ACO participa a la posada al dia del document “La Pastoral Obrera de tota l’Església”
L’any passat es van celebrar els 30 anys de la publicació de La Pastoral Obrera de tota l’Església que va ser signada pels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola l’any 1994. Hi va haver una celebració dins les Jornades de Pastoral del Treball celebrades a Àvila el novembre de l’any passat. De fet, a les Jornades esmentades, algunes de les ponències destaquen aquest document i el treball realitzat per la Pastoral Obrera a les diferents diòcesis d’Espanya. Des de l’any 1994, el món del treball ha anat canviant en funció de la transformació profunda que experimenta la nostra societat. Entre els efectes negatius, i després de diverses crisis concatenades, i les seves conseqüències, les condicions de treball i de vida s’han precaritzat i s’han aguditzat les desigualtats: treballs sense contracte, sense drets laborals, sense seguretat social, sense dret a atur, sense jubilació en un futur, en el cas de persones emigrants sense permís de treball no hi ha contracte laboral, treballs amb sous que no permeten viure dignament…; a més, s’ha experimentat una pèrdua d’identitat de classe acompanyada d’un accentuat individualisme. Val la pena aprofitar aquest aniversari per fer una lectura, o una relectura del document, per valorar aquesta contribució de l’Església amb el món obrer. El trobareu aquí. El departament de Pastoral Obrera de la CEE, juntament amb els seus òrgans associats, impulsa la redacció d’un document en què –d’alguna manera– es posaran al dia alguns aspectes dels canvis socials esmentats experimentats en les tres darreres dècades. També, per definir per on podria caminar la Pastoral Obrera els propers anys. ACO ha delegat en alguns militants del moviment la seva participació en la redacció del document, de manera que l’any 2026 se’n preveu la publicació; els militants són David González (diòcesi de Madrid), Josep Fernández (diòcesi de Lleida) i Rafi Cáceres (zona Besòs). Una altra acció que es farà properament serà demanar la valoració d’aquests 30 anys de Pastoral Obrera de l’Església com a diòcesi; aquest treball ens pot ajudar a constatar nous reptes i resituar en què ha d’impactar la nostra acció.
ACO-Còrdova: «Creiem que les persones poden viure i conviure des de la solidaritat compartida i el suport mutu»
El diumenge 22 de juny l’ACO de Còrdova va celebrar la seva assemblea de final de curs acompanyada pel consiliari general, Pepe Rodado. Després de l’oració inicial, es va iniciar el treball compartint síntesi dels grups sobre les fitxes relacionades amb la vida militant com a iniciadores i iniciadors de l’ACO ressaltant dificultats i punts forts. Seguidament, es va presentar allò acordat per la comissió d’iniciació com a esquema d’iniciació segons la Guia bàsica de l’ACO general, concretant la primera etapa d’“Acolliment, descobriment i formació” en una vintena de reunions estructurades d’equip de revisió de vida obrera. Després d’això, es van tenir en compte diferents aportacions de la militància. Un cop tancat tot allò relatiu a la iniciació, es va passar a la valoració del curs destacant èxits i avenços, així com dificultats i, finalment, propostes per desenvolupar a principis de curs. Després, es van posar en comú l’activitat dels espais on participa l’ACO, com és el secretariat diocesà de Pastoral Obrera i el Fòrum Cristianisme i món d’avui. Per altra banda, la responsable tresorera va exposar la situació econòmica del Moviment de zona. Per acabar, es va compartir un dinar amb allò que cada militant va portar juntament amb persones amigues i afins convidades per gaudir de la vetllada a la serra de Còrdova amb bany pisciner inclòs fins acabar el dia. Amb tot això, compartim un manifest final de l’ACO de Còrdova davant la situació social actual.
