El misterio de Pentecostés, según el obispo Agrelo
“Se llenaron todos de Espíritu Santo y empezaron a hablar”: En quienes se llenan de él, el Espíritu de Dios produce un efecto que puede parecer semejante al que causa en los borrachos el “espíritu del vino”: Salen de sí. Esa plenitud del Espíritu de Dios que a todos alcanza en la comunidad apostólica, es luz que a los discípulos los lleva al conocimiento del misterio de Cristo, y es fuente de inspiración para que puedan anunciar lo que han conocido. El Espíritu pone verdad en las palabras, clarividencia en la mirada, alegría y paz en el corazón. Lamentablemente, para los creyentes, para los ungidos por el Espíritu, siempre ha sido posible reducir la fe a ideología, el misterio a palabras que lo anulan, la salvación a doctrina que se aprende. El misterio de Pentecostés, misterio del Espíritu dispensado a manos llenas, me devuelve a los días en que se cumplía el misterio de la encarnación, cuando el Espíritu de Dios, como nos recuerdan los relatos de la infancia de Jesús, se movía dejando fuera de sí por la alegría y la fiesta a todos los que llenaba: “Se llenó Isabel de Espíritu Santo y, a voz en grito, exclamó: «¡Bendita tú entre las mujeres y bendito el fruto de tu vientre! ¿Quién soy yo para que la madre de mi Señor venga a visitarme? En cuanto tu saludo llegó a mis oídos, la criatura saltó de alegría en mi vientre. Dichosa la que ha creído, porque lo que el Señor le ha dicho se cumplirá”. “Zacarías se llenó de Espíritu Santo y profetizó”. La historia de Simeón, hombre justo y piadoso que aguardaba el consuelo de Israel, muestra cómo el Espíritu Santo se le revela, lo mueve, lo inspira para que vea lo que los ojos no pueden ver, y profetice pronunciado palabras que sólo pueden nacer en los carriles del misterio contemplado. Necesitamos sobre nuestra vida la alegría, la paz, la fiesta, el fuego que trae consigo la efusión del Espíritu. Ven, Espíritu Santo, enséñanos a decir: “¡Jesús es Señor!”, sólo Jesús es Señor, no hay más Señor que Jesús. Ven y enséñanos a decir: El forastero es Señor, el hambriento es Señor, el sediento es Señor, el desnudo es Señor, el enfermo es Señor, el encarcelado es Señor. Ven y llévanos a Cristo, haz que aprendamos a Cristo, que hagamos nuestros los sentimientos de Cristo: transfórmanos en Cristo, “entra hasta el fondo del alma, divina luz, y enriquécenos” con la semejanza de Cristo. Tú, que santificas y transformas el pan de nuestra eucaristía, transforma en Cristo Jesús el pan de nuestra vida, de modo que, en Cristo, todos formemos un solo cuerpo y un solo espíritu. “Ven, dulce huésped del alma”.
Un Pare Nostre diferent
Us avancem el díptic formatiu Creixem n. 5, que properament rebreu per correu postal junt amb la revista Salillum en paper. Es tracta del Pare Nostre en una versió que ens proposen en Xavier Zamarra i l'Alba Ribas.
Pregàries de Pasqua 2017
Podeu consultar les pregàries de Pasqua que ens comparteix el grup Rodalies, de la zona Montserrat, a l'enllaç.
Som comunitat i, junts, les coses són més senzilles
(Pregària de la Zona Montserrat, llegida al Comitè Català de l'11 de març del 2017) Mt 5, 43-48 En aquell temps, Jesús digué al seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Estima els altres, però no els enemics". Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel; ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial». Jesús, com sempre, fa un pas més. Ell ens diu: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. I és que Jesús, ja ho sabem, ens fa anar contra corrent, perquè, quin mèrit té estimar als qui ens estimen? Què té d’extraordinari saludar només els germans? Com ens ho fem per fer aquest pas més? I és que no és gens fàcil parar la mà als qui “no són de la nostra corda”. No és fàcil, de vegades, ser testimonis de la fe de Jesús, és més fàcil no dir res, o esperar a sentir-nos en un grup de gent on tinguem més confiança (a la parròquia, al grup de RdV…). Però no és això el que Jesús ens crida a fer. Tenim la gran sort de pertànyer a un moviment com l’ACO, que aquesta tasca ens la posa fàcil. Som comunitat i, junts, les coses són més senzilles. Tinguem-ho present, aprofitem la fortalesa, la grandesa del nostre moviment, aprofitem les seves eines. I siguem conscients que el missatge de Jesús és també vigent ara mateix enmig nostre.
Pregària per l’XIè Consell
Senyor, et presentem el nostre proper Consell. Ja des d’ara el vivim amb molta esperança, perquè confiem que el teu Esperit ens acompanya en el propòsit de seguir el teu Fill Jesucrist. “Jo faig que tot sigui nou”, ens dius. Per això et demanem que renovis la nostra fidelitat al poble treballador, que ens ajudis a ser fidels a les opcions més profundes del nostre moviment. Ens volem identificar amb l’Acció que encapçala el nostre nom, per treballar amb molta altra gent en l’alliberament del teu poble que més pateix les injustícies. Sabem que aquesta acció és Catòlica, universal i solidària amb les aspiracions més nobles de tots els pobles, i viscuda en el si de l’Església, units a tants seguidors de Jesucrist. Obrera és la nostra història i la nostra opció a favor de tots els desfavorits de la terra, units a tots els treballadors i treballadores que mantenen ferma l’esperança que es realitzarà el cel nou i la terra nova que volem bastir, units a tu, posant criteris d’Evangeli allà on som. Ajuda’ns a escoltar-nos en les nostres diferències, ajuda’ns a acollir les opinions dels altres com un enriquiment que ens fa créixer. Dóna’ns el teu Esperit que ens renovi amb l’alè de la Bona Notícia que és per a nosaltres el teu Fill Jesucrist, que viu i regna pels segles dels segles. Amén.
Pregàries per al temps de Nadal
El grup Rodalies, de la Zona Montserrat, comparteix les pregàries del temps de Nadal que han preparat: http://acocat.org/mediateca/preg-ries-nadal-2016.
Advent 2016
El grup Rodalies de la zona Montserrat comparteix les pregàries d'Advent en aquest enllaç.
Toquem les arrels per veure què ens sosté
Pregària de la Zona Barcelona Nord llegida al Comitè Català del 10 de setembre de 2016 Lc 6, 43-49 Comencem un nou curs, i és època de fer créixer, de construir. És època de tocar les arrels per veure què és el que ens sosté, és època d'arribar fins els fonaments per potser reforçar-los. "Cada arbre es coneix pels seus fruits". Per donar bons fruits ha hagut de REBRE bona aigua, bon aliment. I aquest aliment ha d'arribar a les Arrels. El Consell ha de donar fruits. Com farem perquè siguin bons? Com enfortirem les nostres arrels? Com clavarem els nostres fonaments a la roca? Pare dóna’ns l'aliment necessari per créixer i donar bons fruits, per construir uns bons fonaments, dóna'ns la saviesa per aprofundir i redescobrir d'on venim, dóna'ns la paciència i l'energia necessària per fer un bon treball en el Consell. Ajuda'ns a aprofundir i posar els fonaments en la roca i sobretot no deixis que perdem el nord davant les dificultats d'entendre'ns.
“Señor, apóyanos en nuestro combate por la justicia y la paz”
PLEGARIA DEL MMTC PARA LA JORNADA MUNDIAL DEL 7 OCTUBRE SOBRE EL TRABAJO DECENTE Señor, tú nos confías la Tierra “creced, multiplicaos, dominad la tierra” (Génesis 1, 28). En el centro de la creación has colocado al hombre y le has encargado hacer este mundo según tu corazón: Un mundo en el que se viva bien, un mundo donde la misericordia, la buena disposición hacia los demás, superen a la violencia, un mundo fraternal, solidario, donde los débiles y los pequeños sean respetados y amados. Ante la invitación del papa Francisco, danos suficiente firmeza y fe para resistir al “sálvese quien pueda”, a la sola preocupación del éxito individual, a la influencia del dinero. Tú, el Dios próximo de los pequeños y frágiles, de los pobres, no permitas que pasemos a su lado sin verlos, sin escucharlos, sin acompañarlos hacia una vida mejor. Una sociedad, justa, sostenible, fraternal, es la que nos invitas a construir a pesar de todas las dificultades. Hoy, 7 de octubre, nos volvemos hacia tí en todas las partes del mundo con nuestros movimientos. Danos suficiente fuerza y firmeza para ser los constructores de este mundo nuevo. Tú cuentas con nosotros, nos tienes confianza. Nos llamas a tomar nuestras responsabilidades. Ábrenos los ojos, las orejas, nuestras manos, nuestros corazones y sabremos inventar nuevos caminos con todos y todas los que ponen en el corazón de su vida: la solidaridad, la fraternidad, la gratuidad. Te sabemos en medio nuestro cuando buscamos cambiar las condiciones de trabajo, cuando militamos por un trabajo decente. Contigo, todo se vuelve posible puesto que has vencido toda forma de muerte, de mal. Contigo, la resignación, la fatalidad no tienen lugar en nuestras vías. Gracias Señor por estar con nosotros todos los días y apóyanos en nuestro combate por la justicia y la paz. Guy Boudaud, consiliario del MMTC
Pregàries d’estiu
Us adjuntem les pregàries d'estiu que ha preparat el grup Rodalies de la zona Montserrat.
