Fem front a l’extrema dreta i construïm la pau
En aquest espai de presència, silenci i reflexió per a trobar el sentit del Nadal, aquest any volem manifestar dos aspectes importants: Fem front a l’extrema dreta des del món del treball i construïm la pau. – En primer lloc, les millores de les condicions laborals dels treballadors i treballadores s’han aconseguit a través de dècades de lluites davant d’interessos econòmics i d’ideologies polítiques que pretenen rebaixar aquests drets. Però actualment estan més en perill que mai davant del creixement de l’extrema dreta i la seva entrada a les institucions. – Veiem que el neoliberalisme capitalista va destruint el teixit social per mitjà de la privatització i desregulació. Ha augmentat la riquesa d’unes minories especuladores que s’han beneficiat d’avantatges fiscals, han debilitat els sindicats, han augmentat les desigualtats i s’ha perdut capacitat adquisitiva. – Les polítiques neoliberals i la deriva de les esquerres impotents arrossegades pels corrents conservadors va desarticulant la societat. Els partits d’extrema dreta volen aparentar estar en contra el sistema però acaben potenciant el neoliberalisme i les desigualtats. – Això crea un estat de por, de xenofòbia i rebuig als discrepants, immigrants i dissidents que se’ls acusa de ser els causants de desordres i de tots els problemes. I quan venen eleccions una part del poble treballador acaba votant partits de dreta i d’extrema dreta. – El paper dels sindicats es veu afectat per una banda pel descrèdit amplificat i divisions provocades per l’extrema dreta en els llocs de treball. – El sindicalisme democràtic ha d’enfrontar-s’hi i ha de seguir apel·lant a la unitat dels treballadors. Els sindicats i moviments cristians obrers ja estan reaccionant per combatre primer el discurs d’extrema dreta i desmuntar els discursos d’odi, discriminació (per xenofòbia, gènere, o racisme) i també pensant en persones, especialment els joves, que no tenen feina. -En segon lloc, igualment important i urgent, construïm la pau: Volem la pau de la convivència, diversa, plural, que respecta la vida i la dignitat de tothom. Volem la pau protectora, que no torna mal per mal, que evita l’espiral de violència. Volem la pau desarmada, que no dona arguments per ser atacada perquè no amenaça ningú. Volem la pau de la defensa noviolenta, que d’avançada dissuadeix l’agressor d’intentar qualsevol invasió. Volem la pau del respecte al dret, nacional i internacional, del respecte als drets humans. Volem la pau sense preparar la guerra. Volem la pau de la vida digna, amb les necessitats fonamentals cobertes. Volem la pau de la noviolència creativa, la que desobeeix per excés, la que desconcerta i busca interpel·lar la consciència de l’agressor cap a la dignitat humana. Volem la pau intel·ligent, que intenta destriar les causes ocultades del conflicte. Volem la pau com un camí, en que pas a pas, lleugers, sense adormir-nos, reduïm els desequilibris, reduïm la despesa en defensa armada i organitzem l’autodefensa noviolenta. (Extret de: “Fer front a l’extrema dreta des del món del treball” de Jordi Pujadas Ribalta i “Diem no a les guerres. Volem la pau, però quina pau?” de Martí Olivella Solé).
Diversos mitjans parlen de la publicació de l’ACO “Com transmetre i viure la fe en família”
A la darrera Jornada General es va lliurar el darrer document formatiu Anem a fons “Com transmetre i viure la fe en família”. Diversos mitjans eclesials s’ha fet ressò:
30 anys zona Montserrat: Aportacions de Jesús Jiménez i Quim Cervera
Els 30 anys de la creació de la zona Montserrat es van celebrar en una jornada de la qual ja es va publicar aquesta crònica. A banda, també us compartim aquests dos testimonis de Jesús Jiménez Colás i de Quim Cervera. L’expresident de l’ACO, Jesús Jiménez, va fer un resum cronològic de la història del moviment i també va fer una valoració personal de la seva trajectòria a l’ACO. Per la seva banda, el consiliari Quim Cervera, va fer un repàs pels principals canvis socials i eclesials en les darreres tres dècades i va proposar una il·luminació evangèlica amb dos textos comentats de l’Evangeli, per acabar amb unes propostes d’acció als àmbits personal, interpersonal, social i eclesial.
ACO-Còrdova dona suport als migrants
Els militants d’ACO de la diòcesi de Còrdova s’han adherit aquest estiu a un comunicat conjunt de vàries entitats eclesials i el bisbat en favor dels migrants. Podeu consultar-lo a l’enllaç: https://www.diocesisdecordoba.es/noticias/una-luz-de-esperanza-para-los-menores-migrantes
Recordeu les dues enquestes actives: “Salillum” i el mapa de la militància
A risc de posar-nos pesades us recordem que tenim dues enquestes dirigides a la militància encara actives: el mapa de la militància, podeu contestar fins al 31 d’agost proper. Us facilitem els enllaços: català i castellà. la revista “Salillum”, podeu contestar fins a l’1 de novembre proper. Us facilitem els enllaços: català i castellà.
Toñi: “Hoy digo SÍ a ser parte de la comunidad de ACO-Madrid”
[ACO-Madrid] El domingo 16 junio estuvimos en ACO de fiesta. Toñi ha dado el paso a formar parte del movimiento. Fue un acto sencillo, cargado de emociones por todo lo que significa y lleno de sentido: nuestro crecimiento y compromiso en la fe. Toñi dijo en su presentación: “Me estoy creyendo lo que estoy haciendo. Me emociona lo que he experimentado. Lo he descubierto en esta etapa de mi vida y creo que todo cristiano tiene que vivirlo”. Estuvo acompañada por su hijo Jorge y hermana Gema, además de una nutrida participación de los grupos, consiliarios, presidenta ACO Rocío Elvira, consiliario general de la HOAC, Jorge Hernández y amigos. ¡¡La ceremonia fue sencilla, participativa y entrañable!! ¡¡Toñi, gracias por tu sencillez y honestidad de alma!! ¡¡Ahora, a seguir caminando juntos!! A continuación tenéis el testimonio de Toñi: Paso a militancia Quiero agradeceros a todos vuestra presencia por acompañarme en este momento, para mí importante. Lo que quiero expresar hoy no es solo el paso a la militancia en un movimiento, sino que es una reafirmación de por donde quiero que vaya mi vida y quiero hacerlo ante Dios y ante vosotros convencida de que al decirlo en voz alta adquiero responsabilidad y doy sentido profundo a mis palabras. Creo en Dios, Padre de todos los seres de la tierra y del cielo, que siempre está con nosotros, que vive en nosotros porque llevamos su ADN, y que desde que tenemos conciencia Él quiere vivir en nosotros para que nos reconozcamos todos los seres humanos como hermanos y nos tratemos con amor y respeto. A lo largo de la historia Él se ha manifestado y los humanos hemos intentado reconocerle creando distintas religiones expresando nuestra relación y entendimiento de su SER y lo transcendental del alma humana. Esto a veces lo hemos hecho con mucha torpeza, la comprensión de Dios evoluciona con el hombre, vamos caminando juntos. Su espíritu se manifiesta (aún en los que no creen en su existencia) cuando nos importa el sufrimiento de los demás, cuando nos mueve la compasión y el deseo de transformar todo lo que hace daño a los hombres, cuando nos reconocemos como hermanos. Dios siempre nos lleva a los demás, su espíritu nunca nos deja inmóviles y siempre nos pone en camino. Por eso a veces no queremos escucharle, porque nos compromete. La religión que he mamado es la católica, pero en las celebraciones no entendía casi nada de lo que se decía en las escrituras que leían y tampoco en lo que se decía en voz alta como creencia. La vivencia en la JOC fue el comienzo del encuentro del sentido del evangelio con la vida real. La vida me dio la responsabilidad de formar y cuidar a dos personas a las que amo con todo mi corazón que son mis hijos, con ellos he aprendido lo que es dejar de mirarme el ombligo para trabajar por el crecimiento de otros, con ellos he madurado y me han hecho mejor persona. Nunca he dejado de hablar con Dios, pero mis hijos no están bautizados, ni han hecho la comunión, porque me cuesta mucho identificarme con la Iglesia como institución, ya que a veces la veo demasiado rica, muy jerarquizada, trabajando más por el poder que por los necesitados, sin defender las injusticias, muy machista y a veces homófoba…(no pretendo ofender a nadie, esta es mi percepción personal y sé que hablo con mucha ignorancia) además tal y como veía el sentido que se daba al bautismo y a las