El cap de setmana passat em vaig desplaçar fins a Portugal per fer un testimoni davant de persones de diferents àmbits eclesials sobre el meu recorregut i compromís en el Pradó. Sempre que vaig a Portugal no deixa de sorprendre’m l’afecte amb que sóc / som acollits; els portuguesos, almenys els que jo conec, són persones senzilles i molt, molt acollidores.
Amb anterioritat a la trobada ens havien fet arribar diverses cites evangèliques perquè les treballéssim a casa i al matí del dissabte la pregària es va fer amb les aportacions que la cinquantena de persones que participàvem en la trobada vam fer.
Més tard el pare Horaci va exposar de manera senzilla i molt didàctica els punts essencials de les cites evangèliques.
Després de dinar, i malgrat les dificultats idiomàtiques, vaig presentar el testimoni: què m’ha portat a fer el compromís amb el Pradó. Vaig fer la meva exposició en castellà, i tanmateix la gent va fer moltes preguntes sobre qüestions que els havien impactat, o aclariments d’algunes coses que no havien entès o s’havien entès malament. A continuació es va fer un treball per grups i més tard una plenària, en què els diferents grups van exposar el que els havia interpel·lat del testimoni i la intenció, o no, d’organitzar-se regionalment per aprofundir una mica més en l’espiritualitat pradosiana.
Dono gràcies al Pare per haver fet possible aquesta trobada i pel que per a mi ha suposat de reflexió i qüestionament.
