Els membres de la Comissió de Formació ens proposen refrescar el document d’ACO n. 22 sobre l’opció pels pobres en aquesta aportació coral. Aquest document del 2010 comptava amb una aportació preliminar de Florenci Costa i vuit testimonis de militants.
Introducció (Carme)
Vaig sentir parlar primer d’“opció de classe”, els anys seixanta. Era el moment fort del trobament entre els moviments obrers cristians, el marxisme i els marxistes (no cristians i cristians).
Per formar part d’alguns moviments cristians calia fer “opció de classe”.
Molts dels intel·lectuals que aleshores feien el pas cap a la clandestinitat en un partit marxista, no eren originaris de la classe obrera. Llavors, des de fora d’ella, feien el pas, l’opció.
Mentrestant, es covava a Amèrica Llatina –i ja n’arribaven ressons– la Teologia de l’alliberament i tot el moviment popular de comunitats de base.
Però a nivell del conjunt de l’Església de Llatinoamèrica, que va fer llavors passos tan importants com la Conferència de bisbes a Medellín (1968), el llenguatge utilitzat no va ser l’ideològic, sinó que es va traduir –segons uns rebaixant-lo, segons altres, magnificant un sector social– com a “opció pels pobres”.
Expressió que –llavors sí que es va rebaixar– va esdevenir “opció preferencial pels pobres” (molt criticada pels teòlegs de l’alliberament) a la Conferència següent, a Puebla (1979).
És interessant recollir una definició de l’“opció pels pobres” que feia un dels teòlegs de l’alliberament, ja finat, Juan-Luis Segundo:
L’Evangeli és molt clar, i fins materialista, en assenyalar les prioritats del sofriment.
L’opció pels pobres és opció per aquells en qui la falta d’humanitat apareix com la prioritat més clara davant nostre.
De la preferència pels pobres en l’Església… (Helena)
Al segle XIX, per primera vegada, el papa Lleó XIII, a través de l’encíclica Rerum novarum s’adreça al col·lectiu de pobres, que eren els obrers de les fàbriques.
Entrat el segle XX neixen els moviments d’acció catòlica obrera, que juntament amb els capellans obrers volen conciliar el fet de pertànyer a l’Església i ser solidaris amb la classe treballadora.
El papa Joan XXIII parla de “l’Església dels pobres” i diu que cal que baixi del seu pedestal i sortir a l’encontre dels petits i els humils.
Amb la Teologia de l’alliberament, els pobres han ocupat el lloc que els corresponia en la mateixa teologia: el centre, que és el lloc que tenen a l’Evangeli.
El Regne de Déu és dels pobres (Gemma)
Jesús reinterpreta el Regne de Déu de l’Antic Testament, ancorat en una esperança alliberadora davant les calamitats històriques, amb unes pràctiques d’amor sense límits.
Per a Jesús, el Regne no és un objecte d’esperança utòpica sinó un regal, una bona notícia i una certesa. Sense excloure ningú, Jesús s’adreça especialment als pobres, a qui Déu estima i defensa pel fet de ser-ho, i els diu que d’ells és el Regne de Déu. Un Regne de vida i de dignitat.
L’anunci d’aquest Regne necessita una pràctica salvadora en forma de miracles, on la fe, en aquest sentit, és l’acceptació i el convenciment pregon que Déu és bo per al dèbil i que aquesta bondat pot i ha de triomfar sobre el mal.
Aquesta parcialitat i la gratuïtat de Déu escandalitza i provoca la reacció contra Jesús. En el fons, allò que Jesús presenta com a bona notícia per als pobres i pecadors crea contradicció i persecució contra la seva persona.
Els pobres en el cor de Déu (Ignasi)
Contemplar com Déu veu el pobre i què fa per ell ens farà comprendre millor Déu i ens farà situar en una evangelització que respecti la dignitat dels pobres.
Déu té sentiments (i passions) davant de la realitat dels pobres i de com són tractats.
El pobre ens condueix al misteri de Déu. És el símbol de la “feblesa” (vulnerabilitat) de l’amor paternal i maternal de Déu.
L’opció pels pobres a l’ACO (Maria)
Un moviment com l’ACO, a partir de la seva història, la seva identitat en el món obrer i les seves opcions fonamentals, ha de ser un signe en l’Església -que tota ella ha de fer una opció pels pobres-.
Hi ha moltes formes de fer una opció pels pobres:
- Opció pels pobres com a solidaritat: com a expressió de la vitalitat de l’amor cristià, en la línia del compartir, de la gratuïtat.
- Opció pels pobres com a alliberament: com a treball i lluita per un canvi d’estructures que faci possible que els pobres, com a “empobrits”, deixin de ser-ho.
- Opció pels pobres com a evangelització: com a desplegament del projecte de Déu, seguint Jesucrist, pobre i humil, que posa els pobres al centre de la vida de l’Església, de les comunitats.
