Llibre de ruta del Comité Permanent

El dissabte 15 de novembre de 2014 la Cèlia i jo vàrem assistir a la coordinació ampliada formativa sobre la responsabilitat de les diòcesis de fora de Catalunya que es va fer al barri de Lucero de Madrid.

Vàrem ser un total de 13 persones: els tres responsables de les diòcesis (l'Ana de la diòcesi d'Alacant, el Pedro de la de Còrdova i la Silvia de la de Madrid), els responsables de grups de Madrid: la Míriam, l'Ana i el Fernando de Getafe (la darrera incorporació a l'ACO és la del seu grup); de grups de Còrdova: el Rafael (Faelo) i la Carmen (la Rubia) i dels d'Alacant: el Vicent i el Franc (responsable d'economia).

I com a consiliari ens va acompanyar l'Ángel Frías, de Madrid. La trobada tenia com a finalitat compartir i celebrar els treballs i la vida de les diferents zones, tot allò que s'està fent: els moments, els somnis, les il·lusions, els objectius de la zona, els reptes, les passes donades...

La dinàmica va ser la següent: Primer començàrem amb les corresponents presentacions i acte seguit seguírem amb la pregària, preparada pels militants de Còrdova. Després férem un treball personal a partir d'un material que recollia quatre apartats:

• Algunes claus per a viure la responsabilitat.
• Mirem Jesús i l'Evangeli.
• Comp@nys i còmplices en la vida.
• La nostra experiència. En aquest últim apartat, reflexionàrem de forma personal la pròpia vivència com a acompanyants i alhora també acompanyats tenint en compte les accions, les situacions derivades de la crisi que patim, etc. Responguérem diferents qüestions com ara:
  • Quines dimensions estàs cuidant més i quines et costen més?
  • En què hi poses el teu empeny (contingut de les reunions, calendari, la vida de la gent...)?
  • Quines experiències concretes estàs tenint?
  • Et sents acompanyat?
  • Per on passa avui la tasca del responsable de l'ACO?
  • Què creus que ha de ser prioritari en el moment present?
  • Què t'aporta aquesta reflexió?

Tota aquesta reflexió personal va ser un treball individual al que dedicàrem uns tres quarts d'hora. Posteriorment el posàrem en comú en el grup assignat. Havíem fet dos grups per compartir. Després de dinar i descansar una mica, ja de tarda, vàrem posar en comú el treball dels grups i, a continuació, dedicàrem uns minuts per a l'organització: el calendari, les trobades, els materials. La Cèlia va donar-los el material de la Jornada General del 12-O.

Redacto a continuació, en forma sintètica, alguns reptes que varen sortir en el treballs de grups.

1. A nivell general: No som estàtics. Hem d'escoltar sense prejudicis. Hem de transmetre i rebre alhora. La responsabilitat cal que la visquem de forma cooperativa, fent-la comuna. Podem gaudir del servei de ser servidors. Podem intentar que el calendari no sigui essencial i sí que ho siguin, en canvi, les realitats dels militants.
2. A nivell espiritual i a nivell de persona: Hem de despertar l'espiritualitat i cuidar la pregària. La Fe i el món obrer han de ser eixos vertebradors de la nostra vida. Cal estar atents a les debilitats dels militants, cuidar l'atenció personal, fer un seguiment més de tu a tu. Podem acompanyar sense ser vistos i veure en els altres quelcom més del que creiem que ja coneixíem. Cal acompanyar amb amor, però també amb exigència. El propi responsable s'ha de preguntar com està fent aquest servei. Descobrim que cal autoqüestionar-nos com fem l'acompanyament. És convenient fer un seguiment de com van les accions derivades dels compromisos dels militants del grup.
3. Com a moviment: Ens cal tenir clar el sentit de moviment, reconèixer-nos com a moviment (encara que el grup sigui petit), ser cooperants a l'hora de preparar les reunions, transmetre la riquesa de la responsabilitat als altres, viure la responsabilitat amb alegria, tenir present l'acció com a element imprescindible del moviment, valorar el reconeixement del que com a responsable ja s'està fent. La trobada va acabar amb la celebració eucarística que compartírem i que va dirigir el consiliari de Madrid, Ángel Frías. Annex: Personalment dono gràcies a Déu d'aquesta trobada, perquè m'ha permès conèixer millor el moviment ja que m'he pogut relacionar amb alguns dels nostres germans militants de fora de Catalunya. Jesús Jiménez