Jesús, el bot del vi nou
"Prego perquè tots els membres de l’ACO sempre siguem lliures de seguir Jesús pels camins que bonament hàgim escollit. Que tinguem sempre aquesta energia transformadora de poder ser “vi nou” en les nostres vides i el nostre entorn i que puguem ser mereixedors de formar part d’aquest gran “bot” que ens acull". Aquest és un extracte del comentari a Mateu 9, 14-17, que va fer la Zona Montserrat en el Comitè Català del passat 4 de juliol. Aquí teniu enllaçat tot el document.
La Fe ferma ens porta a descobrir Jesús sempre enmig nostre
Després d’escoltar el testimoni de vida i fe de la Rosa Bresme i les reflexions i pistes pel treball personal que en Jordi Fontbona amb molta cura i entusiasme havia preparat, i que ens va exposar, em va venir d’immediat al pensament l’Empar Sancho. L’últim Nadal abans de deixar-nos ens va enviar una postal on ens deia: “Estic contenta, sabeu per què? Perquè sento un Amor, el de Jesús, que neix nou a dintre meu”. Amb quina senzillesa parlava ella del seu Amor i la seva Fe en Jesús i quina resposta tan exacta a la pregunta que en Fontbona ens feia a tots el presents en aquest recés i que jo considero hauríem de fer-nos tots el militants d’ACO: Per a cadascú de nosaltres, qui es Jesús? En el llibre “El medi Diví” en Pierre Teilhard de Chardin diu “L’amor de Déu se’ns descobreix pertot arreu, quan el cerquem a les palpentes (entenc vol dir sense malícia) com un medi universal, perquè és el punt darrer on han de convergir totes les realitats”. Viure conscients que l’amor de Déu és per la humanitat, per tota la humanitat, no solament per a nosaltres. Crec és el més important que Jesús ens ha ensenyat a compartir i ajudar als altres i, encara que solament sentim una minúscula partícula de l’amor que Déu sent pels humans, segur que ha de bastar per transformar per sempre les nostres vides. Considero que l’amor del Senyor és una força universal i que en aquest mateix instant milers de persones en tot el món gaudeixen del mateix sentir que nosaltres. Hi estic segur que tota persona que s’interessi pel respecte i el benestar dels altres es germà nostre. Considero que la globalització no és un triomf del capitalisme sinó que serà la unió i el compartir de tots el pobles del món sota el mateix sentiment diví. El meu treball d’aquest recés va ser una conversa personal amb Déu: Senyor… Amic meu. Et dono les gràcies perquè sento el teu amor sempre al meu costat, però el “meu actuar” s’enfronta amb el meu sentit de propietat i responsabilitat acumulats en tots els anys viscuts dins una societat del consum individual i et confesso que sóc incapaç de donar tots els meus béns i propietats als que no tenen res. Els vull traspassar als familiars i amics amb els quals he compartit els moments més importants de tota la meva vida: naixements, baptismes, casaments i defuncions i també festes, excursions i trobades. No sé si el que faig és el correcte, més ben dit sí sé que tu em dius que ho tinc de donar tot però… Veuràs hi ha coses en els evangelis que no comprenc, per exemple quan dius: “Deixa pare i mare i segueix-me”… Això està be però, el sentit de responsabilitat innat en mi fa que consideri que aquesta decisió depèn de la situació en què et trobis familiarment. Quantes persones estan lligades a cuidar i ajudar els pares o germans fins a la seva mort? Ajudar als altres, bé. Però donar-los-hi tot i quedar-me sense… perdona’m, no en sóc capaç. Per què?… comoditat… inseguretat… manca de fe i sinceritat amb tu..? Sentir el teu amor és el millor regal que es pot tenir en aquest món i poder donar-lo als altres satisfà qualsevol mala cara. No m’acomiado de tu perquè tu estàs ja per sempre dins meu, però sí d’aquest moment compartit. Jo exposant els meus pensaments, a alguns del quals espero trobar resposta amb el temps o més tard, mes enllà d’aquest planeta, i tu removent les meves entranyes amb les teves respostes. La meva Fe és que l’Amor és l’única força que omple i coordina l’univers on vivim i del qual tots formen part. Senyor no em deixis mai i gràcies per la teva paciència amb mi i…. T’estimo cada cop que estimo als altres, crec que aquesta és una altra manera de parlar amb tu directament. I acabo…: Per a tu, que acabes de llegir aquest escrit, qui és Jesús? Enrique Blasi (Grup Sants)
Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida
Oració d’acció de gràcies de la GOAC llegida a l'eucaristia Acció Catòlica el 15/06/2014 En aquest món que pateix més que mai, respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. En aquesta societat tan contaminada per tanta desigualtat i farsa, que sofreix plagues endèmiques i en què les ferides no cicatritzen perquè, per a alguns, són font de riquesa… Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. En la nostra Església, que ha perdut tendresa i gràcia i que camina trista, dins la queixa i desorientada… Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. En aquesta cultura amb tantes paraules buides i enganyoses I decisions manipulades i egoistes, en què s’ha enterrat la utopia i sona tan mal la pobresa, la renúncia i la solidaritat… Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida, ja que necessitem aire fresc i bo per continuar caminant amb tu i viure sota el teu aixopluc, mentre aprenem a ser germanes i filles aquí on som. Sortim a viure! A trobar-nos amb els qui caminen, a gaudir en companyia, compartint projectes. Sortim a viure encara que la lluita sigui dura i el camí estret i llarg, encara que ens envolti el dubte i el fracàs, i la mort ens amenaci a cada pas. És l’hora d’afrontar la vida en el proïsme, en els nostres barris, en aquells espais de reivindicació on es visibilitzen les necessitats i mancances de la nostra gent… atur treball digne sanitat habitatge ensenyament serveis públics… justícia social pau Sortim a viure! Portant en les nostres entranyes la promesa que un dia ens van fer dels cels nous i la Terra nova. I sembrem-la ja al nostre pas. Sortim a viure! A empènyer la vida fins a l’etern, a procurar que res no romangui en l’oblit. A viure com a germanes i filles perquè Tu estàs sempre enmig. Sortim a viure i a estimar I a trobar-nos amb Tu!
Oració d’acció de gràcies
(Eucaristia Acció Catòlica, 15/06/2014, GOAC) En aquest món que pateix més que mai, respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. En aquesta societat tan contaminada per tanta desigualtat i farsa, que sofreix plagues endèmiques i en què les ferides no cicatritzen perquè, per a alguns, són font de riquesa… Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. En la nostra Església, que ha perdut tendresa i gràcia i que camina trista, dins la queixa i desorientada… Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. En aquesta cultura amb tantes paraules buides i enganyoses I decisions manipulades i egoistes, en què s’ha enterrat la utopia i sona tan mal la pobresa, la renúncia i la solidaritat… Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida, ja que necessitem aire fresc i bo per continuar caminant amb tu i viure sota el teu aixopluc, mentre aprenem a ser germanes i filles aquí on som. Sortim a viure! A trobar-nos amb els qui caminen, a gaudir en companyia, compartint projectes. Sortim a viure encara que la lluita sigui dura i el camí estret i llarg, encara que ens envolti el dubte i el fracàs, i la mort ens amenaci a cada pas. És l’hora d’afrontar la vida en el proïsme, en els nostres barris, en aquells espais de reivindicació on es visibilitzen les necessitats i mancances de la nostra gent… atur treball digne sanitat habitatge ensenyament serveis públics… justícia social pau Sortim a viure! Portant en les nostres entranyes la promesa que un dia ens van fer dels cels nous i la Terra nova. I sembrem-la ja al nostre pas. Sortim a viure! A empènyer la vida fins a l’etern, a procurar que res no romangui en l’oblit. A viure com a germanes i filles perquè Tu estàs sempre enmig. Sortim a viure i a estimar I a trobar-nos amb Tu!
Pregària per a una dona
But I must explain to you how all this mistaken idea of denouncing pleasure and praising pain was born and I will give you a complete account of the system, and expound the actual teachings of the great explorer of the truth, the master-builder of human happiness. No one rejects, dislikes, or avoids pleasure itself, because it is pleasure, but because those who do not know how to pursue pleasure rationally encounter consequences that are extremely painful. Nor again is there anyone who loves or pursues or desires to obtain pain of itself, because it is pain, but because occasionally circumstances occur in which toil and pain can procure him some great pleasure. To take a trivial example, which of us ever undertakes laborious physical exercise, except to obtain some advantage from it? But who has any right to find fault with a man who chooses to enjoy a pleasure that has no annoying consequences, or one who avoids a pain that produces no resultant pleasure?
