novembre 11/Cèlia Santiago/
Aquest any s’ha celebrat a Àvila, el Seminari i l’Assemblea del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa. Aquest seminari s’ha dedicat als canvis en el món laboral i de com afecten als treballadors i treballadores i les seves famílies.
Al començament del seminari van haver-hi dues experiències d’entitats de la ciutat, una de la PAH i una altra de la JOC. Dissabte vam gaudir de dues ponències entre elles una sobre l’informe de Càritas Europa, que ens parla de l’impacte que la crisi ha tingut sobre alguns països d’Europa. Aquesta ponència va ser a càrrec de Pedro Fuentes, membre de l’equip d’estudis de Cáritas, va ser molt amena i didàctica; i tant ell com en Thomas Wllimann de la KAB de Suïssa, ens van començar a donar pistes per la feina que més tard faríem als grups de treball.
En el treball de grups que vam tenir al migdia, es va fer palès que la pèrdua de drets tant laborals com socials que venim tenint des de la caiguda del mur de Berlin, s'ha aguditzat amb la mal anomenada crisi. Això ha portat a la desesperança a moltes persones a causa sobretot de la manca de treball i a la visió negativa que es té de cara a un futur incert a causa de la gran transformació que està patint el món laboral, en el qual es creu que no hi haurà feina per a tothom. Tot això salvant les diferències existents entre els països del Nord, de l'Est o del Sud. En aquest document podeu consultar un resum de les aportacions.
El que més em va sorprendre és que en un país com Txèquia, on la desocupació és d'un 5%, la més baixa d'Europa, també existeix una gran incertesa de cara al futur i els seus joves també emigren, però cap a l'Oest, i on els treballadors manuals (lampistes, electricistes...), són pràcticament inexistents i aquests llocs de feina s’han de cobrir amb persones provinents de la immigració.
Portugal, Itàlia i Espanya coincidíem pel que fa a la desocupació i sobre tot a l’atur juvenil, la manca de perspectives per poder independitzar-se, cosa que els porta emigrar cap a altres països, i que també fa que hi hagi molt de patiment i desestructuració familiar, així com una gran part d’economia submergida...
Amb el resum de tot el que es va treballar als grups vam arribar a una comunicació final com Moviment de Treballadors Cristians.
A la tarda vam tenir l'oportunitat de visitar dos projectes de Càritas i vam fer una taula rodona amb els sindicats presents a la ciutat: CCOO, UGT i USO, en la que ens van explicar la realitat d'Àvila que és esfereïdora: amb un 20% d'atur, amb una indústria de només una planta de NISSAN, la resta de la població viu del sector serveis i la indústria agroalimentària. molts dels que treballen en aquest sectors guanyen menys del salari interprofessional, 6 de cada 10 persones estan a l'atur i no disposen de cap ingrés, per la qual cosa hi ha una gran bossa de pobresa que no es visualitza perquè és una ciutat molt conservadora i ningú vol que es conegui la seva situació. Això coincidia amb el que ens havien comentat els membres de la PAH i la JOC, que el dia anterior ens van parlar de la seva experiència.
A l'Assemblea es van aprovar els comptes del 2016 i el pressupost del 2017. Com moltes entitats, el Moviment Europeu i el Moviment Mundial, estan passant un mal moment econòmic, portem dos anys amb un dèficit que ens ha portat a passar veritables penúries per fer front a alguns pagaments.
També es va anunciar que el president del Moviment Europeu, Otto Meier, deixarà el seu càrrec el proper juliol, en el moment de l'Assemblea Europea i Mundial, que és quan són elegits els membres de les diferents coordinacions i el Buró del MMTC.
Si us agrada el tema internacional i us animeu podeu presentar-vos a qualsevol d’aquestes candidatures abans del febrer:
MTCE: President/a i membres de la coordinació
MMTC: Presidenta (el president segueix), Tresorer/a i Consiliari.
