Please enable JS

Jesucrist, tu ets el meu camí, la meva vida i la meva llum

març 09/Montse Ribas/

En el recés de l’ACO, l’Andrés Viedma, responsable de zona del Besós, va presentar en Jordi Fontbona començant: “qui no coneix al Jordi?”. En Jordi va començar a la JOC de Collblanc, és consiliari d´ACO fa vora quaranta anys i capellà obrer fins a la jubilació. Està al Pradó. Ara és consiliari de dos grups d´ACO: un de la zona Besòs i l´altre de Collblanc. Està de rector a la Parròquia Sant Pau de Badalona, junt amb Miquel Elhombre.

Comparteixo la pregària del que m'ha suposat la reflexió del Jordi Fontbona:

Jesucrist, tu ets el meu camí, la meva vida i la meva llum. Que la meva fe sigui el veritable fonament, com roca que aguanta, com a creient i cristiana.

Jesucrist, fes que et pugui veure, estimar, conèixer escoltar, acollir-te cada vegada més... (“Tot això que feu o deixeu de fer, a mi m´ho feu”).

Perquè, la fe és per a mi aquest veritable motor que m´ajuda a viure i compartir, ho és, ets tu Senyor. Lligant la vida i la fe en l´amor. Perquè l’evangeli sigui cada vegada aquest projecte de vida que vull viure i creure.

Perdona si a vegades no he sabut estimar, acompanyar, comprendre suficient.

Dóna’m força per continuar estimant, lluitant, acollint, ser portadora d’esperança, en aquests moments tan durs i de tant sofriment  que estem vivint com classe obrera.

Poder aportar, en aquest servei que estic fent a l´ACO, el millor de mi mateixa als altres i al moviment.

Estar atenta i estimar cada vegada més la família, el moviment, el grup d´ACO, les companyes i els companys.

Gràcies Senyor per conèixer-me i estimar-me. Perquè Tu ets la meva vida, la meva força i sense tu la meva vida no té sentit.

Gràcies Jordi i Rosa per aquest Recés ple de vida, fe, reflexió, testimoni i amor.

Montse Ribas Olmo



Altres articles


Som la Rocío Elvira, en Jordi Soriano (presidents), l'Àngela Rodríguez (coordinadora general) i en Pepe Rodado (consiliari general), les persones que formem el Comitè Permanent de l’ACO.

Periòdicament escriurem en aquest blog col·lectiu per explicar què fem i què pensem. 

Volem acostar-vos l’experiència d’estar al davant del moviment durant el temps que ens heu confiat. Us mostrarem la cuina i els fogons, allò que habitualment no es veu: la coresponsabilitat, la il·lusió, com ens amarem de tots vosaltres i també el cansament, la convivència amb altres responsabilitats i com recuperem forces. Tot plegat, us ho anirem explicant a cau d’orella.