El Comitè Permanent, amb ganes de fer-nos més propers als militants i a les zones per conèixer millor la realitat que entre tots som, vam pensar assistir a les trobades de zona d'aquest curs. Ens les vam repartir i a mi em va tocar compartir, amb la zona de Girona, un estudi d'Evangeli; amb la de Barcelona Nord, la visualització del vídeo titulat PER UNA SOCIETAT (IN)DIGNA; i, amb les zones del Baix Llobregat i Montserrat, el final de curs.
Els militants de la zona de Girona van fer la trobada a Arenys de l'Empordà, a casa d'ells. Vam fer un estudi d'Evangeli molt ben preparat i després una paella per dinar. Del Comitè hi assistírem la Cèlia i jo. Personalment no coneixia a ningú, però compartir amb ells la pregària, aquell estudi d'Evangeli i l'esplèndida paella no em va representar cap dificultat. Em vaig sentir com a casa. La trobada em va enriquir espiritualment, suposo que per la fe que es destil·lava de la manera de pregar i les aportacions de cadascú. A la posada en comú, tot compartint la taula, conversàvem amb molta naturalitat sobre les dificultats que tenen per trobar-se: cal tenir present que són dos grups, un de Girona i un d'Arbúcies. A continuació ja van passar a comentar les realitats laborals i familiars actuals de cada militant per posar-se al dia. I per acabar ens acomiadàrem amb ganes de retrobar-nos aviat.
Del final de curs de la zona Baix Llobregat, a la parròquia de la Mare de Déu de Port, em va agradar que comencessin la trobada amb la celebració de l'eucaristia, per cert molt ben preparada entre tots els grups. Al llarg del matí vaig poder veure la riquesa que hi ha a la zona i com s'enriquien els uns dels altres. Aquesta riquesa també es va constatar en el powerpoint que van projectar, que recollia la situació de cada grup. Si durant la primera part de la trobada es va veure aquesta varietat personal, formativa, espiritual, etc., a la següent també es feia palpable la bona comunió i bona relació que hi ha entre els militants de la zona, quan tot agafava un aire més festiu per l'elaboració d'unes fantàstiques paelles que per qüestions que no vénen al cas no vaig tastar; però tinc referències que els cuiners s’hi van lluir i tots els comensals les van aplaudir. Sols hi ha una nota un xic preocupant: qui es comprometrà per fer el relleu del responsable de zona? Estimar-nos la zona també és plantejar-nos no tenir por i escoltar la voluntat de Déu en nosaltres i servir la zona, si aquest fos el cas.
De la visita a la zona Barcelona Nord, també acompanyat de la Cèlia, us puc dir que mireu el vídeo PER UNA SOCIETAT (IN)DIGNA i traieu les vostres pròpies conclusions. Penso que parla per si sol. Suposo que estareu d'acord amb mi que cal que els militants actuem compromesos allà on la precarietat es fa palesa perquè hi manca el respecte a la dignitat de la persona. Des de diferents àmbits es fan aportacions de noves maneres de contribuir a la justícia: borrons nous entre un bosc que s'asseca. Felicito la zona pel treball fet i ànims per continuar tant en la línia del compromís social dels militants com per l'esperit comunitari de joia que mostreu a la zona!
Del final de curs de la zona Montserrat, aquest cop acompanyat per la presidenta, la Montse, i el Justo, el seu marit, m'agrada comentar-vos que celebraven els 20 anys de creació d'aquesta zona, la meva com a militant. Que per molts anys continuï! La zona va aprofitar la trobada per fer una aturada i veure el seu ahir, el seu avui i el demà. L'ahir es va reviure amb comentaris de militants que van ser a la fundació. Per a l'avui es va projectar un powerpoint en què cada grup responia, de maneres diferents i molt creatives, a les preguntes: què ens caracteritza?, on som?, què ens preocupa?, quins límits tenim?, quines esperances?, què ens indigna? i què hi fem? I el demà va consistir a veure en quins compromisos els militants es veien amb cor de treballar. Els compromisos proposats van ser: participar en les trobades, pagar la quota, el grup de RdV, participar en la formació, col·laboracions puntuals, responsable de grup, altres responsabilitats, presència de l'ACO a les parròquies, presència de l'ACO en l'entorn, presència de l'ACO en la pastoral obrera. Es van recollir aquests compromisos en una gràfica de barres on quedava palès quins compromisos quedaven poc triats i els que més. La celebració de l'eucaristia, el dinar compartit i la gresca com a final de trobada van mostrar la relació familiar que tenim entre els militants. Com en les altres zones visitades es va poder veure que estem en un moviment on hi ha molta riquesa.
Aquestes són algunes de les impressions que he volgut compartir amb vosaltres. Gràcies a tots plegats per la tasca que esteu fent! I molts ànims per al curs que comencem!