L’hospitalitat, una necessitat comunitària
“Conviure en la diversitat” des de quatre punts de vista va ser el tema desenvolupat el 21 de febrer passat a la 38ena Jornada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya a la parròquia Sant Joan Evangelista, del barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat. D’una banda, es va començar amb l’encontre a partir del testimoni de Lorena Quinde, una jove que fa un parell d’anys va arribar del Perú i que ha trobat molt de suport en el centre Cruïlla, de Ciutat Meridiana. D’altra banda, Xavier Morlans, va parlar de la gestió de la diversitat des de l’experiència de l’Hospital de Campanya Santa Anna. Jaume Ventura, veí de Badalona, membre de Justícia i Pau i de Badalona acull, va parlar del conflicte a partir de l’experiència del desallotjament de l’antic institut B9. I, finalment, Maria Iglesias, comissionada de la Conferència Episcopal Tarraconense per a l’impuls de comunitats acollidores i projectes d’hospitalitat, va fer una reflexió sobre l’hospitalitat i va posar deures concrets a la Pastoral Obrera. Finalment, es va lliurar aquest manifest al representant de la Generalitat de Catalunya que hi va assistir: A partir de tot plegat, la directora del SIPOC i militant de l’ACO, Mercè Solé apunta aquests cinc reptes de la Pastoral Obrera. Aquí teniu una crònica més detallada de la Jornada d’Estudi. Podeu consultar els vídeos amb les intervencions de la Jornada al canal YouTube de la Pastoral Obrera de Catalunya.
Trobada d’iniciació de l’ACO: «Vine i ho veuràs! Apassionats per fer el bé!»
Començàvem la trobada amb un nen que recollia les estrelles de la sorra i les llençava de nou a l’aigua; amb un escriptor que li deia que això era una bestiesa, que no servia de res; i el nen li responia: “… que no serveix de res? Doncs, pregunta-li a l’estrella que acabo de salvar!”. Feina invisible que deixa petjada a qui la rep. La trobada va ser en part un homenatge a tantes i tantes persones que ens han tret de l’aigua i ens han “llençat” cap a l’ACO. Persones que van “perdre el temps” amb nosaltres, fent preguntes que ens removien: “a tu que et sembla, això?” quan ningú altre ens ho havia preguntat abans, com deia l’Ernestina. O que ens llençaven un “què busques?, a qui busques?”, com deia en Miki. O que ens van fer sentir tan ben acollits, “tal com érem”, com deia en Xavier. Tots tres van comunicar amb molta sinceritat el seu enamorament per Jesús i per l’ACO. Són persones que es creuen i estimen el moviment. Amb un llarg recorregut al moviment, posaven en valor la permanència i l’estimació per la gent del grup, la importància de la revisió de vida i de participar en les responsabilitats del moviment. Ens deien que l’ACO és la seva Església. L’experiència de la revisió de vida els ha portat al compromís polític, social, vital, en definitiva. Des de la participació a l’AFA fins a la implicació a la residència dels pares. També va haver-hi espai per parlar de la dimensió internacional d’ACO que permet percebre la pertinença a quelcom més gran. El treball de grups es va fer a través d’una dinàmica sinodal (conversa en l’esperit): primer apuntàvem allò que més ens havia impactat dels testimonis, després escoltàvem el que cadascú havia apuntat, escollíem allò que més ens ressonava a cadascú del que havien dit els altres i finalment consensuàvem el contingut de l’estrella que era la figura que es posava en comú. La trobada es va gravar en vídeo, així que la podreu gaudir en quan estigui penjada. Molt recomanable! Podeu consultar les fotos a continuació:
