Els militants i les militants de l’ACO intentem seguir Jesús i aquesta pulsió apostòlica la concretem en molts i variats compromisos en àmbits com l’acció social de l’Església, les associacions, el món de l’economia social i solidària, a la feina i en el sindicalisme, a la llar familiar… Trobareu una petita aproximació d’això en un article en què coneixem els primers resultats del mapa de la militància. Són espais on, com indica l’inspirador lema d’aquest curs, hi som apassionats per fer el bé. I en l’actual context social, aquesta tasca és més necessària que mai.
El IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya és tot un bany de realitat que posa en qüestió les ufanoses dades macroeconòmiques: l’Estat espanyol pateix un procés de fragmentació social marcat per la contracció de la classe mitjana i l’augment de la desigualtat, una de les més altes de la Unió Europea. L’Informe també destaca que 4,3 milions de conciutadans viuen en situació d’exclusió social severa (un 52% més que en el 2007), molts dels quals són beneficiaris de les entitats civils i eclesials en què molts militants cristians es comprometen.
L’habitatge ꟷtema al qual dediquem un ampli dossierꟷ, l’ocupació, l’educació, la salut, la igualtat de gènere o la transició energètica són els grans temes que afecten la immensa majoria de la població, que mereixen un debat social, una concertació política i una concreció de mesures, molt per davant d’altres polítiques, com ara, el rearmament. “Necessitem un nou pacte social que posi al centre la justícia, el bé comú i el benestar compartit. No som individus aïllats, depenem els uns dels altres i de la natura”, reclamava el secretari tècnic de la Fundació FOESSA i coordinador de l’Informe, Raúl Flores.
Des dels moviments de Pastoral Obrera, com l’ACO, ens sentim cridats a recosir aquesta societat que Déu estima, a fer-nos conscients que el neoliberalisme ens embruteix, ens divideix i ens separa, quan necessitem més que mai fer comunitat. Així, doncs, enfoquem el nostre esforç i la nostra esperança a continuar construint el Regne de Déu. Amb la inspiració de savis que ens hem anat trobant en el camí, com el professor Josep Rius-Camps, a qui vam entrevistar fa quatre anys (Salillum n. 14) i que aquest novembre ha traspassat al Pare: «El testament de Jesús és començar quelcom totalment nou: una comunitat de persones lliures i alliberades. Els seguidors se’n van adonant amb el temps. El model de Jesús no és una església (edifici, piràmide, jerarquia), sinó una comunitat d’iguals, de germans que es relacionen amb altres comunitats de germans».
