És un compromís que fa uns 20 anys que dura, primer de simple veí soci i després passant a formar part de la junta, aprenent-hi, participant en el debat i les decisions, després fent-hi de secretari uns 6 o 7 anys, corregint la revista durant molts anys i durant una colla d’anys a més coordinant la revista (deixo la coordinació de la revista i de ser membre de la junta quan la parella té un càncer i cal reduir bona part del compromís fora de casa). No és una acció/compromís de lideratge, sinó de servei i col·laboració perquè el conjunt de l’AVV tiri endavant. Es procura dialogar sempre amb l’Administració, però sovint la tensió i confrontació són inevitables.
Com a AVV (en molts casos en xarxa amb altres entitat, associacions i plataformes del barri) s’encara la realitat del barri mirant d’incidir-hi des d’una perspectiva col·lectiva, procurant encarar els problemes concrets de veïns: habitatge –suport contra desnonaments, per l’habitatge públic i de lloguer, de protecció en cessió a cooperatives sense ànim de lucre ni possibilitat especulativa; detecció d’uralita/amiant i promoure’n la retirada; mobilitat –transport públic, mancances, regularitat; pacificació trànsit entorns escolars i en general; defensa espai públic; exigir i treballar pels equipaments que calen i preveure els que caldran amb el creixement actual; promoció comunitats energètiques en espais/edificis públics i de veïns compartides; incidència del canvi climàtic al barri; pla comunitari d’acollida, amb classes de llengua, activitats de convivència, assessorament jurídic; coordinació amb professorat i famílies de les escoles (barracons, previsió places…); defensa del patrimoni, industrial sobretot, i de la memòria.
En la teva acció, què creus és evangelitzador i/o transformador?
Per mi és evangelitzador el fet d’empeltar-se en l’esperit i les línies de treball que mouen l’AVV (i afavorir-los); crec que van en la línia del «Regne de Déu» amb voluntat de servei i de millora col·lectiva.
És mirar de ser llevat. La gent a poc a poc sap que ets cristià, sempre hi ha hagut militants cristians en aquesta AVV (en diversos moments, al llarg dels cinquanta anys que té, hi ha hagut ben bé cinc militants de l’ACO que n’han sigut presidents) barrejats amb militants no cristians, molts gent molt entregada i exemplar.
Què creus que ens identifica com a ACO?
Ens identifica el treball en aquest estil i mirant de viure en aquest estil; i també voler una Església senzilla aplegada entorn de Jesús moguts per l’Esperit que el movia, de tarannà fraternal més que jeràrquic, igualitària, servidora, acollidora, acompanyant, atenta a la vida i a les persones amb l’estil de Jesús.
