En el Comitè General també es va explicar que el 12/10/2026 finalitzarà el seu mandat el president de l’ACO, Jordi Soriano, amb la qual cosa només podria acompanyar un curs a la nova presidenta, Montserrat Carulla. Això ha vingut motivat perquè la presidenta anterior, Rocío Elvira, va incorporar-se a les acaballes del primer curs que li corresponia. Així, doncs, per mantenir a futur la filosofia de fer canvis de president i presidenta cada dos anys i que pugui haver-hi aquest acompanyament de dos anys, es va demanar al president Jordi Soriano que continuï un curs més com a president. En Jordi va acceptar la proposta i s’ha pres nota de modificar les Normes de funcionament i organització al proper Consell per evitar que això es torni a repetir. Així mateix, el consiliari general, Pepe Rodado, finalitzarà el seu servei el 12/10/2026 i va informar que els consiliaris ja hi estan treballant en el relleu. Igualment, les zones i diòcesis poden fer propostes de consiliari general.

Monografia de la diòcesi de Madrid

En aquesta segona reunió del curs del Comitè General es va reprendre la monografia de les zones, per conèixer millor els diferents territoris on hi ha ACO. En aquesta ocasió li corresponia a Madrid i ho va explicar la responsable anterior, Araceli Chicón. A la diòcesi hi ha dos grups: Madrid-Lucero, amb més de vint anys de recorregut i que va sorgir d’un grup de la JOC amb components de barris madrilenys (Lucero i Aluche) i de Leganés, i el grup Madrid-Guada, també amb alguns components exjocistes i que es troben habitualment a la Parroquia de la Crucifixión. Els consiliaris són Fernando Rivas i Bene Bergareche, respectivament.

L’equip del Comitè de Zona s’ocupa de vetllar per la vida dels dos grups, l’economia i les xarxes socials de la zona. També hi ha altres petits equips que s’ocupen d’organitzar i fer seguiment de les Revisions de Vida obertes i la coordinació amb l’Acció Catòlica i amb Iglesia por el Trabajo Decente (participació amb la Pastoral del Treball en el Dia del Treball Decent 7-O i el Primer de Maig). El fet de ser una zona petita facilita el dinamisme a l’hora de preparar actes, entre els quals els habituals com les assemblees d’inici i final de curs, el Nadal i la prèvia a Setmana Santa.

«He intentat veure la responsabilitat de zona no com una càrrega, sinó com una gràcia. Durant aquests tres anys he pogut conèixer millor el moviment i posar rostre als que el formen», assegurava Araceli. Per la seva banda, el nou responsable de la diòcesi, Jesús, va explicar l’aposta que fan per la Revisió de Vida oberta, que s’ha convertit en la principal via d’entrada de nous militants al moviment de la diòcesi. Convoquen tres durant el curs i es preparen curosament: primer els grups pensen en qui convidar (antics militants de la JOC, altres coneguts…), després s’organitza a la Parroquia de la Crucifixión en dos formats presencial i on line (es connecten persones de fora de Madrid i fins i tot de fora de l’Estat espanyol). El Jesús també va valorar positivament la relació i la proximitat amb el nou cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo.

Trobada de Responsables, Comissions i Pasqua

Durant el Comitè General es va informar que la Trobada de responsables que es farà els dies 7 i 8 de febrer a la Casa d’Espiritualitat de les Franciscanes, de Tiana, es dividirà en dos moments: dissabte a la tarda es dedicarà a analitzar el Mapa d’acció de la militància a partir de l’enquesta que es va fer, amb sociòlegs del moviment i diumenge al matí es debatran propostes de línies d’actuació per treballar al XIIIè Consell.

D’altra banda, la Comissió Reimaginem la Pasqua ha integrat nous membres a l’equip i s’han actualitzat les recomanacions a les zones per preparar les celebracions de Setmana Santa. Els presidents també van explicar la seva participació a les XXXIenes Jornades de Pastoral del Treball que s’han fet a El Escorial. La ILP pels delictes d’odi ha quedat en una via morta, perquè la principal promotora ja no s’hi pot dedicar. Els responsables de zona de Madrid i Còrdova van explicar que van participar activament en les celebracions del centenari de la JOC que es van fer a les dues ciutats.

«Agraeixo la confiança que heu posat en mi. En aquest primer Comitè General que copresideixo, darrer dia de l’any litúrgic i a les portes de l’Advent, temps d’esperança, demano que sapiguem portar l’esperança al món laboral i als nostres espais d’acció», va dir la nova presidenta Montserrat Carulla, en la benvinguda del Comitè General. La pregària de l’inici de la reunió va anar a càrrec de la zona del Maresme.

L'entrada L’ACO farà aquest curs una acció profètica sobre l’emergència de l’habitatge ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada “Oh, Pobresa, què bella ets!”, Pepe Rodado ha impartit els exercicis espirituals del Pradó ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Segons les normes, la votació es podrà fer al llarg del matí de la Jornada General, aproximadament des de les 10.45 fins les 14 hores. Recordem que cada grup té un únic vot, que s’encarrega de transmetre la persona responsable de grup amb la papereta que s’adjunta al document de les normes. Si cap membre del grup no hi pogués assistir, es pot delegar el vot demanant a un/a militant d’un altre grup que el faci arribar.

Altres moments destacats de la Jornada General seran l’Eucaristia que estarà presidida pel bisbe David Abadías i que es desplaçarà a la tarda, la presentació del Pla de Curs 2025-2026 a càrrec del consiliari general Pepe Rodado i la ponència que farà l’economista i militant de l’ACO de Lleida, Rafa Allepuz: «El pilar europeu de drets socials: reptes de present i de futur».

La imatge d’aquest curs és obra de Jordi Romero, militant de la zona del Baix Llobregat que ha volgut expressar una idea central, «que la dedicació activa i compromesa a fer el bé transforma tant la pròpia vida com la de la comunitat». I continua: «Aquest cop penso que el “bé” ha de quedar fora de pla, perquè pugui ser tot el que volem, i que ho farem plegats i junts. L’efecte de la imatge inicial d’Els miserables, de Victor Hugo, tots estirant les cordes, em va inspirar la idea: farem un conjunt de persones estirant plegades per fer el bé. Arribat a aquest punt, demano ajuda a la zona del Baix Llobregat perquè facin de models, i un centenar de persones col·labora per fer el bé comú».

L'entrada La militància de l’ACO escollirà nova presidenta en la 72ena Jornada General ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

En Pepe també ha estat entrevistat a Ràdio Marina al programa Foro Social d’Ivan Molinos:

I, al mateix programa, també ha estat entrevistat el responsable de Comunicació, Joan Andreu Parra:

L'entrada Cristians de base a Torre Baró ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

A partir d’aquí, el consiliari general, Pepe Rodado, va explicar més detalladament com serà el Pla de curs 2023-2024 que es va proposar i aprovar que tindrà com a lema Que l’esperança us ompli d’alegria (Rm 12,12). Les 3 línies que van sortir del XII Consell s’intercalaran en el decurs dels tres propers cursos i estaran centrades en la missió (línia D), la comunitat (línia A) i l’espiritualitat (línia B), amb objectius i mitjans específics per a cadascuna. «Són tres aspectes centrals per a un militant. Un cristià, un moviment que oblidin la seva missió s’equivoquen. També hem de veure com està la nostra vivència de comunitat cristiana (ja sigui en el grup, a les zones, al moviment i amb la gent amb la que compartim la vida). Hem de saber-nos Cos de Crist a partir de la corresponsabilitat i la sinodalitat. Per últim, l’ACO no és una màquina de fer coses, fem coses per a que transformin i ens transformin, des de l’Esperit de Jesús», va argumentar en Pepe. Aquest material es lliurarà a la militància en la propera Jornada General.

Els Exercicis d’estiu, que acompanyarà Pepe Baena, l’anterior consiliari general, admeten inscripcions fins al 3 d’agost. I també Xavier Such, de la Comissió d’internacional, va animar a participar en el Seminari i Assemblea de l’MTCE que se celebrarà del 21 al 24 de setembre a Barcelona i en el qual l’ACO serà amfitriona. A principis de setembre s’informarà a la militància del programa per tal que aquells militants que estiguin interessats en assistir a alguna de les conferències del Seminari (dijous o divendres) o a l’Eucaristia (dissabte tarda) ho puguin sol·licitar. Igualment, caldran voluntaris per fer els trasllats dels participants de l’aeroport a la residència de Martí Codolar.

En la trobada es va aprovar el calendari i la distribució de tasques del curs vinent, amb cinc reunions previstes del Comitè General (on s’incorporaran les monografies de zona per poder conèixer i dialogar sobre les inquietuds en cada territori) i la Trobada de responsables que ocuparà el cap de setmana del 17 i 18 de febrer, per permetre la convivència i una formació més aprofundida. Igualment, s’ha informat del canvi d’entitat bancària a Fiare Banca Ètica (per aportar millor servei i condicions que Triodos Bank) i es va aprovar fer-se socis.

En la pregària, preparada per la zona Montserrat, es va tenir present l’Àngel Mena que va morir el 15 de juny passat i havia estat president de l’ACO (1976-1979), «un militant coherent durant tota la seva vida, fermament creient en Jesús i en les persones», va recordar el consiliari general.

L'entrada «Que l’esperança us ompli d’alegria», decidit el lema per al curs del 70 aniversari de l’ACO ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

La jornada la vam plantejar com una revisió de vida, entorn d’una qüestió que va ressonant contínuament entre els militants: com és que ens costa tant connectar i incorporar persones i col·lectius que viuen la precarietat laboral i vital i que són poc presents a l’ACO?

En el Veure vam partir de 3 testimonis de militants. El primer, d’en Jaume Gubert, i la seva presència en l’acció reivindicativa de la Marea Pensionista. El segon, a través d’un vídeo de les militants de Madrid sobre la Revisió de Vida Oberta. I el tercer, del Pere Pérez, sobre la seva implicació en la problemàtica de l’habitatge, concretament la participació  en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’acompanyament a persones sense sostre. Tots tres testimonis van parlar del perquè de la seva implicació en aquestes iniciatives i de les dificultats i les oportunitats que presenten. Posteriorment vam dedicar un temps a ampliar el veure sobre les dificultats i les conseqüències que tot plegat té per l’ACO.

En un treball de grups posterior, vam dedicar un temps a escoltar Jesús a l’Evangeli, a través d’alguns textos, intentant buscar elements de conversió i crides que ens fa per acostar-nos i establir un diàleg en camí amb persones i grups que viuen més la duresa de la vida i la injustícia social, amb qui creiem que Jesucrist ens convida a ser més propers; a anar establint una relació d’amistat, des del compartir les seves situacions vitals. Som cridats a fer experiències de caminar junts, sinodalitat, amb Ies persones  pobres i empobrides dels nostres ambients, per facilitar que se sentin reconegudes, agafin les regnes de les seves vides i puguin conèixer a Jesús i la seva proposta de vida.

En l’Actuar, va sortir que els consiliaris hem d’ajudar en la Revisió de Vida a ampliar la mirada, i trencar el quedar-nos tancats en els fets viscuts per nosaltres; ajudar a descobrir les persones que viuen el mateix, o pitjor, allò que nosaltres vivim, i plantejar-nos un camí a fer amb ells.

Malgrat les dificultats de connexió que vam tenir i el fred que vam passar a la sala on estàvem presencialment, la Jornada va ser ben rica, i sobretot, l’inici d’una reflexió que voldríem fer com a ACO, i que ens hem plantejat a les línies aprovades el darrer Consell. Que l’Esperit Sant ens ajudi a fer el camí i la reflexió.

