Please enable JS

Compartir un plat a taula amb persones nouvingues

Josep Moreno ens parla de la seva feina al Projecte Baobab de Càritas Barcelona

octubre 01/Joan Andreu Parra/A la feina

Nom activitat/entitat: Projecte Baobab Càritas diocesana de Barcelona

Localització: Barcelona ciutat

Descripció: Espai de trobada per a persones nouvingudes a casa nostra que pateixen situacions de pobresa i desarrelament. Venen fugint de situacions d'extrema pobresa de països en conflicte on la vida val menys que la bala amb la que et maten. Europa, Espanya i Barcelona són la terra de promissió i una esperança de futur. Des del projecte se'ls ofereixen eines per conèixer la societat d'acollida.
Treballem tots els aspectes relacionats amb la vida quotidiana: des del menjar, els aspectes lúdics, la sanitat, el transport, les qüestions jurídiques relacionades amb la falta de papers, també recolzem a nivell psicològic el dol que pateixen pel fet de la migració.

– Quin paper hi jugues, quina funció hi tens, en aquesta activitat?

Sóc l'educador del centre.

– Com t’hi vas vincular i des de quan?

Hi sóc des de l'any 2011. Vaig perdre la feina i vaig voler canviar de feina. Dedicar-me a tenir cura de la gent més necessitada.

– Per què hi ets, què et motiva a ser-hi?

En primer lloc, cal dir que és el meu lloc de treball. Però és la feina de totes les que he tingut que més en fa sentir viu.

El contacte amb la gent, el poder ajudar a que coneguin la societat d'acollida i de retruc poder conèixer altres realitats em fa ser un privilegiat, cada dia m'assec a taula amb més de deu persones de diferents països i compartim menjar i coneixements. Tu diras si no és emocionant!!!

– En què t’ajuda com a persona i com a creient?

Em fa ser més conscient de l'afortunat que sóc. No cal tenir diners per ser la persona més feliç del món, això és el que descobreixo cada dia amb les persones amb qui comparteixo la meva vida de cada dia.

– Quina experiència de transformació social esteu fent?

Treballem cada dia per donar oportunitats a les persones que semblen invisibles per la nostra societat. Es pateix racisme i xenofòbia. El voler cuidar del refugiat està bé en les notícies i programes a la tele. Després si l'immigrant és al portal de casa, de seguida parlen de delincuència i inseguretat.

– Com és valorada pels receptors, pels participants, pel barri?

Les persones que assisteixen al projecte es mostren molt contents per poder aprendre com és la societat catalana i veure la realitat que els envolta per molt dura que sigui.
Cal dir que no fem arribar a la gent del barri el que fem perquè no volem que ningú etiqueti a ningu.

Us enllacem un reportatge que va fer l'Arquebisbat de Barcelona.

 

A la feina


Altres experiències