El document que us “refresquem” aquesta vegada des de la Comissió de Formació és el n. 23, Els llibres bíblics dels profetes, elaborat per Joan Ramon Marín. Com que és un document força llarg, ho farem en un total de quatre extractes. Aquí teniu el primer.
És important que coneguem millor l’Antic Testament, i en particular l’experiència de fe del poble de Déu que ha arribat a nosaltres a través de molts homes i dones (els profetes, entre ells).
Sobre Amós
El profeta denuncia una situació injusta i fa veure que el Senyor ja no ho suporta més.
El profeta trenca amb els esquemes habituals i sacseja les consciències.
Amós (…) veu que la confiança de les autoritats i del poble en el Senyor s’ha tornat una coartada per actuar impunement contra els pobres.
L’actuació del Senyor es presenta en clau de renovació.
Sobre Osees
Israel “divinitzava” els imperis que suposadament l’ajudarien. En divinitzar-los s’allunyava del Senyor, deixava de reconèixer els seus favors.
Israel ha de “retornar” al Senyor (…) ha de convertir-se. Però (…) que es converteix perquè experimenta i sap i reconeix que el Senyor el torna a estimar amb totes les forces. Per això és tan important el “coneixement” profund del Senyor. Saber reconèixer-lo en el seu amor. Un amor que val més que tot.
Sobre Miquees
Miquees és profeta en temps de guerra. Mentre Samaria sucumbeix a l’atac dels assiris Jerusalem resisteix. D’ella n’ha de sortir la paraula del Senyor, que serà jutge i arbitrarà les nacions perquè tothom visqui sense por de ningú, en pau.
Ara bé, Miquees denuncia també les autoritats de Jerusalem que abusen del poder que tenen a les mans. No només pels seus abusos sinó també per la seva inconsciència, que portarà la desgràcia. El profeta ha de dir el que veu, que és el que ningú vol veure.
Per trencar aquesta inconsciència, Miquees, que imagina un futur de fidelitat i justícia, anuncia la vinguda d’un salvador que escull els petits i humils. Un rei pastor davant el qual els poderosos perden la batalla.
Sobre Isaïes (cc 1-39)
Denuncia les contínues injustícies que cometen les autoritats, especialment el luxe presumptuós.
La seva vocació li provoca un apassionament per canviar les persones. Se sent perdut perquè el poble no escolta ni escoltarà.
El nucli del seu pensament és la confiança absoluta en el Senyor.
La fe fa llegir els esdeveniments amb una nova llum. La realitat s’il·lumina amb el “Déu és amb nosaltres”.
Isaïes augura un futur de pau, és a dir, de plenitud: “El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum”.
Sobre Sofonies
La paraula “pobre-humil” fa referència als pobres materials, als necessitats, als qui no gaudeixen d’una vida digna. Però amb el temps, i el profeta Sofonies hi contribueix molt, el concepte va derivant cap a al·ludir els pietosos pobres (…) i fins i tot, esdevindrà una categoria teològica: els pobres-humils són aquells que en les “pobreses” es mantenen fidels a Déu; són aquells qui, assumint les “precarietats” de la vida, desenvolupen una profunditat vital amb el Senyor com a nucli.
Sobre Nahum
Per Nahum el càstig i la destrucció de Nínive són irreversibles i palesen la justícia divina que castiga els opressors. Aquí no hi entra el perdó diví. El que compta és la justícia de Déu en la història.
Sobre Habacuc
En opinió dels experts Habacuc podria haver succeït a Nahum després de la desfeta de Nínive.
Com els altres profetes, s’ enfronta al problema de llegir la història en clau de fe i reconeix que ho té difícil perquè li costa trobar signes de la presència del Senyor.
Manifesta clarament la duresa de la seva missió i la crisi que li comporta.
Sobre Jeremies
El missatge del profeta Jeremies consisteix en un canvi radical d’actitud, de manera de pensar i de fer. Jeremies imagina un guiatge que porta a la vida, a la pau, a la plenitud, a la dignitat. (…) Són d’aquelles coses que s’aconsegueixen només quan els fets de la vida quotidiana integren en el seu interior la presència del Senyor que allibera.