L’«altra» Església catòlica que es va implicar als barris durant el franquisme i la transició
«Per què hi ha persones que desconeixen o no han sentit a parlar massa sovint d’una Església oberta que va ser molt crítica i contrària al nacionalcatolicisme i a les estructures de l’Església, que va estar al costat de les persones que més ho necessitaven (els més oblidats, marginats i castigats, els treballadors, les classes obreres), que va lluitar per les llibertats i els drets humans, laborals i culturals durant la dictadura franquista, per l’adveniment de la democràcia i va defensar una altra manera de viure la fe molt més en sintonia amb els avenços socials?» Aquesta és la pregunta que va procurar respondre la historiadora Neus Baena Gallardo en l’acte de reconeixement del paper de l’Església catòlica en les lluites socials durant el franquisme i la transició que es va fer el 28 de maig passat. En l’acte, organitzat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, també es va comptar amb el testimoni d’Oriol Xirinachs i Maria Pau Trayner, «que amb el seu testimoniatge i trajectòria vital posen cara humana a un sector de l’Església molt digne i que cal reivindicar», va remarcar Neus Baena. A continuació teniu el guió de la xerrada de Neus Baena.
“Com ser cristià avui”, un recés per baixar pulsacions i enfortir-nos
Anotar-ho a l’agenda personal a l’inici de curs quan l’ACO ens passen el calendari de totes les trobades. Marcar-ho com “preferent” i no deixar que cap altre esdeveniment li pugui treure el lloc. Vull participar en el recés del moviment del maig! Quan arriba el cap de setmana després de cinc dies de ritme prou alt, principalment per la dedicació laboral i per tots els altres compromisos familiars, d’entitats i socials que tots tenim… desitgem una estona de descans, de baixar pulsacions, de fer alguna cosa diferent que ens serveixi per enfortir-nos, per trobar-nos amb gent que t’hi puguis entendre, per celebrar, per “reiniciar” . Doncs us he de dir que tot això passa al Recés de l’ACO. Només hi he participat en les dues darreres edicions i cal dir que les he viscut de manera molt agradable. El passat dissabte 17 de maig ens vam trobar a Sant Pau del Camp, una parròquia que havia estat antic monestir, a tocar del Paral·lel i en ple Raval de Barcelona. Un autèntic descobriment pels qui no vivim a la capital. Un espai privilegiat que t’atorga pau, tranquil·litat i serenor malgrat estar a tocar del bullici del carrer. Érem una trentena de persones. La majoria militants de l’ACO, però també convidats i simpatitzants del moviment. També es tracta d’això. D’obrir la nostra proposta a d’altra gent que hi vulgui ser. I només parlo de les trobades! Moviment evangelitzador allà on som. I ben cert que el títol del recés d’enguany hi anava molt lligat: “Com ser cristià avui”. Trobada conduïda per Josep Lligadas. Treball extret del seu llibre que porta el mateix títol. Inicialment una exposició acurada i argumentada, i planera a la vegada, on va partir del text de l’Evangeli de Marc 1,14-45. I molt ben estructurada per als que necessitem un ordre i cronologia per entendre millor les coses. Pautes per a la reflexió i treball, i per a la pregària personal. Posant èmfasi també en la necessitat de cuidar-nos, de tenir moments de parada en la voràgine del dia a dia. Després una estona llarga de trobada personal i silenci aprofitant el pati/jardí que envolta l’antic monestir. També la possibilitat d’estar dins l’església, el claustre o bé a les sales disponibles. I per acabar, l’Eucaristia on es va compartir i es va fer pregària de la jornada matinal. Va ser la posada en comú de la reflexió de la jornada i del treball personal: entre l’espai d’homilia, pregàries i acció de gràcies. Tothom en algun d’aquest moments va exposar la seva vivència. El consiliari general, Pepe Rodado, va compartir la pregària del Papa elegit, Lleó XIV, dirigida a totes les persones del món, amb fe o sense, un testimoni de la seva pròpia fe i del que vol ser el seu camí. Tot plegat un encert! Donem-ne gràcies a Déu. Podeu consultar les fotos a continuació:
«Junts canviem el món del treball», Jornada de la Pastoral Obrera de Terrassa
