Posar fi als controls policials racistes
En el 10è aniversari de la Llei mordassa, més de 200 entitats entre les quals l’ACO, demanen a l’Estat espanyol que cessi una de les manifestacions més flagrants del racisme institucional: els controls policials motivats per criteris racials o ètnics. Per aquest motiu, avui 21 de març, Dia Internacional Contra la Discriminació Racial, comença una campanya de sensibilització fins al proper 30 de març. Es reclama concretament que la Llei de Seguretat Ciutadana prohibeixi expressament i clarament l’ús de perfils racials quan s’atura i identifica les persones per part dels cossos i forces de seguretat, establint un marc legal que defineixi aquesta pràctica i l’assenyali com a discriminació racial. L’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea fa anys que denuncia biaixos de perfil racial en els controls policials. El 2018 alertava que el 41% de les persones enquestades assenyalaven el perfilament racial com a causa d’aturada policial. Podeu sumar l’entitat amb qui col·laboreu, treballeu o feu voluntariat al manifest. I podeu seguir la campanya en xarxes amb el hashtag #ParadElRacismo. Nuno Coelho, destacat activista, periodista i referent internacional en justícia social i igualtat racial, ens va parlar al “Llevat dins de la pasta”, de Ràdio Estel, el 19 de febrer passat de la importància de combatre el racisme al Brasil i arreu per construir una cultura de pau.
Entitats que creen petits cels al mig de l’infern
“Aixeca’t i camina” va ser el títol de la Jornada de formació de l’ACO que es va fer el dissabte 15 de març, amb una quarantena d’assistents als locals parroquials de l’església de Santa Madrona. El propòsit era comptar amb el testimoniatge de tres entitats socials que treballen amb col·lectius desfavorits i estigmatitzats i conèixer de primera mà experiències d’acompanyament, de recuperació i, en definitiva, de resurrecció. Lola Ferrer, voluntària de la secció penitenciària de Justícia i Pau, va explicar que participa en dos programes: acompanyament de persones amb condemnes llargues i que, per diferents motius no tenen a ningú i el suport a la sortida en llibertat, en què primer es fa un vincle amb l’intern quan està al centre penitenciari, quan gaudeix de permisos de sortida i se l’acompanya durant un període de 6 mesos a un any un cop està en llibertat. “L’intern ha d’autoritzar la nostra intervenció, tot i que a l’inici desconfia perquè no sap el nostre rol. Però a mida que ens coneixem es crea una certa intimitat amb ells i se t’obren com no ho fan amb molts professionals del centre penitenciari”, assegura Lola Ferrer, que va subratllar la confidencialitat del procés, la gran responsabilitat del voluntari i la necessitat d’una escola activa. La voluntària de Justícia i Pau que porta un any i mig fent aquest servei està més centrada en les dones privades de llibertat, “les més vulnerables perquè les infraestructures no estan preparades per preservar la seva intimitat”. Pel que fa a la població reclusa va indicar que la majoria d’interns venen d’entorns molt vulnerables i cada vegada són més joves. “Amb la condemna a la presó paguen pel seu delicte, però són persones que necessiten una segona oportunitat i és un deure de la societat reinserir-les perquè no reincideixin”, va concloure Ferrer. Per part d’El Lloc de la Dona van participar Aurora Rabasa i Sandra. Aquest centre d’atenció social de les religioses oblates es va crear l’any 1996 per donar una atenció integral a dones en contextos de prostitució: “Des d’un profund respecte, busquem promoure el desenvolupament integral de les persones”, va assegurar l’Aurora. El testimoni en primera persona de Sandra va permetre conèixer les situacions de partida de les dones que es veuen forçades a migrar, en aquest cas, des de Colòmbia (el 50% de les dones ateses per l’entitat tenen aquest origen) per la situació econòmica, les poques oportunitats i la violència. L’arribada amb una maleta i només cinc mudes fa necessària la solidaritat per trobar un sostre (en aquest cas una habitació compartida) i trobar petites feines de neteja en la llar que no donen per mantenir-se. “Aviat et quedes sense diners i et toca fer feines inesperades: ens trobem passant drogues, en l’explotació sexual, treballant d’interna…”, sovint en condicions d’explotació a l’estar indocumentades. “Són dones que s’han aixecat per caminar al decidir sortir dels contextos de pobresa i violència social-masclista del seu país. Són dones molt valentes, responsables de l’economia familiar i que, sovint, s’obliden de la seva pròpia cura”, va compartir l’Aurora. “I en aquest caminar hi ha moltes pedres: la Llei d’estrangeria que et deixa dos anys en situació de vulnerabilitat i exposada a abusos varis; el dol migratori; les múltiples discriminacions (racials, gènere); la precarització de les feines i la dificultat de crear una xarxa social de cures; l’estigmatització de la prostitució (culpa, vergonya i soledat)”, va denunciar. L’Aurora va dir que hi ha “llum i esperança quan troben una persona davant que les acull en la seva vulnerabilitat sense jutjar-les i sense condicions, amb una mirada en les seves potencialitats i creant un espai d’escolta que les permeti pensar, prendre distància, fins i tot trobar-se amb Déu, i guarir-se”. Merche de Hériz és una de les 400 voluntàries d’Arrels Fundació i va donar el seu testimoni en la jornada. L’entitat fundada l’any 1987 es fonamenta en tres eixos: l’acompanyament, la sensibilització i la denúncia. La Merche va destacar que el vincle amb les persones sense llar es trena oferint recursos de baixa exigència: per exemple, habilitant l’única consigna gratuïta on poden deixar les seves pertinences. També en les visites que fan els equips de carrer i en l’acollida que fan al centre obert (24 hores, els set dies de la setmana) on permeten les mascotes i poden “canviar-se de roba, estar tranquils i descansar durant el dia o socialitzar”. La Merche va compartir algunes dades de la memòria del 2024: 791 persones visitades pels equips de carrer, 74% de les persones ateses han nascut fora de l’Estat espanyol, 87% són homes, 9% són dones i la resta no binaris i dones trans. “La raó principal per la qual acaben al carrer és per la pèrdua de la feina, segons ens indiquen les enquestes que els fem i és a partir del sisè mes al carrer que comença el deteriorament”, va indicar. A partir de les experiències d’èxit als països nòrdics han conclòs que l’allotjament és el punt clau. En aquest sentit, fins a 262 persones ateses per Arrels Fundació tenen un pis propi mercès als acords amb entitats, l’Ajuntament de Barcelona o llegats solidaris. Merche també va explicar altres recursos com el “pis zero”, on dormen deu persones cada nit i se’n van al matí, o el taller que permet ajudar-los a recuperar les habilitats socials i artístiques. De fet, l’obsequi als ponents de la jornada i un imant als assistents es van confeccionar en aquest taller. La jornada va finalitzar amb un recital de la coral Dona Gòspel, d’El Lloc de la Dona. Podeu consultar els àudios amb els testimonis: Podeu consultar l’àlbum de fotos i els vídeos de la coral a:
Les angoixes i esperances que suscita l’habitatge, en la Jornada d’Estudi de la POC
“Que això no quedi aquí. Que ens enduguem aquesta empenta a casa, a la feina, al barri. Que ens truquem, ens busquem i ens donem un cop de mà quan calgui. La lluita per un habitatge digne és llarga, però cada petit pas compta”, va concloure la Jornada d’Estudi de la POC el president de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes, Jordi Carrasco Esperabé, que es va fer el 22 de febrer passat. Amb una ponència inicial de Javier Madrazo que ha contextualitzat la situació de l’habitatge a Espanya i, a continuació, les aportacions de Filiberto Bravo, de l’AVV Ciutat Meridiana i Marta Moya, de La Balma. A l’enllaç podeu consultar la crònica que va fer Mercè Solé al blog A jornal. L’àlbum de fotografies: I també els vídeos amb la taula rodona i la ponència:
Fraternitat contracorrent
“Treball-educació-fraternitat”, aquesta era la tríada amb què es va convocar una taula rodona el dilluns 24 de febrer per presentar el darrer llibre de Dani Jover, “Llum de tardor” (Pol·len edicions, 2024). El lloc escollit per l’acte, la sala del plens del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), simbolitzava la transversalitat institucional, la voluntat d’acord i diàleg i la necessitat de consensos per avançar democràticament, en un context de polarització que ho dificulta. A la taula rodona van participar, a banda de Daniel Jover, autor i president d’Aprise-Promocions, Teresa Esperabé, secretària general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, Sonia Herrera, de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia i Carles Duarte, poeta i autor del pròleg. La benvinguda va anar a càrrec del president del CTESC, Toni Mora. A l’hora de desgranar la tríada, es va començar pel treball constatant que encara hi ha contextos agressius que convé desactivar, com va destacar Esperabé, amb l’organització sindical i la solidaritat dels treballadors, adaptant-la a una economia de serveis i amb menor pes de la indústria. Pensant en particular en els joves, Sonia Herrera va apuntar que “cal reconèixer el precariat com una classe social complexa que requereix interseccionalitat” i que cal superar el tap generacional “amb un traspàs de referents i genealogies”. Per la seva banda, Duarte va recordar la necessitat de la cultura com un “factor clau d’ascens social” i el model que van significar els Cors de Clavé, impulsats per Josep Anselm Clavé, de l’Associació Obrera de Concerts, promoguda per Pau Casals o el moviment ateneista d’arrel popular. Qui va ser president del CoNCA va valorar que “avui la cultura ha deixat de ser patrimoni d’elits econòmiques”, però alhora va observar que “és fonamental que quan parlem del progrés social incorporem la dimensió cultural en una concepció socialment compromesa i avançada”. Pel que fa a l’educació, un vector crucial al llibre de Jover, Sonia Herrera en la seva tasca docent va admetre que “no es pot educar ni transmetre res significatiu si no és des del cor. El coneixement sempre és situat; hem d’encarnar i aterrar la teoria”. Per la seva banda, Duarte va suggerir que les bases de l’adult en el context escolar es posen “il·luminant les potencialitats de l’alumnat, perquè se senti empès a activar els seus talents; promovent el respecte a la diversitat, l’interès per la diferència; implicant d’una manera col·laborativa l’alumnat en la tasca educativa; i estimant l’alumne com a premissa”. Esperabé va sostenir que el centre de l’educació hauria de ser “aprendre per entendre, entendre per trobar sentit, en definitiva, aprendre a desxifrar l’univers i a un mateix” i va subratllar el bon exemple que van ser la professora i la catequista de Dani Jover en un context repressor com el del franquisme. Per últim, pel que fa a la fraternitat, Esperabé va anotar que la vida en el dia a dia comunitari es pot regenerar “teixint vincles d’afecte i generositat”, “comprometent-se amb la nostra realitat” i va valorar els espais de socialització a l’avantguarda com el feminisme, l’ecologisme, el moviment LGTBIQ+ i l’antiracisme. Duarte, de la seva banda, va defensar que per dignificar la memòria dels violentats sense fer més fonda la ferida dels bàndols “cal conèixer el passat, per aprendre’n les lliçons i evitar reincidir en errors, sense fer de la memòria una trinxera contra els altres. Cal assumir les culpes i, quan escaigui, demanar perdó”. Per últim, en una mirada més introspectiva, Sonia Herrera va suggerir que per aquietar els dimonis interiors i fer sortir la bondat intrínseca de la persona, “cal saber gestionar bé les emocions, reconèixer l’altre, cultivar la cultura de pau, cooperar i entendre la fraternitat en la diversitat”. Els participants a la taula rodona (convocada per l’ACO, Cristianisme i Justícia i Església pel Treball Decent) i alguns dels lectors presents a l’acte van coincidir que el llibre de Jover combina de forma fèrtil l’assaig impressionista, les memòries connectades amb el present i la prosa poètica que evoca imatges suggerents, tot des de l’humanisme cristià de l’autor. Podeu consultar l’àlbum fotografies a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjC3H9R
Com serà el relleu de la presidenta: novetats
El maig vinent la copresidenta de l’ACO, Rocío Elvira, finalitza el seu mandat i, com està previst, a la propera Jornada General del 12 d’octubre es convocarà Consell Extraordinari per escollir nova presidenta. Per tal de reunir militants candidates a fer aquest servei, aquest procés ha canviat ja que abans del XII Consell era una iniciativa que acostumava a partir del Comitè Permanent amb crides personals a persones concretes. Les noves Normes de funcionament i organització de l’ACO expliquen al punt 7.1 Elecció que són les diferents zones i diòcesis les que han de presentar candidates a presidenta, de manera que s’accentua la corresponsabilitat en el govern del moviment. En aquest sentit, s’espera que al proper Comitè General del 29 de març els responsables de zona i diòcesi aportin noms. Alguns aclariments del Comitè Permanent:
Responsables en construir el Regne de Déu
“Responsables en camí” va ser el lema de la Trobada de responsables d’ACO que s’ha fet els dies 15 i 16 de febrer a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada, de les Franciscanes dels Sagrats Cors a Tiana i en la qual han participat en diferents moments una quarantena de persones. La trobada es va dividir en dos espais, el de dissabte dedicat a conèixer la realitat migrant a casa nostra i el de diumenge, dedicat a la responsabilitat. La tarda de dissabte hi va haver una taula de testimonis amb Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, Jaume Ventura, de Justícia i Pau de Badalona i Yolanda Akpoli, de la Unió Segones Oportunitats. Tots van constatar que les nostres ciutats han canviat profundament les darreres dècades amb la incorporació de persones nouvingudes i que, aquest fet, “als cristians ens ha de fer pensar en crear societats no tan carregades de murs”, va convidar Ventura que va remarcar la importància del fet religiós a l’hora de facilitar la integració. La particular situació de Badalona va sortir en diferents ocasions: manca de mediadors, poca predisposició del consistori a construir la ciutat de tots, una de les ciutats catalanes amb més desnonaments, serveis socials infradotats, desmantellament de la Regidoria d’Habitatge i en el seu lloc creació de la Regidoria de Desocupació… Un punt subratllat va ser el de l’habitatge i les dificultats per accedir-hi; en aquest sentit, es va recordar que a Badalona hi ha molts espais parroquials i comunitaris buits i que es podrien posar a disposició de les persones més vulnerables. Com a exemple de bona pràctica es va explicar l’acollida d’un jove del Senegal a la Capella de Sant Joan Baptista, de La Salut Alta; l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna; i l’experiència del Centre Cruïlla a Ciutat Meridiana. De fet, la plataforma que representa Sagués, nascuda fa quinze anys, ha modificat la seva activitat, de promoure activitats socials i culturals en un barri estigmatitzat, a centrar-se en la lluita pel dret a l’habitatge als barris de Sant Roc, Llefià i La Salut (cada mes afronten uns 60 desnonaments) i que es coordina a través de la plataforma Badalona Acull, per donar resposta a les carències en alimentació, habitatge i empadronament. A l’hora de discernir les causes, Sagués va apuntar als “grandíssims tenidors de pisos” o fons voltors que han adquirit les carteres immobiliàries dels bancs i amb els quals resulta molt difícil negociar perquè les persones que estan en pisos sense acreditar-ne la propietat puguin accedir a un lloguer assequible. L’activista va lamentar que, malgrat la legislació que ho prohibeix, molts d’aquests desnonaments s’executen a famílies amb informe de vulnerabilitat. Precisament, hi ha un bon nombre de persones afectades d’origen migrant (paquistanesos, marroquins i alguns llatinoamericans): “Majoritàriament se’ns adrecen dones i carregades de criatures. És molt important que els hi dediquem temps i les escoltem.” Malauradament, aquestes persones sense drets són abusades per persones que ofereixen habitatge per vies no legals. De fet, a Badalona també hi ha la realitat dels assentaments precaris i que va ser dramàtic el 2020 amb l’incendi d’una nau del Gorg on van morir 5 persones i vàries desenes van resultar ferides. Yolanda, originària de Togo i que fa quinze anys que resideix a Badalona, participa activament amb temes de barri i comunitat i ha creat la Unió Segones Oportunitats, una ONG del barri de La Salut Alta que ven roba i mobles de segona mà i que també fa formació a dones migrades. La Yolanda va destacar que setmanalment acullen a dones migrants africanes “que arriben amb molts nervis, han d’emprendre de nou i salvar molts obstacles (llengua, cultura, menjar, roba). Intentem aprofitar tot el bagatge de coneixements i habilitats que tenen i conscienciar-les que és molt important que cuidin la seva salut, física i emocional”. L’activista també va destacar que necessiten “referents racials en diferents feines ja que tenim creences limitants: les dones racialitzades patim violència econòmica masclista, sovint cal el permís del marit per poder treballar i depenen econòmicament de l’home. Si aquestes dones invisibilitzades fan un camí d’empoderament, canvien elles i canvia el seu entorn”. La Yolanda també va coincidir que “l’habitatge a les persones migrades ens travessa tota la vida” i va explicar la realitat de fer vida en habitacions “sense cap intimitat i compartint l’espai amb altres persones”. Precisament, la Yolanda en relació al discurs de la ultradreta que tant penetra en les classes populars, va defensar que “quan més surt el mot seguretat, ham de parlar més de comunitat”. Els testimonis es van complementar en la part del diàleg obert amb l’experiència de la militant M. Rosa Sopena, que s’ha dedicat deu anys a l’alfabetització i culturalització bàsica de dones immigrants, principalment marroquines, en el projecte FAR (Formació, Acompanyament, Relació) de la Fundació La Salut Alta (veure Salillum n. 19). La responsabilitat: com fer-ho millor, com procurar els relleus Diumenge es va dedicar la Trobada de responsables a treballar la responsabilitat a partir d’un qüestionari previ que es va debatre en quatre grups de treball i es van compartir en plenària dues de les qüestions principals. Pel que fa al que es necessitaria per poder desenvolupar millor el servei de responsable es va destacar: · hi ha un ideal de la responsabilitat que és un miratge, convé acceptar les pròpies limitacions, adaptar-se als ritmes de vida dels membres del grup i deixar-se portar per l’Esperit Sant. En aquest punt, el consiliari general, Pepe Rodado va recordar que “Déu no tria els capaços, sinó que fa capaços els que crida” i va recordar la màxima de sant Ignasi de Loiola: “Hem d’actuar com si tot depengués de nosaltres, però sabent que tot depèn de Déu.” · cuidar la pregària i posar la vida incessant del grup en mans de Déu, per poder confiar més en nosaltres i en els altres. · cuidar la formació (gestió del tems, dinamitzar reunions, cura de les persones…). A la web disposem del document “La carpeta del
Monografia de la zona Barcelona Nord i comptes 2024, al primer Comitè General del 2025
“Tant si la nostra vida experimenta la pau com si li toca la prova de la desgràcia, allà hi ha la mà de Déu que ens sosté. Quan, en el curs de la vida, caminem endarrere, també allà hi ha el Senyor caminant al nostre costat. Déu recorre sempre amb nosaltres el mateix camí de la nostra vida i se’ns fa present sempre.” La pregària de Carme Bartra va culminar la seva exposició com a responsable de la zona Barcelona Nord, un servei que porta fent un any, al Comitè General que es va fer a la seu de l’ACO, en format híbrid, el dissabte 1 de febrer passat. Aquesta zona de l’arxidiòcesi de Barcelona comprèn els barris de Sant Andreu, La Sagrera, Vilapicina i Horta i suma dotze grups amb un promig de set membres. El consiliari de zona és Jaume Fontbona. En aquesta zona hi ha dos grans blocs d’edat, els joves fins a 40 anys, molts provinents de la JOC i immersos i condicionats per la situació de criança dels fills, i els majors de 60 anys, jubilats o a punt de fer-ho. El compromís dels militants passa, entre altres, per catequistes a la parròquia de Crist Rei, acompanyament com a consiliaris de grups de la JOC (el consiliari de zona també és el consiliari general de la JOC). La Carme també va fer notar el baix compromís dels militants (només un 25%) en sindicats i partits polítics, una tendència general que s’observa els darrers anys. Un tret característic d’aquesta zona és el recés anual que la majoria de grups organitza i que va ser promogut per consiliaris com l’enyorat Pep Soler o Josep Maria Jubany. Aquest recés és valorat com un espai que permet sortir-se de la dinàmica habitual de les reunions de grup i aprofundir en temes concrets que s’acostumen a preparar amb el consiliari del grup. Barcelona Nord vol donar-se a conèixer com a ACO a la seva àrea d’actuació i convidar a col·lectius de fora del moviment a les trobades que organitzen. Alhora, volen seguir el Pla de curs als grups de Revisió de Vida. “El moviment es veu com un motor per a la marxa dels grups, molts militants se senten part de l’Església gràcies al moviment”, va dir la Carme. Aquí es pot consultar la monografia completa de la zona Barcelona Nord. Comptes 2024, properes trobades i relleu presidència Rocío Elvira La Comissió d’economia, de la mà del seu responsable Josep Bonastre, va presentar els comptes del 2024 que van ser aprovats per unanimitat. Es va destacar que els ingressos per cotitzacions es van reduint per diferents causes (defuncions de militants, baixes, reducció de les aportacions per jubilació…) i que, en canvi, les despeses creixen per l’increment del cost de la vida. Un cop més es va recordar que convé revisar periòdicament la cotització, si pot ser a l’alça i en la mesura de les possibilitats, per adequar-la a aquestes circumstàncies. I és que en l’estructura d’ingressos, la major part provenen de les cotitzacions (83%) i en menor mesura de les subvencions de bisbats i l’Administració pública (17%). Els comptes 2024 que presenten un superàvit de 201 €, poden consultar-se a la presentació. Pel que fa al pressupost 2025, la Comissió presentarà la proposta a aprovació al Comitè General del 29 de març proper després d’haver fet un debat més a fons i de preparar un document formatiu Creixem on hi haurà reflexions i propostes. En el Comitè General es va animar a participar en la Trobada de responsables dels propers dies 15 i 16 de febrer, amb les inscripcions obertes fins al 9 de febrer. Hi haurà dos accents principals, el col·lectiu de migrants i la responsabilitat, i està adreçada tant a responsables del moviment, com militants i no militants amb altres responsabilitats o que s’estiguin plantejant assumir-ne alguna. També es va informar que en la propera celebració de la Pasqua ACO a Can Bajona, la Comissió que la preparar vol millorar l’acompanyament a adolescents i joves que no queden sota el monitoratge del MIJAC, vol ampliar la participació a no militants i vol millorar l’espai de pregària del matí contemplant dos blocs, un abans d’esmorzar i un altre després. També s’està treballant en oferir un espai de celebració comunitària de la penitència el Dissabte Sant a la tarda i s’estan acabant de configurar els tallers que, com és habitual, tindran una perspectiva social, eclesial i de moviment. Un punt important va ser el relleu a la presidència de Rocío Elvira, un mandat que finalitza el proper 21 de maig després de quatre anys de servei. Per això, per al proper Comitè General del 29 de març s’espera un plantejament de possibles candidates per part de les zones. Pel que fa al mapa d’acció de la militància es dona per conclòs: s’han recollit 256 respostes, sense haver arribat a la meitat de la militància (656 militants i 85 grups). Un grup de treball farà un diagnòstic i estudi sobre les dades recollides. D’altra banda, tot indica que es farà una Jornada d’iniciació en format online al març dirigida a les diòcesis de Madrid, Còrdova i Alacant, que no van poder participar presencialment a la Jornada del novembre passat. I de cara al curs vinent es plantejarà reprendre la trobada d’Intercanvi on es podrien compartir, ja en format presencial, els tallers i materials de la Jornada d’iniciació. El Comitè General va anar precedit de la pregària que va preparar la diòcesi de Lleida, un text que, precisament, va comentar la religiosa Mariola López Villanueva en la Setmana Santa del 2021, encara amb restriccions per la pandèmia.
L’ACO en sortida: l’anunci des de l’opció obrera
El 17 de novembre passat va tenir lloc la Jornada d’iniciació al Casal parroquial de Crist Rei de Barcelona amb el títol “L’ACO en sortida”. En aquesta crònica publicada al blog “A jornal”, la Mercè Solé anotava algunes qüestions destacades. En aquesta jornada que s’adreçava a tots els militants es va presentar la nova Guia pràctica d’iniciació: Les fitxes de treball per a grups i comitès de zona: I el tastex d’experiències per iniciar a ACO: En la segona part, es van explorar els mitjans per ser iniciadors amb tres tallers: com compartir la nostra fe, la nostra presència en xarxes socials i l’anunci de Jesús des de l’opció obrera. Us facilitem els materials del darrer taller a partir de les accions d’una bona colla de militants de la zona Besòs. D’altra banda, la Comissió d’iniciació es posa a disposició de les zones i diòcesis per aprofundir en l’especificitat de la iniciació en cada territori i venir a explicar aquests materials en les reunions de comitès de zona a les quals se’ls convidi.
L’ACO estrena web
El passat 8 de gener es va publicar la nova web de l’ACO, aquesta vegada desenvolupada en programari WordPress de la mà del proveïdor Mauricio Mardones. En el projecte hi han estat treballant els darrers mesos la Comissió de comunicació de l’ACO i un petit grup de treball format per dos militants informàtics i el tècnic de comunicació del moviment. Qualsevol comentari o millora podeu enviar-ho per correu electrònic a comunicacio@acocat.org. Així mateix, durant el mes de desembre s’ha enviat a la militància i subscriptors la darrera revista Salillum, amb entrevista i portada dedicades a la Pilar Malla. Podeu valorar aquest número i l’anterior en l’enquesta a través de l’enllaç.
Celebracions de Nadal i Advent 2024 a les diòcesis i zones
Besòs El 14 de desembre vam celebrar el Nadal a la parròquia de Sant Paulí de Nola, junt amb la resta dels moviments de la Pastoral Obrera de l’àrea. La JOC va rebre un gran aplaudiment després de comunicar la invitació al seu primer centenari de vida. La trobada portava per títol “Celebrem el Nadal amb la tendresa de l’Infant”, davant el qual es van presentar algunes peticions com: “Pare-Mare, preguem per les ànimes de les víctimes de la DANA, de la cobdícia i del negacionisme i perquè ens donis el teu Esperit per saber consolar i ser fidels a la solidaritat sostinguda i sostenible. Preguem per les ànimes de les víctimes de totes les guerres, i les dels causants de genocidi i aniquilament, dona’ls un cor tendre i a nosaltres saber pregar i actuar des de la noviolència pel teu Regne de germanor, pau i justícia per a tothom. Us ho demanem”. La GOAC ha publicat aquesta crònica. Baix Llobregat El dissabte 14 de desembre, tres moviments de la Pastoral Obrera, vam celebrar el Nadal 2024, MIJAC (Esquirol), JOC Zona Sud i ACO, Baix Llobregat. La jornada compartida la vam iniciar amb un dinar de germanor, cadascú portava el seu menjar i cobert i els militants d’ACO, a més, les postres per compartir. MIJAC i JOC es van encarregar de la beguda. Després de les postres i cafès, ens vam disposar a cantar unes nadales que havia preparat el grup d’Eclesiastés (ACO). A continuació, vam celebrar l’Eucaristia, que va ser concelebrada per tres consiliaris, Oriol Xirinacs, Josep Hortet i Miquel Cubero. El text de l’evangeli, com no podia ser d’altra manera, va ser el naixement de Jesús. Cada moviment va preparar una ofrena, el MIJAC, unes estrelles i pessebres, amb un post-it en què havíem d’escriure una paraula relacionada amb el Nadal. La JOC va preparar un detall/regal que es va repartir al final de l’Eucaristia. L’ACO va aportar el full de cants per a la celebració. També cada moviment va preparar dues pregàries i dues accions de gràcies. Per acabar, vam assaborir productes típics d’aquestes dates. Una gran jornada que ens va deixar les ganes de tornar a repetir. Al dinar érem més de cinquanta i a l’eucaristia més de vuitanta persones. Montserrat La zona Montserrat recelebra els seus trenta anys a l’abadia. Els militants de la zona Montserrat van aprofitar la tradicional trobada d’Advent del tercer diumenge per pujar fins a l’abadia de Montserrat a recelebrar els seus 30 anys d’existència com ja havíem fet en el desè i el vintè aniversari. La primera celebració del trentè aniversari va tenir lloc al juliol d’enguany en la trobada de final de curs de Castellbisbal. Aquí podeu consultar la pregària dels 30 anys que van elaborar el Jaume Grané i la M. Carme Gomà. Uns 40 militants dels set grups de la zona ens vam trobar el diumenge 15 de desembre davant del monestir. Primer van esmorzar plegats i després van assistir a la missa conventual. En acabar, acompanyats pel monjo P. Josep Enric Parellada, vam compartir i explicitar el camí recorregut i vam donar gràcies “als peus de la Moreneta, de la feina feta, de les persones que l’han fet possible, de l’opció de Jesús, de l’opció dels pobres i de la classe obrera”. Dinar de germanor i tarda lliure, alguns van anar al museu, d’altres a passejar, d’altres a fer un cafè per resguardar-se del fred, etc. per donar per acabada una gran jornada de joia i alegria. I ja hem quedat emplaçats pel nostre responsable de zona, en Lluís Nicolau, a tornar a pujar al monestir pel quarantè aniversari: “Serem més vells amb cabells més blancs, tenyits o calbs. Amb més bastons i cadires de rodes. Possiblement amb gent nova i més jove. Tornarem, sempre tornarem perquè vosaltres els monjos sempre hi sou i perquè tal com diu el Virolai: Amb vostre nom comença nostra història, i és Montserrat el nostre Sinaí.” Maresme El dimarts 24 de desembre es va celebrar a Mataró l’edició número 25 dels Deu Minuts de Silenci per Escoltar el Nadal, un acte que durant aquest quart de segle s’ha estès a altres indrets com Girona, el barri de Sant Andreu de Barcelona o Santa Margarida de Montbui. Durant la trobada a la qual han assistit més de 150 persones s’ha llegit el manifest “Perseverança silenciosa”, que ha preparat especialment per a l’ocasió Antoni Gelonch, escriptor i Creu de Sant Jordi. De l’efemèride se n’ha fet ressò el Telenotícies de TV3. I aquí podeu trobar una mica d’història d’aquest acte. Girona El divendres 20 desembre 2024 vam celebrar els 10 minuts de silenci per sentir el Nadal al Punt de Trobada de la Rambla de Girona. És un acte que s’ha convertit ja en una tradició a la nostra zona, aquest any n’hem celebrat la 24ena edició. L’organitzem conjuntament la Pastoral Obrera i Justícia i Pau. Ens agrada que sigui un acte que convidi a la reflexió, que ens ajudi i recordar el veritable sentit del Nadal, i el fem just abans no comencin les festes de Nadal. Enguany el text que es va llegir estava enfocat a reflexionar sobre la pujada de l’extrema dreta, que lamentablement cada dia va a més. El text introductori que acompanyava el cartell informatiu és el següent: “Fem front a l’extrema dreta i construïm la pau. Les millores de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, i els nostres drets laborals, s’han aconseguit a través de dècades de lluites davant d’interessos econòmics i d’ideologies polítiques que pretenen rebaixar aquests drets. Però actualment estan més en perill que mai davant del creixement de l’extrema dreta”. Ens vam trobar a les 6 de la tarda al Punt de Trobada de la Rambla, i després de saludar-nos, repartir les espelmes i còpies del text de reflexió, donar la benvinguda a l’acte, vam llegir el text sencer de reflexió i vam fer els 10 minuts de silenci, en rotllana i amb les espelmes enceses. Tot seguit vam donar les
