Quan s’arriba a la jubilació tot et fa pensar que comences una nova etapa. S’inicia un període marcat pel “deixar” la feina, però amb possibilitats d’altres activitats i interessos. És una etapa que et va fent sentir que comences a ser gran, que anem envellint, però que encara tenim capacitat per a molta fecunditat.
És per a aquesta etapa que us presentem un recull de reflexions que volen donar sentit i il·luminar aquesta nou tram de vida. L’hem anomenat espiritualitat de la jubilació, en el sentit que ens ajudi a afrontar des del nostre interior aquests propers anys, dissenyar com els volem viure i fer projectes sobre ells, perquè precisament perquè anem “deixant” també això demana saber-ho fer amb creativitat i sabent discernir les nostres qualitats que encara mantenim vives, en actiu i al servei del nostre entorn, les nostres amistats, i la família.
Anar envellint ens pot fer entrar en uns certs sentiments de tristesa, nostàlgia, por… És per això que necessitem seguir cultivant una espiritualitat profunda que ens aporti aquest sentit de “creixement” i d’aprenentatge fins al final dels nostres dies. Anem perdent coses, però en guanyem d’altres, perquè el nostre esperit es va fent cada vegada més ric i més savi.
En aquestes reflexions que us presentem trobareu diferents dimensions d’aquesta espiritualitat de la jubilació.
Us convidem, doncs, a no deixar de banda aquest viatge continu al nostre interior, on hi hem de trobar l’energia i la lluminositat per viure cada dia de la nostra vida.