El matí del dia 10 de maig es va celebrar a Bellavista (Les Franqueses del Vallès) la Jornada Diocesana de la Pastoral Obrera de Terrassa, amb el lema “Junts canviem el món del treball”. Hi van participar unes 35 persones, representants de diferents àmbits del món obrer: JOC, ACO, GOAC i de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, en no poder assistir-hi, va enviar una carta d’adhesió a la Jornada encoratjant-nos a seguir amb la tasca d’evangelització dins el món del treball i de reivindicació dels drets dels treballadors. La Jornada es va iniciar amb l’acollida dels assistents i un petit piscolabis, seguit de la presentació i visita de l’exposició “Rostres i reptes del món obrer avui”. Amb paraules de la Mercè Solé publicades a Catalunya Religió (19-02-25):«L’exposició la vam preparar des del Departament de Treball de la Conferència Episcopal Espanyola, amb una amplíssima participació catalana, com una forma da celebrar el XXXè aniversari del document La Pastoral Obrera de Toda la Iglesia (…) Es tracta d’un itinerari que recorre les condicions del treball, que a la vegada condicionen enormement les condicions de la vida, i les lluites i aspiracions del món obrer. I és un itinerari conduït i acompanyat per la Doctrina Social de l’Església, aquest patrimoni encara tan desconegut que és una forma d’orientar i concretar l’Evangeli en relació a la vida quotidiana i comunitària de la gent.” La visita a l’exposició ha estat conduïda amb gran encert per la Mercè Clua, militant de la JOC. És una exposició itinerant molt interessant i recomanable. Qui estigui interessat en exposar-la a la seva parròquia, entitat o sindicat, es pot dirigir a pastoral.obrera.cat@gmail.com Seguidament es va donar pas als testimonis de quatre persones implicades en diferents àmbits del món del treball. Felisa Fernández, de Granollers, membre de l’ACO, ha fet el seu testimoni sobre l’acció de Càritas de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista amb les persones sense llar, que viuen i dormen al carrer. Felisa remarca la importància de l’acollida, escoltar la persona, conèixer la seva situació i la seva història, com ha arribat fins aquí. D’aquesta manera sent que deixa de ser ignorada, que algú s’interessa per ella. L’altre aspecte és l’acompanyament per les gestions que s’han de fer per intentar regular la seva situació. Es tracta de persones que han arribat a un grau important de deterioració en la seva salut física i mental i per tant necessiten d’aquest acompanyament personal. Susana Sánchez, que ha estat militant a la JOC i a l’ACO, ens ha parlat del compromís com a treballadora i membre de l’Associació per a la Intervenció Social Integral Dimas que va ser fundada l’any 1995. «L’objectiu de Dimas va ser, i continua sent, buscar i oferir treball a les persones més desfavorides, vulnerables, en risc o en situació d’exclusió social ja vinguin derivades del CIRE (presó), dels serveis socials municipals o altres recursos. I ja us podeu imaginar que el col·lectiu és molt ampli i moltes les persones que tenen necessitat d’una feina». De les funcions de DIMAS destaca dos aspectes bàsics: oferir oportunitats de formació i de treball per a aquelles persones que tenen moltes dificultats per tenir una feina, i acompanyar diferents processos i situacions vitals de les persones que van coneixent en tots els projectes i activitats. Maria del Far Cordero, militant de la JOC, compromesa des de molt jove, ens explica que la seva implicació en el moviment feminista comença a l’institut, dins la comissió de gènere creada per tres professores amb el propòsit de fer de l’institut un lloc millor, de manera que els alumnes es van anar implicant en la defensa dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+. Al mateix temps va participar al Punt Jove de Matadepera que va decidir engegar un grup feminista amb les noies del poble. El seu compromís la va portar progressivament a implicar-se cada cop més en la lluita pels drets de les dones en diferents col·lectius. Un dels compromisos d’en Jordi Cordero, militant d’ACO del Vallès Occidental, és la participació des de fa 30 anys en una Cooperativa de Consum Responsable, que funciona amb voluntariat i de forma autogestionada. Cerquen condicions laborals dignes per a les empreses productores i la protecció de la salut i de la “casa comuna”. Han estat unes exposicions molt riques no solament perquè abasten diversos aspectes de la realitat social que estem vivint, sinó també pel testimoni de fe donat per cadascú dels ponents. La Felisa ens explica que se sent cridada per Jesucrist a anunciar i promoure la Bona Nova, sobretot en el món obrer i marginat. Té molt clar que no pot haver-hi anunci sense denunciar les injustícies que pateixen les persones i afirma que comparteix la seva fe amb persones de diferents cultures i religions des del respecte, la fraternitat, la misericòrdia i l’entesa. La Susana ens ha ofert un tast de la seva vida de fe, que va veure transformada a partir de la seva entrada a la JOC i després amb la seva participació a l’ACO. Va ser a la JOC on va anar trobant la resposta a la seva pregunta sobre què volia Déu d’ella. La clau està en com connectar fe i vida. Confessa que es considera dona de poca fe, doncs és molt racional, però seguidament afirma que creu en Jesús.«El seu testimoni d’amor absolut pels més pobres és el millor regal, el millor exemple a seguir, la millor font de llum i esperança en aquest món tan fosc». Declara que creu en aquest Déu-Amor com a motor de totes les coses, a qui dona gràcies i dirigeix les seves pregàries. Pel que fa al lligam fe i compromís social, la Far ens diu textualment: «Moltes persones em pregunten com relaciono Jesús amb el feminisme. O com porto ambdues lluites. Per mi, una cosa va lligada a l’altra. Ser cristiana no vol dir no poder ser feminista. Al contrari, els valors del cristianisme també són
“Units en la participació. Forts en la reivindicació”
La dignitat als barris, la sanitat pública, la cura de les persones i del planeta, el món del treball, l’habitatge i l’educació van ser els set àmbits que van abordar-se en la celebració del Primer de Maig a l’arxidiòcesi de Barcelona, organitzada per la delegació de Pastoral Obrera al casal parroquial del Crist Rei el divendres 25 d’abril. L’acte va finalitzar amb la lectura del manifest “L’economia submergida no contribueix al bé comú”, que la Pastoral Obrera de Catalunya ha elaborat pel Primer de Maig. “Les associacions de veïns han de ser reivindicatives i independents de qualsevol opció política, capaces de generar actes culturals i organitzar festivitats”, va defensar Miguel Romera Lorenzo, de l’AVV La Pau. El militant de la GOAC va explicar que Verneda-La Pau és un barri perifèric oblidat per l’Ajuntament de Barcelona i que la defensa de la sanitat pública, en particular l’ambulatori del barri, de les pensions públiques i de la seguretat al barri són les principals lluites veïnals. “El problema de la salut pública és que el mercat vol fer negoci. Cada cop es redueixen més els pressupostos públics cap a la sanitat pública i hi ha més concerts amb els centres privats”, va denunciar Grego Belmonte Ferrer, de la Marea Blanca de Barberà del Vallès. El militant de la GOAC va insistir en que és necessari “conscienciar que estem perdent un dels drets fonamentals de la ciutadania”. De la seva banda, José Antonio Miranda, treballador familiar al Servei d’Atenció Domiciliària va remarcar que “les cures són el gran oblidat”. El militant de la GOAC i sindicalista a la CGT va explicar que és una feina molt feminitzada i amb moltes dones migrants i que costa coordinar les treballadores ja que treballen de forma molt aïllada. Tenen un conveni de mínims que està aturat fa dos anys. “Tenir cura del planeta vol dir canviar el model de producció, de consum i, en definitiva, el nostre estil de vida”, va relatar Salva Clarós, responsable de polítiques sectorials a CCOO de Catalunya. El militant de l’ACO va defensar que la crisi climàtica no l’hem de viure “amb una actitud de derrota, sinó com un moment de canvis civilitzatoris i una oportunitat per fer les transicions digital, energètica, del model de consum… de manera justa”. “Quan ens sindicalitzem, ens organitzem i ens mobilitzem, no només podem millorar les condicions de treball, sinó qüestions socials com la dependència, l’habitatge…”, va argumentar Ivan Molinos Meire, telefonista al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya i delegat sindical de CCOO. El membre de l’Equip de Pastoral Obrera de Nou Barris va recordar que els governs de PP i CiU havien desprestigiat els treballadors públics i que això s’ha revertit amb la consolidació de molts interins, pressionada des dels sindicats. Aquesta idea la va reforçar Raquel Gómez Molina, professora d’institut i delegada sindical de CCOO: “Als docents ens costa prendre consciència d’aquesta part reivindicativa i a vegades se’ns enfronta als col·lectius de primària i secundària. També hi ha molta tensió originada perquè el model d’escola inclusiva no porta recursos associats. La meva feina és organitzar i aixecar consciència de classe”, va dir la militant de l’ACO. “Els mestres no som indiferents a les situacions de desnonament i infrahabitatge dels nostres alumnes. Volem desestigmatitzar aquesta situació i visibilitzar-la”, va explicar Marta Moya Casanovas, professora a un institut de Ciutat Vella, membre de Docents 080 i de la Plataforma pel dret a l’habitatge al Poblenou. Cada àmbit es va precedir de la lectura de textos de la Doctrina Social de l’Església i també es va poder visitar l’exposició fotogràfica “Rostres i reptes del món del treball avui”.
L’ACO celebra una Pasqua de reflexió i acció amb la mirada posada en les desigualtats
[Comissió Reimaginem la Pasqua] Amb el lema “Aixeca’t, el Camí comença!”, els i les militants de l’ACO i altres simpatitzants del moviment hem tornat a celebrar la Pasqua com a cristians enmig del món obrer. Enguany, han passat per Can Bajona (Clariana de Cardener, el Solsonès) més d’un centenar d’adults, una vintena de persones que s’han connectat en línia en diferents moments, així com una cinquantena d’infants i joves, acompanyats per monitors del MIJAC i també per joves de les mateixes famílies que han volgut fer de monitors durant la trobada. Han estat uns dies intensos de celebració, reflexió, formació i convivència. Divendres Sant, la Míriam Feu en la ponència “Desigualtats socials: de la indiferència a la transformació” ens va presentar en primícia alguns resultats que es publicaran al proper informe FOESSA sobre desigualtats socials. L’exposició de la cap del Departament d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona va ser impactant, amb dades que ens van obrir els ulls i el cor a les realitats que generen desigualtats a casa nostra. Amb elements simbòlics com ulleres per veure-hi clar, motxilles per al camí, brúixoles per no perdre el nord i cantimplores per mantenir la força, ens van servir per reflexionar plegades i posar-nos en camí per no caure en la indiferència i ser testimonis d’acció i d’esperança. A continuació, el guió de la xerrada de Miriam Feu: Les celebracions són la part central de la Pasqua, preparades amb cura per les diferents zones de l’ACO arreu del territori. Ens apropen a la realitat amb testimonis i ens connecten a Jesús, que mor en la creu i ressuscita aquest diumenge de Pasqua. Dissabte Sant, els tallers ens van permetre aprofundir en aspectes ben diversos: des del cos com a mitjà per a la pregària, a l’economia transformadora, la salut mental, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, les eco-parròquies, la Laudato Si’ o una introducció a l’Antic Testament. A la tarda, la pregària familiar ens va apropar amb senzillesa a Jesús, que es dona als altres a través de l’amor incondicional, i a la nit, la Vetlla Pasqual ens va omplir de joia per celebrar la resurrecció de Jesús. Molt bona Pasqua! Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
El periodisme “cuca de llum” de “Salillum”
Una matinal amb moments per a la celebració, l’agraïment, la formació i, fins i tot, l’emoció, així va transcórrer la IX Jornada de comunicació ACO el dissabte 5 d’abril al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, en un acte obert per celebrar els deu anys de la publicació Salillum d’aquest moviment de la Pastoral Obrera. En la benvinguda es va recordar que el 18 de març del 2015 es presentava el primer número de la revista a l’església de Santa Madrona. Una publicació semestral que té els fonaments en la fidelitat a Jesús i als treballadors, el desenvolupament de temes de fons, en donar veu als sense veu, en l’aprenentatge dels grans, en la vocació per estar en la frontera, enxarxar-se i fer comunitat i en la vibració de l’esperança. “Projectes editorials petits com el de Salillum són representatius del periodisme de cuca de llum, és a dir, el que dona context, fa un periodisme humà i de foc lent. Veig les portades de la revista i veig els referents, quin regal!”, va valorar Sonia Herrera, membre del Consell Editorial i participant a la taula rodona, que va ser moderada per Quim Cervera, consiliari de la Comissió de comunicació de l’ACO. “Salillum, a l’igual que l’ACO, és un petit miracle, un petit oasi on beure i conèixer una lectura assossegada i serena. És una publicació que ajuda a pensar en un context que hi ha una estratègia global per carregar-se la necessitat humana de viure en la veritat”, va aportar Daniel Jover. A la qüestió de com contribuir a donar veu al cristianisme d’alliberament, la Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya i també membre del Consell Editorial de la revista, va dir que “és qüestió d’autenticitat, no una Església que jutgi, sinó que aculli”. I va fer notar que als cristians “ens falta una certa gosadia: som molta sal, estem en moltes sopes, però també hem de ser llum, sortir amb decisió dels nostres armaris cristians i compartir allò que ens mou amb persones amb les que tenim una relació de qualitat”. Per la seva banda, Jover va fer notar que “l’Església avui és un gran destorb per al neoliberalisme, perquè l’Església alliberadora incorpora la coherència entre el sentir, el pensar i el fer” i va proposar “resistir en les catacumbes per fonamentar les propostes, caldrà renovar les celebracions i incorporar mirades laiques i la dona en pla d’igualtat”. Sonia Herrera va contextualitzar que tots els moviments d’una Església d’alliberament “estem en un moment de resistència, davant la dretització de la pròpia Església i tenim el repte del relleu generacional. Ens correspon sortir de l’armari i traslladar els testimonis i els referents”. En la part dels agraïments es van recordar aquelles persones que s’han entrevistat a la revista i que ja han mort: Josep Fontana, Arcadi Oliveres, Víctor Codina i Viqui Molins. Així com la Comissió del Butlletí, especialment al militant Albert Marín, que va precedir l’actual Comissió de comunicació, responsable, juntament amb el Consell Editorial, d’editar la revista Salillum. També als equips de correctors i traductors, el disseny original del militant David González, la maquetació d’Enric Vidal, l’impressor Cevagraf i el manipulat i distribució a càrrec de la Fundació Ginesta. Diverses personalitats entrevistades o col·laboradors de Salillum van encoratjar amb missatges escrits a continuar amb la publicació, com Jordi Armadans, Gabriela Serra, Laia de Ahumada, sor Isaura Marcos, Neus Forcano, Laura Mor, Pepa Torres o Xavier Casanovas. A continuació, en el marc de l’església romànica de Sant Pau del Camp, la quarantena d’assistents a la Jornada van poder gaudir d’un recital de Lídia Pujol, que havia estat entrevistada al n. 6 de la revista. Va ser un concert molt inspirat i emotiu en el qual la intèrpret va fer-se acompanyar pel públic en alguna peça com “Poeta i fangador”. La sala abat Safont de Sant Pau del Camp es va decorar amb diverses pàgines representatives de la revista i l’acte va finalitzar amb un aperitiu servit a l’atri. Podeu consultar el reportatge fotogràfic del Jordi Romero a continuació:
L’ACO de Còrdova aprofundeix en l’espiritualitat de Jesús
No tots els dies es té el privilegi d’escoltar una persona creient valenta, de les que s’han jugat el prestigi i la seguretat personal per ser un enamorat de l’Evangeli i la figura de Jesús de Natzaret. Juan Antonio Estrada és aquesta persona. Jesuïta, teòleg, filòsof, professor… hi afegiria humil, proper i un comunicador apassionat i apassionant. El matí del 29 de març ens ha acompanyat a l’ACO i un nodrit grup de persones de parròquies i altres moviments amics a la nostra Trobada anual de pregària i reflexió prèvia a Setmana Santa. La trobada ha tingut lloc als salons de la parròquia de les Santes Margarides, la comunitat eclesial de la qual sempre està oberta per a tota persona que busqui la trobada amb Jesús. Gràcies per l’acolliment que ens doneu sempre. Juan Antonio ens ha deixat claus a la xerrada “L’espiritualitat de Jesús en els temps que vivim: com morir per renéixer” per aprofundir en l’espiritualitat de Jesús en aquest afany nostre per viure la nostra fe amb coherència en el temps actual. La nostra trobada ha acabat amb una Eucaristia senzilla i fonda presidida pel mateix Juan Antonio. Ha estat un matí de pregària, reflexió i fondària del qual sortim amb molts reptes i una gran motivació en la nostra tasca d’evangelitzar els nostres ambients. Ha estat un gran gust la gran quantitat de persones que ens han acompanyat perquè han enriquit enormement la trobada. L’àudio de la xerrada està disponible a continuació: A més, el 7 de març amb motiu del Dia de la Dona Treballadora va participar la presidenta del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa, la militant Anna Luque, en la xerrada-col·loqui “Dones treballadores cristianes a la societat i a l’Església”, organitzada pel Secretariat de Pastoral del Treball i la Delegació diocesana de Migracions de Còrdova. Podeu consultar la crònica i fotografies al full diocesà.
