Pregàries d’Advent
El grup Rodalies de la zona Montserrat comparteix les pregàries d'Advent que han preparat. En aquesta ocasió, inspirades en textos de profetes de l'Antic Testament.
Pare, ets la nostra força
(Aquesta pregària va ser llegida al Comitè Català del 12 de setembre de 2015 i va ser preparada per la Carmen Caballano, responsable de la Zona Vallès Oriental) Lc 6, 43-49 No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. »Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic? Jo us diré a qui s'assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. S'assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d'aquella casa fou completa. Reflexión "Por que me decís Señor, Señor y no hacéis lo que os digo?…", hay un dicho popular que dice ,"solo nos acordamos de Santa Bárbara cuando truena….", pues un poco de lo mismo, es muy cotidiano mirar al cielo y pedir, suplicar esperando que milagrosamente , como por arte de magia se nos resuelva el conflicto , el apuro , la injusticia o se nos cure la enfermedad. Pero olvidamos que el Padre es nuestra fuerza, y que nosotros somos los que tenemos el poder y la responsabilidad de ser acción transformadora. Leyendo el texto, como movimiento obrero y cristiano, podemos preguntarnos: ¿Qué clase de árbol somos?… ¿damos los frutos que se esperan de nosotros?…. Ante el "río" de la deshumanización que estamos viviendo en estos días, ¿tenemos los militantes de ACO los cimientos en nuestra roca que es Jesús, para soportar tanto embiste?… Posiblemente sí y no, o no y sí… Empezamos un nuevo curso que debemos llenar de ilusión, de trabajo transformador donde ACO y los militantes que la formamos tenemos la responsabilidad y la oportunidad de dar testimonio de nuestra fe. Una fe que debemos cimentar en la roca de Jesús que representa la solidaridad, el compromiso, la reivindicación y defensa de los más desfavorecidos, de los últimos, el amor por el prójimo. No es tarea fácil la que se nos encomienda pero somos árboles que tenemos que madurar con el agua del Evangelio para que los frutos sean dulces y buenos. Plegaria Señor, te pedimos por todos los militantes cristianos, para que ilumines nuestro camino en el día a día y cuando digamos "Señor, Señor…" nos reconozcas. AMEN. PADRENUESTRO
“El dolor i la malaltia no apaguen el goig de la meva vida”, testimoni de Jaume Aregall i Comas
Aquest agost, el dia 7, va morir Jaume Aregall i Comas, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, rector emèrit de la parròquia de Sant Josep Obrer al barri Trinitat Nova de Barcelona i consiliari de l’ACO. Ha mort amb només 72 anys després d’una malaltia. Us enllacem el testimoni que ell mateix va escriure donant gràcies per la seva vida i una entrevista que hem trobat a la revista LaTrini, que se li va fer el setembre-octubre de 2001 i on es recull la vida intensa d’en Jaume.
Pregàries per la cura de la Creació
En Josep M. Romaguera ha recopilat aquestes pregàries per la cura de la Creació. El motiu: l'1 de setembre, a partir d'aquest any per la catòlica i de ja fa temps per les esglésies ortodoxes, és la "Jornada mundial de pregària per la cura de la creació". En aquest full hi ha tres pregàries: les dues que el bisbe de Roma, Francesc, proposa al final de l'encíclica sobre la qüestió ecològica, i el Càntic de les criatures, de Sant Francesc d'Assís.
Pregàries a les Mares de Déu de l’estiu
Des del Grup Rodalies de la Zona Montserrat ens fan arribar un seguit de pregàries que us poden anar bé per aquests dies.
En iniciar les vacances
"En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaven de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: 'Veniu ara sols en un lloc despoblat i reposeu una mica'. Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar. Se n'anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat" (Marc 6, 30-32). Senyor, aquest estiu fes que no faci vacances de tu. Ans el contrari: que la relació amb tu es faci més intensa. Senyor, fes que no perdi la capacitat de meravellar-me davant la grandesa de les persones i de la natura. Senyor, fes que la meva situació de privilegi no em deixi instal·lar en el pessimisme i el desànim que m'envolta. Senyor, fes que el silenci i la pregària m'ajudin a discernir com continuo o renovo els meus compromisos el curs vinent. Senyor, confio en la força del teu Esperit. Bones Vacances!! Montse Ribas
Jesús, trobar-te és una joia i poder compartir-te encara més
Jn 15, 1-17: “No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, un fruit que duri sempre”. Jesús, gràcies per escollir-me, gràcies per estar en mi, gràcies per estimar-me, escoltar-me i ajudar-me. Trobar-te és una joia i poder compartir-te encara més. Jesús et demano que no decaigui i que em mantingui en el teu amor. Que la missió que m’has encarregat la porti amb alegria i que doni fruits. Jesús, sóc feble i moltes vegades tinc por. Ajuda’m i ajudan’s a fer de nosaltres un testimoni veritablament cristià.
Jesús, el bot del vi nou
"Prego perquè tots els membres de l’ACO sempre siguem lliures de seguir Jesús pels camins que bonament hàgim escollit. Que tinguem sempre aquesta energia transformadora de poder ser “vi nou” en les nostres vides i el nostre entorn i que puguem ser mereixedors de formar part d’aquest gran “bot” que ens acull". Aquest és un extracte del comentari a Mateu 9, 14-17, que va fer la Zona Montserrat en el Comitè Català del passat 4 de juliol. Aquí teniu enllaçat tot el document.
La Fe ferma ens porta a descobrir Jesús sempre enmig nostre
Després d’escoltar el testimoni de vida i fe de la Rosa Bresme i les reflexions i pistes pel treball personal que en Jordi Fontbona amb molta cura i entusiasme havia preparat, i que ens va exposar, em va venir d’immediat al pensament l’Empar Sancho. L’últim Nadal abans de deixar-nos ens va enviar una postal on ens deia: “Estic contenta, sabeu per què? Perquè sento un Amor, el de Jesús, que neix nou a dintre meu”. Amb quina senzillesa parlava ella del seu Amor i la seva Fe en Jesús i quina resposta tan exacta a la pregunta que en Fontbona ens feia a tots el presents en aquest recés i que jo considero hauríem de fer-nos tots el militants d’ACO: Per a cadascú de nosaltres, qui es Jesús? En el llibre “El medi Diví” en Pierre Teilhard de Chardin diu “L’amor de Déu se’ns descobreix pertot arreu, quan el cerquem a les palpentes (entenc vol dir sense malícia) com un medi universal, perquè és el punt darrer on han de convergir totes les realitats”. Viure conscients que l’amor de Déu és per la humanitat, per tota la humanitat, no solament per a nosaltres. Crec és el més important que Jesús ens ha ensenyat a compartir i ajudar als altres i, encara que solament sentim una minúscula partícula de l’amor que Déu sent pels humans, segur que ha de bastar per transformar per sempre les nostres vides. Considero que l’amor del Senyor és una força universal i que en aquest mateix instant milers de persones en tot el món gaudeixen del mateix sentir que nosaltres. Hi estic segur que tota persona que s’interessi pel respecte i el benestar dels altres es germà nostre. Considero que la globalització no és un triomf del capitalisme sinó que serà la unió i el compartir de tots el pobles del món sota el mateix sentiment diví. El meu treball d’aquest recés va ser una conversa personal amb Déu: Senyor… Amic meu. Et dono les gràcies perquè sento el teu amor sempre al meu costat, però el “meu actuar” s’enfronta amb el meu sentit de propietat i responsabilitat acumulats en tots els anys viscuts dins una societat del consum individual i et confesso que sóc incapaç de donar tots els meus béns i propietats als que no tenen res. Els vull traspassar als familiars i amics amb els quals he compartit els moments més importants de tota la meva vida: naixements, baptismes, casaments i defuncions i també festes, excursions i trobades. No sé si el que faig és el correcte, més ben dit sí sé que tu em dius que ho tinc de donar tot però… Veuràs hi ha coses en els evangelis que no comprenc, per exemple quan dius: “Deixa pare i mare i segueix-me”… Això està be però, el sentit de responsabilitat innat en mi fa que consideri que aquesta decisió depèn de la situació en què et trobis familiarment. Quantes persones estan lligades a cuidar i ajudar els pares o germans fins a la seva mort? Ajudar als altres, bé. Però donar-los-hi tot i quedar-me sense… perdona’m, no en sóc capaç. Per què?… comoditat… inseguretat… manca de fe i sinceritat amb tu..? Sentir el teu amor és el millor regal que es pot tenir en aquest món i poder donar-lo als altres satisfà qualsevol mala cara. No m’acomiado de tu perquè tu estàs ja per sempre dins meu, però sí d’aquest moment compartit. Jo exposant els meus pensaments, a alguns del quals espero trobar resposta amb el temps o més tard, mes enllà d’aquest planeta, i tu removent les meves entranyes amb les teves respostes. La meva Fe és que l’Amor és l’única força que omple i coordina l’univers on vivim i del qual tots formen part. Senyor no em deixis mai i gràcies per la teva paciència amb mi i…. T’estimo cada cop que estimo als altres, crec que aquesta és una altra manera de parlar amb tu directament. I acabo…: Per a tu, que acabes de llegir aquest escrit, qui és Jesús? Enrique Blasi (Grup Sants)
Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida
Oració d’acció de gràcies de la GOAC llegida a l'eucaristia Acció Catòlica el 15/06/2014 En aquest món que pateix més que mai, respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. En aquesta societat tan contaminada per tanta desigualtat i farsa, que sofreix plagues endèmiques i en què les ferides no cicatritzen perquè, per a alguns, són font de riquesa… Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. En la nostra Església, que ha perdut tendresa i gràcia i que camina trista, dins la queixa i desorientada… Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. En aquesta cultura amb tantes paraules buides i enganyoses I decisions manipulades i egoistes, en què s’ha enterrat la utopia i sona tan mal la pobresa, la renúncia i la solidaritat… Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida. Respirar el teu Esperit és el nostre somni i vida, ja que necessitem aire fresc i bo per continuar caminant amb tu i viure sota el teu aixopluc, mentre aprenem a ser germanes i filles aquí on som. Sortim a viure! A trobar-nos amb els qui caminen, a gaudir en companyia, compartint projectes. Sortim a viure encara que la lluita sigui dura i el camí estret i llarg, encara que ens envolti el dubte i el fracàs, i la mort ens amenaci a cada pas. És l’hora d’afrontar la vida en el proïsme, en els nostres barris, en aquells espais de reivindicació on es visibilitzen les necessitats i mancances de la nostra gent… atur treball digne sanitat habitatge ensenyament serveis públics… justícia social pau Sortim a viure! Portant en les nostres entranyes la promesa que un dia ens van fer dels cels nous i la Terra nova. I sembrem-la ja al nostre pas. Sortim a viure! A empènyer la vida fins a l’etern, a procurar que res no romangui en l’oblit. A viure com a germanes i filles perquè Tu estàs sempre enmig. Sortim a viure i a estimar I a trobar-nos amb Tu!
