Aquest any hem tingut l’acompanyament dels exercicis al salesià Joan Codina, que d’una manera excepcional ens ha introduït en l’Evangeli de sant Joan, a partir de situar en context l’evangeli concret del dia, de fer una reflexió molt clara i concisa i facilitar-nos, per al nostre treball personal, unes preguntes clau per anar-hi a fons.
El primer dia ens introduí en els exercicis de la mà del profeta Elies, que ens va empènyer cap al desert per trobar-nos sota «el murmuri d’un ventijol suau» amb la Paraula de Déu i descobrir què ens diu a cadascú, segons el nostre moment vital i concret, respecte de les nostres necessitats i desitjos, de la nostra militància, del nostre compromís cristià.
El segon dia ens conduí a trobar-nos amb Jesús, Jesús pregunta als deixebles que el seguien «Què busqueu?», una gran pregunta per als exercicis: què busquem?, encara busquem o ja ens hem acomodat, busquem la tranquil·litat? O encara tenim inquietuds, desig de ser acollits per Jesús, interpel·lats per la Paraula de Déu? A partir de la pregunta què busqueu, Jesús ens crida a néixer de nou, reflexió que ens fa a través de la figura de Nicodem, néixer a una vida nova que pot transformar tot el nostre entorn.
El tercer dia la meditació ens enfronta amb les dificultats que ens paralitzen com el paralític, vivim en la nostra zona de confort, esperant que algú ens digui què hem de fer o que ens solucioni la vida com el paralític que portava 38 anys esperant? Nosaltres ens volem moure però no acabem de confiar, necessitem ser guarits per Jesús que és qui ens ajuda alçar-nos i caminar, carregant, però, sempre la nostra «llitera», la nostra història personal. Per nosaltres Jesús és el Pa, l’aliment de la nostra vida interior, de Fe, i així ho descobrim en la multiplicació dels pans.
El quart dia aprofundim en la misericòrdia de Jesús a través de la dona adúltera. Moltes vegades els nostres pecats, les nostres incongruències i sobretot els nostres judicis cap als altres ens porten als peus de Jesús per a què siguem castigats i, a canvi, ens trobem una i altra vegada amb el seu Amor que ens perdona i ens dona una nova oportunitat. Jesús ens mostra el rostre misericordiós de Déu. Jesús en la creu, màxim exponent del seu amor per la humanitat, i al peus la seva mare dreta (stabat) i el deixeble estimat, Jesús infon el seu «alè» sobre ells. Amb la dignitat de la seva mare, com a dona (representant la humanitat sencera) junt al deixeble neix l’església, els uneix per poder fer un món millor, fer una església de totes i tots i fer possible aquest Regne de Déu d’amor, justícia i pau que tant anhelem.
Al final el reencontre amb Jesús Ressuscitat, que és qui ens infon la seva pau i ens porta alegria. És amb la descoberta d’aquest Jesús ressuscitat que nosaltres podem superar les pors i trobar la força en la Fe, fruit de la nostra relació personal amb Ell i el testimoni de la Comunitat, que ens empeny a «sortir» a la nostra missió: anunciar que Déu estima la humanitat.
VALORACIÓ PERSONAL
Aquest any he tingut l’oportunitat de participar, per primera vegada, en els exercicis espirituals d’ACO. Ha estat una experiència MOLT i MOLT ENRIQUIDORA!!!
Al llarg d’aquests dies no solament he descobert totes les coses que consten més amunt, en el petit resum, amb un agraïment immens al Joan que m’ha desvetllat l’evangeli de sant Joan, tan difícil d’entendre, sinó que he experimentat, cada vespre, la Joia de Compartir entre tots i totes els participants, el que m’ha enriquit moltíssim els exercicis i això és d’un gran valor, ja que a vegades quan es parla de moviment sembla que parlem de coses etèries, i és important d’adonar-nos com entre totes i tots anem expandint el regne de Déu.
Les celebracions de les Eucaristies de cada dia les he viscut com una benedicció!!, cada dia un grup les ha preparat aportant cadascun les seves sensibilitats, els seus dons… realment han estat molt viscudes.
Valoro també, com una gran aportació als exercicis, els escrits de Madeleine Delbrêl, en ella descobreixo la seva espiritualitat encarnada en la vida del dia a dia, sovint sentia en el meu interior: “jo vull ser així, vull fer de l’evangeli vida”
Tiana, el lloc escollit aquest any, ha estat molt bonic, amb unes grans vistes, rodejat de natura i molta vegetació que ajudava a refrescar l’ambient (amb els inconvenients que comporta com són els mosquits, amb els que hem hagut de lluitar, però també ho he superat).
La casa compta amb unes instal·lacions molt correctes i les religioses ens han acollit molt bé, ho han tingut tot a punt i ens han facilitat tot el que ha calgut quan ha estat necessari. Si alguna cosa es pot esmentar com a millorable és el menjar, tot i que tot estava bo i les quantitats eren correctes, mancava una adaptació del menú a la climatologia, en el sentit següent: vam menjar calent els dies més calorosos i el menjar més fresc el van gaudir els dies que va baixar la temperatura ambiental, també ressaltar la manca de fruita i verdura.
Un agraïment especial a la Maria i la Maribel, responsables des de l’ACO de la marxa dels Exercicis, pendents en tot moment de tot, així de bé han sortit!!!!
En nom de totes i tots s’ha lliurat un regal al Joan, el llibre “Devoción” de Pablo d’Ors, i un altre detall a la Paquita, una planta preciosa, amb un rosari inclòs, per la seva aportació amb el ioga i la seva delicadesa espiritual que traspua tot el seu ser. Ella per la seva banda, ens obsequià amb dues poesies, una sobre sant Jordi i l’altra sobre Maria, amb la bellesa amb que s’expressa.
Tot plegat, ha estat una experiència profunda, que ha remogut el meu cor i m’ha ajudat a veure que la meva i nostra militància ha de estar sostinguda per l’Esperit Sant (Ruah) que em i ens impulsa a ser millors deixebles de Jesús Ressuscitat i millors apòstols.
Amb aquest sentiment i desig profund he sortit d’aquests Exercicis, ara he de posar-ho en “solfa” en la meva Galilea particular, que l’Esperit de Déu m’acompanyi junt amb la comunitat!!!
Gràcies ACO per aquest servei que ofereixes d’Exercicis Espirituals.
Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
