“Lluita, consciència, esperança i compromís”, Dani Jover
"Lluita, consciència, esperança i compromís", són els arguments de Dani Jover en aquesta entrevista a Para Todos La 2. Dani Jover és educador i emprenedor social, simpatitzant de l'ACO, i en aquí apunta algunes idees sobre el compromís i l'activitat transformadora que ens poden ser útils de cara a la prioritat del proper curs 2015-2016: "Passem de la indignació a l'acció alliberadora".
Milloren les deduccions per donacions a entitats
Des de l’1 de gener de 2015 s’aplica la nova normativa de l’Estat per la qual es millora la fiscalitat en els donatius a entitats sense ànim de lucre. Això afecta també a l’ACO, com a entitat reconeguda i, per tant, a les cotitzacions que fa la militància. Fins el 2014, els contribuents que feien l’IRPF podien deduir-se el 25% de les donacions realitzades. A partir d’aquest any 2015 (per tant, a tenir en compte en la declaració que es farà el 2016), les deduccions podran ser del 50% pels primers 150 € i un 27,5% per la resta. Per les cotitzacions de l’any 2016, les deduccions seran un 75% pels primers 150 € i un 30% per la resta. En definitiva, la regla general per les deduccions dels imports que es donen és: % anual de les deduccions Import donació 2015 2016 i endavant <=150 € 50% 75% >150 € 27,5% 30% Excepció: Si la persona ha efectuat a la mateixa entitat donacions en els dos anys anteriors, els percentatges varien, sent llavors el següent quadre, % anual de les deduccions Import donació 2015 2016 i endavant <=150 € 50% 75% >150 € 32,5% 37,5% Us posem un exemple pràctic amb una donació de 250 €. Fins l’any 2014, per una donació d’aquest import la deducció era de 62,5 € (el 25% de 250 €), ara serà con segueix: Regla general: Import deduccions segons any Import donació 2015 2016 i endavant 250 € 102,5 € 142,5 € Excepció: Import deduccions segons any Import donació 2015 2016 i endavant 250 € 107,5 € 150 € Us recordem que si us voleu desgravar les cotitzacions a l’ACO en la declaració de Renda, només cal que ens feu arribar abans del 31/12/2015 una còpia escanejada del vostre DNI a secretaria@acocat.org o fotocopiat per correu postal a C/ Tapioles, 10, 2n, 08004 Barcelona. En cas que a la informació fiscal personal que envia l'Agència Tributària no aparegui la vostra cotització a l'ACO, vol dir que no heu facilitat el vostre DNI a la Secretaria i, per tant, no s'ha pogut informar de la vostra cotització ni us podeu fer la deducció pertinent.
“Sigueu benvinguts com a germans obrers”
Els capellans obrers d’Europa van trobar-se a Barcelona del 22 al 25 de maig passats en un encontre organitzat pel Col·lectiu de Capellans Obrers de Catalunya. Jaume Botey va ser l’encarregat de donar-los una benvinguda que, pel seu interès, publiquem ja que hi ha un esforç d’explicar al forani la situació en què es troba Catalunya, precisament en el cap de setmana en què se celebraven les eleccions municipals. Botey destaca els canvis de la ciutat de Barcelona, especialment a partir de les Olimpíades, “una transformació amb sofriment, i encara ho és… Ja no és la ciutat industrial i obrera que havia sigut i ha deixat enrere molt atur i fàbriques que queden com esquelets del passat”. Una Barcelona amb dues cares i desigual: “un “centre” elegant de disseny destinat al turisme i expulsem a la perifèria els problemes, el dolor, les drogues i la marginació”. En aquesta benvinguda també s’expliquen les xifres de la fractura social i com “són l’expressió d’un gravíssim problema moral: la societat que les tolera sense posar-hi remei és una societat malalta”. Botey recull també la “flamarada” del 15 M i l’aparició de “nous actors socials, alguns dels quals encapçalats per persones molt emblemàtiques del món cristià. Alguns dels nous partits polítics que es podran votar diumenge són els hereus d’aquell moviment”. També s’explica la situació de Catalunya (el procés d’identitat i la situació del nacionalisme polític) i de l’Església en un context d’”accelerada i irreversible laïcització”. Enllaç al text de benvinguda.
La mística dels ulls oberts davant els exclosos
En aquest vídeo podeu veure l'entrevista que es va realitzar a les germanetes de l'Assumpció, Montserrat Baró i Júlia Sánchez al programa Signes del Temps. L'atenció als més petits i exclosos (els nouvinguts, les persones que pateixen la crisi o les persones amb malaltia mental) i la presència activa ("sabent escoltar arribes a molta gent"), són el seu carisma.
La fe dóna sentit a la meva vida
La Zona Barcelona Nord ha recopilat el treball fet aquest curs per part de sis grups sobre la prioritat "La fe en Jesucrist, motor per viure i compartir". També s'incorporen algunes reflexions de Mons. Óscar Romero, com a testimoni de fe i de vida. Podeu consultar-ho a l'enllaç.
Mirar els companys i companyes amb els ulls de Déu
La contemplació dels companys i companyes és una de les tasques més importants que tenim com a responsables. El consiliari general de l’ACO, Josep Jiménez Montejo, ens proposa fer aquesta mirada profunda, “però no fer-ho com ‘els deures’, sinó com un goig, com un regal que Déu em fa de poder contemplar-lo present, vivent, i actiu en els companys”. Us facilitem el material d’aquesta xerrada que es va fer en el marc del Comitè Català del passat 13 de desembre: Esquema escrit Enllaç a l’àudio
Explica’ns perquè Jesús és el teu motor
Són diverses les persones que aquest curs ens ha anat molt bé la prioritat de curs “La fe en Jesucrist, motor per a viure i compartir” perquè ens ha permès tornar a trobar-nos amb el Jesús de l’Evangeli i fer una mirada enrere per situar totes les persones que ens han anat acompanyant en aquest camí de fe. En canvi, a la Secretaria les aportacions rebudes han estat molt minses. Aquest treball que hem fet, tant personal com en els grups, creiem que ens pot ser útil tant a nosaltres, la militància, com a altres persones amb qui ens relacionem. Per això, us proposem que, de la manera que us sigui més senzilla possible (amb una frase, un resum…), feu aportacions al nou espai del web Comunitat oberta. És un espai exclusiu per a la militància, per tant, sense possibilitat de consultar-se per persones externes a l’ACO. Podeu entrar amb el vostre compte d'usuari i contrasenya (que us vam facilitar per correu electrònic el passat 2 de juny). Un cop autentificats, a 'El meu compte' trobareu l'enllaç per publicar dins la Comunitat oberta. Podeu posar estudis d’evangeli, revisions de vida, pregàries relacionades amb la prioritat d’aquest curs. Deixarem temps per fer aquestes aportacions fins el proper 30 de juny. Si teniu alguna dificultat, pregunteu a comunicacio@acocat.org. El que farem un cop tinguem tot aquest material és valorar-lo, buscar el fil o fils conductors i donar-li format, per poder-ho presentar a la propera Jornada General, a altres moviments d’acció catòlica, a mitjans de comunicació eclesials… T’adjuntem algunes idees que aportàvem al Pla de curs, per tal de traslladar el treball que hem fet als equips, veieu punts 1 al 6.
Trobada d’ACO de la zona del Vallès Oriental a l’Ametlla del Vallès
Casa de la Visitació, 9 de maig de 2015 S’inicia la trobada amb un dinar de germanor, ens acompanya el nostre consiliari Pepe Baena, hi participen tots els grups: Mollet 1, Mollet 2, Tres Torres, Les Formiguetes, Granollers 1, no poden assistir-hi el grup de l’AVE, ens acompanya i ens dóna suport a la trobada la Celia, secretària del Comitè Permanent de l’ACO. A les quatre, la nostra responsable Carme Caballano, ens convida a iniciar l’acte amb la lectura de l’evangeli de Jn 15,9-17 i unes pregàries que han preparat el grup de Torres. Seguidament es comparteix el treball de la prioritat d’enguany: La fe en Jesucrist un motor per viure i compartir. Prèviament tots els grups havien treballat ja la prioritat del curs 2M14_2M15, mitjançant la proposta de l’estudi d’Evangeli de Mateu 16, 13-20, o bé amb una revisió de vida propera a la prioritat. El grup Granollers 1 fa la primera aportació del compromís, tant a nivell individual com de grup, que els hi ha motivat l’Actuar. Recorden que l’opció de l’ACO té dues branques: la vocació, personal i comunitària, a la crida que ens fa Jesucrist. la missió evangelitzadora del món obrer i dels pobres. ¿Com donar a conèixer Jesucrist? Abans de parlar d’Ell, primer hem de saber qui és Jesucrist per nosaltres. Som conscients que Jesús és el camí, la veritat i la vida i que sense Ell no som res? Volem que sigui el centre de les nostres vides i compartir-lo. Eines: La pregària ens ajuda a estar immersos en aquesta acció evangelitzadora de testimoniar Jesús, tant individualment com col·lectivament dins de la parròquia, però, potser no especifiquem prou que aquesta vocació i dinàmica de l’acompanyament dels obrers i els més desfavorits, ens ve de la fe en Jesucrist i les eines que ens dóna l’ACO, la parròquia i l’Església. Eines que dóna l’Església des de les parròquies: La pregària individual i comunitària, els sagraments, amb preferència l’eucaristia, la vida de la comunitat eclesial, la participació en diferents pastorals com càrites, catequesis, visita als malalts, etc. A Bellavista també tenim Pastoral Obrera, JOC, MIJAC i ACO. Eines que ens dóna l’ACO: L’Estudi d’Evangeli (es recorda que cada quart dissabte de mes a dos quarts de set de la tarda, als locals de Bellavista podem participar-hi), recessos, documents, la revisió de vida, les trobades de Setmana Santa, els exercicis espirituals de l’estiu, la trobada del 12 d’octubre i altres propostes de formació, tant personals com comunitàries. A vegades aquestes eines no són prou aprofitades pels militants. Ens hauríem de preguntar el perquè. Des d’ACO som conscients de ser llevat dins la massa, però potser ens cal dir-ho i explicitar-ho, fent-nos presents a les parròquies, els carrers, al barri on vivim, i especialment en els actes reivindicatius, com per exemple el passat primer de maig, potser hi assistirem a nivell personal, sindical, polític, però no com a ACO. Per concloure l’Actuar a nivell de Zona proposem als grups treballar aquestes preguntes: Utilitzem prou les eines que ens dóna l’ACO? Tenim set de Déu? On anem a buscar la font d’aigua viva? Què demanem a la zona per tal que ens ajudi a cobrir les nostres necessitats com a militants? Som conscients que com a Zona ens cal tenir una doble militància cap el món obrer i l’Església per donar a conèixer el moviment. Tenim sentit de formar part de la família de Crist dins del nostre grup i amb els altres grups de la Zona? Mollet 1 Jesús és el seu model i veritable mestre, els ajuda a tenir paciència, és el seu company de camí, és vida, els marca el seu dia a dia. A nivell individual, tots i totes estan treballant amb i pels més pobres i desfavorits i pel món obrer, són més visibles com a Pastoral Obrera que com ACO, a vegades són presents en algun mitjà de comunicació com Ràdio Estel. També són presents, com a laics, a la Pastoral Obrera de Terrassa. La revisió de vida és un dels motors que els ajuda en l’actuar, per exemple després d’una revisió va sortir la necessitat d’implicar-se en organitzar el servei del Banc d’aliments a Mollet. Formiguetes No aporten cap conclusió perquè ho han treballat poc, en aquets moments els falta ritme com a grup, agraeixen poder aprofitar els espais que els hi proporciona la zona, com la trobada d’avui. Tres Torres Jesús els transforma, els ajuda a tenir força i és el motor de la seva vida. No són visibles com col·lectiu d’ACO, però tenen compromisos d’acompanyament personal a diferents llocs socials, persones i col·lectius. Es proposen fer-se visibles a la parròquia de Can Basa. AVE El seu consiliari, en Pere Pérez, ens aporta en quin moment conjuntural està el seu grup, en general senten la seva pertinença a l’ACO, però els cal temps per donar l’últim pas. Referent a l’estudi d’evangeli proposat, varen fer un recés de tot un dia a Puigraciós que els va ajudar a cohesionar-se com a grup i aprofundir en l’esmentat evangeli. Mollet 2 Veuen la necessitat d’impulsat les trobades d’ACO i participar-hi activament, per trobar i viure el sentit de pertinença al grup i a la zona. La Glòria, com a responsable de grup, es proposa conèixer més als seus components i tenir-ne cura. El seu grup confecciona una mandala on hi van apuntant les conclusions de la trobada. Propostes comunes per fer l’actuar La Carmen ens proposa fixar al menys dues trobades de la nostra zona a l’any: mínimes per Nadal i per Pasqua, aconsella apuntar-nos a l’agenda que el segon dissabte de maig hi ha trobada Pasqual. Cal organitzar i demanar trobades, recessos, formació i fer demandes de les necessitats que tinguem per cobrir tant a nivell individual com de grup. Hem de fer-nos presents com ACO, almenys en les festes de la dona treballadora del 8 de març, i del treball l’1 de maig. Cal fer trobades d’ACO amb moviments socials compromesos, buscant un nexe d’unió que ens hi sentim propers. La Cèlia ens aporta experiències fetes en altres zones sobre
