Una matinal amb moments per a la celebració, l’agraïment, la formació i, fins i tot, l’emoció, així va transcórrer la IX Jornada de comunicació ACO el dissabte 5 d’abril al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, en un acte obert per celebrar els deu anys de la publicació Salillum d’aquest moviment de la Pastoral Obrera. En la benvinguda es va recordar que el 18 de març del 2015 es presentava el primer número de la revista a l’església de Santa Madrona. Una publicació semestral que té els fonaments en la fidelitat a Jesús i als treballadors, el desenvolupament de temes de fons, en donar veu als sense veu, en l’aprenentatge dels grans, en la vocació per estar en la frontera, enxarxar-se i fer comunitat i en la vibració de l’esperança.
“Projectes editorials petits com el de Salillum són representatius del periodisme de cuca de llum, és a dir, el que dona context, fa un periodisme humà i de foc lent. Veig les portades de la revista i veig els referents, quin regal!”, va valorar Sonia Herrera, membre del Consell Editorial i participant a la taula rodona, que va ser moderada per Quim Cervera, consiliari de la Comissió de comunicació de l’ACO. “Salillum, a l’igual que l’ACO, és un petit miracle, un petit oasi on beure i conèixer una lectura assossegada i serena. És una publicació que ajuda a pensar en un context que hi ha una estratègia global per carregar-se la necessitat humana de viure en la veritat”, va aportar Daniel Jover.
A la qüestió de com contribuir a donar veu al cristianisme d’alliberament, la Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya i també membre del Consell Editorial de la revista, va dir que “és qüestió d’autenticitat, no una Església que jutgi, sinó que aculli”. I va fer notar que als cristians “ens falta una certa gosadia: som molta sal, estem en moltes sopes, però també hem de ser llum, sortir amb decisió dels nostres armaris cristians i compartir allò que ens mou amb persones amb les que tenim una relació de qualitat”. Per la seva banda, Jover va fer notar que “l’Església avui és un gran destorb per al neoliberalisme, perquè l’Església alliberadora incorpora la coherència entre el sentir, el pensar i el fer” i va proposar “resistir en les catacumbes per fonamentar les propostes, caldrà renovar les celebracions i incorporar mirades laiques i la dona en pla d’igualtat”. Sonia Herrera va contextualitzar que tots els moviments d’una Església d’alliberament “estem en un moment de resistència, davant la dretització de la pròpia Església i tenim el repte del relleu generacional. Ens correspon sortir de l’armari i traslladar els testimonis i els referents”.
En la part dels agraïments es van recordar aquelles persones que s’han entrevistat a la revista i que ja han mort: Josep Fontana, Arcadi Oliveres, Víctor Codina i Viqui Molins. Així com la Comissió del Butlletí, especialment al militant Albert Marín, que va precedir l’actual Comissió de comunicació, responsable, juntament amb el Consell Editorial, d’editar la revista Salillum. També als equips de correctors i traductors, el disseny original del militant David González, la maquetació d’Enric Vidal, l’impressor Cevagraf i el manipulat i distribució a càrrec de la Fundació Ginesta.
Diverses personalitats entrevistades o col·laboradors de Salillum van encoratjar amb missatges escrits a continuar amb la publicació, com Jordi Armadans, Gabriela Serra, Laia de Ahumada, sor Isaura Marcos, Neus Forcano, Laura Mor, Pepa Torres o Xavier Casanovas.
A continuació, en el marc de l’església romànica de Sant Pau del Camp, la quarantena d’assistents a la Jornada van poder gaudir d’un recital de Lídia Pujol, que havia estat entrevistada al n. 6 de la revista. Va ser un concert molt inspirat i emotiu en el qual la intèrpret va fer-se acompanyar pel públic en alguna peça com “Poeta i fangador”. La sala abat Safont de Sant Pau del Camp es va decorar amb diverses pàgines representatives de la revista i l’acte va finalitzar amb un aperitiu servit a l’atri.
Podeu consultar el reportatge fotogràfic del Jordi Romero a continuació:
