Formo part del grup de Diables Kapaoltis de Llefià fa uns quinze anys. Primer vaig estar al grup de percussió que acompanya a les sortides. És una colla creada fa més de 40 anys en un barri perifèric. La colla fa d’aglutinadora de diferents joves i realitats i acosta la realitat d’un món nou per a ells, el de les colles, anar a altres festes, participar dels actes centrals de les festes de la ciutat. Participem com a família. Tots som membres. Jo vaig deixar de participar en la percussió perquè l’obligatorietat dels assajos era incompatible amb la conciliació. El Joel es va animar a “cremar”. Fa uns mesos que també “crema” l’Abril. M’acompanyava en les sortides, portant el carro, maquillant, fent entrepans en les sortides… I al final, ja és membre de la colla. Hi ha poquetes dones. Em permet participar amb ells en alguna activitat comunitària com a iguals. Bàsicament, faig la feina que menys agrada en un entitat en què tothom, evidentment, vol crear. Porto el carro carregat amb la pólvora. També impliquem l’entitat en la xarxa d’associacions del barri. No només s’han de fer sortides de correfocs, sinó formar part de la comissió de cultura, de la comissió de festes.
En la teva acció, què creus és evangelitzador i/o transformador?
Servir, fer el que calgui a la colla i sobretot la que no llueix amb el foc, voler fer comunitat i transmetre el sentiment de pertinença a la realitat de barri i també de ciutat, implicar els joves en noves coses per sobre de l’acció de lleure i festa, escoltar la vida dels joves. Soc una de les persones més grans de la colla i és un projecte intergeneracional, per això és transformador.
Què creus que ens identifica com a ACO?
Què ens hauria d’identificar. L’Evangeli i l’acció de Jesús és seductora, però és complexa de seguir per a una persona pecadora i mortal que es diu Eva, ja, ja. Voldria ser identificada en l’equip com algú que emet alegria, propera, al servei del que calgui, sense fer-me notar, amb qui xerrar i compartir, que pugui ser model de família compromesa en una acció i amb un territori, que sempre diu que sí -també em dic Maria (…)-. Eva Maria com la cançó. Que la colla sigui un espai de convivència i respecte i que es valori que aquest model és exportable a altres ambients.
