La reducció immediata de la pobresa i la desigualtat i la major llibertat personal són els principals arguments en favor d’adoptar-la
“Un ingrés bàsic o salari universal perquè cada persona en aquest món pugui accedir als més elementals béns de la vida. És just lluitar per una distribució humana d’aquests recursos. I és tasca dels Governs establir esquemes fiscals i redistributius perquè la riquesa d’una part sigui compartida amb equitat sense que això suposi un pes insuportable, principalment per a la classe mitjana. No oblidem que les grans fortunes d’avui són fruit del treball, la investigació científica i la innovació tècnica de milers d’homes i dones al llarg de generacions.”
El papa Francesc expressava aquesta necessitat en el seu missatge a la IV Trobada Mundial de Moviments Populars, l’octubre del 2021. I ja ho havia avançat l’any anterior en plena pandèmia, l’abril del 2020, davant tants treballadors “informals, independents o de l’economia popular que viuen el dia a dia sense cap tipus de garanties legals que els protegeixin (…) i que no tenen un salari estable per a resistir aquest moment i les quarantenes se’ls fan insuportables. Potser ja és hora de pensar en un salari universal que reconegui i dignifiqui les nobles i insubstituïbles tasques que realitzen”.
A Catalunya coexisteixen diferents prestacions. D’una banda, hi ha la prestació d’atur, que és contributiva, a la qual es té dret quan una persona ha treballat i ha cotitzat. I, de l’altra, hi ha dues prestacions assistencials, la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, per a persones que no han pogut cotitzar o que viuen en unes condicions de pobresa. La Renda Bàsica (RB), a diferència d’aquestes prestacions assistencials condicionades a ingressos, seria una renda individual, que atorga l’Administració a tota persona (no al cap de família, com és el cas de moltes d’aquestes prestacions) pel sol fet de ser un ciutadà d’un territori, i incondicional (no subjecta a ingressos, no pel fet de tenir una condició determinada). L’import estaria al voltant del llindar de la pobresa de la comunitat i s’hauria d’anar calculant cada any, en el cas de Catalunya seria entre 900 i 1.000 euros al mes.
La implementació d’aquesta renda substituiria aquelles que tenen un import inferior, per exemple, l’ingrés mínim vital o la renda garantida ciutadania. Però la RB no substituiria els serveis públics, ni la sanitat, ni l’ensenyament, ni els serveis socials, ni les ajudes específiques (discapacitat, dependència o habitatge), sinó que se sumaria a una coralitat d’altres polítiques públiques que puguin aconseguir reformar i millorar l’Estat del benestar.
Una de les contribucions principals de la RB seria que reduiria fortament la pobresa i la desigualtat, perquè garantiria un terra d’ingressos incondicional i redistribuiria la riquesa des de les rendes més altes a les més baixes. Caldria, però, una reforma fiscal progressiva per a finançar-la, de manera que qui més té, sigui qui més aporta. “Quan s’han fet simulacions d’aquest tipus de finançament, ens aproximem a uns nivells similars als països nòrdics com Dinamarca o Noruega quant al coeficient de Gini, que mesura les desigualtats. Hi sortiria guanyant a l’entorn d’un 80% de la població i el 20% més ric de la població pagaria més del que paga”, apunta Sergi Raventós Panyella, doctor en sociologia i membre de l’associació Xarxa Renda Bàsica.
Diferents economistes com Jordi Arcarons, Daniel Raventós o Lluís Torrens han demostrat que la RB es pot finançar: “L’IRPF s’hauria d’integrar en la renda bàsica, eliminar duplicats de prestacions socials i lluitar contra el frau. També s’acabaria amb molta burocràcia, hi ha molts diners dedicats a la fiscalització de la pobresa”, detalla Raventós.
Afectacions a la feina i al treball reproductiu de cures
La feina tal com la concebem avui seria una de les àrees de major impacte de la RB: “Sabem a través de molts plans pilot que s’han fet que tindria petits efectes o neutres sobre l’oferta de treball, la gent no deixaria de treballar, però sí que seríem més lliures a l’hora d’escollir les feines que volem. En els plans pilot, molts ciutadans expressen la necessitat de replantejar-se la vida per poder dedicar-se a activitats artístiques, fer vacances, plantejar-se una formació o gaudir de temps lliure. També expressen una necessitat de reduir la jornada laboral i fins i tot emprendre negocis propis o cooperatives i poder deixar la feina actual que, si fracassessin, no seria un desastre, perquè tindrien un petit matalàs econòmic”, remarca Raventós. Per tant, la RB augmentaria la llibertat de la gent per a escollir camins determinats.
