Nova edició del Full informatiu de la Pastoral Obrera de Barcelona
Us acompanyem el butlletí que periòdicament edita la Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona amb les informacions i la vida dels moviments que s'ha produït els darrers mesos. Entre altres, es recull el que va donar de sí la 62a Jornada General de l'ACO i el comiat a la presidenta Montserrat Ribas.
Entre castanyes i TTIP, al Baix Llobregat
El 30 d’octubre, ens vam reunir a la parròquia de Sant Bartomeu Barcelona, barri de la Marina, 42 militants de la zona del Baix Llobregat, per celebrar la castanyada, que és alhora la nostra jornada d’inici de curs. Mentre una colla de menuts aprofitava el magnífic pati per jugar, els adults anàvem per feina. Ens presidia el cartell elaborat per l’Equip de Bellvitge Passem de la indignació a l'acció alliberadora, que com són molt previsors, no van posar data i així ens acompanyarà en properes reunions. D’entrants abraçades, petons, xerrades amb uns i altres (els meravellosos retrobaments, que fan humana qualsevol trobada!). Per primer plat, vam fer un moment de silenci, pregant les Benaurances acompanyant-les d’imatges del drama dels refugiats sirians on contemplàvem espurnes d’esperança i solidaritat (sí, les mateixes que ja vam presentar pel 12 d’octubre… ja veieu com som de recicladors! Però és que sempre aprenem al rellegir-les i pregar-les). Recordàvem les paraules d’en Quim Pons “Les Benaurances apunten un horitzó que ens parla de la felicitat plena, un horitzó que dóna sentit a la nostra militància. Però sovint les llegim amb un complex de culpabilitat com una càrrega que ens sobrepassa”. També vam compartir un parell pregàries de l’equip d’Almeda, que des de la senzillesa ens van arribar al cor. El plat principal de la trobada va ser una xerrada-testimoni de l’activista Nacho Hurtado sobre el TTIP, l'Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió que s’està negociant, de forma no gaire transparent, entre la UE i els EUA i que donarà encara molt més poder a les grans multinacionals, traient-ne als països i els governs, i que pot arribar a afectar-nos tant personalment com socialment. Vam ser convidats a seguir informant-nos, participar en les recollides de signatures i tots els actes en contra del tractat. Trobem més informació al web. I finalment el plat dolç de la tarda va ser el berenar compartit: castanyes, moniatos, galetes i pastissos, refrescos i vi bo, amb més abraçades i xerradetes… Els propers moments de trobada de la zona seran un d’Evangeli (el dia 29 de novembre a la parròquia de Sant Josep, de l’Hospitalet, a les 10 del matí) i la celebració del Nadal, que encara s’ha d’acabar d’organitzar des del Comitè de Zona. A tot el que fem, hi és tothom convidat!
Pregàries d’Advent
El grup Rodalies de la zona Montserrat comparteix les pregàries d'Advent que han preparat. En aquesta ocasió, inspirades en textos de profetes de l'Antic Testament.
La misericòrdia de Déu en el món obrer
Com cada any, s’han celebrat les Jornades de Pastoral Obrera organitzades pel Departament de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola. Enguany, que és la 21a edició, la seu ha estat Àvila, un lloc habitual d’aquesta trobada. Els dies han estat el 14 i 15 de novembre. Han participat unes 70 persones de 30 diòcesis de tot l’estat. Després de superar l’any passat la fita dels 20 anys del document de la “Pastoral Obrera de tota l’Església”, una publicació dels bisbes d’Espanya que dóna un paper molt important al món del treball dins la Pastoral, el lema que ha presidit l’encontre ha estat “Misericordia de Dios en el mundo obrero”. L’apertura va ser a càrrec de Mons. Antonio Algora, bisbe de Ciudad Real i responsable de la Pastoral Obrera de la CEE. Després, el teòleg dominic Jesús Espeja Pardo va pronunciar la ponència “Misericordia de Dios en el mundo obrero”. Seguint l’esquema de la Revisió de Vida, el P. Jesús va fer una anàlisi de la situació actual del món del treball, arribant a unes propostes de com hauria d’ésser l’actitud en la missió evangelitzadora dels cristians en el món obrer. Podeu llegir-la a l'enllaç. Després es van presentar les experiències “Acción Conjunta contra el paro”, de la diòcesi de Sevilla i “De la Asamblea Diocesana a los grupos de Doctrina Social de la Iglesia”, de la diòcesi de Santander. Són dos exemples de campanyes coordinades dels bisbats per a fer accions i treballs de fons sobre el món del treball i on la Pastoral Obrera ha tingut un paper important, tot i que hi han participat diversos grups. Molt interessants van ésser els tres tallers “Economia Solidaria” (Bizkaia), “Acompañar situaciones de exclusión” (Plasencia) i “Descubir el Evangelio desde los últimos” (Ciudad Real). En els tres casos experiències transformadores que cerquen empoderar els més desafavorits. Després de la celebració de l’eucaristia i del sopar, es va realitzar la ja tradicional vetllada on es comparteixen productes típics de la terra de cadascú. El grupet de Catalunya encara va aprofitar una estona de la nit per a visitar el centre d’Àvila, dins de les muralles. Aquest segon dia ha consistit bàsicament en el plenari on s’han compartit els resums dels tallers, s’han recollit les aportacions de tothom i s’ha llegit el comunicat final. D. Antonio Algora ha pronunciat un petit discurs de cloenda i tothom s’ha acomiadat per a tornar a les seves diòcesis, amb voluntat de compartir les experiències viscudes. Aquestes XXI Jornades han estat les primeres en les que ha actuat com a director del Departament de Pastoral Obrera Juan Fernández de la Cueva. Substitueix a Fernando Díaz Abajo, actual consiliari general d’HOAC i que va fer aquest servei diversos anys. Us enllacem el comunicat final de les Jornades. (Agraïm aquesta crònica a en Josep Anton Belchi que ha anat a les Jornades de la POE junt amb la Montse Ollé en representació de l'ACO de la diòcesi de Lleida)
CONSTRUÏNT REGNE DE DÉU AL BAIX LLOBREGAT
El president Jesús Jiménez ens explica una trobada que s'ha fet a Sant Feliu de Llobregat per conèixer la diversitat de grups catòlics a la ciutat.
“No tingueu por en seguir la veu del Crist, pas a pas”
Us enllacem la xerrada que Josep Anton Cordero va fer al Comitè Català. Amb un títol ben explícit: L'acció que dóna sentit a la teva vida. I un guió desglossat en tres punts: nunca olvides de donde vienes, valora bien lo que tienes, lucha por lo que quieres.
“Dir sí a una responsabilitat, en el fons és deixar-te portar per l’Esperit”
Aquest curs passat diverses persones han finalitzat la seva responsabilitat al capdavant de les zones i d’alguna comissió. En Carles Paulo (zona Montserrat), la Montserrat Roca (diòcesi Vic), la Montse Sidera (comissió de Formació), la Maria Martínez (zona Baix Llobregat), en Pedro Lara (diòcesi Còrdova), la Silvia Fuentes (diòcesi Madrid) o la mateixa ex-presidenta, Montse Ribas, han fet una gran tasca, que no és fàcil, acompanyar la zona o una comissió del moviment. A totes i tots els donem les gràcies. Per conèixer una mica més a fons quina és la tasca del responsable de zona i quines són les motivacions que han portat a donar aquest pas, li hem preguntat a les noves responsables de les zones Barcelona Nord i Baix Llobregat, a l’Alicia Chamorro i la Núria Estruga, respectivament. – Què t’ha portat a donar el pas de ser responsable de la zona? Alicia Chamorro: Sense parar-me a pensar en totes les coses que ja feia i que m’ocupaven temps, vaig dir sí a una necessitat de la zona, segurament per tot l’amor rebut, primer dels meus pares i més endavant de la JOC i l’ACO, i en definitiva de Déu. Però és cert que no sempre està tan clar, sobretot quan et superen altres coses que no et permeten fer la teva tasca com voldries, però tampoc es tracta de renunciar al que ja fas perquè sinó ningú faria el pas d’agafar una responsabilitat. En el fons és deixar-te portar per l’Esperit. Núria Estruga: Ja fa temps que penso que de l’ACO estic rebent molt, m'omple i em fa feliç formar-ne part. No em deixa "adormir-me" ni "apalancar-me", em permet aprendre i viure, compartir i celebrar fe i vida. Sento que em toca correspondre. Abans de l’estiu vaig accedir a fer una entrevista amb en Josep J. Montejo pel “càsting de presidenta”. Pels meus horaris de treball (dos matins, que no són sempre els mateixos, en funció de les necessitats del centre, cursos i reunions del comitè d'empresa, i totes les tardes fins les 20 h, que surto del barri de la Marina) aquest servei no el puc fer. Però, tot xerrant, me’n vaig adonar que fer de responsable de zona em seria relativament fàcil: ja havia estat al petit comitè feia uns anys, en aquest moment hi ha un equip de gent potent i els horaris i llocs de reunió són compatibles amb la meva feina. I aquí estic. – Què esperes donar i què confies rebre d’aquest servei? Alicia: Espero acompanyar la zona des de la senzillesa, tenint en compte la realitat de cada grup i respectant tots els processos. I espero rebre comprensió, paciència i ajuda quan no arribi a tot. Així com formació i creixement de moviment. Núria: Donar? Sóc una persona organitzada, treballadora, reflexiva, responsable (tot és millorable, ja m’enteneu), de tant en tant tinc alguna bona idea, i m’agrada treballar en equip. Això és el que espero poder aportar. Rebre? Ja he començat a rebre: el Petit Comitè i el Comitè de Zona, al Baix, estan formats per persones molt interessants, que viuen i coneixen coses que jo desconec, amb un grau de compromís, militància i pregària molt elevats, dels que espero aprendre’n. Això ho rebo, a part d’amistat, més fonda amb persones qui ja havia compartit trobades i nova amb aquells que vaig coneixent. – La figura de la responsable de zona és una peça clau per la marxa de l’ACO. Vist des de fora és un servei que sembla que té molta complexitat. Quina és la teva funció? Alicia: Jo de moment faig el que bonament puc, cuidar els grups, les noves incorporacions, ajudar a que cada responsable de grup tingui el seu espai dins el comitè de zona i sobretot confiar en ells. Núria: Estic aprenent que a més de representar la zona al Comitè Català i General i aquests a la zona, formo part d’aquells que prenen decisions sobre què és l’ACO i com ha de ser. Això en el treball de preparació del consell del curs vinent, serà quelcom important. És molt més interessant que complicat! – Amb quin suport comptes? Com valores l’acompanyament que tens? Alicia: Tinc un petit comitè, el grup de Revisió de Vida i la meva família. L’acompanyament és bo, no se’m demana més del que puc donar i això em tranquil·litza. Núria: Em sento molt ben acompanyada: pel Petit Comitè i el Comitè de la Zona del Baix, la resta de responsables del moviment i tothom que forma part del Comitè General. També pel meu grup de revisió de vida i el Toni, el meu marit, co-responsable i suport en tot el que faig. I espero que l’Esperit també faci de les seves! – El Comitè Català, el Comitè General i el Comitè Diocesà de Barcelona són uns espais comuns per compartir. Com t’hi trobes i com valores el seu funcionament? Alicia: En tots tres, els responsables tenim el nostre espai, i és on descobreixo la realitat de cada zona i la del seu responsable. De moment he anat a pocs Comitès i no puc dir gran cosa. Núria: El Comitè Diocesà encara no l’he tastat, però en la resta m’hi trobo molt a gust. Tothom hi va per feina, es vol fer les coses bé i amb profunditat. Alhora l’ambient és molt cordial i agradable. M’hi sento molt escoltada: es té en compte cada aportació que fa qualsevol persona. – La teva és una zona bastant gran, què us dóna cohesió? Quines activitats feu en comú? Alicia: És cert, la nostra és una zona força gran, el comitè és força nombrós, però podem compartir la vida dels grups a través de les monografies, així com les accions a través del testimoni de militants en les activitats que fem. Per nosaltres és important compartir el que fem amb la resta de moviments de l’arxiprestat (MIJAC, JOC i MCA) i fem dues trobades conjuntes; el Nadal i la Vetlla de Pentecosta. Però l’inici de curs, que de vegades se solapa amb
