Començàvem la trobada amb un nen que recollia les estrelles de la sorra i les llençava de nou a l’aigua; amb un escriptor que li deia que això era una bestiesa, que no servia de res; i el nen li responia: “… que no serveix de res? Doncs, pregunta-li a l’estrella que acabo de salvar!”. Feina invisible que deixa petjada a qui la rep.
La trobada va ser en part un homenatge a tantes i tantes persones que ens han tret de l’aigua i ens han “llençat” cap a l’ACO. Persones que van “perdre el temps” amb nosaltres, fent preguntes que ens removien: “a tu que et sembla, això?” quan ningú altre ens ho havia preguntat abans, com deia l’Ernestina. O que ens llençaven un “què busques?, a qui busques?”, com deia en Miki. O que ens van fer sentir tan ben acollits, “tal com érem”, com deia en Xavier.
Tots tres van comunicar amb molta sinceritat el seu enamorament per Jesús i per l’ACO. Són persones que es creuen i estimen el moviment. Amb un llarg recorregut al moviment, posaven en valor la permanència i l’estimació per la gent del grup, la importància de la revisió de vida i de participar en les responsabilitats del moviment. Ens deien que l’ACO és la seva Església. L’experiència de la revisió de vida els ha portat al compromís polític, social, vital, en definitiva. Des de la participació a l’AFA fins a la implicació a la residència dels pares. També va haver-hi espai per parlar de la dimensió internacional d’ACO que permet percebre la pertinença a quelcom més gran.
El treball de grups es va fer a través d’una dinàmica sinodal (conversa en l’esperit): primer apuntàvem allò que més ens havia impactat dels testimonis, després escoltàvem el que cadascú havia apuntat, escollíem allò que més ens ressonava a cadascú del que havien dit els altres i finalment consensuàvem el contingut de l’estrella que era la figura que es posava en comú.
La trobada es va gravar en vídeo, així que la podreu gaudir en quan estigui penjada. Molt recomanable!
Podeu consultar les fotos a continuació:
