La interminable cua de visitants al cambril de la Moreneta ahir a la tarda es va aturar durant alguns moments quan aquests turistes i fidels marians quedaven sorpresos per la força i l’energia que desprenien els cants de la família extensa jocista de la Pastoral Obrera. En efecte, el dissabte 28 de juny culminava tot un any de preparatius per celebrar a la basílica de Montserrat el centenari d’un moviment fundat pel prevere belga Joseph Cardijn i que es va estendre globalment, la Joventut Obrera Cristiana, la JOC.
«Cada any és important, tant si són mil [en al·lusió al mil·lenari de l’abadia benedictina] com si són cent. La història es construeix a base de moltes reunions, paciència, confiança i el fet de tenir una missió clara: construir el Regne de Déu a la Terra», va dir el pare abat de Montserrat, Manel Gasch, en la benvinguda prèvia a la celebració de l’eucaristia amb què va culminar tota una jornada festiva que portava per lema «100 anys sent joves». Davant més de 500 jocistes i exjocistes, el bisbe emèrit d’Urgell, Joan-Enric Vives, consiliari i promotor de la JOBAC, va expressar: «La intuïció de Cardijn, 40 anys abans del Concili Vaticà II, continua vigent: volia que el Crist que donava sentit a la seva vida arribés als joves obrers.»
Durant l’eucaristia, el president de la JOC, Jordi Carrasco, va anar llegint una «carta» imaginària de Cardijn adreçada a tots els fidels presents. I en l’homilia, a partir del text de l’Evangeli dels deixebles fent camí a Emmaús, el consiliari general de la JOC, Miquel Álvarez va expressar que la missa era «una acció de gràcies per tanta gent que ha passat per la JOC. Continuem preguntant-nos, com fem en les valoracions de les accions, on hem trobat Jesús?, on hem trobat el Regne?»
La recepció dels participants amb una batucada del conjunt Basamba a la plaça Sant Jordi, on hi havia la mostra fotogràfica «Rostres i reptes del món obrer avui», ja anticipava que seria una jornada calorosa, en sentit físic i figurat. Jocistes, exjocistes veterans, pares i mares de militants de la JOC, simpatitzants i amics s’estrenyien les mans, s’abraçaven i petonejaven en una retrobada emocionada, en molts casos després d’anys sense haver-se vist. La intergeneracionalitat va ser una constant en tota la jornada amb joves que tot just estan entrant a la JOC i veterans, com Lourdes Bouzón, que amb el seu difunt marit, Josep Sànchez Bosch, van migrar de joves a Suïssa per acompanyar i iniciar en la JOC als seus compatriotes.
Taules rodones que marquen el pols d’un moviment en transformació
Durant el matí es van desenvolupar quatre taules rodones organitzades per les diverses federacions de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes. D’una banda, es va debatre per part de Ramon Bufí, Fina Faidella i Helena Carrasco, si el mètode ideat per Cardijn, la Revisió de Vida, continua donant resposta. Altra taula rodona va ser la de «Classe obrera: fet, opció o sentiment?». Aquí es va destacar el paper d’alguns consiliaris que havien acompanyat els militants de la JOC en adquirir un sentiment de classe i que això els havia portat a afiliar-se en un sindicat o a implicar-se en les associacions de veïns i a participar-hi activament. «En aquesta societat on l’individualisme porta tant de temps empenyent i els continguts en les xarxes socials són més ultrapersonalitzats, em sento més classe obrera que mai», va assegurar Mercedes Vidal.

La militant de la JOC, Maria Outomuro, va alertar que molts joves tenen com a referents influencers que «venen el somni americà de les inversions i les criptomonedes» i que adquirir consciència de classe «és un procés». Certament, el context de la industrialització en què la JOC es va anar estenent, és radicalment un altre: «Abans la majoria eren obrers i d’una mateixa categoria, peons, ara el món laboral està totalment atomitzat», va constatar Xavier Ricart, sindicalista de CCOO acabat de jubilar, i que va ser iniciador i consiliari de la JOC durant 25 anys a Besòs-La Pau.
La precarietat laboral i la llunyana emancipació dels joves motiven que la feina no estructuri tant com abans la seva vida. «Em rebel·lo quan es parla d’una generació de vidre. El progrés ni és individual, ni és linial i aquest progrés col·lectiu s’ha estroncat: és difícil que els nostres joves s’identifiquin com a classe obrera, però pateixen pitjors condicions que els seus pares. Cal que empatitzem amb ells i que la riquesa es distribueixi», va reclamar Mercedes Vidal. Pel que fa a les lluites, es va apuntar que en els anys propers caldrà fer moltes aliances encara «no imaginades» amb la base comú de la «preocupació per l’altre», que en el cas de la JOC i altres moviments apostòlics és l’humanisme cristià.

En el dia de l’Orgull també es va celebrar una taula rodona sobre «La influència de l’Església en la vida de les persones LGTBIQ+». «Acompanyo persones que són fills i filles de Déu i dins de la JOC, que és Església de la perifèria, valen totes les veus que ens fan Déu present. La diversitat sexual i de gènere no és una moda, sinó una realitat que visc des de l’amor», va assegurar el consiliari i prevere de la diòcesi de Terrassa, Pepe Baena. En aquest sentit, el testimoni de militants de diferents generacions va servir per comprovar els avenços socials i polítics que s’han produït, des de la repressió dels sentiments i viure-ho secretament en l’època franquista i a l’inici de la democràcia a l’expressió més natural actual. «La JOC va ser frontera en el seu moment i ha de continuar igual, cal treballar a les fronteres de l’Església, allà on hi ha conflicte», va indicar Miquel Palau. «Després d’un temps vaig comprendre que no és incompatible ser catòlic i ser homosexual. M’ajuda molt a enfortir la fe el sagrament de la reconciliació i la JOC també m’ha ajudat molt en aquest camí», va apuntar el militant Pau Hernández.

La darrera taula rodona portava per títol «Des d’on evangelitzar?» i va comptar amb Xavier Morlans, Teresa Gené i Maria Freixa. La família jocista catalana va acabar la jornada festiva amb un recorregut musical per la història de la JOC de la mà de la secció musical de la JOC i Xavier Morlans i amb un comiat afectuós.

Pot consultar-se l’àlbum de fotografies a continuació:
I un vídeo-resum a Instagram.