Comiat del president Santi Boza
Ara fa quatre anys assumia la responsabilitat de la que avui m’acomiado. Com vaig compartir llavors, va ser una decissió ajornada un any quan se’m va plantejar per primer cop el 2017, i en rebre la petició per part de la Maria Martínez un any després, honestament no vaig trobar cap motiu que em fes dir no. Tot em portava a dir sí: el meu moment personal llavors que m’encoratjava a fer-ho, la meva trajectòria en el meu grup de revisió de vida que m’ha ensenyat moltíssim sobre el que suposa la militancia obrera i cristiana ja des de la JOC i, és clar, també la capacitat de persuasió i entuasiasme de la propia Maria en fer-me la proposta. El balanç, malgrat les dificultats que us podeu imaginar, no pot ser més positiu. Ha estat un privilegi treballar al costat d’un Comitè Permanent tan entusiasta, que s’estima el Moviment, que quan s’han pres decisions, complicades algunes d’elles degut a les situacions inèdites que tots ens hem trobat, ha mirat de fer-ho pensant en la militància en el seu conjunt. Vull agrair-vos a tots els membres d’aquest equip permanent el vostre acompanyament, el saber estar a l’alçada en decisions complicades que hem hagut de prendre, vetllant en tot moment pel bé comú i els interessos de la majoria. Tots, crec que estareu d’acord, en què les dificultats ens han fet aprendre i créixer molt. Vull agrair molt especialment al petit grup de treballadors de l’ACO (Joaquim i Àngela a coordinació, Marilia i Manoli a secretaria, Joan Andreu a comunicació) amb qui he compartit aquests anys, el seu compromís i estimació per l’ACO. Gràcies per l’acompanyament sempre oportú i carregat de sentit de l’humor del Pepe Baena com a consiliari del moviment amb qui he coincidit aquests anys. El meu record, reconeixement i la meva estimació per “les meves presidentes”, María i Rocío, amb qui he compartit tants moments de preses de decisions, de valorar prioritats, de discerniment i de pregària, moltes gràcies a les dues. Agrair l’acompanyament, recolzament i estimació del meu equip de revisió de vida durant aquests anys, malgrat les dificultats trobades pel camí. També el de la meva familia i amics amb qui he compartit els moments d’aquesta responsabilitat i a qui demano disculpes per no saber sempre transmetre adequadament com ha estat d’important per mi. La meva gratitut per tots i cadascun dels militants amb qui he compartit algun moment durant aquests quatre cursos, bé en el Comitè General, o bé en les visites a les zones amb motiu d’alguna trobada, menys nombroses del que m’hagués agradat. O simplement intercanviant un somriure de complicitat presencial o telemàtic. Vull sobretot agrair la vida compartida a través dels vostres testimonis que permeten descobrir Jesús en el compromís que contribueix a canviar el nostre entorn. Tot i que formalment és avui, dia de la Jornada General, quan m’acomiado de la responsabilitat, no será fins la celebració del nostre XII Consell quan deixaria d’assumir aquestes funcions. De tot cor confio que el President que ara, o espero properament, assumeixi la responsabilitat que jo deixo, experimenti el sentit de privilegi que jo he gaudit i que ens anima a sembrar, tal i com l’Evangeli ens ensenya a la Paràbola dels Talents (Mateu 25,14-30), confiant que el fruit obtingut val la pena.
L’experiència al «Congreso de Laicos 2020-Pueblo de Dios en salida»
Durant els passats dies 14 al 16 de febrer de 2020 va tenir lloc al Pabellón de Cristal de la Casa de Campo de Madrid la celebració del «Congreso de Laicos 2020-Pueblo de Dios en Salida». Per part del nostre moviment ACO vàrem participar, a banda de nosaltres com a president i presidenta, alguna i algun altre militant representant de delegacions de Pastoral Obrera o altres entitats a les que estan vinculats. Aquest Congrés proposat per la Conferència Episcopal Espanyola i encomanada a la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar, tenia marcat com a objectiu general donar un impuls al paper que el laïcat ha de desenvolupar dins la nostra Església, que serveixi com a resposta als reptes que l’anunci de l’Evangeli té per totes i tots els creients, com a motiu d’esperança, alegria i acompanyament. Des de les diferents diòcesis de tota Espanya es va anar treballant prèviament en un procés de coordinació precongressual elaborant un document-qüestionari anomenat «Un laicado en acción»fent servir el mètode de discerniment proposat pel papa Francesc, basat en el Reconèixer, Interpretar i Triar que tan familiar pot resultar-nos als que, habituats al mètode de la revisió de vida, podríem identificar amb el Veure, Jutjar i Actuar. La segona etapa és pròpiament la que vàrem viure al Congrés. Organitzats en quatre itineraris: Primer Anunci, Acompanyament, Processos Formatius i Presència en la Vida Pública, les i els participants vàrem tenir oportunitat de treballar diferents línies temàtiques que partien d’una ponència inicial, per passar a compartir experiències concretes a mode de testimoni i un treball posterior per grups. En el guió pels grups de reflexió ens compartien que aquest temps de reunió era un moment fonamental i que havíem de realitzar un exercici de discerniment i plantejament de propostes. Contestàvem a tres preguntes: 1-Quines actituds convertir? Canvis concrets que veiem necessari incorporar personalment i comunitàriament; 2-Quins processos activar? Camins concrets que hem d’obrir per a créixer i avançar; 3-Quins projectes proposar? Pla, acció, iniciativa o activitat específica que permeti convertir actituds i processos. Aquests reptes es van recollir en una ponència final a mode de resum. La tercera etapa, anomenada post-Congrés, tot just ara comença i en la qual ha de quedar garantida la continuïtat del que durant els dies del Congrés ha estat viscut i treballat. En aquest sentit, per exemple, la diòcesi de Barcelona s’ha trobat el 7 de març per donar a conèixer les conclusions recollides a la ponència final i de quina forma podem construir en comunió aquests processos de transformació que la nostra Església i la nostra societat ens demana i necessita. Sens dubte, el veritable repte ens el trobem ara en afrontar la forma en com podem respondre de manera responsable i compromesa a allò que aquest procés de discerniment i comunió ens demana. El Congrés només és un punt de partida per sortir a ser llum. El moment de grans canvis, que com a Església i societat estem vivint i en què ens trobem immersos, requereix grans reptes que no són aliens al nostre Moviment i que tenim pendents, per exemple, en la celebració del nostre proper XII Consell al maig de 2021. Perquè som Església i ens l’estimem, volem participar de ple dret i continuar col·laborant i treballant allà a on ens demanen o valorem que hem d’estar. Hem pogut explicar ACO a moltes companyes i companys que no ens coneixien i presentar-nos també a bisbes i capellans expressant el nostre sentit de sinodalitat que ens creiem i que hem d’anar construint. Maria Martínez i Santi Boza
«Acompanyar en la precarietat.» Jornades de Pastoral Obrera a Àvila
Durant el cap de setmana del 23 al 25 de novembre vàrem participar a les XXIV Jornades Generals de Pastoral Obrera celebrades a Àvila. Des de la reflexió a partir d'experiències compartides i l'oració en comú, es pretenia aprofundir en les arrels que des de les actituds de Jesucrist plasmades a l'Evangeli ens permeten acompanyar a les persones empobrides en el món obrer. I és que el lema d'aquesta edició ha estat “Acompanyar en la precarietat”. Vàrem assistir a les jornades conjuntament amb la Rafi Cáceres, directora de la POB (Pastoral Obrera de Barcelona), i el Pepe Rodado, director del SIPOC (Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya). Amb ells i una seixantena de representants més dels diferents moviments que integren la Pastoral Obrera, provinents de tota Espanya, vàrem compartir experiències de vida obrera en els que la paraula de Jesús hi va ser present. La ponència de dissabte 24 al matí va ser a càrrec de José Luis Segovia Bernabé “Josito”, doctor en Teologia Pastoral, que va aportar una excel·lent reflexió viscuda des de la seva experiència a barris de l'entorn de Madrid sobre el que suposa acompanyar realitats d'empobriment des de la perspectiva d'una relació bilateral entre el que acompanya i l'acompanyat, sent molt conscient de les nostres debilitats que, al mateix temps, han de servir per a enfortir-nos com a persones al servei de la comunitat. Ens apuntava que els reptes que afrontem en aquest món canviant han de ser abordats des de l'església, responent al que ens marca