Ajuda’ns, Senyor, a véncer la por
[Pregària preparada per la diòcesi de Vic i llegida al Comitè Català del 14/12/2019] Senyor, Avui m’ha costat de trobar-te en els problemes de la feina. Uns només manen; es mofen dels altres, després en veu baixa. No hi ha espai per al diàleg, arrogància que ve de la por! Falsa seguretat la que em dona el poder! Altres només obeeixen; critiquen després en veu baixa. No hi ha espai per al diàleg, humiliats per la por! Falsa seguretat la de l’obediència! Tots, però, tenim por per a descobrir-nos en el que som: Limitats, fins i tot, en el reconeixement de les nostres limitacions. Pobres, fins i tot, en el reconeixement de la nostra pobresa. I, ara, descobreixo que Tu ets la resposta, la meva resposta. Ara t’he descobert, amagat en la meva mirada. Ajuda’ns, Senyor, a véncer la por. Perquè és en la por que morim en ser PERSONES i és precisament en això que som persones! Però és en la nostra confrontació amb ella (amb la por) que ressucitem, i ara sí, som PERSONES.
Senzillament, una pregària en un grup a l’escolta de Jesucrist
El consiliari general de l'ACO, Pepe Baena, ens comparteix aquest material que va elaborar per pregar amb un grup de revisió de vida d'ACO davant la situació de Catalunya. Carta de San Pablo a los cristianos de Filipo 3 1 Ahora, hermanos míos, alegraos en el Señor. Para mí no es ninguna molestia repetiros lo ya escrito, y para vosotros es útil. 2 Guardaos de esa gente despreciable, de esos que hacen el mal, de esos que mutilan el cuerpo. 3Porque los verdaderos circuncidados somos nosotros, los que adoramos a Dios movidos por su Espíritu, los que nos gloriamos de ser de Cristo Jesús y no ponemos nuestra confianza en cosas externas. 4 Aunque también yo tengo razones para confiar en esas cosas. Nadie tendría más razones que yo para confiar en ellas, 5 pues me circuncidaron a los ocho días de nacer, soy de raza israelita, pertenezco a la tribu de Benjamín y soy hebreo e hijo de hebreos. En cuanto a la interpretación de la ley judía, pertenecí al partido fariseo, 6 y era tan fanático que perseguía a la iglesia; y en cuanto al cumplimiento de la ley, nadie tuvo nada que reprocharme. 7 Pero todo esto, que antes era muy valioso para mí, ahora, a causa de Cristo, lo tengo por algo sin valor. 8 Aún más, a nada concedo valor cuando lo comparo con el bien supremo de conocer a Cristo Jesús, mi Señor. Por causa de Cristo lo he perdido todo, y todo lo considero basura a cambio de ganarlo a él 9 y encontrarme unido a él; no por una justicia propia basada en la obediencia a la ley, sino por la fe en Cristo, por la cual Dios me hace justo. 10 Lo que quiero es conocer a Cristo, sentir en mí el poder de su resurrección, tomar parte en sus sufrimientos y llegar a ser como él en su muerte, 11 con la esperanza de alcanzar la resurrección de los muertos. Els 10 manaments de la misericòrdia Jesús Renau, sj. Ho havia llegit en un llibre antic que estava mig amagat en un estant antic en una biblioteca molt antiga. Aquelles paraules el van impressionar i li va costar molt retrobar el llibre. Però aquell savi mai es desanimava en la recerca del que l’havia impressionat. I, per fi, aquell matí de dijous va retrobar el llibre antic i l’escrit. Comença a llegir després de posar-se les ulleres de vista cansada i mentre ho fa es va dient a si mateix: Aquesta és una qüestió de gran actualitat, de rabiosa actualitat. Són els deu manaments o deu reflexions sobre la virtut de la misericòrdia. 1.-Obertura a la realitat. Estar assabentat; ulls oberts. Res de tancament sobre un mateix. 2.-Deixar-se impactar pels que pateixen. No resistir als impactes. 3.-No donar-los l'esquena. Quina temptació, la de girar la cara! 4.-Superació del pessimisme. “No hi ha res a fer”: absurda excusa que provoca i justifica la inacció. 5.-Respondre personalment i socialment en l’àmbit de la proximitat: família, amistats, barri, parròquia… 6.-També de cara als que són lluny. Són persones, fills i filles de Déu amb els mateixos drets humans. 7.-Tenir esperança. És possible anar canviant la societat. 8.-Creure que petites coses són importants. I tant! Si no comencem per elles, no hi ha garantia. 9.-Canviarem la societat des de baix. A dalt es defensen les posicions. 10.-Moure'ns en el dinamisme de Déu. El dinamisme de Déu ens crida a sumar el nostre esforç i modesta aportació. No et pensis que la misericòrdia és una actitud, una virtut que no cal treballar. Hem de treballar-la: pregant, actuant, amb altres, i amb molta, sí, molta fe. Silenci, compartir si es vol i Parenostre de fraternitat
El Parenostre d’un capellà obrer
[Els companys de la diòcesi de Girona ens van proposar aquest Parenostre a la pregària del matí de la Jornada General, obra de Pep Claparols (1940-2017), descrit pels seus amics com un guerriller del retolador, capellà obrer i grafiter] Pare nostre que esteu a la terra, que treballeu amb les mans dures del pagès, que bategueu en els nois i noies que es rebel·len i han dit prou. Que sou en la dona tan sovint maltractada! Pare nostre que sou al carrer, a l’escola, a la plaça major, a la festa, en la poesia, en la natura, vingui a nosaltres el vostre Regne. No el regne dels grans banquers i grans poderosos d’aquest món, sàtrapes indignes, lladres de debò. No el regne dels qui compleixen la llei i la norma, oblidant els altres. No el regne de les religions fanàtiques. Ni el regne de tots els violents… Que vingui el regne de la dignitat i la justícia, dels arreplegats a les escombraries, de tots els indignats del món, que som molts de nosaltres. Doneu-nos el pa de cada dia. L’home d’avui viu de pa i d’utopia. Un altre món és possible! La utopia serveix per fer camí. Que no caiguem en la temptació d’oblidar les arrels i la història del nostre poble oprimit o d’arrendar una sola hectàrea del seu oblit. Deslliura’ns de tot mal de consciència. Amén.
«Pregària Còsmica», de mossèn Dalmau
[«Pregària Còsmica» és un text de mossèn Josep Dalmau (1926-2018). L’emblemàtic rector de Gallifa va morir el 5 de setembre del 2018 i les seves cendres foren enterrades el dia 20 en l’ermita del Santuari de l’Ecologia del petit poble del Vallès]. Amic! Assaboreix des d’aquesta balconada: Tota l’eternitat dins el «durar quiet» d’un segon de temps. Tota l’amplada i fondària de l’Univers dins l’entranya de l’àtom. Tota la Bellesa amb el seu esplendor dins la tendresa d’una flor boscana. Tota l’harmonia vertiginosa del Cosmos en el punt fix d’una brillant estrella. Tota la potència espiritual de la matèria en «l’impuls vital» creador de l’home lliure. Tota la complexitat del fenomen del viure dins la simplicitat del teu jo. Tota la lluminositat del firmament dins el diamant de la nit transparent. Tota la sonoritat del Bing-Bang dins l’eixordador silenci dels grans espais. Tota la grandesa del misteri de l’amor en el somriure acollidor d’un infant. Tota la seducció apassionada del viure en el pas ferm del pelegrí cap a l’Absolut.
Blog de pregàries de Lola Herrero
La militant Lola Herrero té un blog on va posant pregàries de collita pròpia. El teniu a l'enllaç i també a la secció del web Blogs de militants. Si tu també tens un blog i el vols compartir amb la resta de la militància, digue'ns-ho a comunicacio@acocat.org.
Pregàries Eucaristia 12-O
[Pregàries elaborades per la zona Besòs que es van llegir en l'Eucaristia de la darrera Jornada General 2018] 1. El demanem Senyor, pel nostre moviment de l’ACO i per l’Església universal: Que siguem fidels a la recerca del teu Regne, Que no busquem el poder sinó el servei, Que visquem confiats en tu i contents en la nostra pobresa, Que siguem font de comunió en la pluralitat Que ens espavilem per transmetre la Bona Notícia de la teva presència. PREGUEM 2. Et demanem Senyor, per totes les persones que tenen poder o responsabilitat en el nostre món, des dels governants a cadascú de nosaltres en el nostre petit àmbit: Que l’exercim amb senzillesa, transparència i honestedat, perquè tota persona pugui viure amb dignitat. Que no ens deixem corrompre pel diner, pel prestigi o pel poder. Que sapiguem acollir l’altre, en la seva diversitat. Que aprenguem a moure’ns per allò que és important i no per la immediatesa. PREGUEM 3. Posem davant teu i d’aquesta comunitat, Senyor, les persones que pateixen. Les persones que no tenen feina. Les persones que treballen en la precarietat, que se senten maltractades o discriminades. Les persones que han perdut casa seva. Les persones que no arriben a fi de mes. Les persones malaltes o discapacitades. Les persones immigrades, que se senten soles, que no tenen papers, que viuen separades de les seves famílies. Les persones refugiades, que malviuen en campaments. Les persones que pateixen la violència o la guerra. Les dones maltractades o discriminades. Els joves i els infants. PREGUEM 4. Et preguem per tots nosaltres: Que sapiguem escoltar, acompanyar, estimar les persones que ens envolten. Que sapiguem ser lliures, esperançats i perseverants per lluitar a favor dels més vulnerables. Que perdem pors, mandres i egoïsmes. Que et reconeguem en mig de la gent i et continuem buscant. PREGUEM
Sortir de nosaltres mateixos
[Pregària que es va llegir en l'Estudi d'Evangeli de la zona Baix Llobregat el 13/05/2018] Et beneïm, Pare, senyor de cel i terra, i et donem gràcies per la teva crida. Reconeixem que la nostra fe és feble i el nostre compromís dèbil, però avui, junt amb tots els profetes, enviats, apòstols i missioners, et lloem, perquè ens reunim en el teu nom amb la alegria renovada de la trobada. Beneit siguis per Jesucrist, el teu enviat per a reconciliar-nos. Ell va cridar als apòstols i als deixebles i segueix cridant, per mitjà del teu Esperit, els nous servidors del teu poble, per expulsar els dimonis del món modern i per guarir a tot ser humà esquinçat. Et lloem, perquè el teu Regne es dóna entre nosaltres, a pesar de les ombres de tensió, enveges, recels i pors. Ens costa molt posar-nos en marxa, deixar el nostre racó, obrir-nos al món, viure cristianament. Jesús va posar la seva confiança en el teu amor, no es va preocupar pel passat, disposat sempre a qualsevol imprevist del futur. Per això la seva vida i la seva mort van canviar radicalment la nostra vida i la nostra mort. Al viure nosaltres, ara, altres reptes, fes que avancem en el nostre compromís evangelitzador, mitjançant la força de l'Esperit. A vegades ens desconcerta tenir que posar-nos en marxa per uns camins diferents als acostumats. En lloc de córrer el risc de la fe i les exigències de la missió, preferim tranquil·litzar-nos amb falses prudències i càlculs egoistes… Que el teu Esperit ens ensenyi a sortir de nosaltres mateixos ens mobilitzi a favor dels nostres germans del nostre poble extenuat. Amb l'esperança de l'alliberament total, en el regne que ens tens promès, pels segles dels segles. AMÉN
Tots som en algun moment fariseus i cobradors d’impostos
[Pregària preparada per la zona del Vallès Oriental per al Comitè Català del 10/03/2018] Va ser el cobrador d'impostos, i no el fariseu, el qui tornà a casa seva perdonat Evangeli Lc 18,9-14 En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre cobrador d'impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d'impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos". Però el cobrador d'impostos, que s'havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: "Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador". Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l'altre no; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit». Reflexió Ens fixem en el fariseu, dóna gràcies perquè no és com l'altre i porta una vida "com Déu mana", després ens fixem en el cobrador d'impostos que s'avergonyeix de ser pecador, les paraules de Jesús explicant qui dels dos torna a casa perdonat… Quantes vegades no hem reflexionat sobre aquest evangeli?… I és fàcil arribar a la conclusió de la humilitat de la sinceritat. Però fem-ho com a moviment. No actuem de vegades com el fariseu? ¿Qui no ha donat les gràcies per ser generós, compromès, solidari, pertànyer a l'ACO, i no ser com "aquest" que no té l'experiència militant ni és compromès…? Jesús ens dóna la pauta, des del moviment devem estar més alerta en aquesta qüestió, els germans del moviment que no són tan visibles o que ho han deixat de ser, els militants que com el cobrador d'impostos es queden en un "racó", els amics, els companys de treball…, han de saber que tots hem passat per moments així, de desànim, d'allunyament, de sentir-te molt "pecador". Hem de tenir la capacitat d'acompanyar-los, d'apropar-nos a ells i donar els passos enrere que facin falta i posar-nos al seu costat. Tots som en algun moment fariseus i cobradors d'impostos, però en els dos casos fem alguna cosa en comú que és resar, posar-nos en mans de Déu, cercar. Com Jesús remarca en l'evangeli, siguem més humils, busquem en la pregària la capacitat de trobar-nos amb el més petit, reconèixer el dolent nostre perquè Déu ens mostri el bo que podem fer. La militància des de la humilitat és una oració a Déu, deixem que sigui Ell qui ens faci grans i ens perdoni i ens doni la capacitat de seguir treballant per un món millor tant per a "fariseus" com per "cobradors d'impostos".
Gracias por Albert Marín
Nosotros como ACO queremos “dar gracias” por Albert Marín. Una persona Transformadora que nos ha acompañado en mayúsculas, siendo testimonio del “VER” más allá, entregándose al grupo de ACO y a las personas de su alrededor. Esa Sonrisa pegada a una cámara. Su vida ha sido testimonio del Estar Atentos a las necesidades de las personas de nuestro entorno. Una persona llena de alegría, proximidad y tesón. De esas personas que son Roca que nos sostienen en la FE y nos acompañan acariciándonos el Alma. De esas Personas que siguen un camino y son referentes de Entrega del SER acercándonos a DIOS. Raquel, Juan Luis (Eclesiastés)
Pregàries per (a) una comunió perduda
Senyor, Fer castells a la sorra sempre m’ha agradat. El vent i l’aigua se’ls emporten, Hem de tornar a començar. Il·lusions que es construeixen, il·lusions que se'n van. Aquesta és la condició humana, la natura i jo. Però, nosaltres volem fer castells que aguantin els vents i les aigües, volem dominar i forjar les nostres il·lusions, i això està bé, si no oblidem mai, la nostra condició humana, natura i jo. Si això no és així, si hem oblidat, o no hem après encara, la nostra condició: Natura i jo, un misteri tot plegat, no sabrem què ens passa quan el nostre castell sigui emportat pels vents i les aigües. Gràcies, Senyor, Perquè amb Tu he après totes aquestes coses, Tu ets la roca que em sosté, Tu ets el Misteri que em sobrepassa, amb Tu reposa la meva esperança. Cesc Cónsola i Àlvar Podem pendre uns minuts de silenci i reflexionar sobre com emprenem les nostres accions: Ho fem amb fe, amb il·lusió, amb generositat, amb humilitat? Som conscients de la nostra condició humana i que a voltes es traspassada per la transcendència del Senyor?
