia al carrer 10.000 periodistes (són els que perden la feina des de novembre de 2008 fins el 2012), fins el canvi de paradigma polític a partir del 15-M i que porta a una emancipació de les audiències. Això últim s’ha concretat en que els moviments socials que fan de portaveu de la desigualtat tinguin més presència als mitjans. També són destacables la financiarització dels mitjans (que els ha fet perdre autonomia per l’entrada de corporacions bancàries i fons d’inversió als consells d’administració) i la preferència de la imatge i, per tant, de la televisió, que ha passat a construir l’agenda dels temes que han d’aparèixer als mitjans, en detriment dels diaris. És la transició de l’homo sapiens a l’homo videns (Giovanni Sartori, dixit), “el paradigma del directe constant” i el pas de l’anàlisi de la realitat des de la racionalitat-abstracció a l’actual, des de l’emoció i la mirada (“no tenim consciència de la realitat fins que no ens emociona”). La prova del pes de l’audiovisual és que les inversions dels mitjans es concentren en la tecnologia (“com oferir millor els directes”) i s’està deixant de fer periodisme d’investigació. La informació superabundant, va dir Vidal, “està generant un efecte tsunami que no podem gestionar” i “és un oceà del qual hem après a desconfiar” (a les xarxes socials, el concepte veritat/mentida queda molt afectat). Com indica Ignacio Ramonet, en aquest context “la censura no funciona per defecte sinó per excés”, ja que falta jerarquitzar, contextualitzar i donar sentit a la informació. Vidal també va fer autocrítica: “Els periodistes hem parlat amb el llenguatge del poder i ens hem obsessionat en explicar el com de les coses i no el per què”. David Vidal va destacar alguns mitjans com Le Monde Diplomatique (el director del qual és Ignacio Ramonet) que enfoca sobre temes que no es toquen habitualment, o altres iniciatives com El Crític, Infolibre, Eldiario.es, el Grup de Periodistes Ramon Barnils o l’Anuari MediaCat. “Seguirem tenint grans transatlàntics de la informació, però neixen noves iniciatives que intenten ser alternatives”. SomAtents és un grup de periodistes transgeneracional que neix el 2012 a on hi ha periodistes que estan a la universitat o acabats de sortir amb d’altres amb molt de bagatge. Defensen també la dignitat dels professionals del periodisme com a treballadors i reivindiquen tornar a “fer a carrer” front el periodisme de “moqueta i tertúlia”. A l’enllaç podeu consultar el manifest. Us enllacem altres enllaços que poden ser interessants: Vídeo Vida i mort d’un diari. Dossier Papel Mojado de Mongolia sobre el creixent pes de la banca en els mitjans d'informació.
Pistes per a la responsabilitat en les primeres comunitats cristianes
La coordinació que es va fer de les diòcesis d'Alacant, Còrdova i Madrid va donar molt de si. Entre altres, Fernando Rivas va fer una formació sobre la responsabilitat en les primeres comunitats cristianes que podeu consultar a l'enllaç.
La realitat del món del treball
La Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona ha elaborat un document sobre la realitat del món del treball, dels treballadors-es i les seves famílies, per a la reflexió que s'està fent a la comissió de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola. Us l'enllacem aquí. També podeu consultar la nova edició del full informatiu de la Pastoral Obrera de Barcelona corresponent a novembre. Us l'enllacem aquí.
La revisió de vida, un aprenentatge continu
Josep Escós, consiliari de la diòcesi de Vic, va fer la xerrada principal de la Jornada d’iniciació del passat 22 de novembre. Tot i que la jornada està expressament pensada per a les persones que fa poc s’han incorporat al moviment, les pistes que va donar Escós sobre com fer la revisió de vida són oportunes per tothom. Pel que fa al Veure, es va destacar la dificultat d’encaixar l’anàlisi (fred) del fet amb el context i la mirada de fe. També es van donar algunes idees sobre com triar el fet i va apuntar-se que aquesta elecció és “una mirada que ens porta a l’Èxode: sortir d’allò que teníem per segur és un aspecte de la mirada espiritual”. Pel que fa al Jutjar, es van suggerir alguns criteris: el que reps de fora, el que dónes als altres i la força del teu esperit. I per últim, Escós va anotar que l’Actuar és “el germà pobre” i que convé dedicar-li una durada similar al Veure i al Jutjar. També va dir-se que “l’actuar no s’ha de confondre amb el compromís”. Podeu llegir la xerrada al guió adjunt o sentir-la en l’audició gravada.
Cal garantir el dret a un treball decent
“Cal prendre’s més seriosament que el treball és un bé i un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana”, és una de les declaracions que trobem al frontispici del manifest pel treball decent que ha fet Justícia i Pau de Catalunya. Aquest document és una síntesi sobre els debats dels últims anys entorn el treball decent i les seves principals reivindicacions i propostes. A aquesta crida ens hem adherit des de l’ACO i la resta de delegacions i moviments del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya. En el manifest hi ha nou peticions concretes als poders públics i agents socials per començar a treballar. També es destaca “la necessitat d’un compromís social i polític per part de la ciutadania com a via per a la millora de les condicions de vida de les persones”. També us acompanyem la presentació amb els actes que es van fer a tot l’Estat el passat 7 d’octubre, jornada mundial pel treball decent, des de la coordinació de la iniciativa Església pel Treball Decent.
Renda bàsica ciutadana, cura dels refugiats i crida a la cimera del canvi climàtic
En una societat que camina vers un “nou paradigma de la tecnificació” no hi ha feina per a tothom. És aquest el principal argument que l’MTCE fa servir per demanar una renda bàsica ciutadana que asseguri una font d’ingressos suficient (fins i tot, per a persones que treballen i que malgrat això segueixen empobrides). La proposta és finançar-la per mitjà de la redistribució de la riquesa. Des de l’MTCE també s’afirma “hem de treballar per evitar el rebuig cap a la renda bàsica per part d'aquells que creuen que aquesta contribuiria a que aquells que la rebessin no serien persones productives per a la societat”. La crisi dels refugiats també va ser-hi present en el seminari que l’MTCE va celebrar a Estrasburg: “Aquests homes i dones deixats en la incertesa tenen dret al benestar de la mateixa manera que nosaltres. Considerem aquest benestar com una conquesta. Han de tenir dret a una atenció primària suficient perquè puguin rescatar la seva dignitat i humanitat i tinguin l'oportunitat de mirar el futur tan incert amb una confiança renovada”. Per últim, també es va fer una crida a les nacions participants a la cimera que s’està celebrant sobre el canvi climàtic a París, COP21, convidant els dirigents polítics “a promoure un acord sobre el clima que sigui veritablement equitatiu, vinculant i transformador”. Podeu consultar les declaracions als enllaços.
La responsabilitat en les primeres comunitats cristianes
El passat 14 de novembre va fer-se la coordinació de les diòcesis d'Alacant, Còrdova i Madrid. A l'enllaç us hi posem la crònica que ha fet la Cèlia Santiago en el blog del Comitè Permanent. Destaquem la formació que va impartir el consiliari Fernando Rivas sobre les primeres comunitats cristianes, des del model casa, al model casa del Senyor i finalment el model basílica. És molt interessant veure com van canviant la identitat i els ministeris, com es va clericalitzant la funció religiosa i bandejant el paper dels laics i en particular de la dona. A partir d'aquesta informació històrica Rivas va plantejar possibles pistes a treballar personalment i com a zona o diòcesi. Accés a la xerrada escrita. Accés a la xerrada gravada.
