Hamza, un jove marroquí, faltava dia sí dia no a les classes de castellà de Migra Studium perquè sortia amb un grup top manta. Era ja a finals de curs quan, parlant, va sortir la possibilitat d’anar a veure la botiga que té el sindicat top manta al Raval. Per la manifestació de l’11 de setembre el vaig veure prop de l’Arc de Triomf en una paradeta que havia muntat el sindicat. Treballava unes hores allí. Tots dos ens vam alegrar molt de retrobar-nos.
D’aquest fet tant senzill en destacaria l’alegria del retrobament amb en Hamza en un treball estable. Penso en els deixebles quan tornen de la missió a què els havia enviat Jesús, l’alegria que també manifestaven. He après que aquesta joia es pot viure en molts moments de les nostres vides. És una vivència molt humana i aquesta humanitat a mi personalment m’ha ajudat a viure-la l’ACO.
Però no tot són flors i violes: en Mohamed i altres dormen al carrer. Han viscut experiències terribles fins que han arribat a Barcelona. Són ells qui m’empenyen al compromís i a l’esperança.
