Actius i actives des del confinament
Tres mesos han passat des de l’estat d’ alarma. Hem hagut de canviar en aquest temps el ritme de la nostra vida. Hem viscut morts molt properes, persones malaltes que no sabem les seqüeles que a algunes els hi quedaran, feines de molt risc, teletreball, ERTO, ERO, atur i molts mes patiments i angoixes. Els i les militants d’ACO durant aquest temps hem intentat —i diria que amb més ganes i força que abans— estar atentes als i les companyes (telefonades, whatsapp, videoconferències, emails…). Amb les noves tecnologies de què disposem i amb més o menys dificultats, hem pogut acompanyar-nos, donar ànims, sentir que estem al costat dels que estimem des de la separació física. Celebrar l’Eucaristia cada setmana amb el Pepe Baena. Consiliaris i consiliàries que han ajudat amb la pregària, l’Estudi d’ Evangeli, alguns grups fent RdV. Compartir pors, dificultats, molts interrogants, incerteses i també esperances. Sentir amb confiança al Déu Pare-Mare que moltes vegades no ens pot evitar la caiguda, però que ens aixeca i ens sosté en les seves Mans plenes del seu Amor, fent camí amb Jesucrist que mai ens deixa sols i soles, Ell ens condueix. La Setmana Santa com altres moments de trobada, treball i celebració ens ha costat haver-la d’anul·lar, però la situació ens obligava i el Pepe Baena ens va ajudar a poder celebrar-la des del confinament. Com a Zones/Diòcesis s’han organitzat reunions, jornades (totes telemàticament), a les que he pogut assistir. Algunes estan àmpliament explicades al web i l’e-butlleti: Madrid «Cómo vivir la Resurrección» i la segona trobada «Amar la Madre Tierra Laudato Si», Baix Llobregat Primer de Maig, Estudi d’ Evangeli, Comitè de Zona, el dos Vallès Trobada de la Pastoral Obrera, Lleida final de curs… També la Reunión extraordinaria del Congreso del laicado (postcongrés), la Trobada de Responsables, Comitès Permanents, Comissions i preparant l’últim Comitè General. El Consell de l’Acció Catòlica vam organitzar el passat dissabte dia 13 de juny una Jornada per acabar el curs —«Pensar el futur des d’una fe que compromet»— on vam poder compartir vivències dels i les militants dels sis moviments que convocàvem i que han patit la situació de la pandèmia en els àmbits de sanitat, educació, família, infància i cura de les persones grans. També vam mirar el futur que estem obligades a treballar i donar resposta com a creients que som i unint forces. Teniu els enllaços: · la pregària preparada per la Comissió de Formació i llegida per la responsable l’Helena Antó; · el testimoni del Luis Manuel Alonso; · la ponència del Carlos García Andoin. El papa Francesc insisteix en la necessitat d’afrontar el mal del virus aplicant l’antivirus i proposa: la justícia, la caritat i la solidaritat. Si perdem aquest tren, tornarem a la deshumanització a on estàvem. I acabo amb l’inici de la nota que ha publicat Justícia i Pau «Lliçons de la pandèmia: la necessitat d’un sistema fort de protecció universal i integral de la salut», amb les paraules també del Papa del 27 de març de 2020: «La tempesta desemmascara la nostra vulnerabilitat i deixa al descobert aquelles falses i supèrflues seguretats amb les que havíem construït les nostres agendes, els nostres projectes, rutines i prioritats. Ens mostra com havíem deixat adormit i abandonat allò que alimenta, sosté i dona força a la nostra vida i la nostra comunitat». Maria Martínez Rojas
Reivindicant l’ACO a les XXV Jornadas Generales de Pastoral Obrera
Els dies 29-30 de novembre i 1 de desembre es van celebrar a El Escorial (Madrid) les XXV Jornadas Generales de Pastoral Obrera. En aquesta ocasió, amb motiu de la commemoració dels 25 anys, les jornades duien per lema “La Pastoral Obrera de toda la Iglesia. A los 25 años de su publicación”. Companyes i companys de Catalunya vam viatjar divendres cap a la Casa de Ejercicios San José d’El Escorial. També varen assistir militants de l’ACO d’altres diòcesis: LuisFer, responsable de la diòcesi de Còrdova, qui va poder participar tots els dies i Miryam, militant de la diòcesi de Madrid que va poder estar en les presentacions i ponència de dissabte. Com que es tractava també de fer balanç d’aquests 25 anys, aquesta edició seguia un procés, proposat per la Conferència Episcopal Espanyola i la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar, d’elaborar primer un document anomenat “La Pastoral Obrera de toda la Iglesia”. Enviat mesos abans, estava dividit en set capítols: I Etapas de un proceso, II La P.O. de toda la Iglesia, III Aportaciones a la Iglesia española, IV Algunas claves desde Evangelii Gaudium, contenidas en “La Pastoral Obrera de toda la Iglesia”, V Algunos retos fundamentales que plantea la nueva situación a la P.O., VI ¿Qué P.O. requiere nuestra Iglesia y el mundo obrero actual? i VII ¿Qué potenciar, hoy y aquí, desde el Departamento de P.O y su Consejo Asesor? Partint d’aquest document, ens van proposar contestar a un qüestionari, també enviat amb anterioritat i a on es formulaven preguntes dins cadascun dels capítols anteriors. En el resum de les aportacions i en resposta a la pregunta “¿Hay algo que no esté bien recogido o que falte en el recorrido que hemos hecho?”, vàrem poder fer la reflexió i aportació referent a la conveniència d’incloure la riquesa aportada pels moviments nascuts en l’àmbit català com MIJAC i ACO, i que no apareixen reflectides al document. La ponència presentada amb el títol “Hacer P.O. en el mundo del trabajo y en la Iglesia de hoy. Algunas reflexiones” va donar l’oportunitat per intervenir i preguntar el motiu pel qual, si estem convençuts que hem de ser forts i estar units, ens trobem amb dificultats per poder ser reconeguts com a moviment de Pastoral Obrera i tenir presència i veu en el Consejo Asesor de la Subcomisión de la P.O. de la CEE. En el punt “Comunicación de experiencias”, l’Èrika Fabregat i el Pepe Rodado, en tant que secretària i director respectivament de la SIPOC, varen presentar la seva experiència que portava per títol “Dinámica del trabajo de P.O. en Catalunya”, en què van compartir la riquíssima tasca de treball sinodal i de missió compartida en les diferents delegacions i secretariats de P.O. La mateixa experiència que estem convençuts podem tenir a nivell estatal. El “gesto público”, previst inicialment per realitzar a l’exterior, va haver d’efectuar-se, a causa de la pluja, a l’interior de l’església de la casa d’exercicis on va tenir lloc tota la jornada. Un acte simbòlic on, mitjançant lectures, cartells i post-its, manifestàvem què és i què vol continuar sent la P.O.: enfortiment de la presència de la P.O. en la vida i missió de l’església; reivindicació del paper de la P.O. a la societat; contribuir a la formació de militants obrers cristians; i la promoció i extensió de la P.O. a àmbits on no hi és present. Vam tenir l’oportunitat de conversar amb el bisbe responsable del Departamento de la P.O. de la CEAS, Antonio Algora, i amb el director del Secretariado de la CEAS, Luis Manuel Romero, sobre els tràmits que estem seguint per obtenir el reconeixement del nostre moviment. Aquest reconeixement comportaria la participació com a membre de ple dret en el Consejo Asesor de la subcomisión de la P.O. de la CEE. Maria Martínez i Santi Boza
Participem en el pre-congrés del laïcat
(Maria Martínez, presidenta) Amb el Santi vam participar el 9 de novembre passat en la Jornada 2019-2020 d'Apostolat Seglar de Catalunya en el marc del procés de preparació del Congrés de Laics: Poble de Déu “en sortida” que es celebrarà a Madrid del 14 al 16 de febrer, i en el qual l'ACO participarem. La Conferència Episcopal Espanyola proposa aquesta celebració "amb l'objectiu de impulsar la conversió pastoral i missionera del laïcat en el Poble de Déu". La trobada es va fer al col·legi La Salle Bonanova amb presència de molts i moltes representants d'entitats i moviments. La primera part va ser a càrrec de l'arquebisbe de Tarragona Joan Planellas amb la ponència “El laic cristià en l'Església i en el món”. Destacaria breument dels set punts que va tractar els següents: “Que l'Esperit rejoveneixi l'Església per mitjà d’una conversió missionera. Vigilem que l'estructura no mati l'Esperit”. “Què pot malmetre aquesta espiritualitat? La indiferència progressiva, el refredament espiritual que entra dins el cor i ens fa tornar superficials i buits, la vanitat, la jactància, creure'ns més bons cristians que els altres”. “La teologia