l'Evangeli, sense descuidar l'aspecte reivindicatiu que ha de tornar digna la realitat de precarietat. En paraules del propi Segovia, “d'esquena als pobres, es pot ser creient però no cristià”. A la darrera part de la seva aportació, Segovia feia èmfasi en les actituds de Jesucrist i la seva mirada a l'altre, una mirada que abraça i no jutja, no classifica, però que pretén ser transformadora de la realitat. Dissabte a la tarda compartíem un parell d'experiències de treball en i amb la precarietat. En primer lloc, la dels barris ignorats a Andalusia, amb l'experiència concreta de testimonis des d'alguns barris de la ciutat de Còrdova, reflexionant sobre l'estigmatització de barris sencers instal·lats en la precarietat durant dècades i com és de difícil sortir d'aquest estigma quan les solucions aportades des de l'administració es mostren insuficients. La segona de les aportacions constituïa una reflexió sobre la precarietat en el món laboral a la comarca de Vega Baja-Vinalopó feta per Carmen Palomar, militant d'ACO de la diòcesi d'Alacant, que com a sindicalista presentava un panorama de la realitat laboral a una comarca on la suma de la temporalitat a la feina amb la presència notable de col·lectius especialment desafavorits, com ara el femení i l'immigrant, fan especialment difícil donar una resposta eficaç. La darrera sessió de diumenge començava amb una emocionant pregària preparada per la JOC dedicada a la commemoració de la Diada Internacional contra la violència de gènere amb el lema “Vivas, libres y unidas”. A continuació vam passar a treballar per grups marcant-nos reptes concrets per acompanyar en la precarietat des de la nostra naturalesa de pastoral obrera. Una sèrie d'aportacions sobre la forma de commemorar la propera edició que representarà el 25è aniversari de la Pastoral Obrera de tota l'Església i la lectura del comunicat final, posaven fi a aquestes profitoses i enriquidores jornades. Maria Martínez i Santi Boza
Compartint amb la diòcesi de Còrdova
A la trucada que vàrem fer a LuisFer, nou responsable de la diòcesi de Còrdova, per animar als i les militants a l'assistència a la Jornada General del 12-O, ell ens va contestar que era molt difícil que poguessin venir, però que els agradaria i ens proposava que anéssim nosaltres a participar de la seva Assemblea d'inici de curs el dissabte 20 d'octubre. Així que valorant amb el Comitè Permanent, vam acordar que nosaltres, Maria i Santi, aniríem a celebrar amb totes i tots els militants l'inici de curs. Vam arribar a Còrdova el 19 a les 9 de la nit i ja ens estaven esperant a l'estació, ens havíem organitzat per dormir a les cases de Fabio i LuisFer. Després de deixar maletes ja vam anar un grup a sopar. L'Assemblea l'havien organitzat a Encinarejo, un poble a uns 18 km de la capital a on viuen una família de militants de l'ACO. Trobada amb més militants/es fins a 16 i 12-13 nens i nenes. Després de l'Eucaristia presidida pel Paco Aguilera, que continua acompanyant els grups de la zona com a consiliari, va començar la reunió. Inclòs en l'ordre del dia figurava que nosaltres poguéssim explicar la Jornada General i així ho vam fer de manera resumida perquè primordialment es va dedicar la trobada a concretar i aprovar objectius, mitjans i calendari per aquest curs. Continuàvem amb un dinar de germanor consistent en un perol d'arròs boníssim, cuinat per dues dones familiars d'uns militants. Una estona després compartíem cafè, experiències, opinions, vivències…. A la tarda, a la proposta que ens van fer alguns militants/es d'anar al casc antic de Còrdova a visitar una exposició en alguns patis i jardins, vàrem dir que sí. Es tractava de l'anomenat Festival Flora que se celebrava per segon cop i que era una excusa magnífica per poder fer un tast de l'extraordinari centre històric de la ciutat. Ja de tornada al barri de Valdeolleros, on viuen la majoria dels militants, de nou ens esperaven per sopar. Al matí del diumenge 21, ens acompanyaven a l'estació per agafar el tren de tornada a Barcelona. Ha estat una trobada on es manifestava l'alegria, l'agraïment, les ganes de voler continuar, la necessitat de potenciar el contacte entre zones, i l'enriquiment que representa compartir com es viu i s'organitzen la resta de zones/diòcesis. Recordaven i agraïen molt el fet que el gener d'aquest any ja hi anés el Josep Ferrer, responsable de la Comissió d'Iniciació, a prendre contacte amb ells. Van explicitar el seu neguit per la manca de consiliaris; preguntaven qui acompanyarà quan comenci a l'ACO algun grup provinent de la JOC o de parròquies. També mostraven la seva preocupació sobre com gestionar el fet que un/una militant deixa el grup per diferents raons. Moltes gràcies perquè ens hem sentit a casa, i hem pogut participar del que es va treballar com a objectius i mitjans, centrats en la responsabilitat, la concreció i el compromís. A destacar entre ells: "Que nuestra fe sea el motor de la acción y el compromiso en la realidad de cada un@" "Que vivir en comunidad sea nuestro estilo de vida y la manera de crecer en lo personal" "Que tod@s asumamos el reto de la iniciación y que seamos capaces de abrir el movimiento a otras personas". De nou gràcies. Ha estat un regal, curt de temps, però de molta vida compartida. Maria Martínez i Santi Boza
