La societat civil malda perquè el Centre Català d’Empresa i Drets Humans sigui una realitat en aquesta nova legislatura
Dani Gómez-Olivé, membre del Grup Català d’Empresa i Drets Humans i responsable d’Incidència Política de Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global.
Bangladesh, 2013. L’edifici Rana Plaza, una estructura de vuit pisos, col·lapsa i hi moren 1.134 persones, de les 5.000 que hi treballaven. Es calcula que més de 2.500 persones en resulten ferides. Aquest edifici albergava cinc fàbriques de peces de roba, subministradores de les principals distribuïdores tèxtils europees i americanes, com són Benetton, C&A, Carrefour, El Corte Inglés, Inditex, Mango, Primark o Walmart, entre d’altres. Segons els testimonis de l’època, les treballadores tenien por d’entrar a l’edifici i havien denunciat anteriorment els riscos d’ensorrament. De fet, un dia abans de la tragèdia l’edifici va ser evacuat i tancat per les autoritats. Tanmateix, el matí del 24 d’abril els amos de les fàbriques tèxtils varen obligar les treballadores a entrar-hi. Els bancs i els comerços de la planta baixa no varen voler obrir per les evidents afectacions de l’estructura. Les treballadores, sota l’amenaça dels amos, a risc de perdre la feina, hi varen acabar perdent les vides. Vint anys després les famílies de les persones mortes i les que en varen quedar ferides continuen exigint responsabilitats.
Malauradament, els fets del Rana Plaza no són aïllats. Arreu del planeta podem trobar casos de vulneracions sistemàtiques per part de grans empreses transnacionals que directament o indirectament operen impunement arreu del món. Nogensmenys, hi ha 3.400 acords comercials internacionals que les protegeixen enfront cap acord vinculant que les obligui a respectar els drets humans. Tanmateix, i mercès a la pressió social i a la valentia d’alguns governs del Sud Global (com en el seu moment varen ser l’Equador i Àfrica del Sud), el 26 de juny de 2014 el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va adoptar una resolució per la qual va decidir treballar per crear un instrument internacional, jurídicament vinculant, per regular que les empreses transnacionals respectin els drets humans. Després de deu anys encara no s’ha arribat a cap acord per l’oposició dels governs del Nord Global, principalment els de la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, que treballen obertament a favor dels interessos dels capitals transnacionals. Tot i això, la resolució es manté viva amb l’esperança que algun dia es disposarà d’un mecanisme internacional des d’on es pugui exigir responsabilitat empresarial i obligar el capital transnacional a complir amb els drets humans.
I davant d’això, què hi podem fer nosaltres des de Catalunya?
Enfront d’aquesta realitat, el novembre de 2014 es va crear a casa nostra el grup català d’empresa i drets humans. Aquest grup està format per més de vint entitats provinents de dues plataformes de segon nivell, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. A més, compta amb el suport d’experts de l’acadèmia, provinents de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat del País Basc.
Des de la seva creació, el grup català treballa amb l’objectiu que les institucions catalanes creïn un centre públic, el Centre Català d’Empresa i Drets Humans – CCEDIH. La principal funció d’aquest nou centre seria garantir que tota empresa que opera a Catalunya o presta serveis a qualsevol administració pública catalana compleixi escrupolosament amb el respecte dels drets humans, tant al territori català com a l’exterior. La proposta de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans és pionera, en l’àmbit internacional, en la defensa dels drets humans enfront dels abusos que puguin cometre les empreses. Actualment, la creació del CCEIDH té el suport de més de 8.000 organitzacions socials, sindicats i cooperatives d’arreu del país.
La proposta del grup català és que aquest Centre tingui la capacitat de rebre queixes i denúncies específiques perquè els col·lectius del Sud Global directament afectats per empreses que operen a Catalunya puguin adreçar-s’hi i engegar un procés d’investigació i de diàleg entre les parts. També impulsaria propostes de regulació i disseny de polítiques públiques, per exemple, en els processos de contractació pública. Una de les tasques més importants seria la recerca i el seguiment dels casos de vulneració dels drets humans, sobretot en països empobrits, en la línia de la recerca i la denúncia que ha fet el grup català. En efecte, des de l’inici aquest grup ha evidenciat casos de vulneració de drets, que han recollit al web alertaDH –www.alertadh.org– on s’exposen casos de vulneracions de drets com el del Rana Plaza, així com d’altres que afecten, per exemple, el hòlding d’empreses del Grup ACS (que té com a principal accionista a Florentino Pérez), que causa impactes negatius en l’àmbit ambiental, social i econòmic a Guatemala, i que té complicitats en zones ocupades a Palestina, entre d’altres. Per desgràcia, aquests casos es repeteixen de cap a cap del globus terraqüi sense que ningú disposi dels instruments per exigir-ne responsabilitats. D’aquesta manera, el capital es reprodueix impunement arreu, a costa de vides humanes, el desmembrament de les comunitats locals i el malmetement del medi ambient.
En què s’ha avançat perquè el Centre Català d’Empresa i Drets Humans sigui una realitat?
Després de molts anys fent incidència i sensibilització, tant al Parlament com al mateix Govern de la Generalitat, el grup català va presentar als diferents grups parlamentaris una proposta de llei de creació i regulació del CCEIDH, que fou registrada en primera instància al Parlament el juliol de 2020, per una àmplia majoria de partits. Tanmateix, la dissolució del Parlament, el desembre d’aquell any, obligà a reprendre el procediment el juliol de 2021, quan es va registrar per segona vegada. Des d’aleshores el grup català d’empresa i drets humans ha treballat juntament amb els grups parlamentaris per consensuar un text entre totes les parts, que compleixi amb uns mínims bàsics que permetin que aquest Centre sigui una eina útil per allò perquè es va idear, que no és una altra cosa que esdevenir un instrument d’avantguarda en la defensa dels drets humans.
Els cinc punts bàsics sobre els quals han pivotat els grans debats són els següents: el Centre ha de ser independent dels interessos empresarials; eficaç en l’actuació d’investigació i seguiment dels casos; accessible a les comunitats afectades, especialment del Sud Global; compromès amb la Justícia Global; i valent per fer front a la impunitat corporativa amb relació al compliment dels drets humans.
En efecte, el grup català defensa que és indispensable que es garanteixi la total independència de l’òrgan de govern del Centre; és a dir, que estigui lliure de tota mena de conflicte d’interessos. Per això cal que la junta estigui formada per experts en la matèria, sense vincles empresarials, a fi que puguin actuar amb total llibertat d’acció i plena autonomia. Aquesta junta haurà de rendir comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de Catalunya atès que funcionarà com a centre públic gestionat amb recursos dels nostres impostos. En segon lloc, cal que garanteixi en tot moment a les potencials comunitats afectades per l’acció de les empreses que operen a Catalunya l’accés a presentar les seves queixes, de forma diligent i amb plena seguretat en tot el procés d’investigació del cas. En tercer lloc, el centre ha de disposar de les eines necessàries per vetllar perquè les empreses subjectes a la seva actuació respectin els drets humans i ambientals al món. Per aquest motiu, és necessari que tota l’acció es basi en la transparència i, en conseqüència, publiqui els informes al web institucional quan detecti una vulneració de drets humans. En quart lloc, ha de disposar de prou recursos per donar resposta a les parts afectades, i ha de poder actuar tant a petició de les comunitats per iniciativa pròpia, quan sigui coneixedor d’una eventual vulneració de drets per part d’empreses que operen a Catalunya. Per això, cal que sigui eficaç en la prevenció, alerta, investigació i seguiment dels casos. Alhora, és important que pugui sancionar aquelles empreses que es neguin a col·laborar. Finalment, i no menys important, cal un Centre compromès amb el paradigma de la Justícia Global, que defensa la promoció dels drets humans i el foment de la pau arreu del planeta. Per això, té tot el sentit que el Centre estigui adscrit al Departament d’Acció Exterior de la Generalitat, que té el mandat de garantir la coherència de polítiques del Govern a l’exterior de les nostres fronteres.
Mentre hi ha vida, hi ha esperança
Fins a la data s’han arribat a amplis consensos entre la societat civil organitzada i els diferents grups parlamentaris que fan ser optimistes en la creació del centre. De fet, si no hagués estat per la inesperada convocatòria d’eleccions el març d’enguany, amb la consegüent dissolució del Parlament, segurament a hores d’ara es podria dir que el centre ja és una realitat. Actualment, existeixen i es mantenen vius els consensos polítics entre els principals grups del Parlament de Catalunya per a aprovar la llei de creació del CCEIDH a la legislatura vinent. Només és una qüestió de voluntat política i de no defugir responsabilitats que ens pertoquen, com a ciutadania compromesa i solidària amb les causes que empobreixen i exploten, encara les comunitats del Sud Global. Fem-nos corresponsables per evitar que mai més sigui possible un nou Rana Plaza.
Destacats
Hi ha 3.400 acords comercials internacionals que protegeixen les grans empreses transnacionals enfront cap acord vinculant que les obligui a respectar els drets humans
La principal funció del Centre seria garantir que tota empresa que opera a Catalunya compleixi escrupolosament amb el respecte dels drets humans, tant al territori català com a l’exterior
Fins a la data s’han arribat a amplis consensos entre la societat civil organitzada i els diferents grups parlamentaris que fan ser optimistes en la creació del centre
