desembre 10/Santi Boza/
Durant el cap de setmana del 23 al 25 de novembre vàrem participar a les XXIV Jornades Generals de Pastoral Obrera celebrades a Àvila. Des de la reflexió a partir d'experiències compartides i l'oració en comú, es pretenia aprofundir en les arrels que des de les actituds de Jesucrist plasmades a l'Evangeli ens permeten acompanyar a les persones empobrides en el món obrer. I és que el lema d'aquesta edició ha estat “Acompanyar en la precarietat”.
Vàrem assistir a les jornades conjuntament amb la Rafi Cáceres, directora de la POB (Pastoral Obrera de Barcelona), i el Pepe Rodado, director del SIPOC (Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya). Amb ells i una seixantena de representants més dels diferents moviments que integren la Pastoral Obrera, provinents de tota Espanya, vàrem compartir experiències de vida obrera en els que la paraula de Jesús hi va ser present.
La ponència de dissabte 24 al matí va ser a càrrec de José Luis Segovia Bernabé “Josito”, doctor en Teologia Pastoral, que va aportar una excel·lent reflexió viscuda des de la seva experiència a barris de l'entorn de Madrid sobre el que suposa acompanyar realitats d'empobriment des de la perspectiva d'una relació bilateral entre el que acompanya i l'acompanyat, sent molt conscient de les nostres debilitats que, al mateix temps, han de servir per a enfortir-nos com a persones al servei de la comunitat. Ens apuntava que els reptes que afrontem en aquest món canviant han de ser abordats des de l'església, responent al que ens marca l'Evangeli, sense descuidar l'aspecte reivindicatiu que ha de tornar digna la realitat de precarietat. En paraules del propi Segovia, “d'esquena als pobres, es pot ser creient però no cristià”. A la darrera part de la seva aportació, Segovia feia èmfasi en les actituds de Jesucrist i la seva mirada a l'altre, una mirada que abraça i no jutja, no classifica, però que pretén ser transformadora de la realitat.
Dissabte a la tarda compartíem un parell d'experiències de treball en i amb la precarietat. En primer lloc, la dels barris ignorats a Andalusia, amb l'experiència concreta de testimonis des d'alguns barris de la ciutat de Còrdova, reflexionant sobre l'estigmatització de barris sencers instal·lats en la precarietat durant dècades i com és de difícil sortir d'aquest estigma quan les solucions aportades des de l'administració es mostren insuficients. La segona de les aportacions constituïa una reflexió sobre la precarietat en el món laboral a la comarca de Vega Baja-Vinalopó feta per Carmen Palomar, militant d'ACO de la diòcesi d'Alacant, que com a sindicalista presentava un panorama de la realitat laboral a una comarca on la suma de la temporalitat a la feina amb la presència notable de col·lectius especialment desafavorits, com ara el femení i l'immigrant, fan especialment difícil donar una resposta eficaç.
La darrera sessió de diumenge començava amb una emocionant pregària preparada per la JOC dedicada a la commemoració de la Diada Internacional contra la violència de gènere amb el lema “Vivas, libres y unidas”. A continuació vam passar a treballar per grups marcant-nos reptes concrets per acompanyar en la precarietat des de la nostra naturalesa de pastoral obrera. Una sèrie d'aportacions sobre la forma de commemorar la propera edició que representarà el 25è aniversari de la Pastoral Obrera de tota l'Església i la lectura del comunicat final, posaven fi a aquestes profitoses i enriquidores jornades.
Maria Martínez i Santi Boza
