Experiències per transformar

Localització

Habitualment ens reunim a la parròquia de Crist Salvador de Martorell.

Descripció

Són sis joves, cinc nois i una noia, que ja tenen 30 anys o una mica més, i que estan acabant el procés de militància a la JOC i es plantegen la seva militància en un moviment adult. Ens reunim cada dimarts a les 22 h, excepte el primer dimarts de mes. També acostumem a fer un recés a l’any, i ells tenen diverses responsabilitats a la federació.

–Quin paper hi jugues, quina funció hi tens, en aquesta activitat?

Faig de consiliària d’aquest grup de joves que ja fa anys van fer l’opció de militar a la JOC.

–Com t’hi vas vincular i des de quan?

Jo no vaig acabar el meu procés d’iniciació a la JOC perquè el meu grup va decidir plegar. Però la llavors JOBAC m’havia enganxat i quan el vicari de la parròquia em va proposar fer d’iniciadora no m’ho vaig pensar i vaig començar. En acabar vaig acompanyar alguns grups de militants amb poc èxit, i finalment vaig fer durant tres anys de consiliària d’iniciació, donant suport al dos responsables. Vaig demanar un any de descans, i en acabar-se em van proposar d’acompanyar aquest grup, i fins avui. Fent tasques per a la JOC hi estic des dels 20 anys, en total en deu fer uns 25. En algun moment també he fet de consiliari federal, compartint-ho amb un altre.

–Per què hi ets, què et motiva a ser-hi?

A l’inici em semblava la cosa més natural, tornar allò que tu has rebut perquè d’altres en puguin gaudir. No n’era conscient de l’esforç i el sacrifici que suposa en alguns moments. És cert que en fer-te gran i anar-te omplint la vida d’altres coses, dedicar temps als altres, especialment quan són joves i tenen horaris de joves i tu ja no, suposa més esforç.

Ara em motiva veure que allò treballat durant tants anys va donant fruit, i un fruit abundant, en les persones dels joves que acompanyo. Han anat prenent compromisos, miren de transformar la realitat que els envolta, són conscients de la necessitat de la pregària, de conrear l’espiritualitat, acompanyen altres joves, s’impliquen a la seva parròquia...

–En què t’ajuda com a persona i com a creient?

Uf, són un testimoni continu! De fet, a voltes dubto si són ells els qui m’estan acompanyant a mi en aquests moments... M’obliguen a formar-me, a estar al cas del que passa i a mirar-ho amb ulls de jove, a mantenir-me permanentment indignada, i a estar una mica enfadada amb les comunitats parroquials en general, i amb els bisbats en particular, per queixar-se de la manca de joves, però no estar disposats a fer els canvis, ni a dedicar les hores, que els joves necessiten.

–Quina experiència de transformació social esteu fent?

Participem a les campanyes de la JOC. També organitzem la Pujada Jove a Montserrat, pels volts del pont de la Puríssima, en què convidem els joves de totes les parròquies de l’arxiprestat de Montserrat, i els companys i amics que vulguin afegir-s’hi.

–Com és valorada pels receptors, pels participants, pel barri?

Bàsicament són les parròquies on hi ha grups d’iniciació de la JOC les més satisfetes amb la feina que fem. Sovint no hi ha cap oferta per a joves de postconfirmació, i en la mesura de les nostres possibilitats (ara som una federació petita) donem resposta proposant la iniciació.

–Com superes/supereu els moments de dificultat?

Com a militant d’ACO tinc el meu grup que m’ajuda a revisar el que visc. Les reunions periòdiques amb l’equip de consiliaris i la pregària fan la resta.