maig 07/Maria Martínez/
El dissabte passat 27 d’abril la delegació de Pastoral Obrera de la diòcesi de Terrassa va celebrar a la casa de colònies dels Maristes de Llinars del Vallès la Jornada organitzada pels moviments MIJAC, JOC i ACO amb el lema Pastoral Obrera: Família en marxa! i una cita de l’Evangeli «Sortosos els que tenen fam i set d’ajustar-se al voler de Déu, perquè Déu els saciarà» (Mt 5,6).
A l’inici vam saludar-nos molts i moltes companyes, joves i petits i vam participar de l’esmorzar que ens havien preparat. Seguidament va començar la gimcana i per grups havíem de superar cinc proves que tenien una part divertida, alegre, solidària a la vegada que de reflexió i de profundidat.
Voldria compartir l’última que va tocar al nostre grup: ens donaven cartolina de diferents colors i un full que resumint deia: «Es tracta de construir un cub o hexàedre. Està format per 6 colors signe de la DIVERSITAT. Els colors, per unir-los cal plegar-los i això demana un cert ESFORÇ i PACIÈNCIA. La unió dels colors no és fixada sinó LLIURE, de manera que es pot fer i desfer sense trencar cap plegat. També, la unió es fa com una ABRAÇADA, d’uns amb altres, expressió d’AMISTAT, d’AFECTE i d’ACOLLIMENT. Ja el MATEIX “plegat” del paper és una expressió de que cal plegar-se, cedir, PACTAR per unir-se i construir. Cada cub, és signe d’una PETITA SOLIDARITAT, que sumades donarien el fruit d’una SOLIDARITAT MOLT GRAN o LA FRATERNITAT, que es fa des de les petites relacions, unions, amistats, petites accions solidàries. I, construir el cub en EQUIP és ja un bon treball solidari, fet amb ESFORÇ, COORDINACIÓ I CONSTÀNCIA. El cub, així construït, és MAGNÍFIC i dona JOIA, com ho és sempre la SOLIDARITAT».
A continuació un temps curt de descans, fotos i començament de l’Eucaristia que el Pepe Baena presidia acompanyat pel diaca Josep Anton Clúa. Molta participació, molt viscuda i molt emotiva i voldria destacar la intervenció dels nens i nenes del MIJAC amb la seva espontaneïtat i sinceritat. El nen musulmà que va pregar a Al·là en la seva llengua, el nen que demanava que no condemnessin l’home que havia ajudat a morir la seva dona malalta o els que explicaven el que vivien en el MIJAC. Al finalitzar l’Eucaristia ens van regalar una planta de romaní, romero en castellà definint moltes de les seves propietats i recordant al bisbe Óscar Romero.
Ja es preparaven per dinar i continuar la festa quan vaig haver d’acomiadar-me molt contenta i afortunada de poder compartir una bona estona amb totes i amb tots els companys als que vull felicitar. Un agraïment a la Vicky Herrero que em va acompanyar des de l’estació per poder arribar i marxar.
Podeu consultar algunes imatges de la trobada a l’enllaç.
Maria Martínez
