maig 16/Josep Jiménez/
El tema d’aquesta exhortació del Papa Francesc és la santedat. Com ens sona això de “santedat”? Segons com es miri pot semblar quelcom de ranci però, ras i curt, la crida a la santedat és una altra manera de dir que som cridats a viure l’Evangeli en profunditat tot seguint Jesucrist. Us proposo dos textos de l’Antic Testament que ens fan aquesta crida: “Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona” (Gènesi 1,27). I també: “Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant” (Levític 19,2). Dues crides per tant: a ser imatge de Déu i a ser sants com Ell.
Els cristians en món obrer tenim algunes referències «oficials» de santedat, començant per Joseph Cardijn, de qui s’ha iniciat el procés de beatificació, el beat Marcel Callo, jocista francès mort al camp de concentració de Mauthausen, i Guillem Rovirosa, fundador de la GOAC, també en procés de beatificació. Tenim, però, a més, un llarg núvol de testimonis que podríem considerar sants i santes (cfr. Hebreus 12,1) i que han lliurat la seva vida al servei de la justícia i de la dignitat del poble treballador, des d’una clara consciència de seguidors i seguidores de Jesucrist, per qui se sentien cridats a seguir-lo vivint coratjosament el seu Evangeli.
El Papa Francesc, en el fons, ens proposa una llarga Revisió de Vida, amb una gran riquesa de breus textos bíblics que ens ajuden a enamorar-nos de Jesucrist i ens inviten a seguir-lo. El Veure seria el capítol primer: Crida a la santedat, això és, com estem vivint en el dia a dia la crida a encarnar l’Evangeli en la nostra vida. En el Jutjar, capítols segon, Dos subtils enemics de la santedat, i tercer, A la llum del mestre, Francesc ens adverteix que no podem arribar a ser com Jesucrist (la santedat) només amb un estudi més o menys «acadèmic», ni amb el nostre propi i únic esforç. Ens cal acollir el regal de Déu que se’ns dóna, i descobrir el seu rostre i el rostre dels germans, especialment dels petits, fràgils i indefensos. I ens ofereix dos textos de referència: les Benaurances (Mateu 5,1-12; Lluc 6,20-26) i els criteris del Judici Final (Mateu 25,31-46): tenia fam, tenia set, era foraster, anava despullat, estava malalt, era a la presó... i em vau ajudar. En l’Actuar, capítols quart, Algunes notes de la santedat en el món actual, i cinquè, Combat, vigilància i discerniment, el Papa insisteix en alguns temes de sempre, de calaix, diríem, com la humilitat, el sentit de l’humor, la comunitat (no som cristians en solitari), la pregària, i com a contrastat jesuïta, ens recorda el discerniment, fet sempre en l’escolta de Déu.
Espero haver despertat el vostre interès per llegir aquest text, curt i gens pesat, amb només dues paraules rares, però molt ben explicades.
Josep Jiménez Montejo
