“Responsables en camí” va ser el lema de la Trobada de responsables d’ACO que s’ha fet els dies 15 i 16 de febrer a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada, de les Franciscanes dels Sagrats Cors a Tiana i en la qual han participat en diferents moments una quarantena de persones. La trobada es va dividir en dos espais, el de dissabte dedicat a conèixer la realitat migrant a casa nostra i el de diumenge, dedicat a la responsabilitat.
La tarda de dissabte hi va haver una taula de testimonis amb Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, Jaume Ventura, de Justícia i Pau de Badalona i Yolanda Akpoli, de la Unió Segones Oportunitats. Tots van constatar que les nostres ciutats han canviat profundament les darreres dècades amb la incorporació de persones nouvingudes i que, aquest fet, “als cristians ens ha de fer pensar en crear societats no tan carregades de murs”, va convidar Ventura que va remarcar la importància del fet religiós a l’hora de facilitar la integració.
La particular situació de Badalona va sortir en diferents ocasions: manca de mediadors, poca predisposició del consistori a construir la ciutat de tots, una de les ciutats catalanes amb més desnonaments, serveis socials infradotats, desmantellament de la Regidoria d’Habitatge i en el seu lloc creació de la Regidoria de Desocupació… Un punt subratllat va ser el de l’habitatge i les dificultats per accedir-hi; en aquest sentit, es va recordar que a Badalona hi ha molts espais parroquials i comunitaris buits i que es podrien posar a disposició de les persones més vulnerables. Com a exemple de bona pràctica es va explicar l’acollida d’un jove del Senegal a la Capella de Sant Joan Baptista, de La Salut Alta; l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna; i l’experiència del Centre Cruïlla a Ciutat Meridiana.
De fet, la plataforma que representa Sagués, nascuda fa quinze anys, ha modificat la seva activitat, de promoure activitats socials i culturals en un barri estigmatitzat, a centrar-se en la lluita pel dret a l’habitatge als barris de Sant Roc, Llefià i La Salut (cada mes afronten uns 60 desnonaments) i que es coordina a través de la plataforma Badalona Acull, per donar resposta a les carències en alimentació, habitatge i empadronament. A l’hora de discernir les causes, Sagués va apuntar als “grandíssims tenidors de pisos” o fons voltors que han adquirit les carteres immobiliàries dels bancs i amb els quals resulta molt difícil negociar perquè les persones que estan en pisos sense acreditar-ne la propietat puguin accedir a un lloguer assequible. L’activista va lamentar que, malgrat la legislació que ho prohibeix, molts d’aquests desnonaments s’executen a famílies amb informe de vulnerabilitat. Precisament, hi ha un bon nombre de persones afectades d’origen migrant (paquistanesos, marroquins i alguns llatinoamericans): “Majoritàriament se’ns adrecen dones i carregades de criatures. És molt important que els hi dediquem temps i les escoltem.” Malauradament, aquestes persones sense drets són abusades per persones que ofereixen habitatge per vies no legals. De fet, a Badalona també hi ha la realitat dels assentaments precaris i que va ser dramàtic el 2020 amb l’incendi d’una nau del Gorg on van morir 5 persones i vàries desenes van resultar ferides.
Yolanda, originària de Togo i que fa quinze anys que resideix a Badalona, participa activament amb temes de barri i comunitat i ha creat la Unió Segones Oportunitats, una ONG del barri de La Salut Alta que ven roba i mobles de segona mà i que també fa formació a dones migrades. La Yolanda va destacar que setmanalment acullen a dones migrants africanes “que arriben amb molts nervis, han d’emprendre de nou i salvar molts obstacles (llengua, cultura, menjar, roba). Intentem aprofitar tot el bagatge de coneixements i habilitats que tenen i conscienciar-les que és molt important que cuidin la seva salut, física i emocional”. L’activista també va destacar que necessiten “referents racials en diferents feines ja que tenim creences limitants: les dones racialitzades patim violència econòmica masclista, sovint cal el permís del marit per poder treballar i depenen econòmicament de l’home. Si aquestes dones invisibilitzades fan un camí d’empoderament, canvien elles i canvia el seu entorn”. La Yolanda també va coincidir que “l’habitatge a les persones migrades ens travessa tota la vida” i va explicar la realitat de fer vida en habitacions “sense cap intimitat i compartint l’espai amb altres persones”. Precisament, la Yolanda en relació al discurs de la ultradreta que tant penetra en les classes populars, va defensar que “quan més surt el mot seguretat, ham de parlar més de comunitat”.
Els testimonis es van complementar en la part del diàleg obert amb l’experiència de la militant M. Rosa Sopena, que s’ha dedicat deu anys a l’alfabetització i culturalització bàsica de dones immigrants, principalment marroquines, en el projecte FAR (Formació, Acompanyament, Relació) de la Fundació La Salut Alta (veure Salillum n. 19).

La responsabilitat: com fer-ho millor, com procurar els relleus
Diumenge es va dedicar la Trobada de responsables a treballar la responsabilitat a partir d’un qüestionari previ que es va debatre en quatre grups de treball i es van compartir en plenària dues de les qüestions principals. Pel que fa al que es necessitaria per poder desenvolupar millor el servei de responsable es va destacar:
· hi ha un ideal de la responsabilitat que és un miratge, convé acceptar les pròpies limitacions, adaptar-se als ritmes de vida dels membres del grup i deixar-se portar per l’Esperit Sant. En aquest punt, el consiliari general, Pepe Rodado va recordar que “Déu no tria els capaços, sinó que fa capaços els que crida” i va recordar la màxima de sant Ignasi de Loiola: “Hem d’actuar com si tot depengués de nosaltres, però sabent que tot depèn de Déu.”
· cuidar la pregària i posar la vida incessant del grup en mans de Déu, per poder confiar més en nosaltres i en els altres.
· cuidar la formació (gestió del tems, dinamitzar reunions, cura de les persones…). A la web disposem del document “La carpeta del responsable”, que integra diversos continguts formatius d’interès:
· fer més tàndem amb el consiliari.
· viure aquest servei en positiu i emmarcar-lo en l’objectiu del moviment: l’evangelització de la classe obrera.
I, pel que fa a la transmissió i el relleu de la responsabilitat, algunes aportacions van ser:
· transmetre-ho amb alegria, passió i entusiasme.
· honestedat amb els compromisos que comporta la responsabilitat.
· fer una revisió de vida al final de la responsabilitat per veure quant hem crescut i què ens ha aportat.
· reinventar altres models de responsabilitat més comunitaris (corresponsabilitzar-se).
A l’enllaç podeu consultar l’àlbum de fotos de la trobada: