Servei d’atenció Whatsapp a militància
L’ACO posem en marxa un nou canal d’atenció a través de l’aplicació Whatsapp. El telèfon 722 21 26 72 és el nou mòbil de l’ACO per comunicar-se via missatgeria i s’implanta amb l’objectiu de resoldre dubtes i facilitar informació de l’activitat del moviment. Els missatges seran atesos en horari d’oficina, de dilluns a divendres de 9 a 15 h, i tots tindran resposta. Aquest telèfon s’ha contractat a través d’una companyia d’economia social, la cooperativa Som Connexió. Els altres mitjans per contactar i que continuen en funcionament són el telèfon fix 93 505 86 86, email (coordinacio@acocat.org), el web acocat.org i les xarxes socials a Facebook i Twitter.
Pla de curs en format epub
Com sabeu, aquest curs estem prioritzant l’accés al Pla de curs en format electrònic. A banda del pdf que podeu trobar a la Mediateca, també l’hem publicat en format epub. En català. En castellà.
«Cap a la nova normalitat amb Jesús»
L’11 de juliol passat la zona del Vallès Oriental va celebrar el final de curs en una trobada telemàtica. La responsable de zona, Vicky Herrero, ens comparteix aquest llibret que és un resum de la trobada i on podeu llegir, entre altres, cinc testimonis de companyes i companys on expliquen quina és la seva nova normalitat.
Que res torni al punt inicial
[Testimoni de Luisma Alonso a la Jornada del Consell de l’Acció Catòlica «Pensar el futur des d’una fe que compromet», el 13 de juny] Soc en Luis Manuel, militant d’ACO i professor de l’institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, centre públic de secundària. DES D’ON VISC LA SITUACIÓ PROVOCADA PER LA PANDÈMIA Ho visc en un primer moment amb incredulitat davant d’una realitat nova. Com a tutor de 2n d’ESO em poso ràpidament en contacte amb l’alumnat. Amb naturalitat passem a parlar d’altres situacions, més enllà de qüestions acadèmiques. Em preocupa com ho estan vivint. Fonamental l’acompanyament afectiu. El correu electrònic pràcticament cap família ho fa servir. Queda perfectament de manifest la manca dels mitjans. Les famílies ràpidament expliquen les seves situacions de dificultat, conflictives, la manca d’espai a la casa, de salut, de menjar, dificultats en les relacions familiars… Les situacions de manca dels recursos mínims per viure dignament són molt preocupants, són moltes i greus. Més de les tres quartes parts de l’alumnat no té ordinador ni tablet. Compten només amb el mòbil, en el millor dels casos. Les connexions són molt febles. Vull assenyalar el rol fonamental de les mares i les dones en general en la lluita per superar aquestes situacions. SOM PONT amb Serveis Socials, amb l’ambulatori, amb els recursos del barri… hem intervingut des del respecte a les situacions personals de cada família. Valoro tot el que hem compartit, també l’interès de les famílies per la meva situació personal. Hi ha hagut reciprocitat. Important el treball en equip entre els diferents grups de professorat, que ens hem recolzat en aquells moments de greus desànims, de caiguda de les forces. Molt dolor davant les situacions socials brutalment injustes, que ja eren conegudes anteriorment, però que amb la pandèmia, han quedat més nues, cara a cara amb la realitat que ja no les pot dissimular ni justificar. Dol que el sistema, la societat, continua enganyant i s’esforça per mantenir les diferències socials en benefici d’uns pocs. Van prometre ordinadors pels que no tenien, van proposar millores de les connectivitats de les famílies més vulnerables… que no han arribat. Cap ordinador s’ha entregat a cap dels alumnes de la meva tutoria. S’han omplert la boca amb que ningú quedi fora, però els més vulnerables han tornat a quedar exclosos. La manca d’igualtat d’oportunitats s’agreuja. EXPERIÈNCIA DE FE I D’ESGLÉSIA La pregària ha agafat un sentit profund, al compartir amb Jesús encarnat totes aquestes vivències intenses, en un dia a dia que vius amb consciència de ser constructors del Regne de Déu. Interioritzar tot allò que vivim amb els altres ha estat important per donar profunditat i sentit a les nostres accions. Aquesta espiritualitat de fusionar fe i vida m’ha donat moltes forces, m’ha ajudat a descobrir Jesús present en aquestes famílies, al mig dels més vulnerables. L’Esperit ens dóna l’alè per lluitar amb esperança i sense defallir. El Pare ens dona un missatge de justícia i dignitat per totes aquestes famílies de la classe obrera. El moviment, l’equip de Revisió de vida, tota la comunitat eclesial ens fa present Déu al mig de la vida. La natura ha rebrotat. Hem lluitat per millorar les situacions injustes. La fe i l’amor ens han donat la mirada personal, plenament humana. I aquesta mirada ens demana radicalitat en la construcció del Regne, contundència en la planificació de tota la creació. CAP A ON APUNTO Hem d’avançar cap a un món nou i una Església nova. Estem amb moltes dificultats, però també estem aprenent molt. Crec en la força dels petits, el gra de mostassa que es transforma en arbre robust. Feliços els qui ploren, els perseguits pel fet de ser justos, feliços els qui lluiten per la pau… Aquesta és l’opció de la nostra Església. Que res torni al punt inicial. Seguir cap a la igualtat d’oportunitats i la vida digna en favor dels més febles. És el missatge evangèlic. Després de la mort, ve la resurrecció. I tenim la força de l’Esperit dins nostre.
Ball del confinat
Per posar una mica d’ànim, us compartim aquest tema la lletra del qual és de Carme Ballús, militant de l’ACO, i la música de Jaume Arnella, un veterà del folk, que és qui canta. El teniu a l’enllaç.
Formació sobre profetes i sobre el pecat en temps de Quaresma
El consiliari general, Pepe Baena, ens comparteix un material que ha elaborat per fer xerrades a la Quaresma en tres parròquies i que també ens pot ser útil als moviments apostòlics). Ho teniu als enllaços: Els profetes i les profetesses a la Bíblia. El pecat.
Experiència espiritual i religiosa a l’espai
(Marilia Sanz) Estic realitzant el curs de Cristianisme i Justícia «Tancar el cercle? Representacions de l'experiència espiritual i religiosa a l'espai». Faig cinc cèntims del que em va semblar la xerrada del 16 de gener passat. La ponent Sílvia Martínez Cano, llicenciada en teologia i Arts plàstiques i enginyera tècnica d'Arquitectura va situar l'expressió artística i de l'espai com a llenguatge de l'experiència religiosa. Em van semblar molt interessants i suggeridores algunes observacions: Va començar preguntant: Som nosaltres que escollim els espais sagrats o són els espais que ens escullen a nosaltres? L'espai de culte com a lloc d'experiència del sagrat i alhora, permeable a la vida cotidiana. L'espai de culte com a espai comunitari. Per tant, un espai on la comunitat no s'hi veu, pot considerar-se un espai de culte? Les esglésies o temples s'haurien de construir amb la participació de la comunitat. Una església sense comunitat, o sigui, l'edifici on no hi ha comunitat, pot ser considerat església? Un espai de culte amb uns paràmetres que s'identifiquen poc (supremacia sobre d'altres) amb la nostra mentalitat actual (horizontalitat, espai de diàleg amb el diferent) han de tenir elements o possibilitar que es facin adaptacions (en els diferents llenguatges) que facilitin el diàleg amb altres religions o mentalitats. I ens va posar exemples de llocs de culte jueus, musulmans i catòlics que, en la seva opinió, resten oberts a que tothom es pugui sentir còmode sigui de la religió que sigui i que mantingui una relació amb la nostra vida d'avui. Vaig sortir amb aquestes idees al cap i amb les imatges d'esglésies d'estils tan allunyats dels edificis més prototipics, que em vam fer sentir coses diferents. Va ser provocadora i em va obrir els ulls a estètiques molt suggerents. Em va fer pensar perquè no anem a les esglésies de sempre, em va fer més conscient perquè em sembla tan freda una trobada de l'ACO a una església que fa temps que la comunitat allí s'ha anat fent gran i ha anat minvant.