El treball digne i la renda bàsica, eixos del seminari del MTCE
Durant la setmana del 26 al 30 d’octubre s’ha celebrat a Estrasburg el seminari del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa i també l’Assemblea. El temes principals que s’han abordat al seminari han estat la renda bàsica de ciutadania, el medi ambient i els refugiats. A l’Assemblea s’ha presentat el pla d’acció, el pressupost i s’ha produït el relleu del coordinador del MTCE Marc Michiels que ha estat substituït per Manolo Copé, militant de l’HOAC. En nom de l’ACO hi han assistit la coordinadora, Cèlia Santiago, que forma part del grup de coordinació del MTCE, i el president, Jesús Jiménez. Entre les activitats a destacar hi va haver una visita al Parlament Europeu en què es va poder parlar amb diversos europarlamentaris. Podeu consultar la crònica que han fet la Cèlia Santiago, en Jesús Jiménez i la Teresa Canals en aquest enllaç. Properament es publicaran les resolucions que us enllaçarem.
Castanyada de la zona Besòs: Refugiats, immigrants, veïns, ciutadans…
Aquest dissabte dia 7 de novembre la zona Besòs ha celebrat la tradicional castanyada als locals de l'església de Sant Pau del Camp, al barri del Raval de Barcelona. Us enllacem la crònica i la relació d'idees que van sortir que ha fet la Mercè Solé i algunes fotografies.
Les potencialitats alliberadores del fet religiós en l’acció política
“Què aporta la participació al món a la nostra fe?” era la pregunta central de la trobada que van fer una colla d’antics jocistes i militants i ex-militants d’ACO a les Benetes del Carrer Angli de Barcelona el passat 24 d’octubre. En primer lloc Quim Cervera va fer una xerrada i després es van posar en comú reflexions i aportacions sobre el que li aportava a cadascú l’acció sociopolítica a la fe cristiana. Els assistents porten molts anys compromesos en la vida associativa, sindical i política i van admetre la tesi que els va proposar en Quim Cervera referint-se que en la seva joventut “vam viure una acció massa exigent, voluntarista, i tot i que hi havia la proposta d’espiritualitat, de sentit profund, aquesta l’hem anat descobrint més tard, en la maduresa de la vida, en la que ja podem comprovar les dificultats, els límits nostres i socials, i dels altres, i en la que valorem la intimitat, el silenci, el retrobar el sentit del sofriment, dels dubtes, per seguir donant vida, i essent fidels amb més pau a la classe treballadora, al poble, i a l’evangeli de Crist”. En la xerrada es va posar de relleu l’ajut que els grups i moviments cristians han prestat a aquells cristians que s’han mogut en el camp de l’esquerra sociopolítica: “sense aquests grups i moviments, difícilment aquests cristians haguessin seguit i crescut en la fe. Aquí es veu la importància de la comunitat cristiana i del compartir la fe viscuda en totes les dimensions de la vida, inclosa per tant la política”. També es va verificar com la fe viscuda per part d’aquests cristians que han militat o militen en l’esquerra ha actuat “com a religió emancipadora, renovadora, que ha despertat a la realitat social, que ha indicat (…) allà on estan les situacions injustes, on estan els que les sofreixen, i on estan les organitzacions que lluiten amb i per ells”. Quim Cervera va apuntar que cal “arribar a una fe més sanadora, més humana, més alliberadora, i lligada plenament amb la dignificació dels més necessitats, en una fidelitat a la classe obrera i als més pobres del món, encaminar-se vers una fe més coherent, autèntica, de convenciment a imitació dels altres militants no cristians tant fidels i coherents”. Podeu consultar el guió de la xerrada o bé l’opinió i crònica de la Mercè Solé al seu blog.