L’ACO aprova el pressupost 2025
Un pressupost que gairebé s’enfila als 150.000 euros per al 2025 és el full de ruta econòmic que guiarà a l’ACO per aquest exercici i que va ser aprovat unànimement pels responsables del Comitè General el dissabte 29 de març passat. El responsable de la Comissió d’economia, Josep Bonastre, va recordar que aquest punt s’ha endarrerit perquè la Comissió ha treballat no només els números sinó el sentit de fons i que això s’ha concretat en un document formatiu Creixem que aviat estarà publicat. El pressupost 2025 s’ha elaborat aplicant un increment del 2,8% (IPC) en totes les despeses i amb unes xifres continuistes respecte al 2024. Tot i que les aportacions per cotitzacions dels militants tendeixen a la baixa (defuncions, baixes, reduccions de cotització en jubilar-se…) es vol conscienciar sobre la necessitat d’incrementar les cotitzacions (també, encara que sigui simbòlicament, d’aquells militants que no cotitzen), revertint a l’ACO les importants desgravacions fiscals, i els donatius. En aquesta trobada, les zones van aportar una quinzena de noms de militants que podrien fer el servei de presidenta a partir del proper curs. Per part del Comitè Permanent es gestionarà el contacte amb aquestes militants, es farà la proposta i es proposarà que facin la revisió de vida sobre la responsabilitat en el seu grup abans de donar una resposta en ferm. D’altra banda, es va confirmar que la celebració de la Setmana Santa tira endavant ja que a aquestes alçades s’ha superat el 50% en el nombre d’inscrits i es va recordar que el termini màxim per fer-ho és el 10 d’abril. El president de l’ACO va animar a participar en aquest “moment culminant del moviment i de trobar-nos com a comunitat” i a convidar persones no militants. La decisió sobre l’aportació solidària s’ha ajornat al Comitè General del 14 de juny per donar temps fins a finals d’abril a proposar més entitats. Monografia de la zona Nou Barris La monografia de la zona Nou Barris, que va presentar Ferni Seijas, va ser l’altre punt destacat del Comitè General. Aquest barri d’orografia muntanyosa, amb molta especulació, autoconstrucció i dificultats històriques per fer arribar els serveis als barris ha estat conegut per la seva lluita veïnal, recollida a l’exitosa pel·lícula “El 47”. “Les parròquies i els cristians també hi han contribuït a aquesta lluita i dignificació. Són barris construïts per gent que ha vingut d’altres territoris de l’Estat i d’altres continents i això dona molta riquesa cultural, crec que tenim el segell propi al barri de la integració”, va destacar en Ferni. Aquesta zona, de mida mitjana, amb 41 militants i 5 consiliaris distribuïts en 7 grups (Bikini, el de més joves i Pa i Roses, el més veterà), té la meitat dels militants vivint al barri i l’altra meitat en zones adjacents o més allunyades. També més de la meitat dels militants treballen dedicats a les persones (sanitaris, educadors, sector social…) i 9 estan jubilats. La problemàtica de l’habitatge és central i això ha fet que molts fills de militants hagin hagut de marxar i que diversos militants hi estiguin implicats en les reivindicacions. La zona de Nou Barris no compta amb responsable de zona i aquestes funcions se les reparteixen en el Comitè de Zona, que es reuneix mensualment. Una de les accions que fan és la pregària comunitària que fan un divendres al mes a la Capella de Sant Lluc (Torre Baró) on participen 10-15 persones entre militants i altres persones. Els objectius que tenen per aquest curs són centrar-se en les famílies del barri (especialment les més vulnerables), fer xarxa amb altres entitats per detectar necessitats i fortaleses de les famílies. En la pregària de l’inici de la reunió que va preparar la diòcesi d’Oriola-Alacant es va recordar a Remei Ramírez, traspassada el 25 de març passat, una de les militants històriques del moviment (juntament amb el seu germà Lleonard) i que va ser la primera secretària de la Pastoral Obrera amb el bisbe Joan Carrera i de la Comissió de Drets Humans. “Era senzilla, estava sempre al peu del canó i estimulava molt a la gent, tenia un desig incansable de millorar i posava l’ànima allà on era”, van recordar alguns dels responsables.