Qüestionari sobre la comunicació a l’ACO
Recordem que hi ha un Qüestionari sobre la comunicació a l'ACO que s'hauria de contestar des dels grups de Revisió de vida. És a dir, la idea és que el debateu en el si del grup i que ens envieu un qüestionari respost per cada grup. L'hem preparat en format electrònic per tal que sigui més fàcil d'enviar. Amb la informació que ens faciliteu, farem dues coses: 1) Analitzar-la a la Comissió de comunicació i visitar la vostra diòcesi/zona per comentar-ho i 2) Pel que fa al web, tenir en compte les vostres aportacions ja que durant aquest curs tenim previst incorporar millores. El termini màxim per contestar els grups és el 16 de febrer del 2020. Podeu contestar des d’aquí.
Gratitud per la vida compartida amb Pep Soler
[Testimoni de Carme Torelló, del grup Sagrera 1, que va ser llegit el dia del funeral d'en Pep Soler]. La nostra història amb en Pep ve de lluny. L'any 1975 anem a viure a la Sagrera i el coneixem acabat de ser ordenat sacerdot. Era i sempre ha estat energia pura. A més de les feines parroquials, durant molts anys va treballar com a fuster, fent tacos de billar. Va engegar un munt de projectes i grups. De seguida formem part d'un grup de la naixent JOBAC amb ell com a consiliari, fem el butlletí d'aquest moviment i arribat el moment i de la seva mà explorem a quin moviment d'adults ens podem integrar. L'ACO ens acull amb els braços oberts. En Pep continua sent el nostre consiliari. Amb ell grups i més grups de revisió de vida comencen a caminar, creixen, acullen, minven, es fusionen, desapareixen i fan constants equilibris per trobar-se i compartir la vida i la fe. L'agenda d'en Pep sempre treu fum. En Pep ha estat sempre un més del nostre grup, però també era el nostre pal de paller. Amb ell hem crescut com a persones, com a cristians, com a treballadors… i com a capellà i com a amic ens ha acompanyat en totes les etapes de la nostra vida: en els nostres compromisos laborals, polítics, socials, veïnals o familiars, en les decisions importants de la feina o d'opció de vida, en el naixement dels nostres fills, en els seus casaments, en les malalties o la mort dels pares i familiars directes, en les nostres pròpies malalties… Amb ell hem viscut i hem estudiat l'evangeli, hem viatjat i fet estades familiars, hem llegit i comentat llibres, hem vist pel·lícules i partits de futbol, hem fet recessos i formació, i hem patit per aquesta església que ell ha estimat tant, malgrat la seva pobresa i les seves deficiències i, en definitiva, hem celebrat i sobretot compartit la vida, tota la vida. Sentim una gran gratitud. Moltes gràcies per haver-nos estimat tant. Per ser el nostre amic, el nostre referent, el nostre consiliari; per il·luminar-nos el camí, per haver-nos mostrat Jesús. Gràcies, moltes gràcies. Tot el grup de Sagrera 1 i per extensió tants d'altres dels quals n'has estat consiliari. El teu record no s'esborrarà mai.
La carpeta del responsable d’ACO
Tot sovint quan un militant assumeix una responsabilitat a l’ACO (de grup, de zona, de Comissió o al Comitè Permanent) té la necessitat de conèixer més a fons el moviment per poder fer aquest servei. A banda del traspàs que pugui fer el/la responsable anterior, a l’ACO hem escrit i reflexionat molt al voltant d’aquesta tasca. Per això, hem enllestit el document La carpeta del responsable d’ACO, un compendi on relacionem els documents que tenim publicats al web de l’ACO i que fan referència a la responsabilitat. Podeu consultar-lo a la Mediateca del web o a l'enllaç.