JesuCrist ens dóna Llibertat
“Sopa Barrejada” Reflexions entorn a la prioritat (“La fe en Jesucrist, un motor per viure i compartir”) durant aquest curs: -“JesuCrist ens dóna Llibertat, desinterès pel Material, pèrdua d'Egoïsme, Amor per l'Espiritual, Llum, Felicitat…” -“JesuCrist ens dóna la Força per assumir decisions incòmodes però Justes”. -“JesuCrist ens va Estimar tant … que reclama el nostre Amor” (Óscar Romero). -“Contemplar la vida de Jesús … ens fa més Sensibles i Amorosos”. -“Les Persones fonamentalment som Esperit, el Cos no és res (Jn 6, 63), la nostra Ànima es allò que veritablement hem de fer créixer”. “L'Energia no desapareix, es transforma”. Així, doncs: “la mort física no és la fi de la vida, és una transformació de la vida” (perquè seguim sentint ben viva en el nostre cap i el nostre cor a la persona que ens deixa). -“JesusCrist és Misericòrdia infinita, Comprensió, Amor…”
un dia feliç, per recordar i per empènyer-nos a tirar endavant
Poblenou III Ahir el meu grup de revisió de vida vam anar a La Molina. La neu i la pluja hi van donar un toc especialment íntim. Al matí vam estar treballant els "deures" de l'ACO, una revisió de vida sobre el tema del curs: "La fe en Jesucrist, un motor per viure i compartir". Però de fet pujar a La Molina tenia com a objectiu trobar-nos amb en Ramon, company del grup molt estimat, que va morir al maig passat i les cendres del qual reposen al peu d'un gran arbre, en un lloc que li agradava especialment. Ocasió per a la nostàlgia, i és cert que tot plegat ho va ser una mica, de nostàlgic, inevitablement. De fet no està gens malament deixar-nos tocar per l'enyorança i trobar-lo a faltar. Però la trobada també va ser moltes més coses. En primer lloc, la constatació que en falta un… i n'arriba un altre. Un nou membre al grup, una nova experiència, una nova visió, un nou conjunt. Viure és moviment i és relació que es renova. I ens hem de resituar i tirar endavant. En segon lloc, vam poder constatar una vegada més que cadascun de nosaltres viu la fe de manera ben diferent al veí: amb més o menys vinculació a la parròquia, amb accents jesuïtics, o mellonians o contemplatius; amb poca o molta pregària; amb dejuni (això em va venir de nou) o no; amb més o menys acció; amb la dificultat força comuna de transmetre als fills la nostra fe (molts dels nostres joves es manifesten agnòstics però es comporten molt cristianament, o sigui que ja veurem com evoluciona tot plegat, i en qualsevol cas millor així que a l'inrevés). Vam constatar una certa fam comuna d'espiritualitat i per tant serà un aspecte que reforçarem en el grup: fer un recés tots junts de tant en tant; un tastet de meditació; no córrer a la revisió de vida i aturar-nos més en l'evangeli… Ganes de viure l'ACO més en grup. I l'interrogant de si els nostres moviments (l'ACO, la JOC, la Pastoral Obrera, la GOAC) sabrem estar prou atents i compromesos en mig de la gent que pateix la crisi i si sabrem transmetre això que vivim a la resta de l'Església. Potser constatem alguns tics "auto referencials", que diria el papa i que ens caldria superar: dit d'una altra manera, l'ACO, la JOC, ens han d'ajudar a anar enfora, a trobar nous llenguatges, a fer-nos presents de noves maneres, i no a mantenir-nos en la calidesa dels nostres grups i rutines. Vam acabar el matí amb l'Eucaristia, seguint la mateixa pauta que ens va deixar en Ramon per al seu funeral. Deuria ser una missa que no passaria la prova del cotó dels liturgistes, però que estic segura que té molt a veure amb l'experiència d'Emaús. I a la tarda, sota la pluja, l'arbre i la fita d'en Ramon. Ha estat un dia feliç, per recordar i per empènyer-nos a tirar endavant. 22 de març de 2015 Mercè Solé
