Hem passat com un pèndul, de la tecnoutopia els anys noranta al tecnopessimisme actual. Per mirar de trobar un equilibri i criteris de discerniment, la Comissió de formació de l’ACO va convocar el dissabte 14 de març la Jornada de formació del moviment a l’església de Sant Pau del Camp amb les aportacions de Marc Andreu i Xavi Casanovas amb el títol «La digitalització, una oportunitat per fer el bé?».
Marc Andreu, periodista, historiador i militant de l’ACO, i actualment a l’executiva de CCOO de Catalunya, va confessar que havia confiat la realització de la presentació i un vídeo sobre la temàtica a la intel·ligència artificial. De fet, va nodrir-la amb diferents ingredients (presentació i apunts que va prendre al darrer seminari de l’MTCE, articles periodístics…) i el resultat va ser prou consistent.
D’una banda, es va aclarir que la mediació entre els fets i la seva transmissió no ha desaparegut, al contrari, està més privatitzada i monopolitzada que mai a través dels grans oligopolis de la tecnologia (Google, Apple, Microsoft, Amazon…). Precisament, en un context de crisi dels mediadors clàssics, com el partit, el sindicat, el diari, s’esdevé una intermediació oculta que no és controlada per la ciutadania. També es va indicar que la intel·ligència artificial ja està actuant a les guerres, provocant destrucció física, però també al món digital, provocant la destrucció de la veritat.
Pel que fa a l’àmbit laboral, es va revelar que un 60% dels treballadors europeus ja estan afectats per la gestió algorítmica i que, sovint, és amb una pretensió de control com a eina disciplinària i per a l’increment de la productivitat. Els algoritmes, caracteritzats per l’opacitat, ja estan condicionant acomiadaments, l’assignació de torns o els criteris de selecció de currículums. Si bé hi ha un marc normatiu europeu que obre una escletxa a regular-ho per la via de garantir el control humà dels processos, les grans tecnològiques nord-americanes són molt bel·ligerants i falta que la ciutadania organitzada ho entomi, en particular, els sindicats en la negociació col·lectiva.
Xavi Casanovas, professor a la Càtedrà d’ètica de l’IQS-URL, de la seva banda va aportar tres exemples positius i negatius de l’ús de la IA. En el primer cas, va recordar que el Premi Nobel de Química de l’any 2024 va desenvolupar a través de la IA el plegament de proteïnes, molt útil per a la investigació farmacèutica; que la IA permet diagnosticar molt acuradament el càncer de pell per la seva capacitat d’anàlisi d’imatges i patrons; o que la IA pot ajudar a millorar la mobilitat urbana gràcies a l’anàlisi dels patrons de trànsit. En canvi, la IA ja està demostrant la seva letalitat en la guerra sense intervenció humana, també s’ha donat algun cas de suïcidi incentivat per xatbots o, en l’educació, es revela eficaç al resoldre problemes sense que el subjecte humà aprengui com es fa.
El matemàtic i filòsof va apuntar tres transformacions en el món quan incorporem la IA: d’una banda es passa d’un model de comprensió a un model de predictibilitat, un contrast respecte a la Il·lustració que pretenia conèixer les lleis del món. De l’altra, el pas de la importància de la veritat a la versemblança, un fet que contribueix a la confusió per la dificultat de discernir el que és veritat del que no ho és. I, finalment, l’antropomorfització de la tecnologia, amb robots que tenen aparença humana i converses amb la IA amb respostes molt humanes, un fet que aprofundeix la confusió.
En aquest sentit, es van apuntar diferents possibles actuacions:
· Vigilar la fascinació i apostar pel principi de precaució. En un context capitalista, les aplicacions surten al mercat sense cap mena de control previ, a diferència dels productes alimentaris o farmacèutics. També caldria no introduir tecnologia acríticament en l’educació, quan en les coses bàsiques no cal fer gaires invents.
· Vetllar per la regulació per edats, com ja ens passa amb el consum d’alcohol o la conducció de vehicles.
· Recuperar l’agència humana i introduir debats democràtics com la regulació per edats o quines capacitats humanes deleguem en les màquines. Per tal que això es produeixi cal parar i sostraure’s a l’acceleració que introdueix la tecnologia.
· Fer-nos conscients que hi ha una dependència creada darrere el consum dels telèfons intel·ligents amb uns interessos capitalistes que busquen tenir-nos enganxats el màxim de temps possible per mostrar-nos anuncis i captar dades personals i preferències.
Podeu ampliar informació sobre la temàtica amb aquests tres llibres que es van suggerir: Redes vacías. Tecnología catastrófica y el fin de la democracia (Nuevos cuadernos Anagrama, 2026), del sociòleg César Rendueles, Una teoría crítica de la inteligencia artificial (Galaxia Gutenberg, 2025), del filòsof Daniel Innerarity i el darrer Quadern CJ, Desconnectats. Per una vida improductiva, del teòleg i músic Pepe Laguna.
