Nou «Creixem» dedicat a la Comunitat Joan Garcia-Nieto a Cornellà del Llobregat
A la darrera revista Salillum heu trobat encartat un nou Creixem editat per la Comissió de formació. En aquesta ocasió, l'escriuen dues membres de la Comunitat Joan Garcia-Nieto a Cornellà del Llobregat, que fa més de cinquanta anys que comparteix la fe i una manera d’estar a la vida, sempre adaptada a les necessitats de les persones. Podeu llegir-lo a l'enllaç: https://acocat.org/mediateca/creixem-n-15-una-manera-d-enfocar-la-vida
Els nostres ancians del moviment
La germaneta de l'Assumpció Teresa Miquel i Torrents ens ha adreçat aquesta carta que compartim amb la militància: Estimats germanes/s, TOTS. Vull unir-me a la força i joia de tot el que aneu vivint i comunicant en l’e-butlletí que vaig rebent al seu dia. Són molts els actes, trobades de tota índole (formació i festives), Setmana Santa, preparació pels Exercicis d’Agost i sobretot de cara al Consell el mes de novembre. Són 30 anys que he tingut la sort de formar part en l’estimat moviment ACO del qual tinc molt bon record i agraïment de la formació rebuda. Tant és així, que us agradarà saber que porto un petit taller d’EVANGELI a fi d’ajudar-nos millor a seguir la vida de Jesús i estar al dia del que va passant en el Món Obrer. Avui m’ha vingut a la memòria que un dia vàrem parlar dels molts militants que ens anàvem fent GRANS, molts d’ells vinguts de la JOBAC – JOC i, per tant, segurament fundadors de l’actual ACO. En aquella trobada comentàvem que el Moviment, per més treballs organitzatius que tingués, no tindria que oblidar-se d’aquests germans que van ser puntals en aquell moment i ara senten no poder acompanyar-vos degut als anys transcorreguts, malalties o solitud. Perdoneu les meves paraules sinceres i segurament ho teniu present. Us diré en confiança: de gran, quan has tingut una vida molt activa, per més que ho intentis viure amb acceptació i agraïment, cada dia té les seves 24 hores i no sempre són fàcils d’omplir… De veritat i veritat us dic, no és el meu cas i en dono moltes gràcies a Déu. Ja sabeu que soc Germaneta de l’Assumpció i tinc la sort de viure amb Comunitat on intentem acceptar-nos i estimar-nos, tal com som cadascuna, omplir el dia amb petites ajudes, pregària, lectures, firmes i, a més, som molt FESTIVES i això és molt bo (tot ho celebrem). El més important és que visquem plenament la realitat del Món i ens esforcem a ser apòstols fins que ens retrobarem amb el nostre Déu, que és Pare Mare.. Volem viure el que desitjava el Pare Esteve Pernet: “Que els vostres actes, parlin de JESUCRIST”. ENDAVANT i de veritat us porto a la pregària i al cor. Una abraçada a TOTS.
