La lluita pel treball decent
La Pastoral Obrera de Catalunya (POC) s’ha marcat com a prioritat la lluita per un treball decent. És la resposta a la precarietat que s’està instal·lant en el món laboral i la materialització del compromís per l’alliberament de les persones més empobrides. Aquest tema serà l’eix de la Jornada d’Estudi de la POC que se celebrarà al Seminari Conciliar de Barcelona el proper 20 de febrer i a la qual us recomanem l'assistència. Previ a la Jornada, s’ha preparat un document per tenir una mirada esperançada vers aquesta realitat sagnant. Des de la POC es proposa aprofundir en diversos aspectes a l’entorn del treball decent: “què és? Quin sentit té el treball en decent en la realitat actual del món obrer, la nostra militància obrera i cristiana davant la lluita per un treball decent i quines són les possibles accions per fomentar aquest treball decent”. Podeu llegir una selecció de testimonis de persones que opten per fer del seu compromís una lluita per un treball decent, entre els quals alguns militants d’ACO com la Carmen Caballano, en Toni Ferrer, en Manel Maeztu o la Carmen Palomar.
Dona i desig, motor de l’evangelització
Resseguir la presència de les dones abans i durant la Creu de Jesús, a la sepultura, a la recerca i en la trobada amb el crucificat, ens ha ajudat a entendre “que les dones han estat l’instrument de la transformació dels deixebles”. Aquest és l’exercici que va fer-se en la Jornada de formació de l’ACO “Dones a l’albada de Pasqua. Desig i missió”, que va impartir la teòloga Begonya Palau el passat 30 de gener. Palau, situant la dona dels evangelis en el context del segle I (no podia accedir a l’ensenyament de la Torà, el seu testimoni no tenia validesa jurídica…), va defensar que té una funció eclesial fonamental: “La dona és al principi amb el naixement de Jesús i al final cal altre cop la dona per desvetllar als deixebles la resurrecció. Aquest desig és el motor de l’evangelització”. Us adjuntem el resum de les idees principals i les citacions que ha fet la Montse Forcadell i l'audició de la jornada: Ponència Begonya Palau Torn de preguntes
Viure d’una manera nova
A la trobada de Nadal de la zona Barcelona Nord es va treballar el passatge de Mt 1, 18-25. Hi ha unes reflexions i un fet de vida paral·lel ben escaient. Entre altres es descriu què és l’acció alliberadora: “Viure d’una manera nova: des de la confiança i no des de la por, des del sentir que faig camí acompanyat, que és Ell el que donarà llum al que passi i que no faig la meva obra sinó que m’he situat en el projecte de salvació de Déu”. Podeu consultar l'Estudi d'Evangeli a l'enllaç.
«El perdó és la disposició del cor de no voler fer el mal que m’han fet»
A Síria els cristians són perseguits per raó de la seva fe i sofreixen martiri. En aquesta entrevista a una religiosa que és missionera al país hi ha un testimoni serè i colpidor de la situació que estan vivint. La germana María Guadalupe Rodrigo destaca que en un context de més de quatre anys de bombardeig permanent "és admirable com els cristians ho viuen: com els nois continuen anant a l’escola, els joves a la universitat… la gent no surt a passejar, però continua amb la seva vida quotidiana". La raó que addueix: "Suportar una situació així i poder estar bé, tranquil, en calma i fins i tot content… només s’aconsegueix amb la gràcia de Déu. Per la fe s’entén que el mal no té l’última paraula, que la violència, l’odi i la mort no tenen l’última paraula! De fet, amb la mort, tot comença per als cristians. Jesucrist els anima el cor i la seva esperança els manté vius". Us enllacem l'entrevista publicada al Catalunya Cristiana.
L’ACO assumeix el Pla de comunicació fins el proper Consell
La militància ha assumit la contractació a mitja jornada del tècnic de comunicació Joan Andreu Parra (militant de la zona Besòs) fins al proper Consell que ha de celebrar-se el maig de 2017. Recordem que el cost econòmic d’aquesta figura era de 15.000 € any i per aquest motiu es va proposar a la militància fer una cotització extraordinària de 25 € / any fins la celebració del Consell. En un primer estadi es va fer una carta al març de l’any passat a la qual hi va haver una resposta escassa i que va permetre recaptar al voltant de 4.000 €. En la segona carta, que es va enviar l’octubre s’han recollit uns 8.300 € que pràcticament permeten cobrir el cost total. Aquells militants que tinguin domiciliada la cotització reben un càrrec específic per aquesta cotització extraordinària.
Explicar la fe al segle XXI
L’ACO és un moviment que evangelitza en el món del treball, una labor que porta temps realitzant i no exempta de dificultats ja que més enllà del testimoniatge i la coherència en el pensament i l’acció ens costa donar raó d’allò que ens fonamenta i que no és altra cosa que el seguiment del Crist. Des de la Delegació d’Apostolat Seglar proposen continuar en aquesta tasca d’Església en sortida i “respondre a la crida del papa Francesc a que tot cristià esdevingui agent d’aquest “primer anunci” o “anunci fonamental: l’amor personal de Déu que es va fer home, es lliurà per nosaltres i és viu oferint la seva salvació i la seva amistat” (Evangelii Gaudium, 128). Amb aquesta finalitat han dissenyat el curs intensiu d'Escola de Primer Anunci, l’objectiu del qual és “anar construint una xarxa laïcal diocesana on s'involucrin els moviments, les associacions, els centres, les parròquies…”. El curs es durà a terme durant els dies 16 i 30 de gener i 20 i 27 de febrer i a les Escolàpies. Els organitzadors conviden a participar en aquest “"entrenament" en unes altres metodologies més aptes per a propiciar aquest primer contacte amb tantes persones que un dia per motius diversos es van allunyar dels nostres mateixos grups i comunitats, o que ja mai hi han participat”. Teniu més informació als programes adjunts i a: Delegació d'Apostolat Seglar Article "Barcelona té una escola sobre arts narratives aplicades a l'evangelització", publicat a La Vanguardia
El Lloc de la dona rep l’ajut solidari de l’ACO
“La inserció laboral és el camí perquè les dones que exerceixen la prostitució puguin pensar en tenir una alternativa diferent”, explica la Nieves de León, religiosa oblata i directora d’El Lloc de la dona a Barcelona. Aquesta entitat és la destinatària de la col·laboració solidària que cada any l’ACO dedica del pressupost. Enguany han estat 1.000 € que es destinaran als projectes que tiren endavant les oblates de Barcelona, presents al barri del Raval des del 1984. El carisma d’aquestes religioses arrelades a quinze països és treballar amb dones en context de prostitució i tràfic amb fins d'explotació sexual. Són aproximadament 500 religioses a tot el món i a Espanya estan a vàries ciutats com Mallorca, Madrid, València, Sevilla, Barcelona, Bilbao, Santiago o Las Palmas. A totes les ciutats treballen en projectes de característiques similars al de Barcelona. El 90% de les dones que atenen són subsaharianes, principalment nigerianes i el 80% d’aquestes no tenen papers, “fet que dificulta la inserció laboral”. "Per a la cultura africana la maternitat és un element fonamental, la majoria de les dones que atenem són joves i amb fills al seu càrrec, aquest fet alenteix els processos d'inserció”. Moltes són víctimes de tràfic amb fins d'explotació sexual i han patit situacions personals de molta violència. Hi arriben a les oblates bé pel boca a boca o bé derivades pels serveis socials. “Saben que tenim beques perquè puguin formar-se i deixar durant aquest temps la prostitució, per això s’ha de treballar la motivació”, relata la Nieves de León. Des de que la dona entra a l’entitat, s’obre un període d’uns dos anys d’acompanyament: “Els hi costa la regularitat. L'horari d'assistència als cursos les obliga a deixar el carrer i algunes abandonen. Però altres comencen a descobrir que sí que poden”, defensa Nieves de León. Primer es treballa el coneixement de l’idioma (necessari per a demostrar l’arrelament, ensenyament que les dones no veuen com una prioritat) i en alguns casos fins i tot l’alfabetització. En aquesta tasca col·laboren sobretot les 30 voluntàries del projecte. A banda d'axiò, tenen el programa De portes endins als barris de Les Corts i Sants en què ofereixen una atenció integral a les dones que estan a pisos i clubs, aquestes bàsicament provinents de Sudamèrica i dels països de l’est d’Europa. També es fa una formació pre-laboral, per adquirir unes habilitats bàsiques necessàries per desenvolupar una feina (puntualitat, hàbits laborals…). Un cop la dona ha estat regularitzada es fan cursos laborals específics per a la cura de persones grans, de neteja, de cuina, de costura… El lloc de la dona ha impulsat una empresa social, Dona Kolors, que elabora complements de moda i de la llar de disseny propi (collars, bosses, ventalls…) i també cus per tercers o fa treballs de confecció per encàrrecs d’empreses. Fins al moment tenen quatre persones d’estructura i quatre dones que han fet el curs de formació i han estat contractades com a costureres. L’empresa encara no se sosté amb la pròpia activitat econòmica i esperen que durant 2016 pugui assolir-se aquest objectiu. El mot “oblates” te l’origen en “oblació” o entrega. L’orde d’Oblates del Santíssim Redemptor té un fundador català benedictí (Mons. Josep M. Benito Serra) i una fundadora suïssa (Antonia María de Oviedo y Schönthal). Van començar el 1870 a Cienpozuelos (Madrid) i són contemporànies de les adoratrius, que tenen el mateix carisma. Podeu consultar la darrera memòria publicada.
Ampliem l’entrada de l’ACO a la Viquipèdia
En l’era d’internet les enciclopèdies en paper pràcticament han passat a la història i han estat substituïdes per altres invencions que consultem profusament, especialment els nostres fills a l’hora de fer els treballs que els encomanen a l’escola, l’institut o la universitat. Un d’aquests ginys és la Viquipèdia, una enciclopèdia en línia col·lectiva, de contingut lliure i on tothom pot introduir i modificar els gairebé 500.000 articles que hi ha a la versió en català. L’Acció Catòlica Obrera fins ara tenia una entrada molt succinta que hem enriquit incorporant una descripció del moviment, les dates històriques més remarcables i algunes de les publicacions que tenim. També hi ha un apartat en què es parla de la metodologia que utilitzem a l’ACO: la Revisió de vida (que enllaça a un altre article que ja existia) i l’Estudi d’evangeli, per al qual hem creat aquesta entrada ja que no hi era abans. Us convidem a llegir els articles i si hi veieu que encara es poden millorar a fer-ho. Recordeu els cinc pilars de la Viquipèdia, sobretot el punt de vista neutral i la importància de citar fonts que siguin verificables. Properament farem el mateix amb la versió en castellà.
ACO s’adhereix a la campanya #NoalTTIP
L’Acord Transatlàntic de Comerç i la Inversió (TTIP) que s’està negociant des de juny de 2013 entre la Unió Europea i els Estats Units ha estat anomenat per Hillary Clinton com l’“OTAN econòmica” ja que, pel seu abast, arribaria a concentrar el 54% del PIB mundial. L’argument per signar-lo és que l’acord facilitarà la creació de riquesa i ocupació al reduir els aranzels i facilitar els fluxos econòmics. Actualment hi ha més de 2.000 acords vigents i aquest permetria als Estats Units, combinat amb el Tractat Transpacífic (TPP), mantenir la centralitat econòmica i geoestratègica. Per què hi ha tanta bel·ligerància en contra d’aquest tractat? Hi ha precedents com l’Acord de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA), que implica els EUA, Canadà i Mèxic. El resultat és que en els 23 anys que porta vigent la part més feble, òbviament Mèxic, ha perdut 1 milió de llocs de treball, les pimes han estat desmantellades i l’Estat pràcticament està fallit. En els acords de lliure comerç econòmic també es pot veure com s’hi aplica el dret dur, ja que es preveuen mecanismes efectius per sancionar els països que no els compleixen. En canvi, altres drets com els previstos a la Declaració Universal de Drets Humans, corresponen a l’àmbit del dret tou, ja que els incompliments no porten aparellades sancions. També aixeca molta prevenció d’aquests tractats el risc real de mercantilitzar fins i tot els drets més bàsics (com pot ser l’aigua, els aliments, l’ensenyament, la sanitat); com s’estan esquivant les emissions contaminants que estan canviant el clima adquirint compensacions a països amb menors emissions; les prospeccions de gas i petroli amb tècniques invasives com el fracking davant l’esgotament de les fonts d’energia sobre les quals descansa l’economia… Les negociacions de l’acord s’han portat pràcticament en secret per part de comissions negociadores en les quals no hi ha cap organisme polític ni membre electe democràticament. En les reunions que s’han portat a terme en un 92% hi han participat lobbistes i només en un 4% hi han participat representants socials. Fins al moment es porten unes onze rondes negociadores (un 30% del catàleg acordat) i es preveu que no podran arribar a un acord abans del maig (pel mig hi haurà el procés electoral als Estats Units). El calendari previst és que un cop les comissions que el negocien arribin a un acord es portarà al Parlament europeu i al Congrés dels Estats Units que l’hauran d’aprovar o rebutjar, sense possibilitat d’introduir-hi esmenes. Posteriorment, l’acord haurà de ser ratificat en un període de dos anys per tots els estats membres. En cas d’haver-hi un estat que no el ratifiqués, l’acord restaria sense efecte. La campanya #NoalTTIP vol oposar-se a l’aprovació del tractat ja que consolida “els megapoders de les grans empreses internacionals i aferma l’economia financera i especulativa que, en aquests moments, està multiplicant per 10 l’economia real”, explica Àlex Guillamon, coordinador de l’ong Entrepobles i un dels impulsors de la campanya a Catalunya. Fins al moment hi ha adherides 100 entitats a Catalunya, entre les quals hi ha també l’ACO, i des de l’organització ens recorden que “els ajuntaments tenen un paper important a jugar i els ciutadans també tenim alguna cosa a fer”. Per això conviden a llegir el manifest i si hi esteu d’acord signar-lo en aquest enllaç. Us relacionem alguns articles de l’Àlex Guillamón per anar-nos situant: TTIP i el retorn del “primer estat”, publicat a El Crític “El TTIP deixaria a l’atur 600.000 persones més a Europa”, entrevista a Cugat.cat
El salt
"Vagó metro línia 4, les treballadores conversen amb les companyes de feina. Expressen molt sovint malestar i crítiques envers altres companyes. Mal ambient laboral. I reflexiono: hi passem 8 hores a la feina, vull això en la meva vida? Vull perpetuar aquesta mala maror? Què està a les meves mans?". Aquest és el punt de partida de la Revisió de vida que comparteix amb nosaltres el grup Sense Nom. Podeu consultar-la a l'enllaç.
