Jesucrist, tu ets el meu camí, la meva vida i la meva llum
En el recés de l’ACO, l’Andrés Viedma, responsable de zona del Besós, va presentar en Jordi Fontbona començant: “qui no coneix al Jordi?”. En Jordi va començar a la JOC de Collblanc, és consiliari d´ACO fa vora quaranta anys i capellà obrer fins a la jubilació. Està al Pradó. Ara és consiliari de dos grups d´ACO: un de la zona Besòs i l´altre de Collblanc. Està de rector a la Parròquia Sant Pau de Badalona, junt amb Miquel Elhombre. Comparteixo la pregària del que m'ha suposat la reflexió del Jordi Fontbona: Jesucrist, tu ets el meu camí, la meva vida i la meva llum. Que la meva fe sigui el veritable fonament, com roca que aguanta, com a creient i cristiana. Jesucrist, fes que et pugui veure, estimar, conèixer escoltar, acollir-te cada vegada més… (“Tot això que feu o deixeu de fer, a mi m´ho feu”). Perquè, la fe és per a mi aquest veritable motor que m´ajuda a viure i compartir, ho és, ets tu Senyor. Lligant la vida i la fe en l´amor. Perquè l’evangeli sigui cada vegada aquest projecte de vida que vull viure i creure. Perdona si a vegades no he sabut estimar, acompanyar, comprendre suficient. Dóna’m força per continuar estimant, lluitant, acollint, ser portadora d’esperança, en aquests moments tan durs i de tant sofriment que estem vivint com classe obrera. Poder aportar, en aquest servei que estic fent a l´ACO, el millor de mi mateixa als altres i al moviment. Estar atenta i estimar cada vegada més la família, el moviment, el grup d´ACO, les companyes i els companys. Gràcies Senyor per conèixer-me i estimar-me. Perquè Tu ets la meva vida, la meva força i sense tu la meva vida no té sentit. Gràcies Jordi i Rosa per aquest Recés ple de vida, fe, reflexió, testimoni i amor. Montse Ribas Olmo
Acompanyant la Zona Besòs en el final de curs
Vaig anar a la jornada de fi de curs de la zona Besòs a la casa de colònies Mogent, de Llinars del Vallès, el 29 de juny passat. El Justo m’hi va portar i va marxar a la jornada de fi de curs del Baix Llobregat, que coincidia el mateix dia. Li agraeixo que m’hi acompanyés. L’acollida va consistir en una xocolatada. L’Andrés Viedma, responsable de la zona, ens va donar la benvinguda. Va ser una celebració de fi de curs presidida pel bon ambient d’acolliment, amistat, bona conversa, bona convivència, vida de comunitat cristiana. Érem unes trenta-quatre persones, aproximadament de tres generacions: una de molt gran, una altra de més veterana i una altra de més jove. Es va fer una dinàmica de grups que consistia a compartir el que havíem treballat de la prioritat del curs i sintetizar-ho en les preguntes següents: Què m’ha aportat? Què m’ha fet sentir? Què em demana? Tot seguit ho vam comentar en plenari. Va ser emotiu veure donar el pas als militants d’un grup que han acabat una etapa d’iniciació de tres anys. Van aportar el que havia representat aquest procés i se’ls va donar la benvinguda com a zona. Cap a les 12 h es va valorar el curs i els nous reptes, a partir d’un resum de la vida de la zona d’aquest curs realitzat pel petit comitè i l’aportació dels assistents. Després vam encetar el debat entre tots de la nova prioritat de curs: LA FE EN JESUCRIST, UN MOTOR PER VIURE I COMPARTIR. El dia no acompanyava per anar a la piscina. Els infants, sobretot, es van quedar amb les ganes de banyar-se. Per tant, vam dedicar aquella estona a passejar i a fer petar la xerrada. A l’hora de dinar, vaig compartir el menjar amb un grup de dones. Moltes d’elles al voltant dels 74 anys. Dones que malgrat l’edat estan compromeses, fent servei al barri, a la família, a Càritas, a les parròquies, etc. És sorprenent com, obertes a Déu, continuen traient forces per estar atentes i ser útils a les persones, com va dir una. Aquella taula es va convertir en la taula del Regne: diferents plats fets per elles i compartits amb els altres. Les persones sorprenen si hi estem atents. A les 16 h vam celebrar l’eucaristia amb l’Isidre Ferreté, gaudint d’alguns testimonis de persones en etapa d’iniciació. Em va cridar l’atenció una de les pregàries: Y cuando todo va bien, vamos a la iglesia más cercana y al pie de un santo que sea de nuestra devoción te explicamos algunos méritos y en el cofre de enfrente colocamos algun céntimo. Nosotros pedimos, pedimos, pedimos… Pero nunca preguntamos cómo estás. Oh Dios! Prometo que voy a rezar de otra forma, voy a parar de pedir, y de cambiar milagros por céntimos. Tal vez yo aun te pida una gracia, pero antes voy a ver qué estoy haciendo bien y, si nada bueno encuentro, mucho me voy a avergonzar y todavía voy a pedir, pero perdón. Fa pensar…
Celebrant els 20 anys de la Zona Montserrat d’ACO
El 6 de juliol passat es va celebrar la jornada de fi de curs i els 20 anys de la zona al Patronat Parroquial d’Esparreguera, a prop de la muntanya de Montserrat que dóna nom a la zona i l’acompanya en el seu camí, com diuen els de la zona. En Justo m’hi va acompanyar. És una sort poder compartir la jornada i viure-la també amb la parella. Érem unes quaranta persones, de la generació més veterana a la més jove. Va ser una celebració del final de curs i d’aquests vint anys compartits en un bon ambient d’acollida, festiu, d’amistat, de bona conversa i convivència, de vida de comunitat cristiana. En Carles Paulo, el responsable de la zona, va fer l’acollida de la trobada, tenint present els que érem i el que celebràvem. I la Maria va fer la introducció: «Fa 20 anys, molts dels qui som ara reunits aquí encara no érem al moviment, però ja anàvem fent camí i hem anat confluint i agrupant-nos amb els qui vau iniciar la caminada. Han estat 20 anys amb moltes històries, molts fets destacables tant personals com col·lectius. Fem avui una parada, un descans merescut després de 20 anys caminant junts; una parada que ens permet mirar enrere, però sobretot mirar endavant cap a allò que ens queda per descobrir. »Hem fet camí tot compartint la nostra vida, posant-la en comú a través de les Revisions de Vida, i sobretot posant-la a la llum de l’Evangeli. Caminant amb Jesús al costat, hem anat posant l’accent, tant com hem pogut, en els tres principis del moviment: Acció, Catòlica i Obrera. »Jesús, els consiliaris, els companys, els amics, els veïns… ens han fet anar amb els ulls i el cor ben oberts per no restar indiferents davant la realitat complexa que anem vivint.» Tot seguit vam llegir la pregària Fent camí amb Jesús (d’en Jesús Renau). Van proposar que la gent pensés una paraula, una expressió, que digués el que ha trobat a l’ACO durant aquests 20 anys i que l’escrivís per oferir-la a l’eucaristia. En aquests 20 anys hi havia hagut un ahir, un avui i un demà. Respecte a l’ahir es van llegir diversos testimonis de persones que no havien pogut venir, i altres de persones que ja no estaven en el moviment. Quant a l’avui es va fer una presentació dels grups que hi ha a la zona: Abrera, Camí-Ral, Castellbisbal, Collserola, Marges, Momacacos, Ni-ni, Rodalies, Sant Just, Sant Miquel, Turmix, l’Esclat (perdoneu si me’n deixo cap). I el demà era el compromís de futur: Participar en les trobades Pagar la quota El grup de RdV Participar en la formació Col·laboracions puntuals Responsable de grup Altres responsabilitats Presència d’ACO a la parròquia Presència d’ACO en l’entorn Pastoral Obrera de la diòcesi El mural dels compromisos de futur va estar present durant tota l’eucaristia: hi havia escrit allò a què ens comprometíem cadascun de nosaltres. El Jaume Grané i el Miquel Àngel Jiménez van presidir l’eucaristia, celebrativa, participativa i amb molta creativitat per part de tots. Vam dinar junts, amb molta joia, compartint-lo en un ambient de celebració i de festa.