Artistes a l’ACO: Amadeu Bonet
Entre la militància tenim molts artistes que despleguen la seva expressió i creativitat a través de la pintura, la música, l’escultura… En aquesta ocasió, posem de relleu l’art de l’Amadeu Bonet, militant de la diòcesi de Lleida, que ha col·laborat amb el moviment en diverses ocasions (fent la imatge d’aquest curs, per exemple). També col·labora amb la unitat parroquial del Pilar i la Magdalena de Lleida. En aquest vídeo (https://youtu.be/_K2KT-F9mFY) podeu veure l’explicació que fa d’algunes obres a la parròquia (la porta principal amb un vitrall, un mosaic i la identificació d’una sala) o una il·lustració de l’Evangeli de cada diumenge: https://upapilarmagdalena.org/nova-seccio-contemplar-levangeli-des-de-lart-una-mirada-artistica-a-levangeli-del-diumenge-16-gener-2022-per-amadeu-bonet-i-boldu/
En record de Victòria Casas Rodríguez
[Enric Blasi] El meu primer contacte amb la Victòria va ser a l’ACO, l’any 1983, més o menys. D’aquells primers anys tinc pocs records. Amb el temps vàrem compartir dies de platja a Calafell i a Alp on coincidíem, gairebé sempre de vacances, unes 6 o 8 persones. Ens distréiem amb diferents entreteniments, però la Victòria no era gens entusiasta dels jocs i menys de jocs de cartes. Ella sempre preferia anar a llegir tranquil·lament. Quan el gener de l’any 2003 va morir la meva esposa, per vacances la Victòria junt amb l’Ana Maria van convidar-me a la Vall d’Ordesa. Mai oblidaré com s’esforçaven per ajudar-me en aquells dies difícils. Sempre més vaig quedar agraït a la Victoria pel l’esforç que va fer. A mi, aquella sortida, em va fer molt de bé. Després cada any coincidíem 5 o 6 dies a Arbúcies fent els Exercicis d’estiu d’ACO. Ella era una entusiasta de la piscina. En el temps que ens donaven de reflexió gairebé sempre intercanviàvem el nostre punt de vista fins arribar a una conclusió en la qual no sempre coincidíem. La Victòria era una persona que si es comprometia en alguna cosa hi participava fins a la fi. En les reunions sempre aportava la seva paraula que ens feia pensar i, encara que dèiem cadascú la nostra, ella sempre feia la seva, encara que després de vegades li dolia haver-ho fet. Amb la seva partida, la Victòria ens deixa el record de totes les vivències compartides. Sempre la recordaré per la seva fortalesa i el seu esperit lluitador, cosa que contrastava amb el seu cos més aviat petit.
Directori de consiliaris actualitzat
El consiliari general, Pepe Baena, ha actualitzat el directori de consiliaris. El teniu disponible a l'enllaç.
Dos décadas sin Eugenio Royo Errazquin
[El 16 de junio se cumplen 20 años del fallecimiento de Eugenio Royo. Este In memoriam ha sido elaborado por Juan Antonio Delgado de la Rosa, militante de ACO en la diòcesis de Madrid y biógrafo de Royo]. Eugenio Royo Errazquin había nacido en Rentería (Guipuzcoa). Hijo único del matrimonio formado por D. Jacinto Royo y Dña. Josefa Errazquin. Domiciliados en la calle Santa Clara y posteriormente casado con María Eugenia Orejas con quien tuvo tres hijos. Sus padres eran trabajadores. Su padre trabajó en la empresa Galletas Olibet y su madre en distintos sitios, donde podía. En 1947 el sacerdote Anastasio Olabarria va a Rentería a impartir ejercicios espirituales, informando al clero renteriano de la existencia de la JOC en Sestao desde 1946. El párroco Roberto Aguirre envió en 1948 a Eugenio Royo e Iñaki Zapirain junto al sacerdote José Luis Lecuona a vivir esa realidad, teniendo así oportunidad de conocer a la JOC de Sestao, San salvador del Valle y Basauri. El primer grupo de militantes lo formaron: Iñaki Zapirain, Antonio Amiano (primer Presidente de la JOAC local), Eugenio Royo, Juan Rioseco, Félix Alzola, Boticario, Carlos Asensio, Juan Pireo, Fermín Galdós, José Miguel Mitxelena, Jesús Gutiérrez, Felipe Gurrichaga y Joaquín Saínz. En julio de 1956, ya siendo presidente Eugenio Royo, se realizan la Semana de Estudios de Saturrán (Guipúzcoa), para toda la zona norte, asistiendo también Asturias. Se ensaya la primera Semana de Estudios con la nueva orientación jocista con el Plan que Eugenio Royo presentaría, el cual buscaba que saliera reforzada una auténtica JOC, que fuera más educadora, que estuviera más integrada en la problemática obrera, con una alta clarificación de cara a la tarea evangelizadora dentro de la clase obrera al tiempo que una mayor fidelidad a las exigencias del Movimiento Obrero en el momento concreto histórico que atravesaba España como era la represión franquista. En el verano de 1959, en Toledo, en el XII Consejo Nacional de la JOC, cesa como presidente de la JOC en España y se incorpora al Comité Ejecutivo Internacional. La JOC para Eugenio Royo contribuyó decisivamente a configurar una cultura nueva y, por tanto, un hombre nuevo para desarrollar una sociedad más justa, más convivencial y sobre todo más solidaria y próspera: “Si la JOC se inhibe de esta utopía o renuncia a ella, dejará un vacío irreparable en la España del futuro”. No podemos olvidar el trabajo realizado para la fundación de la USO, La Carta Fundacional de USO redactada casi en su totalidad por Eugenio Royo y debatida con otros militantes de la JOC (editada en Alemania y distribuida con cuenta gotas en España). Es un texto que revela una posición revolucionaria y anticapitalista marcada por la vivencia del cristianismo. El texto expresa un pensamiento político, sindical y económico enraizado en el Evangelio, para que pueda acompañar la propia acción militante. La carta Fundacional podemos decir que fue la piedra angular que alumbraría un nuevo sindicalismo, con valores muy profundos. Humanismo, pluralismo y sobre todo contrario a la forma de asentarse el capitalismo como Drácula feroz contra el obrero. Un sindicato autogestionado y autoorganizado. Un sindicato que trabajaría en defensa de los derechos fundamentales de las personas. Una Carta Fundacional que ensamblaba la solidaridad con la esperanza. Para terminar este recuerdo de Eugenio Royo, señalar la amistad que le unió a José María de Arizmendiarrieta, donde ambos coincidían en que todo era un proceso. Tanto la vida como la muerte y la propia Historia. Arizmendiarrieta creía en el hombre, en el trabajo, en la acción. Acción que conducía a la solidaridad humana; creía en Jesucristo y en su obra redentora; creía en los valores humanos y en las virtudes cristianas, como el esfuerzo que redime; creía en la esperanza que vivifica; creía en el sufrimiento que madura; creía en la pobreza que libera; creía en la comunicación humana como medio superador de diferencias y forma de vincular voluntades. Este credo de Arizmendiarrieta, en palabras de Eugenio Royo: “fue el código e ideología que impulsó el proyecto cooperativo desde su posición preminente”. Cómo olvidar a Eugenio Royo.
Aportació econòmica JOC, aclariment
A finals de maig, us vam enviar l’emailing titulat «La JOC en risc, l’ACO, en conseqüència, també» en què s’explicava la situació d’aquest moviment germà i es proposaven algunes vies per ajudar-los. Convé aclarir que aquesta col·laboració es dirigiria al moviment de la JOC reconeguda per algunes diòcesis de Catalunya i que no estem parlant en cap cas de la JOC Nacional de España.
Ponència de Mariola López Villanueva
A partir dels apunts d'una companya us compartim el text base de la ponència que va fer la Mariola López Villanueva el Dissabte Sant. Es tractaria que entre tots l'anéssim completant col·laborativament i, un cop acabat, ja us compartirem la versió definitiva i la desarem a la Mediateca del web. Podeu accedir-hi a través de l'enllaç. A banda, també us compartim el video «Pandemia, crisis y oportunidad espiritual – #DiálogosEnRed» en què hi participa la Mariola. El teniu a l'enllaç.
Agraïment d’una germaneta de l’Assumpció
[Teresa Miquel i Torrents, Grup Guineueta] Benvolgudes/ts grups d'ACO: Ja podeu pensar que el meu sincer desig és que tot vagi endavant; reso que aviat tinguem una presidenta. Fa uns dies vaig trucar a la Secretaria per comunicar la meva situació actual: fa uns set mesos vaig caure en la comunitat i es va trencar el fèmur de la cama esquerra i amb bastant mala fortuna. A córrer a la Vall d'Hebron, i ni tan sols tenir temps per dir el que m'havia passat, que ja vaig sentir em feien la famosa prova que després s'ha repetit vuit vegades més (tot un rècord). Als nou dies de l'operació em col·loquen un senyor clau. Passats deu dies, ingresso a un sòcio-sanitari romanent 35 dies dels quals guardo bastant mal record, no de les malaltes, que vam fer un bon grup d'entre-ajuda i ho vam passar tan bé com va ser possible. Ah!, oblidava dir-vos que acabo de complir els meus 89 anys; sort la meva de sentir-me feliç Germaneta i desitjar ser cada dia més fidel apòstol entre els nostres, que són els més amics de Jesús. Per fi arribo a la meva nova Comunitat de Sarrià (no a l'infermeria) de les Germanetes de l'Assumpció on romandré sent com sempre germaneta apòstol. Aquest nou destí és també la vostra casa i confio que ens trobarem algun dia. Ja podeu pensar que aquest canvi era el que menys imaginava i seria una mentida si dic que ho he acceptat amb alegria. Perquè m'està costant una mica després dels divuit anys de conviure i intentar passar la Bona Nova, amb els seus encerts i no, que Jesús ens va deixar anunciat en l'Evangeli, viscuts en l'estimat barri de Sant Andreu de Palomar (juntament amb la parròquia del nostre inoblidable Pep Soler). El mateix es conserva encara poble i famílies obreres. Com a tot arreu, trobem els problemes, més o menys semblants, sobretot dels nostres adolescents i joves que no troben treball per a independitzar-se i poder orientar la seva vida com millor ho desitgin. Tenim la sort que encara no han arribat les nits de botellons, gamberrisme… La cultura catalana i els costums festius estan molt arreladas i serà per això que es coneix aquest barri per ser molt treballador i festiu. D'això en dono fe i ho he gaudit en la meva llarga convivència amb tots els estimats veïns, bé sigui en els temps lúdics, igual que en les moltes reivindicacions. Sento no poder continuar amb el grup de Revisió de Vida on tant hem compartit revisant les nostres vides diàries a la llum de l'Evangeli. Encara que el mateix ho formem persones ja respectables, hem estat sempre responsables de la trobada mensual i intentant correspondre al que ens demanàveu el petit Comitè. Seria un error per part meva no agrair a Josep Hortet, el nostre consiliari, amb la seva gran atenció i escolta sàvia trobar l'Evangeli i sempre dir la paraula oportuna. Moltes gràcies Pep i també a l'Antoni que ha practicat la paciència en grans dosi. Encara que he rebaixat la quota trimestral, seguiré rebent la documentació i la revista. Estaré sempre amb vosaltres demanant que el Crist us vagi guiant els passos que siguin més necessaris i més encara en aquest temps difícil de la pandèmia mundial, economia, etc. Però com som persones creients i amb esperança, que hem d'intentar contagiar, tenim la seguretat que Déu no ens deixarà i sortirem de les maneres més inesperades que sap fer-ho Ell i tirarem tots endavant. No deixem de pensar i posar creativitat que podrem treure profit de tot aquest temps i sobretot que els desfavorits no siguin els més perjudicats. Aprofito per felicitar la recent revista Salillum, començant per la coberta fins al final: articles molt ben triats, notícies que s'agraeixen, fotografies boniques i clares en tots els sentits. En fi, és una nova edició que agraeixo a tot l'equip i penso que serà molt ben acceptada per amics i d'altres persones en les quals pot despertar una cosa adormida a causa de l'ambient que respirem. Una abraçada especial a Pep Baena, Maria, Cèlia… i als moltíssims noms incrustats en el meu cor on us recordo i no oblido en la pregària i Eucaristia. Per molts anys a l'ACO i que creixi en militants obrers, de joves parelles i altres persones, i mai es trenqui la cadena que van començar els nostres germans i germanes grans en un temps difícil i de dictadura molt forta. Molts d'aquests militants ja gaudeixen de la companyia de Déu i des d'allà ens recorden i ajuden. Servidora, durant aquest llarg camí, he pogut gaudir-ho durant 30 anys i n'estic molt agraïda en moltíssims sentits. Gràcies. Visca l'ACO.
Nou document «Creixem»: Sanitaris durant la pandèmia
Ja està disponible a la Mediateca el darrer Creixem (n. 12), editat per la Comissió de formació, en aquesta ocasió amb el testimoni de dos sanitaris. El rebreu encartat amb la revista Salillum n. 12 i també està disponible a l’enllaç.