del laïcat. Pertoca els laics, per pròpia vocació, buscar el Regne de Déu tractant les coses temporals i ordenant-les cap a Déu. L'Església no és verament fundada, ni viu de ple ni és signe perfecte del Crist entre els homes, si no hi ha un laïcat pròpiament dit treballant de conjunt amb la jerarquia”. “Els laics s'incorporen principalment a serveis interns de la comunitat i no tant en els diferents àmbits de la vida temporal. Preocupats per la manca de forces, els preveres es limiten a cercar col·laboradors immediats a l'interior de la parròquia, amb el risc d'arrencar-los de la seva missió més pròpia i específica d'esdevenir apòstols enmig del món”. “Necessitat de recuperar una Església més corresponsable i sinodal. Que tots som necessaris, significa que no tots en l'Església tenim la mateixa missió, o que tots hem de fer el mateix. El laic s'ha de sentir membre de ple dret en la comunitat eclesial. Té el dret i fins i tot a vegades el deure de manifestar els seus suggeriments i opinions pel bé de tota l'Església”. “I proposant-se de rebre una formació constant. No és possible un creixement responsable del laïcat si no es cuida i promou la formació. Els laics no són cristians de segona. No cal esperar que la jerarquia els ho demani: són els mateixos laics els qui han de prendre la iniciativa per participar de determinades iniciatives de formació o per demanar, promoure i posar en marxa els instruments i serveis necessaris”. La segona part va ser amb una aplicació kahoot de preguntes i respostes col·lectives, partint del treball que s'havia enviat prèviament. El col·loqui va quedar bastant ajustat al temps de què disposàvem per anar a dinar i acabar la Jornada. L'ACO amb una rica i abundant història de 66 anys i dins de la diversitat d'accents, té la missió de l'evangelització del món obrer que està suscitada pel mateix Esperit Sant, que és font de la unitat i la diversitat alhora en la comunió. Si ens creiem que totes i tots som necessaris a l'Església i que ens hem de sentir membres de ple dret, ens dona la força de treballar per demanar ser reconeguts en diferents estaments, un d'ells la Pastoral Obrera espanyola que com a realitat de pastoral obrera ens pot enriquir i enriquir-se amb la nostra plena participació.
Esprement el darrer trimestre del curs 2018-2019
[Maria Martínez, presidenta] Els curs 2018-2019 ha estat un curs ple de vida, i també de comiats a companyes i company estimats que hem fet molt camí junts i que ja han estat acollits a la Casa del Pare-Mare. Recordem al Jaume Ribas que va morir al març, l'Esther Ortega a l’abril, la Montserrat Forés i la Carmen López fa pocs dies. Un curs amb relleus en les responsabilitats a nivell de grups, Zones/Diòcesis, Comissions i Comitè Permanent. La línia prioritària de la Iniciació i de manera transversal amb la Corresponsabilitat, ens ha ajudat a treballar l’objectiu del curs amb la proposta d'una RdV i un EdE. També les Jornades, organitzades durant el curs han tingut present la Iniciació així com l’acompanyament. Voldria fer present alguns dels moments que he pogut compartir durant aquest últim trimestre (i no perquè la resta del curs no hagi estat igual d’important i enriquidor), que ens ajuden en el nostre caminar de militants compromesos i compromeses, plenes de la força que ens dona l’ACO. “I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: Una corda de tres caps no es trenca fàcilment” (Coh 4,12) (aportació dels testimonis en la Jornada d’Iniciació el passat 24 de març). · Celebració diocesana del 1r de Maig a l’Església de Mare Déu de la Llum a l’Hospitalet el 3 de maig. “Prou precarietat!!! Protecció social digna”. Vàrem escoltar els testimonis de tres dones que viuen la precarietat i la lluita davant la protecció social dels treballadors/es. Amb l’elaboració i lectura del Manifest en el que constatem com la desigualtat, la precarietat i la pobresa crònica creixen, denunciem el sistema capitalista que dicta les polítiques que propicien el màxim guany i ens comprometem a ser a prop de les persones, reclamar a les Administracions públiques i continuar lluitant pel treball digne, conjuntament amb les organitzacions eclesials que conformem la Plataforma Església pel Treball Decent. · 5 de maig, Jornada de Responsables “Com transmetre la riquesa del moviment a la militància” amb les aportacions de l'Oriol Garreta, el Javier Cámara i el Joan Valls i la Montse Oller. Ens fèiem aquestes preguntes i ens van ajudar a respondre-les partint de les seves vivències per haver exercit diverses tasques i responsabilitats en el moviment. · Festa de l'Acció de la JOC a la plaça Roja de Nou Barris l'11 de maig, vàrem acompanyar com cada any als i les joves, militants i d'iniciació. També va ser un moment de retrobades amb militants de l'ACO que acompanyen la JOC. Aquesta jornada serveix per compartir les diferents accions o descobertes fetes durant la campanya entre les diferents federacions. · Trobada bilateral JOC-ACO el 24 de maig, el Secretariat Nacional i el Comitè Permanent vàrem presentar la situació de cada moviment, també el treball fet i el de futur. Un calendari del curs ens ajudarà a programar trobades per enfortir la relació com a moviments germans que som. Convençuts que les aportacions dels i les joves i la nostra experiència és un tresor que hem de continuar cultivant i cuidant. · Trobada diocesana dels infants TDI MIJAC el 25 de maig a l'escola gabrielista de Besòs. Els diferents centres del MIJAC es van trobar per passar el dia plegats. Els nens i nenes compartien el treball de la campanya feta durant tot el curs amb jocs preparats a cada centre. També hi va haver altres estones de joc compartint l'alegria de ser del MIJAC. · 1 de juny a la parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal, celebració del final de curs de la Zona Montserrat. El Josep Maria Oró ens va fer una presentació de Mans Unides i la seva experiència en un projecte a Colòmbia, àmplia, rica, viscuda, tot un testimoni de presència, de compromís i d’estimació. Després l'Eucaristia compartida amb els feligresos de la parròquia i el sopar. · L'1-2 de juny la GOAC celebrava la seva Assemblea Diocesana a l'alberg Mare de Déu Montserrat a Barcelona. Ens van convidar com cada curs el diumenge a l'Eucaristia, molt participada, valorant que no estem sols i soles i que la força la tenim cercant el que uneix als dos moviments. La Maria del Mar Albajar ens deia el 12 d'octubre “l'evangelització és mirar l'altre als ulls, mostrar qui som, és interrelació”. Va acabar amb el dinar. · Final de curs de la Zona Besòs el 7 de juny a la parròquia de Sant Paulí. Estava previst el treball per grups i es va decidir que ho podíem fer en un de sol. Es preguntava quina vivència tenim del moviment en els nostres grups i a la Zona, com ens obrim més enllà de les portes de l’ Església i si arribem als més senzills. Algunes de les aportacions van ser propostes a la participació dels i les militants i també a la iniciació. Va finalitzar la jornada amb un sopar. · L'últim Comitè Català del curs ens vàrem reunir dissabte 8 de juny, ple de punts en l'ordre del dia que resumint van ser: valoració del curs a les zones, propostes per avançar en les línies d'actuació i objectius en el proper curs. També valoració de la Trobada de la Setmana Santa i Jornada de Responsables. Informació actualitzada de les cinc comissions i acabant amb altres informacions. Cada Comitè és un moment molt important per rebre i donar el que és el moviment a través dels responsables de les zones. · Els dies 7, 8 i 9 de juny la JOC va celebrar el seu XVI Consell Nacional a la casa d'Espiritualitat Sagrada Família de Rubí. El lema del Consell era “Decidim units/des el nostre present”. Amb el Santi vàrem poder assistir el diumenge durant tot el dia. Després del treball d'esmenes i aprovació dels objectius, el document quedava aprovat i finalitzava el Consell amb la celebració a la tarda de l'Eucaristia plena d'alegria. Al matí, en la nostra salutació ja els hi dèiem que el lema del Consell era encoratjador i tenia molta força. · Trobada final de curs Zona Barcelona Nord el 14 de juny. El sopar primer i després per grups respondre a les preguntes, si hi ha poca gent que té interès per l'evangeli, quan he estat evangelitzat pels altres i en quin moment l'evangeli m'ha tocat. Asseguts després en cercle anàvem amb un fil de colors fent xarxa-fent comunitat. Ens preguntaven com t'ha tocat a tu aquesta trobada i ens
