“La veritat és que davant de fets com la mort tan sobtada d’en Josep Lluís, ens quedem sense paraules per expressar tot el que el nostre cor encongit i plorós, sent en aquest moments. Pels que som cristians només ens queda la Fe en Jesucrist Mort i Ressuscitat i també la seva Paraula.
I és des d’elles que, ara, deixant parlar al cor i amb una mica d’imaginació, ens atrevim a dir: – Josep Lluís, ja has arribat a aquesta casa del Pare que ens diu Jesús. Ben segur que la Sra. Paulina, la mare de la Maria, que tu tant has admirat, respectat i estimat, et deu haver dit al veure’t: -“¿Cómo es que has venido pronto? Tes esperaba muchomás tarde. I tu li deus haver dit: -“Yo no quería, pero la verdad es que no lo siento tanto por mí, sino más bien por la María, el Víctor, la Meritxell y ahora el Xavi. También por los del grupo de ACO: la Fina, Antonio, Dora, Albert, Tere, Mª Teresa y Jordi. I todos los familiares, amigos y compañeros del trabajo.
Es verdad que me encontraran a faltar. Pero, Sra. Paulina, ¿verdad que ahora les seguiremos amando y ayudando más que nunca? A la Maria a quien tanto he amado y me ha amado, ahora se encontrará muy sola, ayudémosla a que, además de sentirse acompañada por los hijos y amigos, busque llenar este vacío amando y sirviendo a los demás, sobre todo a los más necesitados de amor y de pan. Ellos son los que mejor la pueden ayudar en estos momentos tan difíciles, a llevar la cruz de la soledad, porque es Jesús mismo que lleva su cruz con ellos. Por el Víctor, por la Meritxell y Xavi. Por los del grupo, este grupo que tanto he querido y me ha ayudado, durante los más de 30 años que llevamos juntos. Que sigan profundizando en la RV y en el Evangelio. Yo estaré con ellos en sus reuniones, insistiendo en aquello que siempre decía: Que nos amemos. Y una cosa les pido, que supongo que ya harán: Que estén muy atentos y acompañen a la María”.
Molt bé, Josep Lluis, però tots nosaltres, ara, et diem com la Sra. Paulina: -“Per què te’n has anat tan aviat? Tu saps molt bé com et trobarem a faltar. I per això, ara, amb el cor plorant, no ens queda més que aferrar-nos molt fort a la Fe en JC, davant del Misteri de la teva mort. Les nostres paraules s’emmudeixen perquè no saben massa què dir. I és des d’aquest silenci forçat que, podem escoltar més amb el cor que amb el cap, i des de la Fe, la Paraula de Jesús, que ens diu: -“Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots…Jo us hi espero i sapigueu que allà us retrobareu amb tots els que heu estimat i porteu al cor…Ara compto amb en Josep Lluís que tan bon guia i conductor és, perquè us ajudi en el vostre camí que porta a aquesta casa del Pare. Ara ell us ha passat al davant, tal com diu aquell proverbi africà: – La millor manera de senyalar el camí, és passar tu al davant. Això és el que Jo he fet fins arribar a la Creu, estant amb vosaltres.
Tots coneixeu aquest camí que porta a la Felicitat per sempre: el camí de l’Amor. El camí que en Josep Lluís ha seguit molt bé fins ara. Ha estat un home bo. Tal com us deia ahir, Iván, un company de treball: ‘Jose Luis ha sido un alma buena’. ¡Quant podríeu parlar, ara, d’aquesta la seva bondat. Us hi passaríeu molta estona! Però deixeu-me que jo només remarqui un fet molt recent que demostra la bondat d’en Josep Lluís: el d’aquell noi senzill i company de treball, el Pepe, a qui en Josep Lluís va ajudar molt en el treball, que quan es va assabentar que estava ingressat greu, va córrer a l’Hospital, i no va parar de buscar-lo fins que el va trobar. Aquest fet em recorda quan la gent més senzilla em buscava a mi perquè els ajudés. Ben cert que d’ell podeu dir el mateix que deien de mi: -‘Ha passat per la vida fent el bé’.
Vosaltres sabeu prou com en Josep Lluís us ha estimat. Maria ho saps tu com esposa, ho sabeu vosaltres Víctor i Meritxell com a fills. Ho sabeu vosaltres els del grup d’ACO, ho sabeu tots els amics, companys de treball… En aquests moments de dolor i sofriment, Jo us dic: Seguiu caminant amb esperança. Estimeuvos i estimeu molt a tothom, fins i tot aquells que més us costa, aquells que us fan mal. Tal com dèieu els del grup, després d’escoltar la meva Paraula, en la vostra última reunió de grup, a casa de l’Antonio i la Fina. Del que és estimar a tothom, us puc dir, que en Josep Lluís n’és un bon mestre i un bon exemple a seguir. Ara el seu cor delicat, potser de tant que ha estimat, s’ha gastat i s’ha parat abans d’hora. Però no en dubteu: us seguirà estimant i ajudant, encara més força, des del meu costat” – Josep Lluís, ens has passat al davant cap a la vida plena. Ens has estimat molt. Gràcies per la teva vida. Ha estat un vertader regal per a tots nosaltres.
Ara et diem adéu, però des de la Fe i des del fons del cor, et diem: arreveure! Volem creure i creiem que aquest adéu no és un adéu per sempre. Ben segur que tu ens dius, ara, a nosaltres, els que encara seguim caminant, que procurem fer el bé, estimant-nos els uns als altres. Doncs aquest és el millor camí no només per anar a la casa del Pare, la casa de tots, sinó també la millor manera de recordar-vos d’aquells que us hem deixat.”
