El que ens ensenya la, gairebé centenària, Isabel Aguilar
La Isabel Aguilar farà 100 anys el pròxim 17 de novembre, ho celebrarà amb la família. Per mi la seva trajectòria és molt important, ella i molts que ens han deixat, són la base dels que ara joves i no tan joves continuem fent moviment. La Isabel, encara està vinculada a ACO, li porto la revista i quan la visito fem un repàs de la vida del moviment. Li pregunto què significa avui dia l’ACO per ella i em diu: «És una manera de viure. M’ha ensenyat a parlar amb els veïns, a llançar-me a coses que sense el grup no hagués fet». A casa de l’Isabel eren nou germans: «La meva família era molt catòlica, el meu pare molt recte, de rosari diari i missa rutinària pròpia de l’època on els rics s’asseien davant i els obrers darrere». Segons m’explica: «Mai havia llegit l’evangeli» Arriba a Barcelona, procedent de Cartagena, en plena joventut, s’aposenta al Poble Sec, a casa d’una germana més gran. I treballa en un taller com a cosidora. Aquí, al taller, coneix la Rosita Folch, que li parla de la fe viscuda d’una altra manera, un evangeli de la classe obrera i li parla d’ACO. La convida a anar els dijous a un estudi d’evangeli. A les trobades s’hi parla de fets de vida. Descobreix un altre món. Coneix les germanes Martínez, Lolita i Maria. Seran amigues de per vida. Per anar a les trobades m’explica que, «sortint de treballar molt tard a la nit, des del Poble *Sec, travessava tot el carrer Conde de l’Assalt fins al carrer Junqueras on es trobaven per a fer les reunions. Encara vivia Franco». A partir d’aquí ve el compromís. Junt amb la Benita comencen a visitar persones que vivien en residències i gent pobra del barri Besòs. Coneix a molta gent entregada i capellans. A l’ACO va ser responsable del grup Maresma, del qual també vaig formar part amb l’Oriol Xirinachs com a consiliari, fins que el grup es va dissoldre per motius de l’edat dels components. També va pertànyer al Grup de Dones de l’ACO. Alguns noms els ha oblidat, però la gran quantitat de gent diu: «les millors persones que he conegut». «Ara segueixo la missa que donen per TV, el capellà m’agrada perquè sempre pensa en els pobres i els malalts. I prego cada nit. Això és el que manté viva la meva fe». Jo crec que el seu fer, la seva vida oberta al veïnat, treballadora, esposa, mare de família, àvia, és l’exemple que per seguir l’evangeli no cal fer grans proeses, simplement estar. El seu acompanyament a ajudat moltíssimes persones, com també moltes l’han acompanyat i ajudat a descobrir un Déu senzill, un Déu bo.
Inici de curs a la diòcesi Còrdova
El 19 d’octubre vam tenir l’Assemblea d’inici de curs en la qual vam formular el nou pla diocesà per als pròxims dos anys. Després vam tenir una celebració de la paraula on vam donar la benvinguda a l’equip d’iniciació a l’ACO, provinents de la JOC. Durant tot el dia hem tingut present a Varo. Una abraçada en Crist Obrer.
Traspàs del consiliari de l’ACO de Còrdova, Manolo Varo Arjona
Manolo Varo Arjona va traspassar al Pare ahir, diumenge 5 d’octubre. Preguem per ell i l’ACO de Còrdova a la qual ha acompanyat amb molta estimació des del principi. A la revista Salillum n.14 vam publicar aquest Estudi d’Evangeli que el consiliari va fer sobre el gra de mostassa:
Homenatge a Joseph Cardijn, des de Laeken
Avui 5 d’octubre hem estat a la missa de Notre Dame de Laeken, al nord de Brussel·les, on Joseph Cardijn va ser coadjutor. Allà està enterrat. Comparteixo les fotos de la seva tomba com un senzill i gràfic homenatge a totes les persones que m’heu donat a conéixer Joseph Cardijn, la seva fe en la joventut obrera, la seva aposta i tradició pastoral i eclesial i la metodologia de la revisió de vida. «Un/a jove treballador/a val més que tot l’or del món».
Trobada d’inici de curs de la zona Barcelona Nord
La nostra zona va celebrar l’inici de curs el dissabte 20 de setembre amb molta il·lusió i ganes de seguir fent camí. Vàrem iniciar la trobada amb la mateixa pregària que vam fer a la reunió del Comitè General i després una dinàmica de grups de coneixement personal. Com cada any el dinar va ser una magnífica fideuà que un dels nostres militants hi té la mà trencada. Molta participació de tothom i molt bon ambient.
Anna Maria Mutgé, una militant amb el cor ple de noms
El 14 de setembre passat, a Mollet del Vallès, va traspassar l’Anna Maria Mutgé Barceló, militant de l’ACO del Vallès Oriental i laica associada al Pradó. El 16 de setembre es va celebrar la missa exequial a l’església parroquial de Sant Vicenç de Mollet. Us compartim l’homilia que va fer el consiliari Pepe Baena:
Celebració Maria Magdalena d’Alcem la Veu
El 22 de juliol passat, festivitat de Maria Magdalena, des d’Alcem la Veu es va convocar una celebració a l’església de Santa Madrona, de Barcelona. Podeu consultar el guió a continuació.
In memoriam Socorro de las Heras, militant de la zona Montserrat
Socorro de las Heras, que va ser militant del grup Collserola de la zona Montserrat i esposa del Cipri Rico, va morir el 12 d’agost passat després d’uns mesos de malaltia terminal. Acompanyem el text el Jordi Rico va llegir en el funeral de la seva mare.
Fem front a l’extrema dreta i construïm la pau
En aquest espai de presència, silenci i reflexió per a trobar el sentit del Nadal, aquest any volem manifestar dos aspectes importants: Fem front a l’extrema dreta des del món del treball i construïm la pau. – En primer lloc, les millores de les condicions laborals dels treballadors i treballadores s’han aconseguit a través de dècades de lluites davant d’interessos econòmics i d’ideologies polítiques que pretenen rebaixar aquests drets. Però actualment estan més en perill que mai davant del creixement de l’extrema dreta i la seva entrada a les institucions. – Veiem que el neoliberalisme capitalista va destruint el teixit social per mitjà de la privatització i desregulació. Ha augmentat la riquesa d’unes minories especuladores que s’han beneficiat d’avantatges fiscals, han debilitat els sindicats, han augmentat les desigualtats i s’ha perdut capacitat adquisitiva. – Les polítiques neoliberals i la deriva de les esquerres impotents arrossegades pels corrents conservadors va desarticulant la societat. Els partits d’extrema dreta volen aparentar estar en contra el sistema però acaben potenciant el neoliberalisme i les desigualtats. – Això crea un estat de por, de xenofòbia i rebuig als discrepants, immigrants i dissidents que se’ls acusa de ser els causants de desordres i de tots els problemes. I quan venen eleccions una part del poble treballador acaba votant partits de dreta i d’extrema dreta. – El paper dels sindicats es veu afectat per una banda pel descrèdit amplificat i divisions provocades per l’extrema dreta en els llocs de treball. – El sindicalisme democràtic ha d’enfrontar-s’hi i ha de seguir apel·lant a la unitat dels treballadors. Els sindicats i moviments cristians obrers ja estan reaccionant per combatre primer el discurs d’extrema dreta i desmuntar els discursos d’odi, discriminació (per xenofòbia, gènere, o racisme) i també pensant en persones, especialment els joves, que no tenen feina. -En segon lloc, igualment important i urgent, construïm la pau: Volem la pau de la convivència, diversa, plural, que respecta la vida i la dignitat de tothom. Volem la pau protectora, que no torna mal per mal, que evita l’espiral de violència. Volem la pau desarmada, que no dona arguments per ser atacada perquè no amenaça ningú. Volem la pau de la defensa noviolenta, que d’avançada dissuadeix l’agressor d’intentar qualsevol invasió. Volem la pau del respecte al dret, nacional i internacional, del respecte als drets humans. Volem la pau sense preparar la guerra. Volem la pau de la vida digna, amb les necessitats fonamentals cobertes. Volem la pau de la noviolència creativa, la que desobeeix per excés, la que desconcerta i busca interpel·lar la consciència de l’agressor cap a la dignitat humana. Volem la pau intel·ligent, que intenta destriar les causes ocultades del conflicte. Volem la pau com un camí, en que pas a pas, lleugers, sense adormir-nos, reduïm els desequilibris, reduïm la despesa en defensa armada i organitzem l’autodefensa noviolenta. (Extret de: “Fer front a l’extrema dreta des del món del treball” de Jordi Pujadas Ribalta i “Diem no a les guerres. Volem la pau, però quina pau?” de Martí Olivella Solé).
Diversos mitjans parlen de la publicació de l’ACO “Com transmetre i viure la fe en família”
A la darrera Jornada General es va lliurar el darrer document formatiu Anem a fons “Com transmetre i viure la fe en família”. Diversos mitjans eclesials s’ha fet ressò:
