«La pastoral del treball en les comunitats parroquials»
El 31 de maig passat es va celebrar la quarta edició del Seminari Mons. Antonio Algora amb el títol «La pastoral del treball en les comunitats parroquials», que es contempla en el document La Pastoral Obrera de tota l’Església. La ponència principal va fer-la Mercè Solé, militant i directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya que va glossar les aportacions a un qüestionari preparatori del Seminari i va aportar 10 raons per treballar a les comunitats parroquials, sobre la vinculació i la relació entre els dos àmbits i una part final de reptes i conclusions. La també militant Marta Candial va aportar la seva experiència a la Comunitat Pastoral La Marina, de Barcelona. La Pastoral del Treball centra la seva aportació a les comunitats parroquials en la construcció d’una Església en sortida: creant llaços i col·laborant amb les organitzacions que al seu territori treballen pel bé comú. Cridada a ser hospital de campanya: la parròquia ha d’estar atenta a les alegries i les penes que viuen les persones dels nostres barris i pobles: acompanyant les situacions d’exclusió, les dificultats habitacionals, la manca de dotacions públiques, la realitat de desocupació, la precarietat, acollint les famílies migrants, etc. mostrant la seva solidaritat en els conflictes i les lluites laborals o veïnals, etc., sent testimoni de l’esperança enmig d’elles. Tot seguit podeu consultar els materials elaborats: Teniu més informació en aquesta notícia publicada a Noticias Obreras.
“Com ser cristià avui”, un recés per baixar pulsacions i enfortir-nos
Anotar-ho a l’agenda personal a l’inici de curs quan l’ACO ens passen el calendari de totes les trobades. Marcar-ho com “preferent” i no deixar que cap altre esdeveniment li pugui treure el lloc. Vull participar en el recés del moviment del maig! Quan arriba el cap de setmana després de cinc dies de ritme prou alt, principalment per la dedicació laboral i per tots els altres compromisos familiars, d’entitats i socials que tots tenim… desitgem una estona de descans, de baixar pulsacions, de fer alguna cosa diferent que ens serveixi per enfortir-nos, per trobar-nos amb gent que t’hi puguis entendre, per celebrar, per “reiniciar” . Doncs us he de dir que tot això passa al Recés de l’ACO. Només hi he participat en les dues darreres edicions i cal dir que les he viscut de manera molt agradable. El passat dissabte 17 de maig ens vam trobar a Sant Pau del Camp, una parròquia que havia estat antic monestir, a tocar del Paral·lel i en ple Raval de Barcelona. Un autèntic descobriment pels qui no vivim a la capital. Un espai privilegiat que t’atorga pau, tranquil·litat i serenor malgrat estar a tocar del bullici del carrer. Érem una trentena de persones. La majoria militants de l’ACO, però també convidats i simpatitzants del moviment. També es tracta d’això. D’obrir la nostra proposta a d’altra gent que hi vulgui ser. I només parlo de les trobades! Moviment evangelitzador allà on som. I ben cert que el títol del recés d’enguany hi anava molt lligat: “Com ser cristià avui”. Trobada conduïda per Josep Lligadas. Treball extret del seu llibre que porta el mateix títol. Inicialment una exposició acurada i argumentada, i planera a la vegada, on va partir del text de l’Evangeli de Marc 1,14-45. I molt ben estructurada per als que necessitem un ordre i cronologia per entendre millor les coses. Pautes per a la reflexió i treball, i per a la pregària personal. Posant èmfasi també en la necessitat de cuidar-nos, de tenir moments de parada en la voràgine del dia a dia. Després una estona llarga de trobada personal i silenci aprofitant el pati/jardí que envolta l’antic monestir. També la possibilitat d’estar dins l’església, el claustre o bé a les sales disponibles. I per acabar, l’Eucaristia on es va compartir i es va fer pregària de la jornada matinal. Va ser la posada en comú de la reflexió de la jornada i del treball personal: entre l’espai d’homilia, pregàries i acció de gràcies. Tothom en algun d’aquest moments va exposar la seva vivència. El consiliari general, Pepe Rodado, va compartir la pregària del Papa elegit, Lleó XIV, dirigida a totes les persones del món, amb fe o sense, un testimoni de la seva pròpia fe i del que vol ser el seu camí. Tot plegat un encert! Donem-ne gràcies a Déu. Podeu consultar les fotos a continuació:
«Junts canviem el món del treball», Jornada de la Pastoral Obrera de Terrassa
El matí del dia 10 de maig es va celebrar a Bellavista (Les Franqueses del Vallès) la Jornada Diocesana de la Pastoral Obrera de Terrassa, amb el lema “Junts canviem el món del treball”. Hi van participar unes 35 persones, representants de diferents àmbits del món obrer: JOC, ACO, GOAC i de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, en no poder assistir-hi, va enviar una carta d’adhesió a la Jornada encoratjant-nos a seguir amb la tasca d’evangelització dins el món del treball i de reivindicació dels drets dels treballadors. La Jornada es va iniciar amb l’acollida dels assistents i un petit piscolabis, seguit de la presentació i visita de l’exposició “Rostres i reptes del món obrer avui”. Amb paraules de la Mercè Solé publicades a Catalunya Religió (19-02-25):«L’exposició la vam preparar des del Departament de Treball de la Conferència Episcopal Espanyola, amb una amplíssima participació catalana, com una forma da celebrar el XXXè aniversari del document La Pastoral Obrera de Toda la Iglesia (…) Es tracta d’un itinerari que recorre les condicions del treball, que a la vegada condicionen enormement les condicions de la vida, i les lluites i aspiracions del món obrer. I és un itinerari conduït i acompanyat per la Doctrina Social de l’Església, aquest patrimoni encara tan desconegut que és una forma d’orientar i concretar l’Evangeli en relació a la vida quotidiana i comunitària de la gent.” La visita a l’exposició ha estat conduïda amb gran encert per la Mercè Clua, militant de la JOC. És una exposició itinerant molt interessant i recomanable. Qui estigui interessat en exposar-la a la seva parròquia, entitat o sindicat, es pot dirigir a pastoral.obrera.cat@gmail.com Seguidament es va donar pas als testimonis de quatre persones implicades en diferents àmbits del món del treball. Felisa Fernández, de Granollers, membre de l’ACO, ha fet el seu testimoni sobre l’acció de Càritas de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista amb les persones sense llar, que viuen i dormen al carrer. Felisa remarca la importància de l’acollida, escoltar la persona, conèixer la seva situació i la seva història, com ha arribat fins aquí. D’aquesta manera sent que deixa de ser ignorada, que algú s’interessa per ella. L’altre aspecte és l’acompanyament per les gestions que s’han de fer per intentar regular la seva situació. Es tracta de persones que han arribat a un grau important de deterioració en la seva salut física i mental i per tant necessiten d’aquest acompanyament personal. Susana Sánchez, que ha estat militant a la JOC i a l’ACO, ens ha parlat del compromís com a treballadora i membre de l’Associació per a la Intervenció Social Integral Dimas que va ser fundada l’any 1995. «L’objectiu de Dimas va ser, i continua sent, buscar i oferir treball a les persones més desfavorides, vulnerables, en risc o en situació d’exclusió social ja vinguin derivades del CIRE (presó), dels serveis socials municipals o altres recursos. I ja us podeu imaginar que el col·lectiu és molt ampli i moltes les persones que tenen necessitat d’una feina». De les funcions de DIMAS destaca dos aspectes bàsics: oferir oportunitats de formació i de treball per a aquelles persones que tenen moltes dificultats per tenir una feina, i acompanyar diferents processos i situacions vitals de les persones que van coneixent en tots els projectes i activitats. Maria del Far Cordero, militant de la JOC, compromesa des de molt jove, ens explica que la seva implicació en el moviment feminista comença a l’institut, dins la comissió de gènere creada per tres professores amb el propòsit de fer de l’institut un lloc millor, de manera que els alumnes es van anar implicant en la defensa dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+. Al mateix temps va participar al Punt Jove de Matadepera que va decidir engegar un grup feminista amb les noies del poble. El seu compromís la va portar progressivament a implicar-se cada cop més en la lluita pels drets de les dones en diferents col·lectius. Un dels compromisos d’en Jordi Cordero, militant d’ACO del Vallès Occidental, és la participació des de fa 30 anys en una Cooperativa de Consum Responsable, que funciona amb voluntariat i de forma autogestionada. Cerquen condicions laborals dignes per a les empreses productores i la protecció de la salut i de la “casa comuna”. Han estat unes exposicions molt riques no solament perquè abasten diversos aspectes de la realitat social que estem vivint, sinó també pel testimoni de fe donat per cadascú dels ponents. La Felisa ens explica que se sent cridada per Jesucrist a anunciar i promoure la Bona Nova, sobretot en el món obrer i marginat. Té molt clar que no pot haver-hi anunci sense denunciar les injustícies que pateixen les persones i afirma que comparteix la seva fe amb persones de diferents cultures i religions des del respecte, la fraternitat, la misericòrdia i l’entesa. La Susana ens ha ofert un tast de la seva vida de fe, que va veure transformada a partir de la seva entrada a la JOC i després amb la seva participació a l’ACO. Va ser a la JOC on va anar trobant la resposta a la seva pregunta sobre què volia Déu d’ella. La clau està en com connectar fe i vida. Confessa que es considera dona de poca fe, doncs és molt racional, però seguidament afirma que creu en Jesús.«El seu testimoni d’amor absolut pels més pobres és el millor regal, el millor exemple a seguir, la millor font de llum i esperança en aquest món tan fosc». Declara que creu en aquest Déu-Amor com a motor de totes les coses, a qui dona gràcies i dirigeix les seves pregàries. Pel que fa al lligam fe i compromís social, la Far ens diu textualment: «Moltes persones em pregunten com relaciono Jesús amb el feminisme. O com porto ambdues lluites. Per mi, una cosa va lligada a l’altra. Ser cristiana no vol dir no poder ser feminista. Al contrari, els valors del cristianisme també són
“Units en la participació. Forts en la reivindicació”
La dignitat als barris, la sanitat pública, la cura de les persones i del planeta, el món del treball, l’habitatge i l’educació van ser els set àmbits que van abordar-se en la celebració del Primer de Maig a l’arxidiòcesi de Barcelona, organitzada per la delegació de Pastoral Obrera al casal parroquial del Crist Rei el divendres 25 d’abril. L’acte va finalitzar amb la lectura del manifest “L’economia submergida no contribueix al bé comú”, que la Pastoral Obrera de Catalunya ha elaborat pel Primer de Maig. “Les associacions de veïns han de ser reivindicatives i independents de qualsevol opció política, capaces de generar actes culturals i organitzar festivitats”, va defensar Miguel Romera Lorenzo, de l’AVV La Pau. El militant de la GOAC va explicar que Verneda-La Pau és un barri perifèric oblidat per l’Ajuntament de Barcelona i que la defensa de la sanitat pública, en particular l’ambulatori del barri, de les pensions públiques i de la seguretat al barri són les principals lluites veïnals. “El problema de la salut pública és que el mercat vol fer negoci. Cada cop es redueixen més els pressupostos públics cap a la sanitat pública i hi ha més concerts amb els centres privats”, va denunciar Grego Belmonte Ferrer, de la Marea Blanca de Barberà del Vallès. El militant de la GOAC va insistir en que és necessari “conscienciar que estem perdent un dels drets fonamentals de la ciutadania”. De la seva banda, José Antonio Miranda, treballador familiar al Servei d’Atenció Domiciliària va remarcar que “les cures són el gran oblidat”. El militant de la GOAC i sindicalista a la CGT va explicar que és una feina molt feminitzada i amb moltes dones migrants i que costa coordinar les treballadores ja que treballen de forma molt aïllada. Tenen un conveni de mínims que està aturat fa dos anys. “Tenir cura del planeta vol dir canviar el model de producció, de consum i, en definitiva, el nostre estil de vida”, va relatar Salva Clarós, responsable de polítiques sectorials a CCOO de Catalunya. El militant de l’ACO va defensar que la crisi climàtica no l’hem de viure “amb una actitud de derrota, sinó com un moment de canvis civilitzatoris i una oportunitat per fer les transicions digital, energètica, del model de consum… de manera justa”. “Quan ens sindicalitzem, ens organitzem i ens mobilitzem, no només podem millorar les condicions de treball, sinó qüestions socials com la dependència, l’habitatge…”, va argumentar Ivan Molinos Meire, telefonista al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya i delegat sindical de CCOO. El membre de l’Equip de Pastoral Obrera de Nou Barris va recordar que els governs de PP i CiU havien desprestigiat els treballadors públics i que això s’ha revertit amb la consolidació de molts interins, pressionada des dels sindicats. Aquesta idea la va reforçar Raquel Gómez Molina, professora d’institut i delegada sindical de CCOO: “Als docents ens costa prendre consciència d’aquesta part reivindicativa i a vegades se’ns enfronta als col·lectius de primària i secundària. També hi ha molta tensió originada perquè el model d’escola inclusiva no porta recursos associats. La meva feina és organitzar i aixecar consciència de classe”, va dir la militant de l’ACO. “Els mestres no som indiferents a les situacions de desnonament i infrahabitatge dels nostres alumnes. Volem desestigmatitzar aquesta situació i visibilitzar-la”, va explicar Marta Moya Casanovas, professora a un institut de Ciutat Vella, membre de Docents 080 i de la Plataforma pel dret a l’habitatge al Poblenou. Cada àmbit es va precedir de la lectura de textos de la Doctrina Social de l’Església i també es va poder visitar l’exposició fotogràfica “Rostres i reptes del món del treball avui”.
L’ACO celebra una Pasqua de reflexió i acció amb la mirada posada en les desigualtats
[Comissió Reimaginem la Pasqua] Amb el lema “Aixeca’t, el Camí comença!”, els i les militants de l’ACO i altres simpatitzants del moviment hem tornat a celebrar la Pasqua com a cristians enmig del món obrer. Enguany, han passat per Can Bajona (Clariana de Cardener, el Solsonès) més d’un centenar d’adults, una vintena de persones que s’han connectat en línia en diferents moments, així com una cinquantena d’infants i joves, acompanyats per monitors del MIJAC i també per joves de les mateixes famílies que han volgut fer de monitors durant la trobada. Han estat uns dies intensos de celebració, reflexió, formació i convivència. Divendres Sant, la Míriam Feu en la ponència “Desigualtats socials: de la indiferència a la transformació” ens va presentar en primícia alguns resultats que es publicaran al proper informe FOESSA sobre desigualtats socials. L’exposició de la cap del Departament d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona va ser impactant, amb dades que ens van obrir els ulls i el cor a les realitats que generen desigualtats a casa nostra. Amb elements simbòlics com ulleres per veure-hi clar, motxilles per al camí, brúixoles per no perdre el nord i cantimplores per mantenir la força, ens van servir per reflexionar plegades i posar-nos en camí per no caure en la indiferència i ser testimonis d’acció i d’esperança. A continuació, el guió de la xerrada de Miriam Feu: Les celebracions són la part central de la Pasqua, preparades amb cura per les diferents zones de l’ACO arreu del territori. Ens apropen a la realitat amb testimonis i ens connecten a Jesús, que mor en la creu i ressuscita aquest diumenge de Pasqua. Dissabte Sant, els tallers ens van permetre aprofundir en aspectes ben diversos: des del cos com a mitjà per a la pregària, a l’economia transformadora, la salut mental, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, les eco-parròquies, la Laudato Si’ o una introducció a l’Antic Testament. A la tarda, la pregària familiar ens va apropar amb senzillesa a Jesús, que es dona als altres a través de l’amor incondicional, i a la nit, la Vetlla Pasqual ens va omplir de joia per celebrar la resurrecció de Jesús. Molt bona Pasqua! Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
El periodisme “cuca de llum” de “Salillum”
Una matinal amb moments per a la celebració, l’agraïment, la formació i, fins i tot, l’emoció, així va transcórrer la IX Jornada de comunicació ACO el dissabte 5 d’abril al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, en un acte obert per celebrar els deu anys de la publicació Salillum d’aquest moviment de la Pastoral Obrera. En la benvinguda es va recordar que el 18 de març del 2015 es presentava el primer número de la revista a l’església de Santa Madrona. Una publicació semestral que té els fonaments en la fidelitat a Jesús i als treballadors, el desenvolupament de temes de fons, en donar veu als sense veu, en l’aprenentatge dels grans, en la vocació per estar en la frontera, enxarxar-se i fer comunitat i en la vibració de l’esperança. “Projectes editorials petits com el de Salillum són representatius del periodisme de cuca de llum, és a dir, el que dona context, fa un periodisme humà i de foc lent. Veig les portades de la revista i veig els referents, quin regal!”, va valorar Sonia Herrera, membre del Consell Editorial i participant a la taula rodona, que va ser moderada per Quim Cervera, consiliari de la Comissió de comunicació de l’ACO. “Salillum, a l’igual que l’ACO, és un petit miracle, un petit oasi on beure i conèixer una lectura assossegada i serena. És una publicació que ajuda a pensar en un context que hi ha una estratègia global per carregar-se la necessitat humana de viure en la veritat”, va aportar Daniel Jover. A la qüestió de com contribuir a donar veu al cristianisme d’alliberament, la Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya i també membre del Consell Editorial de la revista, va dir que “és qüestió d’autenticitat, no una Església que jutgi, sinó que aculli”. I va fer notar que als cristians “ens falta una certa gosadia: som molta sal, estem en moltes sopes, però també hem de ser llum, sortir amb decisió dels nostres armaris cristians i compartir allò que ens mou amb persones amb les que tenim una relació de qualitat”. Per la seva banda, Jover va fer notar que “l’Església avui és un gran destorb per al neoliberalisme, perquè l’Església alliberadora incorpora la coherència entre el sentir, el pensar i el fer” i va proposar “resistir en les catacumbes per fonamentar les propostes, caldrà renovar les celebracions i incorporar mirades laiques i la dona en pla d’igualtat”. Sonia Herrera va contextualitzar que tots els moviments d’una Església d’alliberament “estem en un moment de resistència, davant la dretització de la pròpia Església i tenim el repte del relleu generacional. Ens correspon sortir de l’armari i traslladar els testimonis i els referents”. En la part dels agraïments es van recordar aquelles persones que s’han entrevistat a la revista i que ja han mort: Josep Fontana, Arcadi Oliveres, Víctor Codina i Viqui Molins. Així com la Comissió del Butlletí, especialment al militant Albert Marín, que va precedir l’actual Comissió de comunicació, responsable, juntament amb el Consell Editorial, d’editar la revista Salillum. També als equips de correctors i traductors, el disseny original del militant David González, la maquetació d’Enric Vidal, l’impressor Cevagraf i el manipulat i distribució a càrrec de la Fundació Ginesta. Diverses personalitats entrevistades o col·laboradors de Salillum van encoratjar amb missatges escrits a continuar amb la publicació, com Jordi Armadans, Gabriela Serra, Laia de Ahumada, sor Isaura Marcos, Neus Forcano, Laura Mor, Pepa Torres o Xavier Casanovas. A continuació, en el marc de l’església romànica de Sant Pau del Camp, la quarantena d’assistents a la Jornada van poder gaudir d’un recital de Lídia Pujol, que havia estat entrevistada al n. 6 de la revista. Va ser un concert molt inspirat i emotiu en el qual la intèrpret va fer-se acompanyar pel públic en alguna peça com “Poeta i fangador”. La sala abat Safont de Sant Pau del Camp es va decorar amb diverses pàgines representatives de la revista i l’acte va finalitzar amb un aperitiu servit a l’atri. Podeu consultar el reportatge fotogràfic del Jordi Romero a continuació:
L’ACO de Còrdova aprofundeix en l’espiritualitat de Jesús