I com afectaria els sindicats i la negociació col·lectiva? “Una renda bàsica podria reforçar el paper dels sindicats i donar més marge als treballadors per a negociar salaris i condicions. També podria ser una caixa de resistència en cas d’una vaga”, subratlla Raventós. I, en l’àmbit domèstic, una RB podria augmentar el poder de negociació de moltes dones de cara a acceptar feines precàries i reconeixeria i facilitaria el treball de cures. “Augmentaria l’autonomia econòmica per a moltes dones i reduiria les dependències de relacions actualment tòxiques que han d’aguantar moltes dones que no tenen ingressos”, relata Raventós.
Una altra derivada és que la RB, en estar deslligada del creixement econòmic i “en desmercantilitzar el mercat de treball, podria desincentivar l’èxode cap a les grans ciutats i facilitar activitats locals, a diferència d’ara. En clau ecològica, podria permetre reduir jornades laborals i podria reduir fins i tot el consum”, detalla Raventós.
Raonament ètic de la Renda Bàsica
Si bé és cert que la substitució massiva d’ocupacions que ja s’està produint per part de la Intel·ligència Artificial accelera la necessitat de la RB, “la raó de fons és ètica. És garantir el dret a l’existència independentment de si pots treballar o no, perquè ja veiem que cada cop més això de treballar no ho podrà fer tothom. Hem d’estar molt alerta perquè també hi ha uns pronunciaments a favor de la renda bàsica d’una sèrie de gent que volen acabar amb l’Estat del benestar. També ens fa por que es posi poc finançament o poca redistribució de la riquesa per a finançar-la”, assenyala Raventós.
La Renda Bàsica, segons les enquestes que s’han fet a Catalunya, té més d’un 65% de la població a favor. “En aquests moments, en el Parlament de Catalunya, exceptuant potser l’esquerra més transformadora (CUP, ERC i els Comuns) que se la poden mirar amb simpatia, la majoria està en contra de la renda bàsica”, lamenta Raventós. Més enllà de buscar el suport de la ciutadania a través d’una ILP-Iniciativa Legislativa Popular, com va passar amb la Renda Garantida de Ciutadania, els promotors de la Renda Bàsica valoren més la possibilitat de fer plans pilot que aporten més informació.
La Renda Bàsica a Catalunya
En la legislatura anterior, amb el Govern de Pere Aragonès (2021-2024), fruit d’un acord d’investidura entre la CUP i Esquerra Republicana, es va posar en marxa l’Oficina del pla Pilot de la Renda Bàsica Universal. El pla pilot es va dissenyar amb un univers de 5.000 participants que rebrien l’assignació monetària, 2.500 seleccionats aleatòriament de tot Catalunya i 2.500 de dos municipis de Catalunya. Preveia una duració limitada de 24 mesos, així com les actuacions necessàries per a avaluar-ne els impactes i comptava amb un comitè científic, amb un consell assessor i amb una avaluadora externa.
“Malauradament, els equilibris polítics i, en aquest sentit, el Partit Socialista, juntament amb la dreta i l’extrema dreta, van esmenar els pressupostos de la Generalitat de l’any 2023 i va caure el pla pilot. Valia la pena que s’hagués pogut portar a terme per tenir molts més elements d’anàlisi i de valoració de la conveniència o no d’una renda bàsica”, relata Raventós.
Així mateix, a Barcelona durant els anys 2018-2019 mil llars de l’Eix Besòs van participar en el projecte pilot B-MINCOME, que combinava una transferència monetària amb diverses polítiques actives d’inclusió sociolaboral. Els resultats van ser positius en incidir sobre aspectes com la reducció de l’estrès financer i dels deutes familiars, l’augment de la felicitat i del benestar subjectiu, la reducció de certes afectacions mentals i físiques, la millora de la qualitat alimentària, el reforç de la participació i de la confiança social i amb les institucions, el reforç de l’autoconfiança i de l’emprenedoria, etc.
Més info:
· Als webs Sin permiso i Catalunya Plural també trobareu diferents articles sobre la Renda Bàsica.
· Llibre Quan convé seguem cadenes: Per una renda bàsica a Catalunya, publicat el 2026 a Manifest Llibres i coordinat per Dolo Medina i Sergi Raventós.