comuniones (sobre todo consumismo y apariencia), no he sentido la necesidad de realizarlo con mis hijos. Pero sí tenía la necesidad de poner a Dios en mi camino, de revisar mi vida con otros, como hacíamos en la JOC, de dar sentido a mi existencia, de conocer más profundamente la persona de Jesús y de entender los evangelios para trasladarlos a mi vida. ACO se puso en mi camino y llevo unos años trabajando en un equipo donde estoy creciendo en compromiso, en sentimiento de comunidad, en mirada profunda a la realidad que me rodea y en comprensión de las escrituras. Me siento comunidad con los dos equipos de Madrid y poco a poco con ACO de Cataluña. Me identifico con su espiritualidad y su compromiso en el mundo del trabajo. También llevo un año en un grupo de laicos en las Hermanitas de la Asunción que me están ayudando a profundizar en el conocimiento de la persona de Jesús y a ponerlo presente en mi vida cotidiana. He descubierto una iglesia comprometida con los pobres y sencilla, doy gracias a Dios por haberlas puesto en mi camino. Las hermanitas son acogedoras, siempre con una sonrisa y muy reivindicativas y comprometidas. Para mi son un ejemplo de la iglesia a la que quiero pertenecer. Cuanto más conozco de Jesús más me enamora, siento que está transformando mi vida, que me hace mejor persona, quiero aprender a mirar a los demás como él lo hacía, a vivir a Dios cómo él, a amar con su profundidad. Quiero aprender a dejar que Él viva en mi…. Por todo esto hoy ante vosotros y ante Dios digo Sí a poner mis sentidos, mis manos y mi corazón al servicio de la construcción del Reino de Dios. A confiar, aunque no entienda, a dejarme llevar y guiar por su Palabra. Quiero renovar mi bautismo haciendo consciente lo que eso significa de pertenencia a la Iglesia, una iglesia en la que quiero trabajar para que cada vez se parezca más a la iglesia que Jesús quería, donde los que la guían son los servidores, donde hombres y mujeres son iguales, donde los que no importan a la sociedad son los más importantes para la comunidad que los acoge y los sana con amor, donde todos comparten lo que tienen y lo que son… Me comprometo a trabajar por la justicia social, por la paz, por la conservación de nuestro planeta, por la hermandad entre las distintas religiones y pensamientos… Hoy digo
Candidatures a presidenta i coordinador de l’MTCE
Com ja es va anunciar, el Moviment de Treballadors Cristians d’Europa renovarà a l’Assemblea que es farà a Munic del 19 al 22 de setembre de 2024 els càrrecs de presidenta, coordinador i consiliari general. A l’ACO ens demanen que aportem una co-presidenta. Per tal que les militants ho valoreu adjuntem les funcions de la presidència (del reglament d’ús intern, aprovat al setembre 2022), tingueu present que no saber idiomes no és un entrebanc, sempre hi ha traducció simultània: La presidència, juntament amb el coordinador, tresorer i consiliari, participa a la convocatòria i la preparació de les Assemblees generals (1 a l’any) i les reunions del Grup de Coordinació (1 a l’any) La presidència és responsable del desenvolupament del pla d’acció del MTCE En coordinació amb el coordinador i el tresorer, la presidència participa a la preparació, convocatòria, organització i facturació dels seminaris Atén el correu president@mtceurope.org rep, organitza, arxiva i reenvia informacions externes i internes Representa el MTCE en les instàncies i reunions que es determinin al Grup de Coordinació (p.e. COMECE, CCEE, Confederació Europea de Sindicats, Aliança per al Diumenge Lliure, Coordinacions europees de CIJOC i JOCI, GEPO, etc.) Manté contactes amb els moviments membres de l’MTCE, els anima i participa a les trobades Manté relacions amb moviments que pretenguin associar-se a l’MTCE i amb moviments que hagin pertangut a l’MTCE, segons ho determini el Grup de Coordinació Garanteix la idoneïtat dels continguts de la pàgina web de l’MTCE: www.mtceurope.org Està en coordinació amb el buró del MMTC Treballa col·legiadament amb la resta de l'equip de gestió (coordinació, tresoreria i consiliari) És responsable de la publicació de declaracions sobre temes diversos: 9 de maig, 3 de març, etc.
Has omplert el qüestionari per fer el mapa de la militància?
Com indica al Pla de curs, en la proposta de treball per aquest curs 2023-2024 es proposa un mitjà preferent per a tot el Moviment: el mapa de l’acció dels i les militants a cada zona. En algunes zones ja van començar a fer-ho el curs passat i, de fet, aquestes experiències són les que ens han ajudat per oferir un model unificat, que cada militant haurà de contestar al llarg de tot el curs. Aquells militants que ho havíeu facilitat a la zona, caldrà que ho torneu a fer traslladant-ho a aquest formulari on també observareu que es recull la vostra dedicació professional. Tot seguit et facilitem els enllaços: en català: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdl21KVpIABGYPDbzweE2BGXgiUJvgltbYX4j8LQh3arFPPEw/viewform?pli=1 en castellà: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScOcASXN06P9hsa5vzX4gP-vq2T7kqWje0AIci_Rap456ZmXQ/viewform Esperem que sigui un mitjà que ens ajudi a prendre consciència dels nostres compromisos, que són molts i molt diversos; a compartir-los i socialitzar-los, traient-los de l’anonimat en el que sovint es viuen; i a possibilitar contactes i accions entre els que comparteixen compromisos.
La Pasqua d’ACO del futur
Som un grup de treball amb militants que volem repensar la Setmana Santa i fer-la sostenible a futur: com incorporar militants més grans, famílies amb fills que van entrant en l’adolescència i que es desvinculen… Per això, hem preparat aquesta enquesta que us convidem a contestar: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdGbK5_F1tF0fzV4mbKBxKyOSF5_HfCke5gHoB4LydTfYHYIw/viewform?usp=sharing
«La persona de Jesús», formació a la diòcesi de Vic
[Ramon Porti, diòcesi de Vic] Sota el lema de “La persona de Jesús. Com ha evolucionat al llarg del temps la fe per part dels creients” el passat 11 de març l’ACO de la diòcesi de Vic vam organitzar una trobada de formació a la parròquia de Montserrat, a La Balconada a Manresa amb unes vint persones assistents entre militants de Manresa, Igualada, Ripoll i convidats del Poble Sec i de la mateixa parròquia de la Balconada i simpatitzants. Va conduir el tema en Josep Mª Pujol, rector del les parròquies de Sant Maure i Santa Margarida de Montbui, membre de l’equip de joves d’ACO de l’Anoia. Es va començar la jornada llegint el manifest elaborat per la Pastoral Obrera de Catalunya respecte a l’accident laboral que va causar la mort de tres treballadors a la mina de Súria dos dies abans. Després d’exposar l’evolució de la creença de Jesús al llarg de la història dins les comunitats grega, romana, amb la creació del dret canònic, el retorn a les fonts originals reclamat per Luter, l’església més dogmàtica, fins arribar als nostres dies amb una fe que entén que el que importa és estimar. Per arribar aquí, comentàrem el llibre Qui és Jesús?, d’en Josep M. Rovira Belloso on ens exposa els fets fonamentals de la vida i actes de Jesús, buscant els textos del NT, comentant-los, acollint-ho a la nostra vida, és a dir, portar-la com una acció, sentir-nos identificats en els seus actes. Després d’un col·loqui, finalitzà la jornada agraint l’assistència per part de tothom i especialment l’aportació d’en Josep Mª Pujol.