No tots els dies es té el privilegi d’escoltar una persona creient valenta, de les que s’han jugat el prestigi i la seguretat personal per ser un enamorat de l’Evangeli i la figura de Jesús de Natzaret. Juan Antonio Estrada és aquesta persona. Jesuïta, teòleg, filòsof, professor… hi afegiria humil, proper i un comunicador apassionat i apassionant. El matí del 29 de març ens ha acompanyat a l’ACO i un nodrit grup de persones de parròquies i altres moviments amics a la nostra Trobada anual de pregària i reflexió prèvia a Setmana Santa. La trobada ha tingut lloc als salons de la parròquia de les Santes Margarides, la comunitat eclesial de la qual sempre està oberta per a tota persona que busqui la trobada amb Jesús. Gràcies per l’acolliment que ens doneu sempre. Juan Antonio ens ha deixat claus a la xerrada “L’espiritualitat de Jesús en els temps que vivim: com morir per renéixer” per aprofundir en l’espiritualitat de Jesús en aquest afany nostre per viure la nostra fe amb coherència en el temps actual. La nostra trobada ha acabat amb una Eucaristia senzilla i fonda presidida pel mateix Juan Antonio. Ha estat un matí de pregària, reflexió i fondària del qual sortim amb molts reptes i una gran motivació en la nostra tasca d’evangelitzar els nostres ambients. Ha estat un gran gust la gran quantitat de persones que ens han acompanyat perquè han enriquit enormement la trobada. L’àudio de la xerrada està disponible a continuació: A més, el 7 de març amb motiu del Dia de la Dona Treballadora va participar la presidenta del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa, la militant Anna Luque, en la xerrada-col·loqui “Dones treballadores cristianes a la societat i a l’Església”, organitzada pel Secretariat de Pastoral del Treball i la Delegació diocesana de Migracions de Còrdova. Podeu consultar la crònica i fotografies al full diocesà.
L’ACO aprova el pressupost 2025
Un pressupost que gairebé s’enfila als 150.000 euros per al 2025 és el full de ruta econòmic que guiarà a l’ACO per aquest exercici i que va ser aprovat unànimement pels responsables del Comitè General el dissabte 29 de març passat. El responsable de la Comissió d’economia, Josep Bonastre, va recordar que aquest punt s’ha endarrerit perquè la Comissió ha treballat no només els números sinó el sentit de fons i que això s’ha concretat en un document formatiu Creixem que aviat estarà publicat. El pressupost 2025 s’ha elaborat aplicant un increment del 2,8% (IPC) en totes les despeses i amb unes xifres continuistes respecte al 2024. Tot i que les aportacions per cotitzacions dels militants tendeixen a la baixa (defuncions, baixes, reduccions de cotització en jubilar-se…) es vol conscienciar sobre la necessitat d’incrementar les cotitzacions (també, encara que sigui simbòlicament, d’aquells militants que no cotitzen), revertint a l’ACO les importants desgravacions fiscals, i els donatius. En aquesta trobada, les zones van aportar una quinzena de noms de militants que podrien fer el servei de presidenta a partir del proper curs. Per part del Comitè Permanent es gestionarà el contacte amb aquestes militants, es farà la proposta i es proposarà que facin la revisió de vida sobre la responsabilitat en el seu grup abans de donar una resposta en ferm. D’altra banda, es va confirmar que la celebració de la Setmana Santa tira endavant ja que a aquestes alçades s’ha superat el 50% en el nombre d’inscrits i es va recordar que el termini màxim per fer-ho és el 10 d’abril. El president de l’ACO va animar a participar en aquest “moment culminant del moviment i de trobar-nos com a comunitat” i a convidar persones no militants. La decisió sobre l’aportació solidària s’ha ajornat al Comitè General del 14 de juny per donar temps fins a finals d’abril a proposar més entitats. Monografia de la zona Nou Barris La monografia de la zona Nou Barris, que va presentar Ferni Seijas, va ser l’altre punt destacat del Comitè General. Aquest barri d’orografia muntanyosa, amb molta especulació, autoconstrucció i dificultats històriques per fer arribar els serveis als barris ha estat conegut per la seva lluita veïnal, recollida a l’exitosa pel·lícula “El 47”. “Les parròquies i els cristians també hi han contribuït a aquesta lluita i dignificació. Són barris construïts per gent que ha vingut d’altres territoris de l’Estat i d’altres continents i això dona molta riquesa cultural, crec que tenim el segell propi al barri de la integració”, va destacar en Ferni. Aquesta zona, de mida mitjana, amb 41 militants i 5 consiliaris distribuïts en 7 grups (Bikini, el de més joves i Pa i Roses, el més veterà), té la meitat dels militants vivint al barri i l’altra meitat en zones adjacents o més allunyades. També més de la meitat dels militants treballen dedicats a les persones (sanitaris, educadors, sector social…) i 9 estan jubilats. La problemàtica de l’habitatge és central i això ha fet que molts fills de militants hagin hagut de marxar i que diversos militants hi estiguin implicats en les reivindicacions. La zona de Nou Barris no compta amb responsable de zona i aquestes funcions se les reparteixen en el Comitè de Zona, que es reuneix mensualment. Una de les accions que fan és la pregària comunitària que fan un divendres al mes a la Capella de Sant Lluc (Torre Baró) on participen 10-15 persones entre militants i altres persones. Els objectius que tenen per aquest curs són centrar-se en les famílies del barri (especialment les més vulnerables), fer xarxa amb altres entitats per detectar necessitats i fortaleses de les famílies. En la pregària de l’inici de la reunió que va preparar la diòcesi d’Oriola-Alacant es va recordar a Remei Ramírez, traspassada el 25 de març passat, una de les militants històriques del moviment (juntament amb el seu germà Lleonard) i que va ser la primera secretària de la Pastoral Obrera amb el bisbe Joan Carrera i de la Comissió de Drets Humans. “Era senzilla, estava sempre al peu del canó i estimulava molt a la gent, tenia un desig incansable de millorar i posava l’ànima allà on era”, van recordar alguns dels responsables.
Posar fi als controls policials racistes
En el 10è aniversari de la Llei mordassa, més de 200 entitats entre les quals l’ACO, demanen a l’Estat espanyol que cessi una de les manifestacions més flagrants del racisme institucional: els controls policials motivats per criteris racials o ètnics. Per aquest motiu, avui 21 de març, Dia Internacional Contra la Discriminació Racial, comença una campanya de sensibilització fins al proper 30 de març. Es reclama concretament que la Llei de Seguretat Ciutadana prohibeixi expressament i clarament l’ús de perfils racials quan s’atura i identifica les persones per part dels cossos i forces de seguretat, establint un marc legal que defineixi aquesta pràctica i l’assenyali com a discriminació racial. L’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea fa anys que denuncia biaixos de perfil racial en els controls policials. El 2018 alertava que el 41% de les persones enquestades assenyalaven el perfilament racial com a causa d’aturada policial. Podeu sumar l’entitat amb qui col·laboreu, treballeu o feu voluntariat al manifest. I podeu seguir la campanya en xarxes amb el hashtag #ParadElRacismo. Nuno Coelho, destacat activista, periodista i referent internacional en justícia social i igualtat racial, ens va parlar al “Llevat dins de la pasta”, de Ràdio Estel, el 19 de febrer passat de la importància de combatre el racisme al Brasil i arreu per construir una cultura de pau.
Entitats que creen petits cels al mig de l’infern
“Aixeca’t i camina” va ser el títol de la Jornada de formació de l’ACO que es va fer el dissabte 15 de març, amb una quarantena d’assistents als locals parroquials de l’església de Santa Madrona. El propòsit era comptar amb el testimoniatge de tres entitats socials que treballen amb col·lectius desfavorits i estigmatitzats i conèixer de primera mà experiències d’acompanyament, de recuperació i, en definitiva, de resurrecció. Lola Ferrer, voluntària de la secció penitenciària de Justícia i Pau, va explicar que participa en dos programes: acompanyament de persones amb condemnes llargues i que, per diferents motius no tenen a ningú i el suport a la sortida en llibertat, en què primer es fa un vincle amb l’intern quan està al centre penitenciari, quan gaudeix de permisos de sortida i se l’acompanya durant un període de 6 mesos a un any un cop està en llibertat. “L’intern ha d’autoritzar la nostra intervenció, tot i que a l’inici desconfia perquè no sap el nostre rol. Però a mida que ens coneixem es crea una certa intimitat amb ells i se t’obren com no ho fan amb molts professionals del centre penitenciari”, assegura Lola Ferrer, que va subratllar la confidencialitat del procés, la gran responsabilitat del voluntari i la necessitat d’una escola activa. La voluntària de Justícia i Pau que porta un any i mig fent aquest servei està més centrada en les dones privades de llibertat, “les més vulnerables perquè les