M. Lluïsa Geronès: «En els petits actes hi ha la salvació del món»
«Vivint en temps d’urgència, i ara què fem?», aquest va ser el títol de la xerrada de Divendres Sant a la Pasqua de l’ACO que es va fer a Can Bajona a càrrec de M. Lluïsa Geronès Estrada. La M. Lluïsa va ser professora de Literatura i considera l’escolarització fonamental, quelcom que va més enllà dels continguts, «l’important és donar eines als infants i adolescents per poder viure el que els tocarà viure, que serà molt dur». També va ser cofundadora fa vint anys de l’Associació Àkan, amb el jesuïta Santi Thió, amb el propòsit d’acompanyar persones migrades sense recursos i també experimenta des de fa anys precarietats de salut cròniques. Actualment, també fa classes a 24 dones migrades «profundament analfabetes» i forma part d’un equip de Justícia i Pau de Girona. Des d’aquesta realitat dolorosa, la M. Lluïsa va constatar que «sempre estem vivint un Divendres Sant continu i llarg i no sabem com pot acabar la resta d’anys que ens queden per viure». Però, després de mostrar una sèrie de rostres d’infants de diferents llocs del món, va dir que, «malgrat el nostre desgast, ells ens interpel·len i ens diuen que hem de fer alguna cosa, que hem de tirar endavant». Aquest moviment de tirar endavant es correspon amb la cerca del sentit de la vida i aquí va citar Virgínia Woolf: «Quin sentit té la vida? Això era tot: una senzilla pregunta; que amb els anys es feia més apressant. Mai no s’havia produït la gran revelació. La gran revelació potser no arribaria mai. Al seu lloc hi havia els petits miracles quotidians, les il·luminacions, petites llums que de sobte il·luminaven la foscor.» En aquest punt, la M. Lluïsa va recordar la importància dels mitjancers, totes aquelles persones que ens han acostat a Jesús i ens han portat fins aquí, en el seu cas, primer la fe transmesa per la mare i, a continuació, uns capellans implicats socialment, la van portar a militar en l’evangeli des de l’adolescència. La seva vida també ha estat determinada per la maternitat: primer uns fills biològics i després «uns altres que la vida ha anat portant» i de diferents orígens. Per l’Associació Àkan hi han passat persones que fugien de guerres, víctimes polítiques, dones víctimes de la tracta… amb un únic propòsit: oferir acollida i escolta. «Les persones que hi arriben és perquè algun cercle s’ha tancat, ja sigui a la persona o a la seva família, i s’ha de prendre la decisió de marxar i acarar-se a un destí del qual s’ignora tot i gairebé sempre sol. Aquí s’obren qüestions referides al viatge: De qui es pot fiar?, Es compta amb recursos o no?, Hi haurà companys en el camí?», relatava M. Lluïsa. Totes aquestes vivències, moltes associades a la pèrdua (veure morir a companys en el trajecte, el trauma de la guerra…), porten unes factures psicològiques i haver d’atendre «persones traumatitzades, amb el sistema en alerta i sempre passant el radar per detectar amenaces i en qualsevol moment pot esclatar aquest volcà». Acompanyar els sofrents transforma Acollir tot això significa «escoltar, compartir i intentar buscar sortides», d’una banda, i «eixamplar el teu món, guanyar horitzó i canviar personalment», de l’altra. «Quan marxes d’un lloc que has vist el dolor, no ets el mateix i si t’has quedat igual, insensible, demana ajuda», va dir. En aquest compartir, hi ha persones que ho fan per pura humanitat i altres ho fan des de Déu: «Déu parla per mitjà de cada cosa que ens trobem i que veiem. Hauríem de preguntar-nos: Per què Déu m’ha posat aquesta persona en el camí? Què espera Déu de mi?» I és precisament en aquest context de caos, dolor i desesperació creixents que descobrim «la grandesa de les petites coses: compartir un got, seure amb algú a casa, rentar un plat… Això és la salvació de vida. Quan tot es trenca, aquests petits actes prenen el valor de tot el món», va defensar. Aquí tenen centralitat les cures, que són complexes, i va recordar que «Jesús no tendia a cuidar les persones més maques o més fàcils. Déu ens envia a cuidar els que són més difícils: els que no ens respondran o ho faran de males maneres… El que poso a prova quan cuido els altres són els meus valors, la meva opció de vida. Des del meu interior em pregunto: Per què estic fent el que faig? I aquesta donació no es fa en funció de la resposta que s’obtingui». I va desgranar: · D’heroïcitats, en podem fer, però la quotidianitat és el dia a dia, anar-la salvant. Constantment hi ha gent que salva la vida del món, des dels petits actes. · Estimem la quotidianitat, amb calma, tranquil·la, valors càlids. · Reafirmem-nos en el camí de Jesús: buscar-lo, comprendre’l, viure’l per dins, una vegada i una altra. És l’única solució davant el desastre que vivim. · En aquestes experiències, inevitablement ens preguntem: Per què ho fas? Recordem l’impuls, el motiu, el compromís i estar preparat perquè els dubtes i les frustracions vindran. · El discerniment continu és la brúixola davant les tempestes successives. Esperança resistent Tot seguit, la M. Lluïsa va confrontar optimisme i esperança: «Crec en l’esperança resistent, és una opció. Busco que aquesta història vagi bé, que els altres estiguin bé. Soc aquí per donar vida i fer la meva part, no deixar passar el temps sense més (molts no saben ni perquè viuen ni perquè moren). La vida té valor cada dia d’acord amb el que vivim, ser coherents i autèntics dins un mateix. Aquest ser tossuts en l’esperança no ens ho pot treure ningú.» I va fer alguns apunts sobre els nostres temps: les necessitats bàsiques (treball, habitatge, salut, educació), la fam, la pobresa, els conflictes, la desaparició de l’alteritat, l’ètica i els valors espirituals, fer-nos responsables de l’altre, les tensions i els enfrontaments, la vulnerabilitat del món, les mostres de poder a què assistim, les presses i les distraccions, les veus silenciades… I tot això ho va
L’apassionament dels tres grups de la diòcesi de Vic en l’any del trentè aniversari
Amb un mapa de la diòcesi de Vic on s’il·lustraven les grans distàncies que han de salvar els militants dels tres grups d’Igualada, Manresa i Ripoll, el responsable diocesà, Marcel·lí Quintana, va explicar al Comitè General del 21 de març passat la monografia d’aquesta zona que enguany compleix els trenta anys de la seva creació i que, per primera vegada, compta amb una militant presidenta, Montserrat Carulla. La celebració s’escaurà en l’assemblea de final de curs, el proper 21 de juny a la parròquia de Sant Maure. Es tracta d’una zona on els grups inicialment eren de l’HOAC i per afinitat i metodologia finalment van decidir canviar-se a l’ACO. La dispersió geogràfica esmentada fa que per aquests tres grups siguin molt importants les dues trobades col·lectives que fan en el decurs del curs: la jornada de formació, que acostuma a fer-se a la parròquia de La Balconada de Manresa i l’assemblea de fi de curs, que sol fer-se a la parròquia de Sant Maure a Santa Margarida de Montbui. Actualment, hi ha vint militants, la meitat dels quals exjocistes, dos consiliaris i tres persones en iniciació. Nou estan jubilats i la resta treballant i algun de baixa i amb compromisos distribuïts entre el propi moviment, l’acompanyament familiar i la presència a les parròquies. Precisament, la celebració del centenari de la JOC ha permès reprendre el contacte amb exjocistes als quals es va informant de les activitats que fa l’ACO. També s’ha revitalitzat la federació de moviments de la diòcesi. Els objectius de la diòcesi són facilitar l’assistència del màxim de militants a les trobades que organitzen, vetllar per la salut dels militants i continuar fent revisió de vida. «Intento traslladar la visió que tots som de l’ACO encara que estiguem lluny. Ha estat el segon cop que faig el servei de responsable diocesà i ho he viscut amb més motivació», va agrair en Marcel·lí, que aquest curs finalitza la responsabilitat. En el diàleg posterior a la presentació es va explicar que és una diòcesi amb molta activitat econòmica en el sector primari i això fa que hagin vingut treballadors de tot arreu, amb els quals costa tendir ponts i es va veure la necessitat de plantejar l’acostament. Pressupost i Pasqua 2026 En el Comitè General de gener es va aprovar aplicar un increment del 2,9% al pressupost d’enguany i ha estat en el Comitè General de març que s’ha explicat amb més detall. El pressupost s’ha elaborat amb criteris estables en els ingressos i les despeses i l’increment del pressupost respecte el tancament de despeses del 2025 es justifica per l’increment de cost de la vida, afectant principalment a les despeses de personal i a les trobades. De nou, es va recordar que és possible desgravar la cotització que els militants fan a l’ACO i que seria convenient incrementar-la tenint en compte que el militant recupera una bona part per la desgravació fiscal. Aquí teniu més informació. Pel que fa a la celebració de la Pasqua a Can Bajona es va confirmar que tira endavant atès que s’ha assolit més del 50% de les inscripcions en relació a l’any passat. D’altra banda, en l’horitzó del XIII Consell que ha de celebrar-se del 21 al 23 de maig del 2027 (pendent confirmació), s’ha previst un Comitè General Extraordinari el 18 d’abril en format telemàtic per decidir quines seran les línies d’actuació dels tres cursos posteriors al Consell. En aquest sentit, s’enviarà un document de treball a les zones amb el resum del que va sortir a la darrera Trobada de responsables. I, un cop definides aquestes línies de treball, caldrà constituir tres comissions de treball, una per cada línia. També es va informar de la tasca del grup de treball del gest profètic sobre l’habitatge que plantejarà una Revisió de vida programada sobre aquest tema que s’enviarà abans de finalitzar aquest curs, amb el propòsit de recollir accions i entitats amb qui treballar amb xarxa per acabar de perfilar aquest gest. En el Comitè General també es van recollir diferents noms de candidats a consiliari general que prendrà el relleu del Pepe Rodado en la propera Jornada General. En aquest sentit, s’està fent un treball amb altres moviments per tal que hi hagi un reconeixement del ministeri del consiliari per part dels bisbes de la Tarraconense. El Comitè General va començar amb la pregària preparada per la diòcesi de Còrdova.
