Iniciem aquesta reflexió encara amb la Covid 19 que ens segueix afectant, tot i que la majoria de la població ja està vacunada. Aquesta pandèmia ha mostrat la nostra fragilitat i vulnerabilitat, que no existeixen fronteres i que s’ha d’acabar amb ella a nivell mundial si volem controlar-la.
Afecta tothom, no fa cap tipus de diferències: ni econòmiques, religioses, racials, per continents… Arriba a tothom, som la família humana.
Ens hem demanat pel sentit de la vida, pel dolor, la solitud i la mort i hem vist la urgència de cuidar-nos tots, a nivell personal i al que està al nostre costat, al conegut i al desconegut. Hem descobert la riquesa de les petites coses, dels signes senzills que fan créixer l’amistat i la fraternitat.
Hem descobert la riquesa de tenir unes relacions interpersonals sanes i també hem experimentat situacions que ens han posat al límit de l’humà, que ens han portat a esgotar totes les reserves i han abocat a la ruptura, a les ferides, a les distàncies, a envoltar-nos del mal. Per tant, tenim ara la necessitat de refer relacions, de la misericòrdia i del perdó.
Perdonar no és fàcil, però és el millor per a tu. El perdó és un procés d’alliberament fonamentat en la compassió i en l’acceptació.