infraestructures no estan preparades per preservar la seva intimitat”. Pel que fa a la població reclusa va indicar que la majoria d’interns venen d’entorns molt vulnerables i cada vegada són més joves. “Amb la condemna a la presó paguen pel seu delicte, però són persones que necessiten una segona oportunitat i és un deure de la societat reinserir-les perquè no reincideixin”, va concloure Ferrer. Per part d’El Lloc de la Dona van participar Aurora Rabasa i Sandra. Aquest centre d’atenció social de les religioses oblates es va crear l’any 1996 per donar una atenció integral a dones en contextos de prostitució: “Des d’un profund respecte, busquem promoure el desenvolupament integral de les persones”, va assegurar l’Aurora. El testimoni en primera persona de Sandra va permetre conèixer les situacions de partida de les dones que es veuen forçades a migrar, en aquest cas, des de Colòmbia (el 50% de les dones ateses per l’entitat tenen aquest origen) per la situació econòmica, les poques oportunitats i la violència. L’arribada amb una maleta i només cinc mudes fa necessària la solidaritat per trobar un sostre (en aquest cas una habitació compartida) i trobar petites feines de neteja en la llar que no donen per mantenir-se. “Aviat et quedes sense diners i et toca fer feines inesperades: ens trobem passant drogues, en l’explotació sexual, treballant d’interna…”, sovint en condicions d’explotació a l’estar indocumentades. “Són dones que s’han aixecat per caminar al decidir sortir dels contextos de pobresa i violència social-masclista del seu país. Són dones molt valentes, responsables de l’economia familiar i que, sovint, s’obliden de la seva pròpia cura”, va compartir l’Aurora. “I en aquest caminar hi ha moltes pedres: la Llei d’estrangeria que et deixa dos anys en situació de vulnerabilitat i exposada a abusos varis; el dol migratori; les múltiples discriminacions (racials, gènere); la precarització de les feines i la dificultat de crear una xarxa social de cures; l’estigmatització de la prostitució (culpa, vergonya i soledat)”, va denunciar. L’Aurora va dir que hi ha “llum i esperança quan troben una persona davant que les acull en la seva vulnerabilitat sense jutjar-les i sense condicions, amb una mirada en les seves potencialitats i creant un espai d’escolta que les permeti pensar, prendre distància, fins i tot trobar-se amb Déu, i guarir-se”. Merche de Hériz és una de les 400 voluntàries d’Arrels Fundació i va donar el seu testimoni en la jornada. L’entitat fundada l’any 1987 es fonamenta en tres eixos: l’acompanyament, la sensibilització i la denúncia. La Merche va destacar que el vincle amb les persones sense llar es trena oferint recursos de baixa exigència: per exemple, habilitant l’única consigna gratuïta on poden deixar les seves pertinences. També en les visites que fan els equips de carrer i en l’acollida que fan al centre obert (24 hores, els set dies de la setmana) on permeten les mascotes i poden “canviar-se de roba, estar tranquils i descansar durant el dia o socialitzar”. La Merche va compartir algunes dades de la memòria del 2024: 791 persones visitades pels equips de carrer, 74% de les persones ateses han nascut fora de l’Estat espanyol, 87% són homes, 9% són dones i la resta no binaris i dones trans. “La raó principal per la qual acaben al carrer és per la pèrdua de la feina, segons ens indiquen les enquestes que els fem i és a partir del sisè mes al carrer que comença el deteriorament”, va indicar. A partir de les experiències d’èxit als països nòrdics han conclòs que l’allotjament és el punt clau. En aquest sentit, fins a 262 persones ateses per Arrels Fundació tenen un pis propi mercès als acords amb entitats, l’Ajuntament de Barcelona o llegats solidaris. Merche també va explicar altres recursos com el “pis zero”, on dormen deu persones cada nit i se’n van al matí, o el taller que permet ajudar-los a recuperar les habilitats socials i artístiques. De fet, l’obsequi als ponents de la jornada i un imant als assistents es van confeccionar en aquest taller. La jornada va finalitzar amb un recital de la coral Dona Gòspel, d’El Lloc de la Dona. Podeu consultar els àudios amb els testimonis: Podeu consultar l’àlbum de fotos i els vídeos de la coral a:
