Experiències per transformar

Nom activitat/entitat: Voluntariat Pedro Arrupe (VOLPA Intermón Catalunya)

Localització: Barcelona.

Descripció: L'any 1995 va néixer VOLPA Catalunya (Voluntariat Pedro Arrupe), un projecte dels Jesuïtes de Catalunya dins d'una xarxa estatal d'altres VOLPA. L'objectiu era donar resposta a la demanda de persones en recerca de voluntariat internacional de llarga durada, amb experiències a partir de dos anys. A partir de 2013, VOLPA Catalunya va iniciar un procés d'integració com a programa de voluntariat internacional d'Oxfam Intermón Catalunya.

Cada mes de gener VOLPA convoca un Curs de Formació en Voluntariat Social Internacional, que dura 6 mesos i que té la virtut de donar eines teòriques i crítiques de les relacions dins la globalització i d'altra banda, oferir un espai personal i comunitari de discerniment sobre la pròpia missió i la vocació personals, en clau d'espiritualitat ignasiana. Un cop acaba el curs de formació, les persones voluntàries amb VOLPA segueixen el procés d'acompanyament personal i enviament a un projecte de treball amb altres per a la justícia. Durant i després del voluntariat, VOLPA continua oferint acompanyament i acolliment.

– Quin paper hi jugues, quina funció hi tens, en aquesta activitat?
Sóc el coordinador del programa a Catalunya, des de 2004, i com a tal dinamitzo l'equip de voluntaris que duu a terme el Curs de Formació en Voluntariat Social Internacional. VOLPA ha estat i està portat completament per un equip de voluntaris laics, tant com a formadors, com a tutors i acompanyants de les persones voluntàries que hi són a l'experiència. També sóc l'interlocutor i representant de VOLPA amb Oxfam Intermón Catalunya. Ara mateix, VOLPA està immers en un procés de reflexió estratègica per dissenyar el seu present i el futur com el programa de voluntariat internacional d'Intermón. Està reformulant la seva missió, redescobrint els seus valors i l'actualització de la seva metodologia, molt arrelada en els Exercicis Espirituals de Sant Ignasi.

– Com t’hi vas vincular i des de quan?
Mireia (la meva dona) i jo vam fer el Curs de Formació en 1999. Arran d'aquest formació vam decidir viure dos anys i mig al Perú com a voluntaris de VOLPA, de 2000 a 2002. A la tornada, ens vam vincular amb el projecte, acompanyant a persones amb inquietuds semblants a les nostres cap a la cooperació i la inculturació al Sud. El 2004, ja vaig comprometre'm amb la coordinació nacional de Catalunya.

– Per què hi ets, què et motiva a ser-hi?
En primer lloc, hi ha un sentiment d'agraïment, de retornar quelcom d'allò rebut a la nostra pròpia experiència de voluntariat internacional en parella, que va ser extraordinària. En segon lloc, hi ha un desig de recollir aquests 20 anys d'experiència a VOLPA d'enviament, acompanyament i formació a persones voluntàries i utilitzar-los per a moltes altres persones. VOLPA creu que la formació comporta necessàriament transformació, si no no és pas formació veritable. És que VOLPA ens ha canviat la vida de manera positiva i fundant i val la pena que altres persones descobreixin que la seva vida també pot canviar.

– En què t’ajuda com a persona i com a creient?
Moltes persones tenen desitjos de lluitar per la justícia, de revertir les desigualtats que creixen al nostre món i de fer-ho anant a viure a països del Sud i a treballar conjuntament amb ciutadans d'aquests països de Sud. És un privilegi compartir amb persones amb aquestes altes aspiracions un període de 6 mesos de formació, més altres 6-8 mesos de recerca i encaix de projectes, més els 2 anys d'experiència in situ. Durant aquest temps, em sento com un acompanyant personal, que tracto de caminar amb la persona candidata al voluntariat, ajudant al seu discerniment i a prendre les decisions sobre la seva pròpia vida. La tornada a la nostra realitat del Nord després de 2 anys de voluntariat també és un temps difícil per al voluntari i l'acolliment per part de VOLPA és fonamental. Com a creient, miro de ajudar als voluntaris creients a donar sentit evangèlic al seu discerniment i voluntariat i adonar-se que l'experiència al Sud respon a una vocació personal dins del pla de construcció del Reialme de Déu.

He de dir que, com a procés de discerniment, el temps de la formació i l'acompanyament de VOLPA pot significar que la persona voluntària decideixi finalment no viatjar al Sud, endarrerir la seva marxa, canviar les claus amb les quals es va apropar a VOLPA i que donava per suposades o inamovibles.

– Quina experiència de transformació social esteu fent?
En poques paraules, el resum és el lema de VOLPA: «difícilment podem ajudar al canvi del Sud si al Nord no estem disposats a canviar». VOLPA vol canvis de persones del Nord, canvis produïts al Sud, per a què les persones voluntàries tornin aquí a ser dues coses: ponts entre Nord i Sud i agents de denúncia, incidència i transformació social al seu entorn. A VOLPA fem servir una imatge: la de les peces d'una màquina. Quan el voluntari toca la nostra porta està muntat d'una determinada manera. Durant el curs de formació i l'acompanyament, anem desmuntant les peces de la màquina-voluntari. Al final, desmuntat, l'enviem al Sud per a què, durant dos anys, es vagi muntant de nou, peça a peça. Quan arriba aquí, el voluntari està muntat un altre cop, però no de la mateixa manera; ha incorporat peces noves “d'importació” i ha llençat moltes altres que portava “de fàbrica”. Creiem que amb aquestes “persones noves” és més fàcil respondre a la missió de lluitar contra la injustícia i la desigualtat, des d'aquí i ara.

– Com és valorada pels participants?
Com a qualsevol experiència que vulgui ser mínimament transformadora, la de VOLPA també porta renúncies, incongruències, patiments. Al final, però, les persones que hi participen mostren el seu agraïment i satisfacció pel fet de què el Sud els hi hagi tocat la vida per a sempre. Altres ONG, com ara VOLS (Voluntariat Solidari de la família salesiana) envien els seus voluntaris a fer la formació amb VOLPA. I si Oxfam Intermón Catalunya ens ha acollit dins la seva organització i ens ha fet confiança això és un aval de que les coses no s'estan fent malament a VOLPA.