Compartint la Jornada diocesana de la Pastoral Obrera de Terrassa
El dissabte passat 27 d’abril la delegació de Pastoral Obrera de la diòcesi de Terrassa va celebrar a la casa de colònies dels Maristes de Llinars del Vallès la Jornada organitzada pels moviments MIJAC, JOC i ACO amb el lema Pastoral Obrera: Família en marxa! i una cita de l’Evangeli «Sortosos els que tenen fam i set d’ajustar-se al voler de Déu, perquè Déu els saciarà» (Mt 5,6). A l’inici vam saludar-nos molts i moltes companyes, joves i petits i vam participar de l’esmorzar que ens havien preparat. Seguidament va començar la gimcana i per grups havíem de superar cinc proves que tenien una part divertida, alegre, solidària a la vegada que de reflexió i de profundidat. Voldria compartir l’última que va tocar al nostre grup: ens donaven cartolina de diferents colors i un full que resumint deia: «Es tracta de construir un cub o hexàedre. Està format per 6 colors signe de la DIVERSITAT. Els colors, per unir-los cal plegar-los i això demana un cert ESFORÇ i PACIÈNCIA. La unió dels colors no és fixada sinó LLIURE, de manera que es pot fer i desfer sense trencar cap plegat. També, la unió es fa com una ABRAÇADA, d’uns amb altres, expressió d’AMISTAT, d’AFECTE i d’ACOLLIMENT. Ja el MATEIX “plegat” del paper és una expressió de que cal plegar-se, cedir, PACTAR per unir-se i construir. Cada cub, és signe d’una PETITA SOLIDARITAT, que sumades donarien el fruit d’una SOLIDARITAT MOLT GRAN o LA FRATERNITAT, que es fa des de les petites relacions, unions, amistats, petites accions solidàries. I, construir el cub en EQUIP és ja un bon treball solidari, fet amb ESFORÇ, COORDINACIÓ I CONSTÀNCIA. El cub, així construït, és MAGNÍFIC i dona JOIA, com ho és sempre la SOLIDARITAT». A continuació un temps curt de descans, fotos i començament de l’Eucaristia que el Pepe Baena presidia acompanyat pel diaca Josep Anton Clúa. Molta participació, molt viscuda i molt emotiva i voldria destacar la intervenció dels nens i nenes del MIJAC amb la seva espontaneïtat i sinceritat. El nen musulmà que va pregar a Al·là en la seva llengua, el nen que demanava que no condemnessin l’home que havia ajudat a morir la seva dona malalta o els que explicaven el que vivien en el MIJAC. Al finalitzar l’Eucaristia ens van regalar una planta de romaní, romero en castellà definint moltes de les seves propietats i recordant al bisbe Óscar Romero. Ja es preparaven per dinar i continuar la festa quan vaig haver d’acomiadar-me molt contenta i afortunada de poder compartir una bona estona amb totes i amb tots els companys als que vull felicitar. Un agraïment a la Vicky Herrero que em va acompanyar des de l’estació per poder arribar i marxar. Podeu consultar algunes imatges de la trobada a l’enllaç. Maria Martínez
Apropant la Pastoral Obrera a l’arxiprestat de Collblanc-Torrassa
El curs passat la Delegació de Pastoral Obrera va fer la presentació al Consell Pastoral de l’arxiprestat de Collblanc-Torrassa a la Parròquia de Sant Ramon Nonat de Collblanc. Fruit d’aquesta reunió, la Parròquia Mare de Déu de la Llum del barri de La Florida va decidir organitzar unes sessions de formació amb els objectius que deia el programa: Apropar-nos a l’Arxiprestat de La Torrassa-Collblanc des de la nostre especifitat de la Pastoral Obrera. Presentar què és i quina és la missió. Créixer en esperit comunitari i formar-nos de manera permanent. El mètode d’aquesta formació va ser el de la revisió de vida. La primera sessió, el Veure el van exposar l’Èrika secretaria de la PO i la Rafi directora de la Pastoral Obrera de Barcelona. A l’ inici, una roda de presentacions de les quinze persones que, amb diferents situacions i realitats, anàvem explicant les experiències, dificultats, inquietuds, motivacions, patiments… A continuació un power point ens ajudava a situar-nos en la precarietat laboral i com aquesta marca o condiciona la vida personal i social, les causes que la provoquen, les conseqüencies generals, col·lectives i personals i els contravalors del sistema econòmic. Vam veure que la Pastoral Obrera forma part de la pastoral general de l’Església, que pretén l’evangelització des del món obrer amb la realitat de complexitat que la composa (treballadors fixes, temporals, jubilats, autònoms, aturats, professionals, joves estudiants), també creant consciència social i obrera per transformar la realitat a la llum de l’Evangeli, el protagonisme que tenen els laics i les laiques i, finalment, els orígens i els moviments i col·lectius que la formem. La segona sessió va ser presentada per la Mercè Solé, militant d’ACO, que, mirant la realitat de la Pastoral Obrera des de l’Evangeli, ens va situar en el Jutjar. Recordàvem el que havia sortit de vida en la sessió anterior, llegíem després textos de la Bíblia i pregàvem amb ells. Preguntes que ens féiem de com podem transformar aquesta realitat a partir de la Bona Nova de Jesús i què és per a nosaltres la Bona Notícia de Jesús, també afirmacions de que hem de tenir consciència de comunitat, en l’Església i fora de l’Església. En la tercera sessió, l’Actuar, dos EPOS (equips de Pastoral Obrera) de Sant Boi i Nou Barris, ens van ajudar amb la seva experiència i testimoni a motivar-nos per iniciar un equip. Les persones que van participar van ser constants en l’ assistència i part del grup molt interessades a continuar treballant entorn de la Pastoral Obrera. Es va proposar celebrar el proper 1r de Maig en la Parròquia. Ara, amb els contactes que es vagin tenint, caldrà un acompanyament per dinamitzar i animar el futur equip. Maria Martínez
Final de curs
Estem arribant a final de curs i els moviments i entitats ho celebren organizant diferents jornades i activitats. Voldria abans de fer un petit resum d’aquest final de curs, recordar com diu l’Editorial de l’últim Salillum que, “recentment han deixat de compartir la vida terrenal amb nosaltres autèntics militants de l’ esperança —Albert Marín, Josep Escós, Margarita Casulla, Fuensanta Ramos, Carmelo Gil i Jaume Botey gràcies per haver fet un tros de camí juntament amb nosaltres!— que continuen sent un far en un món confús i accelerat”. Les Zones i Diocesis ja han fet aquestes festes de valoració del curs, pregària i/o Eucaristia i de retrobament amb tots i totes les militants. Alguna zona fa paella, una altra concurs de plats, una altra dinar o sopar compartit, visita a la presó Model… En aquest enllaç i en aquest altre enllaç teniu una mostra de fotografies d'alguna d'aquestes trobades. Són dates també per poder participar d’altres Moviments: — Diumenge 13 de maig teníem programada la segona Eucaristia d’aquest curs del Consell d’Acció Catòlica de la diòcesi de Barcelona que es va celebrar a la Parròquia de Santa Madrona. La pregària de l’ACO va ser sobre la definició que fa l'OIT del que considerem Treball Decent i com patim les conseqüencies de la no aplicació d’aquestes aspiracions. Demanàvem al Pare-Mare que aquesta aspiració sigui un objectiu comú, una lluita esperançada i una acció col·lectiva permanent. Ens van convidar a la celebració dels 20 anys del MCJ (Moviment Cristià de Joves) que ho feien també el mateix dia i en el mateix espai. — La Trobada Diocesana d’infants MIJAC de Barcelona i Terrassa la van celebrar dissabte 26 de maig en una escola del barri de la Pau. A la reunió que vam tenir amb els responsables el mes d abril, ja ens van convidar a aquesta Trobada. El lema del curs ha sigut "Aportar, Acceptar i Compartir són les claus d'un grup ben unit". Dia de jocs, de compartir, de ser protagonistes, organitzadors/es, col·laboradors/es amb uns valors i fe en Jesucrist que van treballant durant tot el curs. — La Festa de l’Acció de la JOC la van fer dissabte 2 de juny al Turó de Caritg de Badalona. El lema, “TRENQUEM EL MUR DE LA DESIGUALTAT, CONSTRUÏM COMUNITAT”. L’ acollida era a les 17 h que després continuava amb la fira d’entitats, un acte reivindicatiu, l’acció de gràcies, el sopar de germanor i el concert. — I el cap de setmana del 16 i 17 de juny, la GOAC celebrava l’Assemblea de final de curs a l'Alberg de Joventut del Masnou. Vaig ser convidada diumenge a l’Eucaristia, va ser molt viscuda i a on va haver el testimoni d’equip, “L’experiència en l’etapa de formació inicial a la GOAC”. Després vam compartir el dinar. I com diu també el final de l’Editorial de Salillum “Continua havent-hi raons per l’esperança, malgrat tot”. Maria Martínez PS. Gràcies per tanta riquesa viscuda.
Rencontre Nationale d’ACO França
L’Action Catholique Ouvrière (ACO) va convidar-nos al seu XXIIè Rencontre Nationale els dies 19, 20 i 21 del maig passat, pel fet de ser membres del MMTC i també perquè la relació que tenim amb ells és molt propera. Vam anar-hi el coordinador, Joaquim Villanueva, i jo mateixa. Entre tots dos us volem fer un petit resum del que ha sigut i hem viscut aquests dies. La seva invitació deia que es faria al Palais des Congrès d’Angers a Saint-Etienne, ciutat a uns 60 km. de Lyon i ens explicaven el motiu i el contigut d’aquest Rencontre. El lema era “L'esperança ens convida, inventem el demà”. 750 delegats de totes les regions de França van debatre durant aquests dies la continuació de la prioritat “Les persones, els treballadors en situacions de precaritat, de fragilitat, estan en el cor del projecte missioner de l’ACO pels quatre anys vinents”. Sostenien que “la precarietat i la fragilitat són encara avui una realitat de nombroses persones i aquesta realitat social es va fer rellevant en la recerca de la nostra prioritat fa ja quatre anys”. “Es tracta d’obrir junts el futur i d'enfortir les nostres debilitats gràcies a la solidaritat que vivim, però tambe per afirmar el lloc central de un treball digne i de viure desde els camins d’alliberament”. Vam arribar divendres 18 perquè dissabte començava a les 9 h. A l’aeroport ja ens va venir a acompanyar el tresorer del MMTC i ens vam esperar al company i a la companya de l'HOAC, a la secretària general i al president del MMTC. Tots i totes amb autobús cap a Saint Etiénne. Vam assistir a tots els plenaris (presentacions regions, informe d’activitats, taula rodona…), a un taller a on dues persones xineses ens explicaven la situació de precarietat i explotació que pateixen i que volen sensibilitzar a la societat europea, a un temps d’intercanvi amb tots i totes les que érem convidades, a una celebració de l’Eucaristia en una parròquia d’un barri obrer, a un concert, i més. Dilluns, dia de tornada, vam tenir un espai els i les convidades per poder intervenir, més aviat una salutació. En nom de l’ACO Espanya vam donar les gràcies per l’acollida, per les moltes atencions que van tenir amb nosaltres. Vam presentar en poques línies el Moviment, l’últim Consell i vam desitjar-los (i desitjar-nos) que el seu lema i prioritat per aquests següents quatre anys tingui la força de la confiança, de la il·lusió, de la creença que s’ha de lluitar per la dignitat del treball i per la construcció de un món millor. Jesucrist ens diu “endavant llençeu les xarxes” sabent que junts les nostres fortaleses creixen. Maria Martínez
L’acompanyament cristià en la Jornada de Responsables
En el calendari del curs figurava que els dies 21 i 22 d’abril celebraríem la Jornada de Responsables. El Comitè Permanent va valorar i així ho va presentar al Comitè Català, que si la feiem d’un sol dia i a Barcelona hi hauria la possiblitat que la participació dels responsables fos més nombrosa. També el Comitè Permanent va fer la proposta de poder dedicar-la a reflexionar com podem acompanyar als militants, als responsables de grup, de zona i de comissions. Aprovades les propostes, li vam demanar a Josep Baquer que ens ajudés en aquest treball de l’acompanyament el diumenge 22. Per una indisposició a última hora del ponent, el consiliari general de l'ACO, Josep Jiménez Montejo va haver de refer el treball a realizar a partir de les pautes indicades per Josep Baquer i va organizar i assumir el contigut de la Jornada. El coordinador, Joaquim Villanueva, va fer que tots i totes disposéssim del material necessari preparat pel Josep. El programa deia: “Acompanyar: la claror de la mirada” i el contingut, una Revisió de Vida. En el Veure, un temps personal per pensar en un aspecte positiu i en un altre de negatiu de cada un del membres dels nostres grups, prendre consciència de la seva vida, una estona de pregària i posada en comú. En el Jutjar, les actitutds bàsiques en l’acompanyament cristià i presentació d’Estudi d’ Evangeli: Com fa Jesús l’acompanyament de Pere i l’Actuar, quins descobriments i crides a partir del que hem treballat. La celebració de l’Eucaristia va ser molt viscuda i amb un sentiment de comunitat. Malgrat que des del Comitè Permanent hem fet propostes de canvis de format i durada per possibilitar una major participació, hem comprovat que aixó no ha sigut possible. Aquesta inquietud la traslladarem als responsables de zona per tal que ho valorin amb totes i tots els responsables de grup. Hem demanat un petit article per posar en valor la Jornada a tres testimonis que han participat per primera vegada i també recollim les conclusions. Podeu consultar-ho a l'enllaç. Maria Martínez
Joves, seminaristes i laïcat
Trobada Nacional d'Iniciació de la JOC Dins de la campanya «Trenquem el mur de la desigualtat, construïm comunitat», la JOC ha celebrat la Trobada Nacional d’Iniciació el passat 24 de febrer durant tot el dia en la Plaça Sòller del barri de Porta de Nou Barris. Ens convidaven a participar de la Jornada dient entre d’altres «tot el que gira entorn de la trobada la preparen els i les joves de iniciació (joves de 14 a 20 anys), que estan en procés i ho fan amb molta il·lusió, amb ganes d’arribar als altres joves no organitzats i transmetre’ls l’opció de vida i el tarannà de la JOC». Amb el lema «Tots som iguals, ho sabies?» han organitzat jocs de presentacions, de relació, ginkana sobre la campanya, acte reivindicatiu, concert. El Manifest que van llegir quan ja acabava la tarda, amb bastant fred, donava molta força, denúncia i demanda que emocionava i animava a continuar amb esperança, ganes de no defallir i estar com sempre colze a colze amb la JOC, Moviment germà. Voldria recollir aquí tot el Manifest però es llarg i ressaltaré el VOLEM: «Acollir i conviure perquè la interculturalitat és un avantatge i no una font de conflictes» i «Dignificar la situació de les persones que pateixen discriminació, violència de qualsevol tipus, racisme i/o xenofòbia amb l’acompanyament, la solidaritat i la denúncia d’aquestes situacions». Visita al Seminari Interdiocesà El dia 13 de febrer, el rector del Seminari Major Interdiocesà, Norbert Miracle, va convidar al Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya a fer una presentació als seminaristes que en aquests moments estan cursant estudis. Aquest Seminari Major comprèn set diòcesis de la Tarraconense (Tarragona, Girona, Lleida, Vic, Tortosa, Urgell i Solsona). A la reunió van assistir 22 seminaristes de les distintes diòcesis, de diferents edats i de realitats també diferents, acompanyats pel rector i el vicerector. Ens vam presentar i abans d’explicar breument els nostres moviments, amb l’Èrika Fabregat (Pastoral Obrera), l’Aida Valle (JOC), el Joan Mate (GOAC), el Ramiro Pàmpols (Capellans Obrers) i el Joaquim Villanueva i jo (ACO), vam proposar fer una roda de presentacions i compartir amb ells si tenien experiència de treballadors o/i la seva família. Un dels nostres objectius era parlar i reflexionar que el món de la classe obrera és una realitat que ens toca, que la vivim, que ens identifica, ens fa prendre consciència i opció i que també ha de passar aquesta vivència per la nostra fe. Sabíem que teniem 45’ de reunió i que l’ inici era a les 21.30 h, però com ens havia dit el Pepe Baena «es fer un tast obrer als seminaristes» i també volíem explicar que la Pastoral Obrera té la missió que el món del treball estigui dins l’ Església i l’Església dins del món del treball. Es van fer gairebé les 11 de la nit amb preguntes, i ells molt interessants, dient molts que no coneixien el que haviem explicat i amb la demanda de poder trobar-nos de nou i amb una mica més de temps. Jornada d’Apostolat Seglar de Catalunya La salutació de la Jornada d’Apostolat Seglar de Catalunya que es va celebrar el dia 27 de gener a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat ens deia: «Volem reflexionar, des de la diversitat i l’especificitat de cada vocació, personal i eclesial, com escoltar, discernir, viure i deixar-se acompanyar». També ens deia que els objectius de la Jornada eren fer visible la realitat de l’Apostolat Seglar, ajudar a la coneixença mútua, aportar elements formatius i recollir iniciatives que ajudin a promoure l’Apostolat Seglar. La primera ponència sobre camins de vocació i missió, discerniment i acompanyament en la dimensió personal era a càrrec de David Guindulain, jesuïta. Anava fent un recorregut de com acompanyar la propia vocació després de definir què es la vocació, com reconèixer-la, les expectatives i pors de l’acompanyat i de l’acompanyant, com entendre les mocions i saber què vol Déu de mí. Abans de la taula rodona sobre la ponència i el diàleg de la sala i sabent que he fet una explicació molt resumida, em va interpel·lar quan va recordar el que va dir el Papa Francesc a Myanmar el 30 de novembre de l’any passat «Qualsevol que sigui la vostra vocació, sigueu valents, sigueu generosos i sobre tot, sigueu alegres». No hi ha amenaces, sinó oportunitats. La segona ponència sobre la dimensió comunitària a càrrec del bisbe Toni Vadell partia d’un fragment de la película De Dios y de hombres, de les mirades d’aquells homes en una situació de perill i de mort, del compromis que tenien amb la comunitat i de la fe i fidelitat a Déu. Ens va parlar de l’Evangeli de la multiplicació dels pans i els peixos. També, resumint la ponència, va explicar la diferència entre equip i comunitat. Igual que a la primera, després va intervenir la taula rodona i el diàleg de la sala. Vam celebrar l’Eucaristia i després compartir el dinar. Maria Martínez Presidenta d'ACO
