El cardenal Cristóbal López a la Tribuna Joan Carrera

Els companys de la GOAC relaten en aquest escrit l’acte amb què es va inaugurar la Tribuna Joan Carrera el 25 de març passat en què el cardenal i arquebisbe de Rabat, Cristóbal Lopez Romero, feia una intervenció basada en la seva experiència de diàleg interreligiós i les relacions entre el cristianisme i l’islam. A l’enllaç també podreu consultar el vídeo amb la seva intervenció: http://goacbarcelona.blogspot.com/2022/03/sempre-el-divendres-passat-dia-25-de.html. I aquí podeu trobar el ressò en premsa amb algunes entrevistes al cardenal: https://tribunajoancarrera.cat/resso-als-mitjans-cristobal-lopez-mar22.pdf

També us enllacem l'article Cristóbal dona suport fermament a l'Església de Francesc que el militant Josep-Maria Font i Gillué ha publicat a Món Terrassa: https://monterrassa.cat/opinio/cristobal-suport-fermament-esglesia-francesc-260787/

Per últim, us compartim el decàleg del cardenal Cristóbal que ha elaborat la Mercè Solé a partir d'aquesta xerrada:

1. L'Església al Marroc existeix. Som pocs, ni tan sols el 0,1% de més de 100 nacionalitats diferents: ben catòlica i en camí a la unitat des de la pluralitat vivint en comunió. Ens importa ser autèntics, ser sal que dona sabor, ser llum que il·lumina, ser llevat que fa fermentar la pasta. No és un problema ésser pocs, sinó no ser significatius.
2. El Regne de Déu no només és a prop, sinó que ja està enmig nostre. És aquest horitzó utòpic mobilitzador que mai no aconseguim, però que ens manté en marxa permanentment. La pau, la justícia, la llibertat, la vida, la veritat i l'amor no només són llavors sinó que ja donen fruit aquí i allà. Vaig obrir un arxiu al Word per anar anotant els signes del Regne que veig cada dia, malgrat la meva miopia. El Regne creixerà per la potència de la llavor i per la feina que hi posem. El Regne és do, lluita i conquesta.
3. És possible la comunió entre cristians. L'Església al Marroc és ecumènica i treballa per viure en comunió amb la resta d'Esglésies.
4. El diàleg interreligiós, islamocristià és possible i és una realitat creixent. Ho vivim el dia a dia. Concerneix a tothom, no és qüestió d'experts. Ho vivim treballant colze a colze.
5. És possible la fraternitat entre musulmans i cristians. És fonamental dir-ho a Europa, a Espanya i a Catalunya.
6. Els musulmans no pretenen liquidar ni la nostra civilització ni la nostra religió. Saben que l'Alcorà diu: Si Déu hagués volgut que hi hagués una sola religió, ho hagués fet.
7. Menys parlar dels musulmans i més parlar amb els musulmans.
8. És possible caminar cap a la unitat des de la pluralitat.
9. La nostra vocació és ser ponts i constructors de ponts.
10. La vida és bella, particularment si es viu amb l'alegria de l'Evangeli, malgrat tot el mal. L'entusiasme és l'embriaguesa de Déu. Us animo a sentir-vos cristians ia sentir i a viure la fe cristiana amb desimboltura, desacomplexadament, amb audàcia, amb llibertat, amb parresia. Res de cristians reclosos a la sagristia. Res de cristians vergonyants o a la vida privada. Ser descaradament cristians, humilment però orgullosament cristians.