L'entrada ACO, una comunitat que fa comunitat, en missió i en xarxa ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Aquestes novetats es van traslladar al primer Comitè General de curs, celebrar el dissabte 17 de setembre, i al qual ja s’ha incorporat la coordinadora general, Àngela Rodríguez. A la trobada es van aprovar les tasques que s’han distribuït entre zones i el calendari de curs que es pot consultar a l’Agenda del web. Pel que fa a la 69a Jornada General s’està distribuint el programa, que ja es pot consultar al web i es va recordar que l’aportació voluntària de 6 € per militant (tant si s’assisteix com no) està destinada a sufragar les despeses de la Jornada, no dels materials que es lliuraran. 

Pel que fa al XII Consell, que s’ha de celebrar del 18 al 20 de novembre pròxims, s’ha creat una subcomissió de treball en el si del Comitè Permanent que s’està ocupant de les qüestions operatives i organitzatives. Es va recordar que cal enviar al responsable de zona una foto recent de cada grup indicant la zona i el nom dels militants i recopilar elements (ja sigui cartells, records…) de jornades organitzades per cada zona.

També es va informar que es preveu que l'actual consiliari general del Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE), Josep Jiménez Montejo, també consiliari de l'ACO, torni a ser reelegit en aquesta funció per un nou mandat en l'Assemblea i Seminari que celebrarà el moviment a Lisboa a partir del dijous 22 de setembre.

Durant el Comitè General es va fer la dinàmica “Una responsabilitat de pel·lícula” prenent com a punt de partida dues seqüències de pel·lícules que es van fer servir en la VI Jornada de comunicació. A partir d’aquí es van suggerir quatre qüestions i es van posar en comú les reflexions:

Què ha funcionat a la zona, diòcesi o comissió?

• Quan ens trobem al voltant d’una taula o un àpat compartit es revela més la profunditat de la persona.
• La Revisió de Vida Oberta ens han permès obrir el moviment.
• La paella de final de curs de la zona Baix Llobregat és un element nuclear bo i beneficiós: és l’excusa per ajuntar-nos, pots portar a qui vulguis.
• Fer coses junts, celebrar i aportar constància.
• Millor corresponsabilitat que delegar: som gent diversa, amb moltes aptituds.
• Hem treballat el sentit de la comunitat i això fa moviment.
• Els militants són persones molt actives i implicades en diversos àmbits.
• Malgrat ser una zona petita, som molt diversos i quan ens trobem ens sentim família, es respira acollida i fraternitat.
• Bona organització i fidelitat al que acordem.
• Funciona bé la dimensió de grup i falta la dimensió de zona.

Què necessita millorar?

• L’organització interna de la zona.
• El contacte amb els més grans de la zona i amb els més joves.
• Incorporar als grups als que s’apropen.
• Cal preparar-se amb antelació el comitè de zona i que sigui un espai on compartir més la vida, les dificultats dels grups i la nostra espiritualitat. 
• Ens falta fer arribar als grups el que fem a la Comissió d’iniciació.
• A una part de militants els hi costa participar en coses del moviment.
• Calen més espais lúdics i informals per compartir com a zona, trobar-nos pel plaer de trobar-nos.
• Assisteixen sovint els mateixos, falten relleus i la mitjana elevada d’edat no ajuda.
• Caldria més iniciació, incorporar més gent jove.
• Amb la pandèmia, alguns militants s’han acostumat a la virtualitat.

Quina zona, diòcesi, comissió somio?

• Una zona generosa, corresponsable i apassionada.
• Una zona més gran i corresponsable.
• Una zona que respecti els ritmes dels militants, oberta a incorporar altres persones, oberta als obrers i a l’Església.
• Que sigui una comunitat d’experiències i vivències, amb voluntat de compartir allò que ens mou.
• Una Comissió d’iniciació que tingui la màxima representativitat de les zones.
• Que hi hagi major sentiment de pertinença al moviment, que els militants se sentin més protagonistes i corresponsables.
• Més entusiasme, més gent, on tothom participés per igual.

Com animaré a participar en el Consell les persones de la meva zona, diòcesi?

• Fer-nos conscients que el Consell és la nostra Champions, és la dimensió orgànica i política del moviment en la seva màxima expressió, és l’esdeveniment del moviment que deixa més petjada.
• És una oportunitat per conèixer militants d’altres zones i adquirir la dimensió del conjunt del moviment.
• Transmetre amb alegria i il·lusió el que significa.
• Millorar el sentiment de pertinença al moviment.
• Posar en valor que el moviment és comunitat; la nostra experiència eclesial és de participació i sinodalitat.

Aquesta va ser la pregària que es va compartir a l'inici del Comitè General.

L'entrada La militància d’ACO votarà entre dos candidats a president en la propera Jornada General ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

El conductor del tema va ser Pepe Rodado, que fa de cambrer-netejador en una residència de joves esportistes, és consiliari de l’ACO i de la JOC de Nou Barris i col·labora a les parròquies de Torre Baró i Vallbona, de Barcelona. En Pepe va exposar que, davant la preocupació sobre les dificultats que hi ha per fer comunitat, de seguida veu que les nostres preocupacions també són les seves. Es va ordenar la trobada seguint l’esquema de RV de manera oberta. Així doncs tots hi farem aportacions i a l’hora del jutjar, es dirà alguna pista que ha pensat. 

Es comença un VEURE.

Cal que primer ens adonem que no estem sols. Si veiem que només som els que ara som aquí, no fem una bona lectura, la comunitat s’estén més enllà del nostre grup. 

Preguntem-nos doncs com podem fer comunitat; sobre els signes del Regnat de Déu que veiem avui.

Adonem-nos també de la diferència que hi ha entre laïcitat i laïcisme. 

Parlem d’un món al qual Déu sosté i li dona la sal i el gust a la vida.

Quan fem comunitat què volem dir? 

Entenem la comunitat circumscrita només a l’àmbit de l’Església o veiem que cal que la comunitat tingui també una dimensió que abasti tota la societat?

Hem d’aprendre a tenir una consciència col·lectiva, de comunitat. Parlar de fer comunitats no vol dir trobar la manera d’omplir les esglésies…

Algunes aportacions

• Cal que la comunitat vagi més enllà de l’Església i abasti també als companys de feina, als amics, tan els propers com els que han arribat fa poc.
• Col·laboro amb una AAVV i també vaig a la coral on canto; a tot arreu ajudo en allò que puc a fer perquè hi hagi més comunitat.
• Mantenim el contacte amb la gent que ha perdut el contacte amb l’Església. Hi veig dificultats a oferir als companys del carrer el missatge cristià que compartim en el Moviment.
• A la parròquia de S. Maure ens hi sentim ben acollits.
• Compartir les vivències, fer camí junts, és el que intento fer, també a Càritas; ajudar a fer comunitat.
• A Manresa m’ha calgut refer la meva comunitat personal un altre cop. També amb les companyes de feina, que són de diferent religió, compartim les nostres experiències. Ser de diferents religions ens ha enriquit i unit. Ara busco una parròquia on m’hi pugui sentir acollida, segurament serà El Carme, de Manresa. També vaig a cantar a la Seu.
• Sobre el sínode convocat pel papa Francesc, ens va fer una conferència en Víctor Codina que deia que calia fer camí junts.
• Dificultats que trobem per construir comunitat en un entorn sense referents, molt diversa, laïcista.
• Ara no hi ha referents ni en la política, ni en l’Església, persones com en Casaldàliga que tenien una paraula sòlida. Gent així, ara no hi són.
• Falten referents de gent que tingui prestigi, coneixements i coherència de vida que avali el que diu. O sia que tingui autoritat i no autoritarisme fonamentat en la violència i la repressió. Ara, altrament, el govern diu una cosa i els jutges una altra, i els metges un altra; ara les pautes no s’imposen per autoritat o prestigi, sinó per la por (llei mordassa). I les referències que teníem s’han mort, penso en l’Arcadi, en Carles Capdevila, Florenci Costa i Pep Escós. I quan el Papa fa una reflexió profunda els mitjans l’ignoren. Hi ha un programa de televisió que es titula Todo es mentira.
• Ara ens presenten la llibertat com una vivència individual, no col·lectiva. A les empreses cada treballador ha de negociar individualment el seu conveni amb la direcció.
• Hi ha moltes pel·lícules i cançons de discoteca que parlen de la rebel·lió dels joves contra tota mena de referència. La modernitat està en contra de les institucions.
• La por és un element que dificulta la creació de comunitat. A Càritas volem fer mentories amb joves, o sia que acompanyin a gent gran, i les famílies han tingut por de que els joves s’impliquessin en associacions.
• Món del laïcisme. Al Concili Vaticà II es va reconèixer l’autonomia de la realitat, estenent-la més enllà de la religió. El món és autònom; ha de fer el que decideixi. Però la ideologia laïcista pensa que ens hem de despendre de la visió religiosa teocèntrica de la vida. En aquest ambient costa de manifestar la nostra fe. Per altra banda, tot el que és humà va acompanyat d’ambigüitat. 
• La llibertat és relació, o sia que sense una xarxa d’acompanyament no ens és possible construir-nos com a persones. Som animals de cultura, tot el que sabem ho hem rebut dels que ens han precedit en el temps.
• He trobat uns no creients que em diuen “prega per mi”. No podem renunciar a ser testimonis.
• Hi ha qui ho veu tot negatiu i això demostra una manca de confiança. Altrament cal fer-ho tot amb confiança, i no només una confiança en Déu, sinó també en els germans. 
• No som només nosaltres, conec un subsaharià que te una filla malalta, ha estat acollit per un altre subsaharià i unes famílies d’aquí li han fet un contracte de treball per tal de que pugui regularitzar la seva situació administrativa i laboral.
• Oportunitats. Jo confio en que Déu és al meu costat i em tiro a la piscina. 
• Cal una actitud oberta, sense prejudicis, tots som diferents i ens cal adreçar-nos als altres amb una mirada d’amor.
• Una oportunitat és establir relacions entre els grups.
• Surt una solidaritat en moments negatius.

Entrem al JUTJAR.

Trets fonamentals de la comunitat. 

L’antropologia ens diu, i també la tradició cristiana, que som humans juntament amb els altres. Naixem en una família de la que rebem cultura i valors que depenen molt del lloc on vivim. No som res sense els altres. I els altres també ens condicionen. Al Japó hi ha joves que no surten mai de la seva habitació i a casa nostra són molts els joves que passen hores i més hores davant la pantalla.

La història del moviment obrer mostra una experiència que s’ha construït i formulat des de l’explotació i de la que n’ha sorgit una rebel·lió. En la lluita per la pau, la tradició que ve del moviment obrer és essencial. Avui els sindicats estan centrats en els problemes dels treballadors que tenen feina i contracte de treball i deixen a fora a tots els que viuen precàriament. La capacitat profètica que tenen ha esdevingut quelcom fat, sense sal. La història, que abans era col·lectiva, ara ha esdevingut individual: mentre em solucionin el meu problema ja en tinc prou. 

Tenir fe en Jesucrist i el seu Regne; cal deslliurar el Regne de la referència geogràfica que sempre té la paraula regne, i que presenta als reis com a amos d’un territori. És molt més encertat dir regnat, o sia el lloc on hi ha Déu, i persones que li obren el cor i que hi confien. Cal entendre el Regnat de Déu amb un sentit de comunitat. I una comunitat on cada membre sigui plenament reconegut. No com la societat marxista russa que es copsava al grup com un instrument de poder, i les persones concretes restaven ignorades. Cal viure la comunitat des de Jesús, i no sol sinó amb els altres. 

Des de la fe som comunitat i copsem a Déu com a Pare, Fill i Esperit. El nostre Déu no és un Déu solitari, sinó solidari. O sia que des de Jesús cal tenir una preocupació pels del voltant. El Regnat de Déu és un projecte de fraternitat, entre homes i dones sense cap exclusió. 

Se’ns empeny per la societat neoliberal, i ens agrada pensar que el pobre, el marginat, ho és per culpa seva; que s’espavili, perquè han volgut. Sovint hem escapçat el missatge de Jesús fent-lo quelcom fat, sense sal, sense càrrega revolucionaria, ni contracultural, ni provocatiu. Ell va dir ben clar que el deixeble no és més que el seu mestre. Francesc d’Assís ho diu ben clar: On no hi hagi amor posa-hi amor i hi trobaràs amor. O sia posem comunitat on no hi ha comunitat. 

Unes dones que resaven el rosari i eren menystingudes per militants socials, en el seu àmbit (tots tenim un àmbit que sentim més proper) eren grans militants de l’amor i de la comunitat. S’escarrassaven molt per tenir cura de fills i dels nets.

Missatge de Quaresma: Convertiu-vos (adoneu-vos) que el Regne de Déu és amb nosaltres; adonar-nos dels signes del RD que hi ha en nosaltres. Benaurats els nets de cor perquè veuran Déu. Ho deia sempre el bisbe Joan Carrera. 

Al Quadern de Cristianisme i Justícia n. 226 titulat Recuperar els béns comuns, reivindicar el bon viure, es parla de dues maneres d’entendre la vida.

En el nostre món dominat pels mercats tot és mercaderia; tot es regeix pels valors neoliberals, l’individualisme, l’èxit individual, la natura separada de la vida, la propietat que va contra els drets de les persones. 

Altrament, els principis del bé comú són uns altres: fomentar els vincles socials, i unes formes de govern on ningú sigui exclòs. 

Ara el Sínode dels Bisbes ens demanen que hi diguem la nostra. L’economia ha de ser social i ja hi ha moltes iniciatives que no tenen en el seu centre el benefici econòmic. Són molts els que no estan d’acord amb el model econòmic capitalista actual. No s’ha arribat a la fi de la història com ells voldrien. 

La Revisió de vida és una experiència comunitària de primer ordre, alguns que ho veuen des de fora ho copsen com un moment privilegiat. Un lloc amb un potencial comunitari de primer ordre.

Tocar de peus a terra és necessari, imprescindible però la lectura de la realitat pot esdevenir molt dura i cal complementar-la amb l’esperança. 

Adonar-se de l’abast del canvi climàtic pot generar angoixa; cal, però, compensar el pessimisme de la raó amb l’esperança de l’amor. Una esperança en Déu que va complir la seva paraula en Crist ressuscitat. Un altre Déu és possible. El Pare, el Fill i l’Esperit formen una comunitat: el nostre Déu no és un conco, solitari, sorrut. 

A la terra podem fer-hi arrelar l’esperança com a motor de transformació social. 

Podem rellegir el Parenostre fixant-nos en les referències comunitàries que té. 

Pare nostre; no només meu

Vingui a nosaltres el vostre regne; a tots no només a mi i als meus

El nostre pa de cada dia doneu-nos; El pa de tots no només el meu, a tots, no a uns quants

I perdoneu les nostres culpes tal com nosaltres perdonem; a tots, no només a mi, les culpes de tots, que el perdó, la salvació no sigui individual

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació i deslliureu-nos. A tots 

de qualsevol mal. Amen.

Preparem l’ACTUAR. 

Questions:

• On i amb qui vull centrar la meva acció comunitària? Que cadascú s’ho repensi.
• On volem construir comunitat col·lectivament? Pot ser un motiu de reflexió dels grups.
• Quina acció comunitària, com a moviment, podríem emprendre? És una nova orientació que es va estenent pels grups; fer una acció col·lectiva com a zona, com a diòcesi, com a ACO…
• A la parròquia fem trobades per compartir recursos. Ara la celebració de 25 anys de la parròquia pot ser una nova oportunitat.
• Tenim grups de celebracions on hi participen llatinoamericans. Cal aprendre a aprofitar les xarxes socials.
• Vam celebrar l’aniversari del JM Pujol de manera molt emotiva. També fem estudi d’evangeli obert a tothom.
• Llibre: Persones i treball, de Rafael Allepuz.

L'entrada «Com construir comunitat i no morir en l’intent» ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Però tot això, com a grup cohesionat que som, ho vam superar. Poguérem compartir l’experiència i les pautes de reflexió que ens oferí en Pepe Rodado, fins ara delegat de la Pastoral Obrera de Catalunya i de l’orde del Pradó, examinant la nostra mirada al voltant, i les actituds respecte als més marginats (leprosos, cecs, paralítics), la visió de Maria… implicant-nos en la nostra vida i els marginats actuals. Totes les exposicions, les del matí i de la tarda, començaven amb un cant de Taizé. Fantàstic!

Al matí, la Paquita, abans de baixar a esmorzar, ens oferia la seva classe de ioga per obrir l’ànima; el divendres, però, substituírem el ioga per una excursió a la capella de la mare de Déu de l’Ajuda. Preciosa.

Cada dia, a la tarda, a l’eucaristia compartíem les nostres vivències i reflexions sobre els textos del que s’havia treballar a la jornada. Reflexions que ajuden a compenetrar-nos dins d’una mateixa comunitat que celebra. Els cants ja els dúiem preparats. Carme, Jordi i Ramon se’n cuidaven. Abans, però, ens havien preparat una mica de berenar, després de la reflexió.

Els àpats, amb la benedicció, aquest any compartida per diversos. No vam aconseguir fer-ne un de sol en silenci. Normal, ens explicàvem coses. Ja en fèiem la resta del dia…

Això, sí, a diferència del darrer any, vam compartir dos aniversaris, el de l’Antònia, el 17 d’agost, i al mateix dia el del Jordi Fontbona, que li hem enviat en vídeo.

Després de sopar mirem de compartir el que s’ha treballat al llarg del dia. Hi hagué grans testimonis de superació que ens enriquiren per la valentia en compartir-ho, com la Paqui, que s’aixecà de la seva por i, amb el suport de l’equip de l’ACO, es feu dona lliure…

I, el darrer dia, a l’eucaristia que es va fer abans de dinar, s’exposen les valoracions del que han estat aquestes jornades. Tots ens hem sentit interpel·lats per l’evangeli, la companyonia i la petjada que ha deixat dins la nostra vida.

Dinem per darrera vegada. Esperem trobar-nos l’any que ve. Donem les gràcies a tots qui ens han atès tan amablement vetllant que no ens faltés de res.

Al digital CatalunyaReligió.cat també s'han fet ressò d'aquests exercicis amb l'entrevista a una de les participants: Maribel Matilla. Podeu consultar-la a l'enllaç: https://www.catalunyareligio.cat/ca/aco-entenc-alguna-cosa-costava-abans-regne-deu

L'entrada Exercicis d’estiu en harmonia ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

El director del SIPOC (Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya) va defensar que el treball no és només un mitjà per tenir recursos per a viure, sinó que contempla tres dimensions que li donen molta més amplitud: la col·laboració amb Déu (Creació oberta i dinàmica), l’aportació a la societat i la construcció personal. 

En diversos moments es va subratllar que la Pastoral Obrera interpel·la el conjunt de l’Església i es va apuntar la densitat de l’Evangeli del treball que representa Jesús: «Va ser un treballador. Tot l’Evangeli està profundament marcat per l’experiència de treball de Jesús», va dir Rodado. Com a elements clau de la Pastoral Obrera, es van indicar la dimensió missionera, l’encarnació del món obrer, la formació de militants obrers cristians, la major proximitat Església-món obrer i la denúncia de les injustícies des de la fe i els criteris evangèlics.

Després de la pregària i el treball personal es va poder disposar d’un moment grupal i finalment, una Eucaristia. Als enllaços podeu consultar:

· el llibret del Recés;

· l’àlbum de fotografies del Recés.

L'entrada Recés ACO: Espiritualitat i missió en el món obrer ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.