març 05/Maria Martínez/
Trobada Nacional d'Iniciació de la JOC
Dins de la campanya «Trenquem el mur de la desigualtat, construïm comunitat», la JOC ha celebrat la Trobada Nacional d’Iniciació el passat 24 de febrer durant tot el dia en la Plaça Sòller del barri de Porta de Nou Barris.
Ens convidaven a participar de la Jornada dient entre d’altres «tot el que gira entorn de la trobada la preparen els i les joves de iniciació (joves de 14 a 20 anys), que estan en procés i ho fan amb molta il·lusió, amb ganes d’arribar als altres joves no organitzats i transmetre’ls l’opció de vida i el tarannà de la JOC».
Amb el lema «Tots som iguals, ho sabies?» han organitzat jocs de presentacions, de relació, ginkana sobre la campanya, acte reivindicatiu, concert. El Manifest que van llegir quan ja acabava la tarda, amb bastant fred, donava molta força, denúncia i demanda que emocionava i animava a continuar amb esperança, ganes de no defallir i estar com sempre colze a colze amb la JOC, Moviment germà.
Voldria recollir aquí tot el Manifest però es llarg i ressaltaré el VOLEM: «Acollir i conviure perquè la interculturalitat és un avantatge i no una font de conflictes» i «Dignificar la situació de les persones que pateixen discriminació, violència de qualsevol tipus, racisme i/o xenofòbia amb l’acompanyament, la solidaritat i la denúncia d’aquestes situacions».
Visita al Seminari Interdiocesà
El dia 13 de febrer, el rector del Seminari Major Interdiocesà, Norbert Miracle, va convidar al Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya a fer una presentació als seminaristes que en aquests moments estan cursant estudis. Aquest Seminari Major comprèn set diòcesis de la Tarraconense (Tarragona, Girona, Lleida, Vic, Tortosa, Urgell i Solsona).
A la reunió van assistir 22 seminaristes de les distintes diòcesis, de diferents edats i de realitats també diferents, acompanyats pel rector i el vicerector. Ens vam presentar i abans d’explicar breument els nostres moviments, amb l’Èrika Fabregat (Pastoral Obrera), l’Aida Valle (JOC), el Joan Mate (GOAC), el Ramiro Pàmpols (Capellans Obrers) i el Joaquim Villanueva i jo (ACO), vam proposar fer una roda de presentacions i compartir amb ells si tenien experiència de treballadors o/i la seva família. Un dels nostres objectius era parlar i reflexionar que el món de la classe obrera és una realitat que ens toca, que la vivim, que ens identifica, ens fa prendre consciència i opció i que també ha de passar aquesta vivència per la nostra fe.
Sabíem que teniem 45’ de reunió i que l’ inici era a les 21.30 h, però com ens havia dit el Pepe Baena «es fer un tast obrer als seminaristes» i també volíem explicar que la Pastoral Obrera té la missió que el món del treball estigui dins l’ Església i l’Església dins del món del treball. Es van fer gairebé les 11 de la nit amb preguntes, i ells molt interessants, dient molts que no coneixien el que haviem explicat i amb la demanda de poder trobar-nos de nou i amb una mica més de temps.
Jornada d’Apostolat Seglar de Catalunya
La salutació de la Jornada d’Apostolat Seglar de Catalunya que es va celebrar el dia 27 de gener a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat ens deia: «Volem reflexionar, des de la diversitat i l’especificitat de cada vocació, personal i eclesial, com escoltar, discernir, viure i deixar-se acompanyar». També ens deia que els objectius de la Jornada eren fer visible la realitat de l’Apostolat Seglar, ajudar a la coneixença mútua, aportar elements formatius i recollir iniciatives que ajudin a promoure l’Apostolat Seglar.
La primera ponència sobre camins de vocació i missió, discerniment i acompanyament en la dimensió personal era a càrrec de David Guindulain, jesuïta. Anava fent un recorregut de com acompanyar la propia vocació després de definir què es la vocació, com reconèixer-la, les expectatives i pors de l’acompanyat i de l’acompanyant, com entendre les mocions i saber què vol Déu de mí. Abans de la taula rodona sobre la ponència i el diàleg de la sala i sabent que he fet una explicació molt resumida, em va interpel·lar quan va recordar el que va dir el Papa Francesc a Myanmar el 30 de novembre de l’any passat «Qualsevol que sigui la vostra vocació, sigueu valents, sigueu generosos i sobre tot, sigueu alegres». No hi ha amenaces, sinó oportunitats.
La segona ponència sobre la dimensió comunitària a càrrec del bisbe Toni Vadell partia d’un fragment de la película De Dios y de hombres, de les mirades d’aquells homes en una situació de perill i de mort, del compromis que tenien amb la comunitat i de la fe i fidelitat a Déu. Ens va parlar de l’Evangeli de la multiplicació dels pans i els peixos. També, resumint la ponència, va explicar la diferència entre equip i comunitat. Igual que a la primera, després va intervenir la taula rodona i el diàleg de la sala. Vam celebrar l’Eucaristia i després compartir el dinar.
Maria Martínez
Presidenta d'ACO
