Anotar-ho a l’agenda personal a l’inici de curs quan l’ACO ens passen el calendari de totes les trobades. Marcar-ho com “preferent” i no deixar que cap altre esdeveniment li pugui treure el lloc. Vull participar en el recés del moviment del maig!
Quan arriba el cap de setmana després de cinc dies de ritme prou alt, principalment per la dedicació laboral i per tots els altres compromisos familiars, d’entitats i socials que tots tenim… desitgem una estona de descans, de baixar pulsacions, de fer alguna cosa diferent que ens serveixi per enfortir-nos, per trobar-nos amb gent que t’hi puguis entendre, per celebrar, per “reiniciar” . Doncs us he de dir que tot això passa al Recés de l’ACO.
Només hi he participat en les dues darreres edicions i cal dir que les he viscut de manera molt agradable. El passat dissabte 17 de maig ens vam trobar a Sant Pau del Camp, una parròquia que havia estat antic monestir, a tocar del Paral·lel i en ple Raval de Barcelona. Un autèntic descobriment pels qui no vivim a la capital. Un espai privilegiat que t’atorga pau, tranquil·litat i serenor malgrat estar a tocar del bullici del carrer.
Érem una trentena de persones. La majoria militants de l’ACO, però també convidats i simpatitzants del moviment. També es tracta d’això. D’obrir la nostra proposta a d’altra gent que hi vulgui ser. I només parlo de les trobades! Moviment evangelitzador allà on som.
I ben cert que el títol del recés d’enguany hi anava molt lligat: “Com ser cristià avui”. Trobada conduïda per Josep Lligadas. Treball extret del seu llibre que porta el mateix títol.
Inicialment una exposició acurada i argumentada, i planera a la vegada, on va partir del text de l’Evangeli de Marc 1,14-45. I molt ben estructurada per als que necessitem un ordre i cronologia per entendre millor les coses. Pautes per a la reflexió i treball, i per a la pregària personal. Posant èmfasi també en la necessitat de cuidar-nos, de tenir moments de parada en la voràgine del dia a dia.
Després una estona llarga de trobada personal i silenci aprofitant el pati/jardí que envolta l’antic monestir. També la possibilitat d’estar dins l’església, el claustre o bé a les sales disponibles.
I per acabar, l’Eucaristia on es va compartir i es va fer pregària de la jornada matinal. Va ser la posada en comú de la reflexió de la jornada i del treball personal: entre l’espai d’homilia, pregàries i acció de gràcies. Tothom en algun d’aquest moments va exposar la seva vivència. El consiliari general, Pepe Rodado, va compartir la pregària del Papa elegit, Lleó XIV, dirigida a totes les persones del món, amb fe o sense, un testimoni de la seva pròpia fe i del que vol ser el seu camí.
Tot plegat un encert! Donem-ne gràcies a Déu.
Podeu consultar les fotos a continuació:
