Una trobada per interpretar els resultats del mapa d’acció de la militància a la llum dels canvis socials que s’han produït en les formes d’acció col·lectiva els darrers vint anys i orientar sobre quins podrien ser els reptes estratègics de cara al proper XIII Consell de l’ACO van ser els eixos principals de la Trobada de responsables ACO 2026 que amb el lema «Responsables per fer el bé» s’ha celebrat els dies 7 i 8 de febrer del 2026 a la Casa d’espiritualitat Maria Immaculada de les germanes Franciscanes del Sagrat Cor, de Tiana. Durant la trobada han participat en diferents moments uns 45 responsables del moviment.
Es va demanar als sociòlegs Maria Forteza González, Montse Perals Tresserra i Quim Cervera Duran que analitzessin les dades de l’enquesta sobre el mapa de la militància i, entre altres qüestions van destacar que el compromís en la família sobretot amb la criança dels fills i l’atenció a les persones grans s’està convertint en un àmbit d’acció militant i comunitari cada cop més rellevant. Cal subratllar que, com passa a la societat, són les dones militants les que continuen carregant el treball de cures a la llar sumat a la feina. De fet, la crisi de l’Estat del benestar està deixant en mans de les famílies la cura dels dependents, un fet especialment costós per a la classe obrera. En aquest sentit, es van preguntar per la repolització de les cures i si han d’erigir-se en un nou repte de política pública.
També es va observar que el compromís en el treball és un àmbit natural d’acció dels militants «on hi posem hores i intentem humanitzar-lo», va destacar Montse Perals, tot i que va fer notar que l’afiliació sindical està baixant (l’any 2003 un 38% dels militants ho estaven i ara semblaria que només seria un 20%), molt probablement per la jubilació de molts militants i pel menor compromís i identificació amb una feina que s’està precaritzant i on la incorporació dels joves és cada cop més tardana. Aquesta és una gran diferència respecte l’enquesta del 2003, en què els militants més grans de 65 anys es van incorporar a la feina amb 14-16 anys, un vector que estructurava la seva vida i el sentiment de pertinença a la classe obrera. «Ara, en molts joves la realització personal ja no passa per la feina, i això no és per un canvi de valors, sinó per les condicions materials», va explicar Perals. Caldria afegir-hi el tret característic de la joventut catalana que viu amb els pares, per la manca de polítiques públiques d’habitatge: «Com podem demanar als joves que s’impliquin si no poden dibuixar el seu projecte vital?», va formular la sociòloga experta en joventut, gestió pública i gènere.
La il·lusió d’una classe mitjana que es fonamenta en un nivell de consum-endeutament és irreal, segons Perals, que va constatar que «s’ha trencat l’ascensor social de l’educació», tot recordant les últimes dades de l’Idescat que presenten una taxa Arope de pobresa en la joventut de gairebé un terç, uns 200.000 joves. En aquest sentit, va reptar el moviment a preguntar-se com es poden curar les cicatrius d’aquesta generació desesperançada.
L’equip de sociòlegs també ha observat que la implicació dels militants de l’ACO en partits polítics continua sent baixa i ho atribueixen a la incomoditat que poden sentir en aquests espais on el poder s’entén com un domini i no pas com un servei. En qualsevol cas, «quan hi ha hagut militants, han donat molt de fruit». És un fet que contrasta amb la generació de militants cristians que sortia del franquisme, amb les institucions encara per fer i que trobaven en algunes parròquies «llocs segurs per repensar, per la dissidència, eren autèntiques escoles d’aprenentatge». Aquí la Montse va apuntar la perillositat de l’actual «clima de desconfiança i desafecció social i que fa que els instruments de transformació que són els partits polítics se serveixin a si mateixos, combinat amb l’erosió d’allò públic que va ocupant el mercat». Aquí el repte és tornar a confiar en les institucions i convertint-nos en una ciutadania exigent que demana transparència i retiment de comptes a partits i governs, recordant-los i recordant-nos que estan al servei del poble.
Un altre canvi rellevant respecte els més joves és que l’associacionisme veïnal i en altres espais perd adeptes i el compromís dels militants s’està situant més en les associacions de famílies d’alumnes a l’escola. El fet que moltes d’aquestes generacions hagin hagut de marxar dels barris natals i no hagin arrelat a altres llocs i la menor identificació amb la feina fa que es desplaci l’atenció cap a la família: les cures, l’educació que es dona als fills… «Sense institucions fortes, com l’Església o la feina, les tribus de criança estan a les escoles», va manifestar Perals. Serien formes de participació més vinculades a necessitats concretes i temporals i no tant a grans utopies transformadores del món.
També es va destacar que les pràctiques creixents dels militants en ecologia, sostenibilitat i economia social estan promogudes sobretot per les dones, un fet que permetria concloure que l’ecofeminisme es pot trobar en les formes d’acció militant. I també un repunt dels militants en la participació a l’Església atribuït a que, «en un context d’individualisme i desvinculació, de molta llibertat i alhora molta incertesa, les parròquies són vistes con un espai d’escolta i de cures».
Finalment, la Montse Perals va destacar el «multicompromís i multimotivació» dels militants que, com a mínim estan a dos llocs compromesos. «Un militant, val per molts. Si això fos general, el món funcionari molt millor. Cuideu-vos i doneu valor al que feu, és un tresor», va concloure. I el consiliari general, Pepe Rodado, va insistir en que «malgrat estar marcats pel tipus de societat on vivim, nosaltres no seguim idees, sinó que volem construir persones seguidores del Crist. Tenim un tresor extraordinari en el grup i en la comunitat, és el lloc on ens podem estimular a seguir creixent en tots els àmbits de la nostra vida».
Podeu consultar la presentació de Montse Perals a continuació:
Tot seguit, els militants es van distribuir en tres grups per analitzar què havia cridat més l’atenció dels resultats de l’enquesta, quins àmbits de compromís es troben a faltar i cap a on hauria d’avançar el moviment. I la nit es va cloure amb un vídeoforum amb la pel·lícula «Sis dies corrents» (Neus Ballús, 2021).
Fer bullir l’olla del XIII Consell
Amb antelació a la trobada es va demanar als responsables de l’ACO que preguntessin als grups quins podrien ser els tres aspectes on el moviment hauria de posar la seva atenció a partir del XIII Consell. El consiliari general va compartir els resultats classificats en tres àmbits: social, eclesial i moviment. A partir d’aquesta informació, hi va haver quatre grups de treball que van anar concretant i que es podria resumir en:
· social: arribar i vetllar pels vulnerables (migrants, dones, col·lectiu LGTBIQ+), fomentar el diàleg davant els discursos d’odi, fer més present el moviment a les xarxes socials, mantenir l’acció profètica sobre l’habitatge,
· eclesial: sortir de la comoditat del moviment i participar amb el laïcat a les parròquies aprofitant la dinàmica sinodal i per fer autèntiques comunitats acollidores, avançar en el reconeixement i la igualtat de la dona,
· moviment: creure’ns la participació i motivar els militants, creure’ns que som evangelitzadors i iniciadors, redimensionar/simplificar l’estructura en el sentit de fer menys coses i millor, crear grups de treball per temes que ens interessen o ens preocupen (pau, habitatge, aporofòbia, confrontar els discursos d’odi…) i contactar amb altres entitats amb qui fer xarxa, plantejar-se la jubilació com una etapa amb sentit i discernir on situar els compromisos, l’acompanyament, la presència pública.
L’eucaristia va culminar la Trobada de responsables amb una Paraula de Déu ben escaient sobre la sal i la llum (Mt 5,13-16). «La Paraula il·lumina els passos que donem en la nostra vida perquè sigui com Déu vol. Aquest visibilitzar-nos més que ha sortit en el treball anterior no és amb un interès de vendre un producte, sinó que el que pretenem és donar a conèixer, en aquest món tan fosc i desvinculat, un altre projecte de vida, el de Déu, el del reconeixement i la vinculació amb l’altre», va assegurar Pepe Rodado.
«Quan ho feu, sou llum, ens diu Isaïes (58,7-10). I si repartim i donem als pobres, la bondat durarà sempre (Salm 111). La raó també es deixa clara a Isaïes: ‘No els defugis, que són germans teus’. La font de bondat és Déu mateix. Nosaltres no hem de ser productors de sal i de llum, som cridats a ser sal i llum», va continuar en Pepe.
Podeu consultar les fotos de la Trobada a continuació:
